diumenge, 22 de febrer del 2015

J15 21/02/2015 || CEM Sant Joan FS - Alheña L'Hospitalet CFS "C"

La mala gestió del marcador enfonsa de nou al Sant Joan (5-7)
Partit per retrobar sensacions, després d’una setmana de descans i tot just començada la segona volta amb la mala imatge oferta davant un millorat Corsica. El partit s’afrontava amb ganes des dels vestidors i l’equip va sortir a la pista concentrat i amb ganes.
Inici fort del Sant Joan. Un xut creuat d’Adri el repel·lia el porter a córner, i Muñoz veia com un defensa tapava el seu intent a la sortida del servei de cantonada. Recuperació ràpida i tornada a la càrrega. Rovira es regirava a la frontal i enviava la pilota fora, a un pam del pal. Tot això durant els primers dos minuts.
La sort es va aliar però amb Alheña, i una errada en la sortida de pilota la van aprofitar bé els dos homes més avançats del conjunt visitant. Recuperació ràpida i passada dins l’àrea pel dorsal 9, que va ajustar el xut al pal dret de la porteria de David, sense que el jove porter hi pogués fer res (0-1).
Tot just s’havien jugat tres minuts de partit, el Sant Joan ja perdia i no havia acabat aquí la mala fortuna. La passivitat defensiva en un servei de cantonada d’Ahleña va permetre al dorsal 8 xutar sense oposició des de la dreta de l’atac. La pilota, que anava al segon pal, va rebotar en un defensor i va enganyar David, colant-se mansa pel pal curt de la porteria (0-2).
Al contrari del que es podia preveure, l’equip no es va enfonsar. Sengles ocasions de Rovira aturades pel porter visitant i un xut fora d’Alejandro van precedir el primer gol dels locals. Adri va entrar a l’àrea per l’esquerra, habilitat per una bona passada de Rovira, i va superar al porter amb un xut creuat per retallar distàncies (1-2).
El Sant Joan va prendre la batuta del partit i va ofegar al rival mentre les ocasions s’anaven succeint. Buil va veure com el porter li treia una rematada a boca de canó des del segon pal just un minut abans que Marcel i Alejandro culminessin un jugada magnífica de combinació, acabada amb un xut duríssim i a dalt del 9 local que va significar l’empat en aquell instant (2-2).
5 minuts després de fer-ho per últim cop, Alheña tornava a xutar a porta, obligant David a treure una bona mà per evitar el gol rival en dues ocasions consecutives. Quan els visitants van tornar a prémer l’accelerador, va aparèixer de nou Adri per frenar-los en sec. Recuperació en zona de tres quarts del dorsal 11 del Sant Joan i xut creuat des de dins l’àrea per anotar el tercer gol (3-2).
La remuntada era un fet, però els últims minuts de la primera meitat van passar lents per als locals, que tenien les ocasions per marxar amb més avantatge al marcador però no les aprofitaven. Un parell d’intents de Muñoz des de fora l’àrea taponats pel mateix defensor visitant van donar pas al descans.
Molta calma durant el descans. Mantenir la concentració i el posicionament sobre el camp van ser les premisses a seguir de acara a la segona meitat per tal de mantenir i/o augmentar l’avantatge al marcador.
