J15 21/02/2015 || CEM Sant Joan FS - Alheña L'Hospitalet CFS "C"

La mala gestió del marcador enfonsa de nou al Sant Joan (5-7)

Partit per retrobar sensacions, després d’una setmana de descans i tot just començada la segona volta amb la mala imatge oferta davant un millorat Corsica. El partit s’afrontava amb ganes des dels vestidors i l’equip va sortir a la pista concentrat i amb ganes.

Inici fort del Sant Joan. Un xut creuat d’Adri el repel·lia el porter a córner, i Muñoz veia com un defensa tapava el seu intent a la sortida del servei de cantonada. Recuperació ràpida i tornada a la càrrega. Rovira es regirava a la frontal i enviava la pilota fora, a un pam del pal. Tot això durant els primers dos minuts.

La sort es va aliar però amb Alheña, i una errada en la sortida de pilota la van aprofitar bé els dos homes més avançats del conjunt visitant. Recuperació ràpida i passada dins l’àrea pel dorsal 9, que va ajustar el xut al pal dret de la porteria de David, sense que el jove porter hi pogués fer res (0-1).

Tot just s’havien jugat tres minuts de partit, el Sant Joan ja perdia i no havia acabat aquí la mala fortuna. La passivitat defensiva en un servei de cantonada d’Ahleña va permetre al dorsal 8 xutar sense oposició des de la dreta de l’atac. La pilota, que anava al segon pal, va rebotar en un defensor i va enganyar David, colant-se mansa pel pal curt de la porteria (0-2).

Al contrari del que es podia preveure, l’equip no es va enfonsar. Sengles ocasions de Rovira aturades pel porter visitant i un xut fora d’Alejandro van precedir el primer gol dels locals. Adri va entrar a l’àrea per l’esquerra, habilitat per una bona passada de Rovira, i va superar al porter amb un xut creuat per retallar distàncies (1-2).

El Sant Joan va prendre la batuta del partit i va ofegar al rival mentre les ocasions s’anaven succeint. Buil va veure com el porter li treia una rematada a boca de canó des del segon pal just un minut abans que Marcel i Alejandro culminessin un jugada magnífica de combinació, acabada amb un xut duríssim i a dalt del 9 local que va significar l’empat en aquell instant (2-2).

5 minuts després de fer-ho per últim cop, Alheña tornava a xutar a porta, obligant David a treure una bona mà per evitar el gol rival en dues ocasions consecutives. Quan els visitants van tornar a prémer l’accelerador, va aparèixer de nou Adri per frenar-los en sec. Recuperació en zona de tres quarts del dorsal 11 del Sant Joan i xut creuat des de dins l’àrea per anotar el tercer gol (3-2).

La remuntada era un fet, però els últims minuts de la primera meitat van passar lents per als locals, que tenien les ocasions per marxar amb més avantatge al marcador però no les aprofitaven. Un parell d’intents de Muñoz des de fora l’àrea taponats pel mateix defensor visitant van donar pas al descans.

Molta calma durant el descans. Mantenir la concentració i el posicionament sobre el camp van ser les premisses a seguir de acara a la segona meitat per tal de mantenir i/o augmentar l’avantatge al marcador.

Res d’això va succeir. 12 segons va trigar Alheña en sacar de mig, muntar una jugada i batre David per baix des de la dreta de l’atac per mitjà del dorsal 9 (3-3).

Els visitants es van créixer i van començar a pressionar molt amunt la sortida de pilota rival, provocant moltes pèrdues en la possessió del Sant Joan, inclús enviant una pilota al pal dret de la porteria de David. Marcel va estar molt hàbil en aturar amb una falta tàctica una internada rival que tenia tots els números per acabar en gol, cosa que li va costar una targeta groga.

No obstant això, els locals van aconseguir aturar l’ímpetu d’Alheña i, al minut 26, es van avançar de nou gràcies a Adri, que va recollir un rebuig a una gran jugada de Rovira i va marcar amb un xut fort i sec (4-3).

