diumenge, 9 de setembre del 2012

Comença la temporada

Tot just portem una setmana entrenant i el diumenge que ve juguem el primer -de moment únic- amistós abans de la primera prova de foc contra un rival que baixa de 2a Catalana.
Quan dilluns vam començar la nostra particular pretemporada pensàvem que tindríem força temps per agafar el to i la forma necessaris per afrontar aquest nou repte, però el dimarts ens van avançar el calendari i vam veure que el temps se'ns tirava -i se'ns tira- a sobre. Doncs bé, només podem seguir entrenant com, quan i on puguem que és el que hem estat fent aquesta setmana passada.
Però si hi ha alguna cosa que em preocupa sobremanera són les lesions. En 4 dies d’entrenament ja n’hem patit dues, més una llarga llista de jugadors que m’han anat comentant que tenien molèsties, la majoria musculars, després de les sessions diàries. Suposo que després d’un estiu d’inactivitat és normal, però em fa plantejar-me la duresa dels entrenaments o la preparació prèvia. D’altra banda tampoc podem afluixar gaire si volem arribar al primer partit de lliga i plantar cara a un rival que segur vindrà ben preparat.
En fi, se’ns acumula la feina i ens queda poc temps. Els entrenaments “oficials” començaran a partir del dilluns 17 de setembre, però nosaltres seguirem quedant mentre puguem per anar exercitant-nos abans d’aquesta data.
Primera pedra de toc: diumenge 16/09/2012 a les 11:00h al Pavelló de l’Estació del Nord, Esportiu Maristes Sant Joan CFS – Sta. Mª Martorelles CFS.

2 comentaris:

  1. Tal i com et vaig dir al email enviat, et dono las gràcies per tot el que has fet, fas i faràs amb l'equip, i per fer teva aquella aspiració que teníem tots els "júniors grans" de federar-nos.
    Has aconseguit, també, cohesionar un equip molt heterogeni i això, sens dubte, és mèrit teu. Sé molt bé que aquests esmentats júniors, sortien d'un equip malauradament trencat, i per el qual jo mateix vaig veure que el millor era plegar com a seu entrenador (jo, t'asseguro, no volia) però el temps ha fet veure que va ser la millor solució.
    Així doncs, només em resta tornar-te a donar les gràcies i felicitar-te, com amic i com a pare de jugador.
    Compta amb mí en allò en que et pugui ajudar.
    Pau Ferrer.

    ResponElimina
  2. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina