El Sant Joan es
reivindica en el millor partit de la temporada (2-6).
Diumenge al matí, a
Barcelona però fora de casa. Per si no n’hi havia prou amb les baixes de Ferrer
i Solà, Garcés venia amb un còctel d’antibiòtics a sobre per una intervenció
mèdica recent i Rovira havia passat la nit del lloro. Amb tot l’equip s’havia
de fer fort.
S’havia demanat
molta concentració a l’inici del partit, però als 10 segons Carlos ja havia
hagut de sortir a peus del pivot rival per desballestar la primera ocasió clara
de gol. La pilota l’havia tret de centre el Sant Joan. La següent jugada també
va portar perill i una altra vegada Carlos va intervenir amb encert per evitar
el gol.
Tot feia presagiar
un partit ple d’imprecisions dels visitants, com ho havien estat els últims,
però res més enllà de la veritat. L’equip es va centrar i van començar a
dominar l’enfrontament des de la possessió en camp propi, amb paciència,
marejant al rival i esperant un desajustament defensiu per provar d’obrir la
llauna.
La primera i més clara
va venir a càrrec d’Adri, que als 5 minuts es va quedar sol davant del porter,
va deixar-lo assegut amb una bona finta, però no va poder definir amb encert. Ho
va intentar també Ivan, de lluny i en posició un pèl forçada. El seu xut va
marxar fora a la dreta de la porteria rival.
El Sant Joan estava
dominant el joc en tots els aspectes, i les arribades perilloses dels locals
eren molt puntuals i acompanyades d’una mica de fortuna, però no arribaven a
concretar-se, en bona part gràcies a la tasca defensiva de Garcés en funcions
de tanca. També el mateix Ivan es mostrava molt sòlid per la seva banda,
imposant-se per força i entrega a totes les pilotes dividides que rondaven la
seva zona.
Adri tornava a
disposar d’una clara ocasió de gol després una gran assistència de Marcel, però
en un córner a l’altra banda del camp arribava el primer gol del partit. Una
petita desconnexió de dos segons en la cobertura defensiva va permetre a
Maristes Sants Les Corts treure de cantonada i executar una jugada d’estratègia
perfecta que va acabar amb el dorsal ? superant Carlos per sota les cames al
segon pal. (1-0).
La història de
sempre: domini del Sant Joan, desconnexió puntual i gol en contra. Però aquesta
vegada els visitants van saber recompondre’s i van seguir jugant com si res
hagués passat, amb paciència en atac i solvència al darrere.
Un xut potent d’un
elèctric Alejandro que es va perdre per sobre el travesser va tornar als de l’eixample
la guspira atacant que havien mostrat abans del gol en contra. També Garcés s’atrevia
a buscar porteria arribant des del darrere, després d’una bona recuperació de
Rovira al mig del camp.
S’ensumava el gol
visitant i per fi va arribar. Ivan va rebre en banda dreta, es va obrir cap al
mig i va deixar anar una seca que el porter va repel·lir com va poder. El
rebuig va caure fora de l’àrea, entre un defensor local i Adri, que va estar
més viu que la seva marca i va empalar la pilota sense pensar-s’ho dues
vegades, encaixant-la al primer pal de la porteria. (1-1).
Alegria merescuda
per als visitants, als que el gol va donar forces per seguir amb el setge a la
porteria del Maristes Sants Les Corts en els 5 minuts de primera par restants.
Un xut fora d’Adri va ser el preludi del que vindria acte seguit.
El locals pressionaven
a tres quarts de pista i el Sant Joan anava rotant amb criteri per buscar
espais. Un gran moviment davant va deixar a Marcel tot sol per encarar porteria
des de la dreta. El capità però, va veure que Alejandro entrava com un
esperitat per l’altra banda i li va servir una passada mil·limètrica que el 9
va convertir en gol amb una definició magistral davant del porter. (1-2).