Sense donar temps al rival per pair el gol, altre cop Adri va aprofitar una bona assistència de Rovira en contraatac per afusellar al porter des de la frontal de l’àrea (5-3).

Reacció ràpida d’Alheña, que va començar a utilitzar el recurs de la passada llarga al pivot i li va sortir bé. Un enviament mil·limètric del porter el va rematar de primeres i de forma acrobàtica el capità visitant, incrustant la pilota a l’escaire dret de la porteria de David, davant la mirada atònita de tota la baqueta (5-4).

Corria el minut 28 i el millor moment dels locals estava per arribar. Dos aturades providencials del porter d’Alheña a xut de Rovira van evitar el 6è gol local. Com també va passar amb un xut llunyà de Muñoz i un altre de molt escorat de Garcés. En el transcurs de 2 minuts, els locals van fer treballar al porter rival més del que ho havia hagut de fer en tot el partit, però no van trobar el premi del gol.

Com se sol dir en aquest àmbit, qui perdona ho acaba pagant, i és precisament el que li va ocórrer al Sant Joan. Alheña va aprofitar un desajustament defensiu local i amb una passada vertical van deixar sol davant David al dorsal 6, que va rematar amb la puntera de forma magistral per anotar l’empat (5-5).

Aquest cop sí el Sant Joan va desaparèixer del partit. Només un minut després de l’empat, els visitants s’avançaven per segona vegada en aprofitar novament la passivitat defensiva. David va aturar un xut llunyà però la pilota va quedar morta dins l’àrea. El dorsal 8 visitant va ser el més llest de la classe i va aprofitar-ho per marcar a porteria buida (5-6).

Els locals, penalitzats a més per l’acumulació de faltes, van tornar-se absolutament anàrquics. Atacs mal executats, defensa desordenada i faltes ingènues que van fer que David hagués d’aturar un primer xut de 10 metres i veies com el llançador d’Alheña n’enviava un segona fora, molt desviat.

Ja al final, amb el Sant Joan abocat a dalt, una bona aturada del porter visitant a xut de Garcés va permetre un contraatac ràpid que va acabar amb el gol que tancava el partit, anotat pel dorsal 14 (5-7).

Xiulet final i nova decepció del Sant Joan, en tenir la victòria a les mans i haver-la deixat escapar de forma absurda i incomprensible.

J01 27/09/2014 || CEM Sant Joan FS - Lavinia Corsica FS

La mala preparació passa factura al Sant Joan (3-7)

Moltes coses fetes a corre cuita durant l’última setmana abans de l’inici van portar al Sant Joan a saltar a la pista del Clot de la Mel amb dubtes en el joc i a la porteria. Il·lusió barrejada amb nervis abans que l’àrbitre de taula posés en marxa el marcador al mateix temps que el principal xiulava el començament del partit.

Tanteig inicial on els visitants es van mostrar molt agressius a l’ofensiva i van decidir xutar a la mínima opció de que disposaven des de qualsevol racó de la pista. No obstant, la primera ocasió clara de gol va ser per Igualador, en rematar de cap una pilota rebutjada per la defensa a xut de Rovira, que es va estavellar al pal dret de la porteria.

Sense que el partit tingués un dominador clar, era el Sant Joan qui semblava més disposat a crear perill buscant el primer gol, però qui es va avançar al marcador van ser els visitants. Córner a la dreta de la porteria de Lluís, passada gairebé al mig del camp pel dorsal 7, que tancava l’equip, i xut amb la puntera que es colava com un obús després de tocar l’escaire dret davant l’atònita mirada del porter (0-1).

Reacció fulgurant dels locals mitjançant una ràpida acció de Muñoz, que va aprofitar una indecisió del tanca rival per robar-li la pilota i afusellar el porter en el mà a mà amb un xut col·locat al pal curt (1-1).