Res d’això va succeir. 12 segons va trigar Alheña en sacar de mig, muntar una jugada i batre David per baix des de la dreta de l’atac per mitjà del dorsal 9 (3-3).
Els visitants es van créixer i van començar a pressionar molt amunt la sortida de pilota rival, provocant moltes pèrdues en la possessió del Sant Joan, inclús enviant una pilota al pal dret de la porteria de David. Marcel va estar molt hàbil en aturar amb una falta tàctica una internada rival que tenia tots els números per acabar en gol, cosa que li va costar una targeta groga.
No obstant això, els locals van aconseguir aturar l’ímpetu d’Alheña i, al minut 26, es van avançar de nou gràcies a Adri, que va recollir un rebuig a una gran jugada de Rovira i va marcar amb un xut fort i sec (4-3).
Sense donar temps al rival per pair el gol, altre cop Adri va aprofitar una bona assistència de Rovira en contraatac per afusellar al porter des de la frontal de l’àrea (5-3).
Reacció ràpida d’Alheña, que va començar a utilitzar el recurs de la passada llarga al pivot i li va sortir bé. Un enviament mil·limètric del porter el va rematar de primeres i de forma acrobàtica el capità visitant, incrustant la pilota a l’escaire dret de la porteria de David, davant la mirada atònita de tota la baqueta (5-4).
Corria el minut 28 i el millor moment dels locals estava per arribar. Dos aturades providencials del porter d’Alheña a xut de Rovira van evitar el 6è gol local. Com també va passar amb un xut llunyà de Muñoz i un altre de molt escorat de Garcés. En el transcurs de 2 minuts, els locals van fer treballar al porter rival més del que ho havia hagut de fer en tot el partit, però no van trobar el premi del gol.
Com se sol dir en aquest àmbit, qui perdona ho acaba pagant, i és precisament el que li va ocórrer al Sant Joan. Alheña va aprofitar un desajustament defensiu local i amb una passada vertical van deixar sol davant David al dorsal 6, que va rematar amb la puntera de forma magistral per anotar l’empat (5-5).
Aquest cop sí el Sant Joan va desaparèixer del partit. Només un minut després de l’empat, els visitants s’avançaven per segona vegada en aprofitar novament la passivitat defensiva. David va aturar un xut llunyà però la pilota va quedar morta dins l’àrea. El dorsal 8 visitant va ser el més llest de la classe i va aprofitar-ho per marcar a porteria buida (5-6).
Els locals, penalitzats a més per l’acumulació de faltes, van tornar-se absolutament anàrquics. Atacs mal executats, defensa desordenada i faltes ingènues que van fer que David hagués d’aturar un primer xut de 10 metres i veies com el llançador d’Alheña n’enviava un segona fora, molt desviat.
Ja al final, amb el Sant Joan abocat a dalt, una bona aturada del porter visitant a xut de Garcés va permetre un contraatac ràpid que va acabar amb el gol que tancava el partit, anotat pel dorsal 14 (5-7).
Xiulet final i nova decepció del Sant Joan, en tenir la victòria a les mans i haver-la deixat escapar de forma absurda i incomprensible.