El deliri a la
banqueta visitant va venir acompanyat d’una crida al seny per aconseguir
mantenir el resultat en l’últim minut de la primera meitat. L’equip no va donar
lloc a l’ensurt i l’àrbitre va xiular el descans.
Felicitacions als
jugadors pel gran primer temps amb un sol però: la badada en el gol encaixat. Reiterar
la concentració necessària per acabar guanyant i recordar que no ens podíem
adormir després del descans van ser les premisses principals abans de sortir de
nou a jugar.
Maristes Sants Les
Corts van sacar de centre amb porter jugador, però només va ser durant uns
segons per mirar d’intimidar als visitants. El que sí van aplicar a partir d’aquell
moment va ser una forta pressió a tota la pista, obligant al Sant Joan a penjar
més pilotes a dalt de les que haguessin volgut.
Després d’uns
minuts d’imprecisions, Rovira va lluitar entre tres defensors una pilota llarga
de Carlos, obtenint com a premi un córner a favor. L’equip va executar jugada d’estratègia
i Adri va xutar amb força al primer pal. La pilota va tocar a la creueta, a l’esquena
del porter i va quedar morta al segon pal, a un metre de la línia de gol, on
Alejandro va rematar a plaer en una acció d’oportunisme per fer el seu segon
gol. (1-3).
El partit es posava
de cara per a un Sant Joan batallador que no en tenia prou. Rovira exhibia una
intensitat descomunal per la seva banda, lluitant cada pilota com si fos l’última
i anticipant-se a cada moviment del rival. Mentrestant Adri evitava la sortida
de la pilota de la defensa local, tallant inclús una passada horitzontal que a
punt va estar de convertir en gol sol davant del porter.
L’11 estava cridat
per ser substituït, però no volia sortir amb el mal sabor d’una ocasió errada.
A la següent jugada Garcés, d’esquena a la porteria, enviava una pilota a l’espai
amb un cop de taló sorprenent. Adri va aprofitar l’assistència del 3 per
afusellar al porter des de 10 metres i augmentar l’avantatge. (1-4).
Una aturada de
Carlos amb els peus després que Marcel hagués de fer falta al pivot rival va
ser l’acció que va precedir la sortida amb porter-jugador dels locals. El
capità del Sant Joan es va quadrar a l’eix de la defensa organitzant als seus
companys i es va erigir el líder de l’equip per a defensar el marcador
favorable en els últims minuts.
Cada cop faltava
menys i el Maristes Sants Les Corts no veien porteria. Amb Adri tapant el xut
central i un línia de 3 formada per Ivan, Marcel i Alejandro, els rival s’ofegaven
i els seus atacs morien sense arribar a porta. Va ser en una d’aquestes
ofensives fallides quan Adri va aprofitar una recuperació de pilota per xutar a
porta buida des del seu camp i anotar. (1-5).
Des de la banqueta,
el lesionat Solà esperonava als seus companys a mantenir el ritme de joc fins
al final, i a la porteria, Carlos aturava un xut del dorsal 17 amb èxit. Malauradament
no va poder fer res per evitar, un minut després, que una rematada del dorsal 6
l’agafés per sorpresa i se li colés entre les cames. (2-5).
Sense temps per a
gaire més els locals seguien atacant a tomba oberta, i Adri ho va aprofitar per
apuntalar el marcador amb una rematada d’esquenes a porteria que el porter
local va perseguir sense fortuna fins veure com es convertia en gol. (2-6).
L’última ocasió va
ser per Carlos, que buscava el seu gol des de camp propi, però el seu xut va
sortir fora i l’àrbitre va xiular el final.
Us ho vaig dir al
vestuari. No entenc com podem passar del lamentable partit contra el Font-Rubí al
recital d’intensitat i rauxa que vau demostrar contra Maristes Sants Les Corts.
Que aquest partit serveixi d’exemple, no es tracta de si juguem millor o
pitjor, sinó de la mentalitat amb que sortim al camp.