Amb l’empat, Lavinia Corsica va sortir a pressionar amb més agressivitat i els locals van començar a patir per treure la pilota jugada des del darrere. D’esprés d’una possessió llarga, Rovira es va fer un embolic amb la pilota en banda dreta davant la forta pressió rival, fet que va aprofitar el dorsal 16 visitant per robar l’esfèrica, plantar-se sol davant Lluís i superar-lo amb facilitat per baix (1-2).

Cop dur per als locals que seguien concedint ocasions en forma de xut llunys però aconseguien avortar les internades a la seva pròpia àrea amb bones accions defensives. En atac, Garcés ho va intentar des de la dreta després d’una bona jugada de parets entre Alejandro i Buil, però es va topar amb una afortunada intervenció del porter visitant que va repel·lir el primer xut i la posterior rematada de Buil.

Una falta per unes mans més que dubtoses de Rovira a la dreta de l’atac del Corsica va permetre als visitants ampliar l’avantatge al marcador. El dorsal 16 va xutar el lliure directe amb força i Lluís no va estar encertat per desviar la pilota, que va entrar mansament després de l’intent de refús del porter (1-3).

A pocs minuts del final de la primera meitat el Sant Joan es va concentrar en no encaixar més gols, i només una jugada d’Alejandro acabada amb un xut desviat de Muñoz va estar a punt de variar el marcador abans del descans.

Es va reprendre el partit amb la baixa d’Alejandro, que va haver de marxar, i la dinàmica va ser semblant a la de l’inici de la primer meitat. Els dos equips es resguardaven a camp propi i esperaven ben posicionats l’arribada del rival.

Malauradament per als locals, el Corsica va tornar a ser el primer en colpejar. Després d’un intent de paret per banda esquerra ben avortat per Marcel, la bola va canviar de banda i el dorsal 7 va xutar sense pensar-s’ho. La pilota anava fora però la mala fortuna va fer que piqués a la cama dreta de Garcés i es desviés de la seva trajectòria original per acabar al fons de la porteria de Lluís (1-4).

El gol encaixat va fer mal a l’equip, però també va servir per anar més amunt en la pressió i gaudir de més ocasions de gol, com un xut de Garcés aturat pel porter o una cavalcada de Buil per la banda dreta que un defensa va acabar tallant quan el 4 del Sant Joan es va quedar sense angle.

Amb el Corsica cada cop més tancat en camp propi, se succeïen les accions ofensives dels locals. Marcel habilitava a Garcés, però el xut del 3 sortia fora i, dos minuts després, Rovira errava una rematada clara al segon pal. El perill dels visitants venia al contraatac, amb pilotes llargues penjades al dorsal 16. En una d’aquestes, el corpulent punta va aconseguir desfer-se de Buil i va xutar amb més força que precisió, però un error de posicionament de Lluís va fer que la pilota tornés a besar la xarxa de la porteria del Sant Joan (1-5).

Ja feia minuts que els locals assetjaven l’àrea rival sense trobar el premi del gol. Prova d’això va ser el penal que va provocar Rovira, a qui el porter va fer caure dins l’àrea, i que va errar Muñoz a causa d’una gran aturada del mateix porter.

Amb el locals buscant escurçar distàncies de forma abraonadora, els jugadors del Corsica van tornat a treure rèdit de la passada llarga al pivot, que rebia la bola, s’escapava per la banda dreta i posava una passada tensa i mil·limetrada al segon pal on entrava el dorsal 4 com una locomotora per enviar la pilota al fons de la porteria (1-6).

Un minut després el mateix dorsal 4 veia la segona groga per una entrada a destemps i deixava el seu equip en inferioritat durant 2 minuts. Després d’uns quants intents, Garcés va poder aprofitar una assistència d’Igualador per batre al porter amb un xut ras (2-6).