dimecres, 15 d’octubre del 2014

J02 04/10/2014 || Alheña L'Hospitalet CFS "C" - CEM Sant Joan FS

Desconnexió i derrota (6-2)
L’equip arribava a Hospitalet amb la baixa d’última hora de Rovira, que s’havia hagut de quedar a casa per culpa d’un procés febril. Dada curiosa el fet que aquesta és l’única pista que l’equip haurà visitat en els tres anys d’història del mateix. Pel que fa al partit, conjura prèvia al vestuari per sortir a guanyar des del minut 1.
Els primers compassos volien transcórrer amb calma, però aviat el Sant Joan va tenir una clara ocasió de gol a les botes d’Alejandro, que va veure com el seu xut el repel·lia, amb dificultats, el porter local. Al poc d’això, una transició perfecta dels visitants acabava amb una jugada de tiralínies entre Alejandro, Marcel i Muñoz que resolia aquest últim al segon pal per anotar el primer gol del partit (0-1).
Alheña atacava tímidament, amb jugades d’estratègia a servei de banda o córner on arribaven a crear perill real de gol, però la defensa del Sant Joan estava atenta en tot moment per avortar qualsevol intent, alhora que sortien a la contra amb molta força, provocant aturades del porter local una rere una altra.
En un d’aquests contraatacs fulgurants, una bona passada de Buil va deixar sol Igualador davant del porter, i el 8 del Sant Joan va posar la pilota al segon pal per l’arribada de Garcés, que afusellava la porteria (0-2).
Grans minuts dels visitants que seguien fent molt mal a Alheña i podien haver augmentat la diferència al marcador en una rematada de Buil, a passada de Lluís, que es va perdre fora per poc i un contraatac que Muñoz va acabar molt forçat, sense angle per xutar en condicions.
Quedava 1’23’’ per al final de la primera part i atacava per la dreta Alheña quan la pilota va sortir a servei de banda després d’un rebuig defensiu. Els locals van repetir la jugada que venien fent des de l’inici, però aquest cop van trobar el premi del gol després d’una badada defensiva en la marca que va permetre el dorsal 11 empènyer la pilota al fons de la xarxa (1-2).
Al sacar de mig, i després d’un intent d’atac visitant, Alheña va recuperar la pilota per mitjà del dorsal 8, que va conduir-la travessant tot el camp, davant la passivitat defensiva del Sant Joan, fins plantar-se sol davant Lluís per superar-lo amb un xut col·locat a l’arrel del pal esquerre de la porteria (2-2).
‘Caraja’ tremenda dels visitants als qui se’ls estaven fent eterns els últims segons de la primera meitat. El dorsal 8 d’Alheña va engrandir la ferida del Sant Joan quan va aprofitar una mala sortida de Lluís per creuar la pilota amb subtilesa i avançar el seu equip per primera vegada en l’enfrontament (3-2).
Per sort va arribar el descans i els jugadors van rebre una merescuda reprimenda per haver llençat per la borda tota la feina feta durant els primers 19 minuts.
La segona part començava amb la missió d’empatar ràpidament i mirar d’aguantar sense encaixar fins tenir una bona oportunitat al davant. El problema va ser que el Sant Joan havia perdut tota la intensitat mostrada durant el primer temps.
Davant la inoperància del l’equip visitant en atac, Alheña va créixer en empenta i ambició i va començar a disposar d’ocasions clares de gol. Garcés va taponar in-extremis un xut que hauria creat seriosos problemes a Lluís, i Marcel va aconseguir evitar una internada per la dreta amb una gran cursa enrere per acabar enviant la pilota a córner.
Finalment però, Alheña va trobar el camí del gol per mitjà del dorsal 8 (tercera diana en el seu compte particular), que va superar el porter amb un xut col·locat a la dreta des de la frontal de l’àrea (4-2).
Una rematada ajustada d’Alejandro que va aturar el porter va precedir la jugada més enrevessada del partit: Atac d’Alheña per banda esquerra, el dorsal 7 arriba a la línia de fons i posa la pilota al segon pal. Igualador en llença en planxa i aconsegueix evitar la rematada d’un rival que ja cantava el gol, però el posterior rebuig de Garcés cau al peus d’un altre contrari, dins l’àrea. Xuta però apareix Lluís per impedir el gol deixant, però, la pilota de nou morta en zona de perill. Quan, ara ja sí, semblava que res impedia el gol, Marcel roba el xut al jugador contrari i acaba enviant la pilota fora de banda, després d’un parell de rebots.
Tot i aquest sobreesforç de l’equip en posicions defensives, Alheña va tornar a perforar la porteria de Lluís amb facilitat per mitjà d’una rematada del dorsal 14, que es trobava sol al segon pal (5-2).
Amb el partit gairebé acabat, Buil i Igualador van disposar de sengles xuts de 10 metres, per l’acumulació de faltes dels locals. El porter d’Alheña primer, i el travesser en segona instància, van evitar que el Sant Joan pogués anotar el 3r gol.
Ja en l’últim sospir va arribar el gol que tancaria el marcador. Una hàbil recuperació dels locals va permetre que dos jugadors es plantessin sols davant Lluís i el superessin amb facilitat (6-2).