Seguia l’atac-i-gol del Sant Joan tot i tornar a estar 5 contra 5 sobre el camp, com seguien els contraatacs mortals dels visitants. Aquest cop però, va tornar a ser Garcés qui va moure el marcador en enviar directament a l’escaire una bona passada des de la banda dreta (3-6).

Ja a les acaballes del partit, amb els locals abaixant els braços, el Corsica va tancar el marcador mitjançant una rematada del dorsal 10, que va plantar-se sol al segon pal i va creuar la pilota lluny de l’abast de Lluís (3-7).

El temps va arribar a 0 i va sonar la botzina que indicava el final del partit. Primera derrota del Sant Joan, que haurà de treballar molt per millorar els errors comesos si no vol quedar aviat defenestrat al fons de la classificació.

J20 29/03/2014 || CEM Sant Joan FS - Spinola CFS "B"

El Sant Joan es fa l’harakiri davant un rival minvat per les baixes (3-4).

Hi havia fam de victòria al vestidor local abans de començar el partit. Les tres derrotes consecutives en lliga donaven una transcendència especial al partit contra Spinola. També la remuntada que els visitants van aconseguir a la primera volta rondava pel cap dels jugadors locals, que volien venjar aquell fatídic partit.

La nova estratègia de joc adoptada al vestuari en la xerrada prèvia va fer començar amb gran intensitat al Sant Joan, que va sortir a pressionar a tota la pista, ocasionant repetides pèrdues de pilota a Spinola en la construcció. A això se li havia d’afegir que els visitants tan sols disposaven de cinc jugadors per afrontar tot el partit.

A pesar de tot això, va ser Spinola qui va disposar de les primeres aproximacions a la porteria de Solà. Ho feien amb poc encert, mitjançant xuts llunyans. A l’altra àrea, Buil estava a punt de robar una pilota a l’últim defensor, i Alex era el primer en buscar porta amb un xut amb l’esquerra.

Els visitants cada vegada creaven més perill al contraatac mentre el Sant Joan s’anava desdibuixant. Una passada llarga va acabar amb rematada al pal del dorsal 10 i per poc un company seu no va poder agafar el rebuig.

Un esforçat Marcel provava dues vegades consecutives el xut amb la puntera des de la banda esquerra, però la defensa va poder creuar-se en la trajectòria de la pilota i eludir el perill. A la següent jugada, i just després de sortir a la pista, Rovira pescava una pilota dins l’àrea i cedia cap enrere per Adri, que anotava el primer gol amb un xut afortunat des de la frontal de l’àrea (1-0).

El Sant Joan continuava pressionant a l’àrea rival i ofegava la creació de joc d’Spinola, però a poc que podien, els visitants sortien al contraatac amb molt perill. Un xut de Rovira acabava en córner i en la jugada posterior el mateix dorsal 10 local deixava la pilota per Adri, que anotava el segon amb una centrada xut que es va empassar el porter (2-0).

Sense fer res, el marcador reflectia un 2-0 per als locals, que seguien mancats de mobilitat i permetien massa al rival. Enric i Garcés van intentar trencar la defensa d’Spinola amb sengles xuts llunyans, però cap dels dos va anar ben dirigit.

Van ser les últimes oportunitats locals de la primera meitat, doncs els minuts finals es van convertir en un holograma del darrer partit contra Eixample. A les primeres de canvi, Solà treia un peu miraculós al segon pal que evitava el gol, però no podia fer res quan una indecisió defensiva dins l’àrea, la resolia el dorsal 4 amb un burxot directe a l’escaire (2-1).

Moments després, en mig del caos defensiu del Sant Joan, els visitants empataven a la contra per mitjà del dorsal 3, que superava a Solà amb un xut creuat (2-2).

Final de la primera meitat i xerrada al vestidor per mirar d’arranjar la gran quantitat d’errors comesos fins al moment.