dijous, 2 d’octubre del 2014

J01 27/09/2014 || CEM Sant Joan FS - Lavinia Corsica FS

La mala preparació passa factura al Sant Joan (3-7)
Moltes coses fetes a corre cuita durant l’última setmana abans de l’inici van portar al Sant Joan a saltar a la pista del Clot de la Mel amb dubtes en el joc i a la porteria. Il·lusió barrejada amb nervis abans que l’àrbitre de taula posés en marxa el marcador al mateix temps que el principal xiulava el començament del partit.
Tanteig inicial on els visitants es van mostrar molt agressius a l’ofensiva i van decidir xutar a la mínima opció de que disposaven des de qualsevol racó de la pista. No obstant, la primera ocasió clara de gol va ser per Igualador, en rematar de cap una pilota rebutjada per la defensa a xut de Rovira, que es va estavellar al pal dret de la porteria.
Sense que el partit tingués un dominador clar, era el Sant Joan qui semblava més disposat a crear perill buscant el primer gol, però qui es va avançar al marcador van ser els visitants. Córner a la dreta de la porteria de Lluís, passada gairebé al mig del camp pel dorsal 7, que tancava l’equip, i xut amb la puntera que es colava com un obús després de tocar l’escaire dret davant l’atònita mirada del porter (0-1).
Reacció fulgurant dels locals mitjançant una ràpida acció de Muñoz, que va aprofitar una indecisió del tanca rival per robar-li la pilota i afusellar el porter en el mà a mà amb un xut col·locat al pal curt (1-1).
Amb l’empat, Lavinia Corsica va sortir a pressionar amb més agressivitat i els locals van començar a patir per treure la pilota jugada des del darrere. D’esprés d’una possessió llarga, Rovira es va fer un embolic amb la pilota en banda dreta davant la forta pressió rival, fet que va aprofitar el dorsal 16 visitant per robar l’esfèrica, plantar-se sol davant Lluís i superar-lo amb facilitat per baix (1-2).
Cop dur per als locals que seguien concedint ocasions en forma de xut llunys però aconseguien avortar les internades a la seva pròpia àrea amb bones accions defensives. En atac, Garcés ho va intentar des de la dreta després d’una bona jugada de parets entre Alejandro i Buil, però es va topar amb una afortunada intervenció del porter visitant que va repel·lir el primer xut i la posterior rematada de Buil.
Una falta per unes mans més que dubtoses de Rovira a la dreta de l’atac del Corsica va permetre als visitants ampliar l’avantatge al marcador. El dorsal 16 va xutar el lliure directe amb força i Lluís no va estar encertat per desviar la pilota, que va entrar mansament després de l’intent de refús del porter (1-3).
A pocs minuts del final de la primera meitat el Sant Joan es va concentrar en no encaixar més gols, i només una jugada d’Alejandro acabada amb un xut desviat de Muñoz va estar a punt de variar el marcador abans del descans.
Es va reprendre el partit amb la baixa d’Alejandro, que va haver de marxar, i la dinàmica va ser semblant a la de l’inici de la primer meitat. Els dos equips es resguardaven a camp propi i esperaven ben posicionats l’arribada del rival.
Malauradament per als locals, el Corsica va tornar a ser el primer en colpejar. Després d’un intent de paret per banda esquerra ben avortat per Marcel, la bola va canviar de banda i el dorsal 7 va xutar sense pensar-s’ho. La pilota anava fora però la mala fortuna va fer que piqués a la cama dreta de Garcés i es desviés de la seva trajectòria original per acabar al fons de la porteria de Lluís (1-4).
El gol encaixat va fer mal a l’equip, però també va servir per anar més amunt en la pressió i gaudir de més ocasions de gol, com un xut de Garcés aturat pel porter o una cavalcada de Buil per la banda dreta que un defensa va acabar tallant quan el 4 del Sant Joan es va quedar sense angle.
Amb el Corsica cada cop més tancat en camp propi, se succeïen les accions ofensives dels locals. Marcel habilitava a Garcés, però el xut del 3 sortia fora i, dos minuts després, Rovira errava una rematada clara al segon pal. El perill dels visitants venia al contraatac, amb pilotes llargues penjades al dorsal 16. En una d’aquestes, el corpulent punta va aconseguir desfer-se de Buil i va xutar amb més força que precisió, però un error de posicionament de Lluís va fer que la pilota tornés a besar la xarxa de la porteria del Sant Joan (1-5).
Ja feia minuts que els locals assetjaven l’àrea rival sense trobar el premi del gol. Prova d’això va ser el penal que va provocar Rovira, a qui el porter va fer caure dins l’àrea, i que va errar Muñoz a causa d’una gran aturada del mateix porter.
Amb el locals buscant escurçar distàncies de forma abraonadora, els jugadors del Corsica van tornat a treure rèdit de la passada llarga al pivot, que rebia la bola, s’escapava per la banda dreta i posava una passada tensa i mil·limetrada al segon pal on entrava el dorsal 4 com una locomotora per enviar la pilota al fons de la porteria (1-6).
Un minut després el mateix dorsal 4 veia la segona groga per una entrada a destemps i deixava el seu equip en inferioritat durant 2 minuts. Després d’uns quants intents, Garcés va poder aprofitar una assistència d’Igualador per batre al porter amb un xut ras (2-6).
Seguia l’atac-i-gol del Sant Joan tot i tornar a estar 5 contra 5 sobre el camp, com seguien els contraatacs mortals dels visitants. Aquest cop però, va tornar a ser Garcés qui va moure el marcador en enviar directament a l’escaire una bona passada des de la banda dreta (3-6).
Ja a les acaballes del partit, amb els locals abaixant els braços, el Corsica va tancar el marcador mitjançant una rematada del dorsal 10, que va plantar-se sol al segon pal i va creuar la pilota lluny de l’abast de Lluís (3-7).
El temps va arribar a 0 i va sonar la botzina que indicava el final del partit. Primera derrota del Sant Joan, que haurà de treballar molt per millorar els errors comesos si no vol quedar aviat defenestrat al fons de la classificació.

divendres, 19 de setembre del 2014

Tornar a començar

Després d'un estiu mogut, amb moltes baixes i noves incorporacions, els jugadors del Sant Joan, recentment ascendit a 2ª Divisió Catalana, s’enfronten a aquest nou repte amb il·lusió però coneixedors de la dificultat que la nova categoria comporta.