La segona part va començar com ho havia fet la primera: molta pressió a dalt però poca intimidació al rival amb la possessió de la pilota. Spinola es defensava com podia i podia bastant bé. Als pocs minuts, per fi una jugada trenada va permetre una passada paral·lela per Ivan que, al primer toc i des del córner, va posar una centrada dins l’àrea per a que Marcel rematés amb encert entrant al segon pal (3-2).

A partir d’aquí el Sant Joan es va convertir en una caricatura d’equip. El control de la pilota era inofensiu per al rival, que robava a cada jugada y sortia al contraatac amb una facilitat espantosa. Fruit d’això, Spinola va empatar per mitjà del dorsal 10 quan aquest va marxar per banda dreta i va posar la pilota al pal llarg davant la sortida de Solà (3-3).

L’equip seguia les mateixes pautes amb que havia funcionat tot el partit, però la manca de dinamisme dels jugadors i l’escassetat d’idees provinent de la banqueta mostraven un trist panorama sobre el camp.

Tots els jugadors provaven el xut des de lluny, però entre les aturades del porter i la falta de punteria, no hi havia manera de desfer l’empat davant un equip que, suposadament, havia de patir una davallada física en aquesta segona meitat.

El que és el futbol, que els que havien d’estar cansats eren els que més moviments feien i els que jugaven la pilota de forma més intel·ligent. A prop de les acaballes del partit, l’enèssim contraatac d’Spinola va acabar en gol, quan el dorsal 4 va anotar amb un xut alt en el mà a mà amb Solà (3-4).

El Sant Joan va començar a assetjar la porteria rival més encara del que ho portava fent, però amb la mateixa apatia que els havia dut a la situació de partit actual. Cap ocasió rellevant tret d’algun xut llunyà amb bona intervenció del porter d’Spinola fins la sortida de porter jugador.

Allà va semblar que arribaria el quart, però els xuts ben triats de Solà i, en última instància d’Alejandro, no van trobar porta per molt poc i el partit va finalitzar davant l’alegria, merescuda, dels visitants, que havien tret petroli d’on no ho pensaven.

J13 18/01/2014 || CEM Sant Joan FS - Centre Montserrat Xavier 1904 "B"

El Sant Joan sobreviu a una mala primera part per acabar imposant-se (5-3).

Després de dos empats consecutius tocava donar la cara davant un rival que la temporada anterior havia humiliat al Sant Joan a domicili. Els jugadors estaven motivats i formaven la plantilla al complet, al tornar Ivan després de complir la seva sanció. Curiosament, xiulava el partit el mateix àrbitre que va professar la desafortunada actuació en el partit contra el Tous, on precisament va ser expulsat el 8 del Sant Joan.

Inici de partit, sacada de centre del Sant Joan, pèrdua de pilota i gol del dorsal 9 visitant en el mà a mà amb Solà quan passaven 22 segons de l’inici (0-1).

Després de marcar un nou rècord de precocitat a l’hora d’encaixar gol, el Sant Joan va començar a jugar. Els primers atacs locals van arribar per obra de Rovira i Adri, fent treballar al porter el primer d’ells, i topant-se amb la fusta el dorsal 11, qui posteriorment enviava un altre xut fora.

Al minut 11 arribava l’empat del Sant Joan. Adri va robar una pilota en zona de mitjos i va xutar des del centre de l’atac. El seu xut el va desviar un defensor, enganyant al porter i fent-li impossible l’aturada mentre la pilota es colava enganxada al pal esquerre de la porteria (1-1).

Alex es va topar amb la fusta en un xut molt llunyà amb rosca que es va enverinar, però dos minuts després, Adri posava al seu equip per davant en culminar una gran jugada col·lectiva amb passada final de Buil per la definició de l’11 a baix, davant la sortida del porter (2-1).