Les baixes de Solà, Enric, Alex i Ivan han estat cobertes per Marc Ortega, porter juvenil del Sant Joan la temporada 13/14, Carlos Igualador, que ve de la mà de Buil amb ganes de tornar a jugar a plenes condicions després d’una greu lesió, i Carlos Muñoz, qui ja va formar part de l’equip la temporada 12/13 i que ha estat repescat després de ser convençut pels seus companys.

També hi ha canvis a la banqueta: Juan serà el nou entrenador del CEM Sant Joan FS en aquesta aventura a 2ª catalana en que s’espera que l’equip no acusi massa el fet d’estar reestructurat juntament amb l’ascens de categoria i, per tant, de nivell dels rivals.

A falta d’alguna incorporació d’última hora, l’equip va disputant alguns amistosos de pretemporada amb la vista ja fixada en el dia 27 de setembre, quan es donará el tret de sortida amb el primer partit de lliga de la temporada 14/15.

Molta sort!

diumenge, 30 de març del 2014

J20 29/03/2014 || CEM Sant Joan FS - Spinola CFS "B"

El Sant Joan es fa l’harakiri davant un rival minvat per les baixes (3-4).
Hi havia fam de victòria al vestidor local abans de començar el partit. Les tres derrotes consecutives en lliga donaven una transcendència especial al partit contra Spinola. També la remuntada que els visitants van aconseguir a la primera volta rondava pel cap dels jugadors locals, que volien venjar aquell fatídic partit.
La nova estratègia de joc adoptada al vestuari en la xerrada prèvia va fer començar amb gran intensitat al Sant Joan, que va sortir a pressionar a tota la pista, ocasionant repetides pèrdues de pilota a Spinola en la construcció. A això se li havia d’afegir que els visitants tan sols disposaven de cinc jugadors per afrontar tot el partit.
A pesar de tot això, va ser Spinola qui va disposar de les primeres aproximacions a la porteria de Solà. Ho feien amb poc encert, mitjançant xuts llunyans. A l’altra àrea, Buil estava a punt de robar una pilota a l’últim defensor, i Alex era el primer en buscar porta amb un xut amb l’esquerra.
Els visitants cada vegada creaven més perill al contraatac mentre el Sant Joan s’anava desdibuixant. Una passada llarga va acabar amb rematada al pal del dorsal 10 i per poc un company seu no va poder agafar el rebuig.
Un esforçat Marcel provava dues vegades consecutives el xut amb la puntera des de la banda esquerra, però la defensa va poder creuar-se en la trajectòria de la pilota i eludir el perill. A la següent jugada, i just després de sortir a la pista, Rovira pescava una pilota dins l’àrea i cedia cap enrere per Adri, que anotava el primer gol amb un xut afortunat des de la frontal de l’àrea (1-0).
El Sant Joan continuava pressionant a l’àrea rival i ofegava la creació de joc d’Spinola, però a poc que podien, els visitants sortien al contraatac amb molt perill. Un xut de Rovira acabava en córner i en la jugada posterior el mateix dorsal 10 local deixava la pilota per Adri, que anotava el segon amb una centrada xut que es va empassar el porter (2-0).
Sense fer res, el marcador reflectia un 2-0 per als locals, que seguien mancats de mobilitat i permetien massa al rival. Enric i Garcés van intentar trencar la defensa d’Spinola amb sengles xuts llunyans, però cap dels dos va anar ben dirigit.
Van ser les últimes oportunitats locals de la primera meitat, doncs els minuts finals es van convertir en un holograma del darrer partit contra Eixample. A les primeres de canvi, Solà treia un peu miraculós al segon pal que evitava el gol, però no podia fer res quan una indecisió defensiva dins l’àrea, la resolia el dorsal 4 amb un burxot directe a l’escaire (2-1).
Moments després, en mig del caos defensiu del Sant Joan, els visitants empataven a la contra per mitjà del dorsal 3, que superava a Solà amb un xut creuat (2-2).
Final de la primera meitat i xerrada al vestidor per mirar d’arranjar la gran quantitat d’errors comesos fins al moment.
La segona part va començar com ho havia fet la primera: molta pressió a dalt però poca intimidació al rival amb la possessió de la pilota. Spinola es defensava com podia i podia bastant bé. Als pocs minuts, per fi una jugada trenada va permetre una passada paral·lela per Ivan que, al primer toc i des del córner, va posar una centrada dins l’àrea per a que Marcel rematés amb encert entrant al segon pal (3-2).
A partir d’aquí el Sant Joan es va convertir en una caricatura d’equip. El control de la pilota era inofensiu per al rival, que robava a cada jugada y sortia al contraatac amb una facilitat espantosa. Fruit d’això, Spinola va empatar per mitjà del dorsal 10 quan aquest va marxar per banda dreta i va posar la pilota al pal llarg davant la sortida de Solà (3-3).
L’equip seguia les mateixes pautes amb que havia funcionat tot el partit, però la manca de dinamisme dels jugadors i l’escassetat d’idees provinent de la banqueta mostraven un trist panorama sobre el camp.
Tots els jugadors provaven el xut des de lluny, però entre les aturades del porter i la falta de punteria, no hi havia manera de desfer l’empat davant un equip que, suposadament, havia de patir una davallada física en aquesta segona meitat.
El que és el futbol, que els que havien d’estar cansats eren els que més moviments feien i els que jugaven la pilota de forma més intel·ligent. A prop de les acaballes del partit, l’enèssim contraatac d’Spinola va acabar en gol, quan el dorsal 4 va anotar amb un xut alt en el mà a mà amb Solà (3-4).
El Sant Joan va començar a assetjar la porteria rival més encara del que ho portava fent, però amb la mateixa apatia que els havia dut a la situació de partit actual. Cap ocasió rellevant tret d’algun xut llunyà amb bona intervenció del porter d’Spinola fins la sortida de porter jugador.
Allà va semblar que arribaria el quart, però els xuts ben triats de Solà i, en última instància d’Alejandro, no van trobar porta per molt poc i el partit va finalitzar davant l’alegria, merescuda, dels visitants, que havien tret petroli d’on no ho pensaven.

dimecres, 26 de març del 2014

J19 22/03/2014 || CFS Eixample "B" - CEM Sant Joan FS

5 minuts fatídics condemnen al Sant Joan (4-2).
L’emplaçament de la pista del CFS Eixample sorprenia gratament al Sant Joan, així com la mateixa superfície de joc: un parquet ben cuidat i que no semblava tenir el rebot que en d’altres pistes semblants feia molt inestable la cursa dels jugadors.
Ja centrats en la importància del partit, els visitants van començar forts, amb la intensitat necessària i inquietant la porteria rival amb un improvisat Alex en punta que creava espais per la pujada de les dues ales. Solà va provar un xut de porta a porta que va parar el porter, i tot seguit tirava una passada llarga per Enric que per poc no rematava el dorsal 2 del Sant Joan.
Tot i aquestes primeres ocasions, va ser l’Eixample qui va agafar la batuta del partit i va començar a assetjar la porteria dels visitants, que es defensaven amb força i miraven de sorprendre amb passades llargues a l’esquena de la defensa.
Solà va aturar una doble ocasió del dorsal 3, i va sacar ràpid per Rovira, que després de driblar fins a tres contraris, va quedar massa escorat al lateral i va haver de forçar el servei de banda. En el servei de banda, jugada enrevessada que resolia el mateix Rovira amb un xut potent. La pilota es va estavellar en un defensor, Enric va agafar el rebuig i, des de la frontal de l’àrea, va engaltar un fort xut que es va colar a l’esquerra de la porteria local (0-1).
L’Eixample va prémer encara més amunt després del gol i a la defensa i a Solà se’ls multiplicava la feina. En aquests primers compassos després del gol, el Sant Joan va defensar amb molt encert, arribant a totes les cobertures i tapant gairebé tots els xuts.
Amb el pas minuts però, els locals van començar a trobar punts febles en la defensa rival, fins que va arribar l’empat. Xut llunyà del dorsal 11 que treia Solà amb dificultats, rebuig per al dorsal 10 que ho provava de prop però tornava a trobar-se amb el porter del Sant Joan, i tercer rebot consecutiu que, aquest cop sí, el dorsal 10 colava al fons de la porteria (1-1).
El partit començava de nou i el Sant Joan tirava cap endavant. Ivan va estar a punt de marcar en una bona jugada d’estratègia, però el porter va enviar el seu xut a córner. Posteriorment, al contraatac, Buil intentava combinar amb Adri per deixar-lo sol de cara a barraca, però el dorsal 11 tallava la passada amb les mans. El mateix Buil va encarregar-se de xutar la falta, que per poc no acaba amb gol.
Amb poc temps per arribar al descans Marcel va tenir l’última oportunitat clara del Sant Joan en un xut ras a la dreta, però el porter va aturar-lo amb una bona intervenció. Després d’això, temps mort visitant per demanar calma als jugadors i mirar d’acabar la primera part per davant al marcador, però sempre amb cautela.
Res feia esperar que passaria tot el contrari. Només sortir del temps mort, contraatac de l’Eixample i segon gol del dorsal 10 des del centre de l’atac després que el seu xut rebotés en un defensa del Sant Joan (2-1).
Amb dos minuts per endavant, els visitants van buscar l’empat abans d’arribar al descans, però en un servei de córner, un error en la passada de l’últim home va costar una recuperació de pilota del dorsal 3 local, que va avançar tot sol fins plantar-se davant Solà i el va batre amb un toc de pilota subtil per baix (3-1).
L’àrbitre va xiular el final de la primera part i els jugadors van enfilar el camí dels vestidors per reflexionar sobre el que acabava de passar en els últims 5 minuts de la primera part.
Després de l’esbroncada general al vestuari visitant, van tornar a saltar a la pista els dos equips i el partit es va convertir en una bogeria des del primer segon. Partit d’anada i tornada sense pausa: xut llunyà de Garcés en contraatac; xut al pal fortíssim del dorsal 3 de l’Eixample; internada per banda d’Alex que rebia una falta clara, no sancionada per l’àrbitre; cavalcada del dorsal 3 local per una aturada a baix de Solà.
Finalment, després de diversos intents, va arribar el gol del Sant Joan. La forta pressió sobre la defensa local va sorgir efecte i Adri va robar al mig camp, va avançar uns quants metres i va xutar amb cama esquerra. La pilota va colpejar un rival i va despistar al porter, que no va poder evitar el gol (3-2).
El partit es va tornar brusc i l’àrbitre va començar a amonestar jugadors. Alex es veia obligat a agafar un rival de la samarreta per evitar un contraatac i el jugador local responia deixant-li anar el braç en una acció que es va saldar amb groga per ambdós jugadors.
Tot seguit Alejandro veia una targeta injusta en simular el dorsal 11 una caiguda a la banda, entenent l’àrbitre que el 9 del Sant Joan l’havia fet caure. A l’altra àrea, cessió al porter i lliure indirecte a la frontal en que Adri es va topar amb la tanca defensiva.
Ara sí el Sant Joan va començar a acular l’Eixample a camp propi en una esporàdica reacció de pressió amb tres a dalt. Els locals tiraven de pilotes llargues per desfer-se del setge a la seva àrea, però ràpidament perdien la possessió de pilota.
A falta de 4 minuts pel final i amb una falta a favor, els visitants van demanar temps mort per sortir a jugar de 5. La tàctica va sortir relativament bé, doncs es va poder mantenir una possessió llarga a camp contrari creant fins a dues ocasions de gol.
Tot i això, el Sant Joan no aconseguia obrir l’aferrada defensa dels locals i en un contraatac amb passada llarga del porter de l’Eixample, Rovira va tallar la pilota amb la mala fortuna que aquesta va caure a peus  del dorsal 7, que es trobava dins l’àrea sense oposició i va sentenciar el partit (4-2).
Sense temps per a més, els dos equips es van saludar i van marxar cap als vestidors.