Els locals es van relaxar amb aquest segon gol i les ocasions del Montserrat Xavier es van començar a succeir. Però els visitants no comptaven amb la figura de Solà, que es va erigir protagonista en començar a salvar, una rere una altra, jugades claríssimes de gol. Va assolir el punt més àlgid de la seva actuació quan el va encarar 1 contra 1 el dorsal 5, amb mitja pista per ell sol. Finta de sortida per intimidar, espera a la reacció de l’atacant i aturada descomunal amb el peu esquerre a baix.

Tanta feina per Solà venia donava per la intensitat dels visitants però també per la falta d’organització i les errades dels locals, que no estaven amb la concentració adient per tirar endavant el partit.

Finalment la insistència del Montserrat Xavier va donar els seus fruits a cinc minuts pel descans. Un mal rebuig sumat a la indecisió de la defensa del Sant Joan va permetre al dorsal 20 batre a Solà a plaer per baix (2-2).

Ara sí va reaccionar el Sant Joan i va començar a atacar. Ivan va destapar el pot de les essències amb dos xuts de llarga distància, un dels quals va aturar el porter de forma miraculosa. Marcel va ser el  següent que va fer lluir al porter amb un xut per baix que a punt va estar de sorprendre’l.

La tercera va ser la vençuda. Buil va recuperar en camp propi, es va desfer d’un rival per plantar-se davant el porter i va aguantar la seva sortida fins l’últim moment, quan va tocar la pilota de forma subtil per batre’l al segon pal (3-2).

Al cap de dos minuts, i després que Garcés tallés un perillós contraatac del Montserrat Xavier, va finalitzar la primera meitat del partit.

Després del descans l’equip va sortir concentrat, amb ordres de mantenir la serenitat i tancar el partit com més aviat millor. Ara sí els locals estaven dins el partit i ho van fer palès convertint una jugada d’estratègia en gol. Enric va servir de banda, previs moviments per crear espai de Rovira i Alejandro, i Adri va enviar un obús imparable a l’escaire dret de la porteria visitant (4-2).

El Montserrat Xavier es va abocar a l’atac, però entre la defensa, posicionada de forma seriosa i sense cometre errors, i un Solà en estat de gràcia, desballestaven, una a una, totes les ofensives visitants aprofitant, a més a més, per sortir al contraatac amb perill quan robaven la pilota.

Alex i Alejandro van disposar de sengles ocasions de gol pels seus respectius carrils, però entre el porter i la defensa van aconseguir eixugar ambdues ofensives. Just després, Marcel tallava amb una bona falta tàctica un perillós contraatac, i al posar la pilota en joc, oportunitat visitant avortada per Garcés sota pals seguida d’un temps mort abans del córner que demanava el Montserrat Xavier.

Quedava poc temps per al final del partit i els visitants van sortir a jugar de 5. El Sant Joan es va defensar amb molt criteri i no va permetre fluïdesa en el joc amb porter del rival. Fruit de la bona col·locació, Ivan i Enric van precipitar un mal control del rival al mig camp. El dorsal 8 del Sant Joan va robar la pilota i va aprofitar que la porteria estava deshabitada per xutar, amb un gest poc ortodox, des de camp propi i anotar el cinquè (5-2).

Encara va quedar temps per a que els visitants marquessin de nou. Un embolic dins l’àrea del Sant Joan va fer anar la pilota sense rumb d’una banda a l’altra, sense que ningú pogués controlar-la. Finalment, el dorsal 5 la va empènyer al fons de la porteria des del segon pal estant (5-3).

Sense temps per més l’àrbitre va xiular el final i el Sant Joan va celebrar 3 punts ben treballats.

 

GOL - 5-2 (Ivan 47')

J11 22/12/2013 || CEM Sant Joan FS - Alheña L'Hospitalet CFS "D"

Partit boig i repartiment de punts (4-4).