divendres, 28 de febrer del 2014

J17 22/02/2014 || AE Santa Isabel-Tremedal FS - CEM Sant Joan FS

AESI baixa del núvol al Sant Joan (6-2).
Nervis abans de l’important partit per a un Sant Joan que arribava enratxat a jugar al camp del líder. Sabedors de la dificultat del matx, els jugadors van voler canviar-se amb rapidesa per rebre les ordres pre-partit quan abans i poder sortir a escalfar.
Inici calmat en que es va acomplir el primer miniobjectiu proposat: no encaixar gol en els primers compassos per evitar un calc del partit d’anada. AESI escalfava motors i no pressionava en excés, cosa que permetia al Sant Joan realitzar els primers intents de rotació al darrera.
La tranquil·litat però, va durar poc, i aviat els locals van tancar al Sant Joan dins la seva àrea, jugant amb un inesperat sistema 4-0 amb moltíssima mobilitat per part de tots els seus jugadors. El domini va resultar efectiu quan el dorsal 4 va clavar un xut col·locat a la dreta del Solà sense que aquest pogués fer res per evitar el gol (1-0).
Cop dur però assumible, amb el Sant Joan intentant aprofitar l’espai a l’esquena de la defensa per provar la passada llarga. Adri es trobava dues vegades consecutives amb intervencions crucials del porter i Marcel patia la mateixa sort en provar el xut des de la dreta.
Sense alterar-se el més mínim, AESI augmentava l’avantatge dos minuts després mitjançant el dorsal 10, que rematava tot sol al punt de penal una centrada des de l’esquerra (2-0).
Temps mort visitant en vista que res sortia segons la previsió i que els jugadors estaven molt perduts sobre el camp. 5 minuts després de saltar a la pista de nou, una ocasió de gol d’Adri precedia el 3r gol d’AESI, quan un xut ras del dorsal 6 es colava a la dreta de Solà en una falta d’entesa entre el porter i Garcés (3-0).
Cares llargues a la banqueta visitant mentre l’equip seguia patint les escomeses del rival sense poder trobar la manera d’aturar-lo. Una jugada individual de Rovira acabada amb falta i un xut d’Enric, en funcions de pivot, aturat pel porter, eren les úniques i tímides aproximacions del Sant Joan a l’àrea rival.
Per contra, AESI es permetia el luxe de fallar fins a dues ocasions claríssimes. La primera a porta buida després d’una contra magistral. La segona quan Solà feia una aturada descomunal tot sol davant de 3 jugadors locals. Poc va poder fer però per evitar el quart gol quan el dorsal 4 rematava, ara sí, amb encert i lliure de marca al segon pal (4-0).
Abans del descans, una última ocasió clara pel Santa Isabel. El dorsal 14 rebia sol davant Solà però veia com el seu xut s’estavellava a la creueta de la porteria del Sant Joan i marxava fora.
A la mitja part es veia un holograma del partit d’anada: quatre gols a sota i sense capacitat de reacció com ja havia succeït a la jornada 4. Esperant que, tal i com va passar a la primera volta, l’equip sortís més endollat a jugar la segona meitat, els jugadors van començar a escalfar.
Malauradament no es van complir els pronòstics i, per mèrit d’uns o demèrit dels altres, AESI seguia escanyant al Sant Joan sense que els visitants poguessin fer-hi res.
Buil va ser el primer en intentar retallar diferències rematant un contraatac ben executat, però el porter va poder enviar el seu xut a córner. Immediatament després, atac fulgurant d’AESI, xut dur però centrat del dorsal 15 que rebutjava Solà i empanada de la defensa, que veia com el 7 local s’anticipava per recollir el refús i afusellar al porter (5-0).
AESI es va calmar amb el cinquè gol, o el Sant Joan va despertar lleugerament de la seva letargia, el cas és que els visitants van començar a pujar la línia de pressió de forma efectiva i va tenir les primeres ocasions clares de gol.
Instants després Alex iniciava un cavalcada per banda dreta al contraatac, feia una paret amb Alejandro i, posant-hi un punt de suspens, li tornava la pilota al 9 del Sant Joan per tal que anotés a plaer el primer del seu equip (5-1).
El visitants es van animar i dos minuts després Adri robava una pilota al mig camp i avançava fins al punt de 10 metres per afusellar al porter amb un xut duríssim al pal curt (5-2).
A la següent jugada, Alex de nou percudia per banda dreta: va robar la pilota a la seva pròpia àrea, va marxar d’un rival, va fer una sotana de llibre a l’últim defensor i va encarar porteria. Per desgràcia però,  el porter va tapar molt bé l’espai i va evitar que la jugada culminés amb el tercer gol visitant.
Minuts de bogeria a la pista aprofitats pel Sant Joan. Solà salvava un mà a mà dins l’àrea, Garcés estava atent per taponar un xut proper i, a l’altra banda del camp, Alejandro robava una pilota, obligava al porter a sortir de l’àrea a rebutjar i Adri aprofitava la situació per xutar a portar buida en una acció que no va acabar en gol gràcies a que un defensor, ben situat sota pals, va treure la rematada de l’11 del Sant Joan.
Poc després era Ivan qui tenia opció de xut i fregava al gol amb una rematada un pèl desviada. El Sant Joan va voler sortir a jugar de 5, però abans d’això una pèrdua en defensa va provocar un 1 contra 1 del dorsal 14 amb Solà que no va poder aturar aquest últim (6-2).
Amb porter jugador, un xut d’Enric ben triat però massa creuat i un altre intent de Solà des de 10 metres que va topar amb un defensor. AESI va provar algun xut de camp a camp però sense encert, de manera que el marcador es va quedar com estava amb el xiulet final de l’àrbitre.