Alheña venia en ratxa després d’haver començat la lliga titubejant. Els jugadors del Sant Joan (amb les baixes d’Ivan i Buil) n’estaven al corrent i això els va donar un extra de motivació al vestuari de cara al matx que jugarien uns intents després.

El partit va començar amb intensitat i una gran primera jugada trenada entre Rovira i Alex la va acabar enviant al pal el dorsal 6 local. La fusta va escopir la pilota i Alejandro la va caçar a l’altra banda de la porteria, però quan ja es cantava el primer, el porter visitant va aconseguir atrapar l’esfèrica sobre la mateixa línia de gol.

Rèplica immediata d’Alheña que, mitjançant una passada paral·lela a la línia de banda habilitava al dorsal 2 per quedar-se sol davant Solà i rematar a baix, on entre el propi porter i el pal van aconseguir refusar la pilota.

Després d’aquestes dues fogonades, calma. El partit va començar a transcórrer amb normalitat, apoderant-se Alheña de la possessió de la pilota i remenant-la amb molt criteri mentre el Sant Joan es mantenia ben posat sobre el camp, aturant com podia les escomeses rivals.

Als pocs minuts, primera ocasió claríssima dels visitants al enviar el dorsal 7 un xut creuat que es va estavellar al pal dret de la porteria de Solà. Enric resolia la jugada refusant el perill amb una bona passada llarga que no va poder aprofitar Adri.

Més setge sobre la porteria local per part d’Alheña que obligava als locals a defensar-se amb tot, amb el contraatac com única opció ofensiva. En una d’aquestes, un xut d’Adri que no va refusar bé el porter el va aprofitar Rovira per empènyer la pilota, que havia quedat morta sobre la línia de gol, al fons de la porteria (1-0).

Si la pressió dels visitants era forta als minuts inicials, amb el resultat en contra es va endurir. El Sant Joan treia de porta utilitzant l’estratègia per tal d’evitar penjar pilotes a dalt en excés, i no li anava del tot malament.

En la que era tot just la tercera aproximació a l’àrea rival dels locals, Alejandro va forçar un córner que l’àrbitre no va veure, xiulant fora de porteria. Marcel va interceptar al mig del camp la passada del porter a un dels seus companys, va avançar amb la pilota al peus buscant la millor opció xut fins a trobar-la i batre al porter per baix, que amb prou feines va poder desviar el xut del capità local (2-0).

I un minut després era Adri qui aprofitava una gran passada de Solà per destrossar de nou la porteria visitant amb un xut creuat (3-0).

Amb Alheña mig mort, el Sant Joan es va relaxar i ho va pagar car. Primer, el dorsal 11 rematava un servei de banda en semi-errada, sortint la pilota mossegada en direcció a la base del pal, sorprenent Solà i colant-se fins al fons de la xarxa (3-1).

Dos minuts després una altra jugada per banda dreta amb internada del dorsal 2  acabava en centrada del mateix jugador per la rematada sol, al segon pal, del 9 visitant, que reduïa diferències (3-2).

Pocs minuts per al descans en mig del mal moment dels locals que no es trobaven sobre el camp, mentre que Alheña estava recuperant tota la sort que no havia tingut fins al moment. Una altra estocada, prèvia rematada al pal, que va acabar significant l’empat, aquest cop a càrrec del dorsal 7 en forma de xut potent per dalt (3-3).

Sense temps per més, mitja part al Clot de la Mel i xerrada molt crítica amb els jugadors per haver dilapidat en tant sols uns minuts tota la bona feina feta durant la primera part.

La segona part va començar molt més moderada, però poc a poc el partit s’aniria tornant boig. La pressió d’Alheña seguia sent asfixiant, però en una jugada d’estratègia a sortida de porteria, una magnífica combinació entre Alex i Adri la va culminar l’11 definint subtilment davant la sortida del porter (4-3).

L’alegria però va durar poc, ja que tan sols dos minuts després el dorsal 7 tornava a finalitzar una bona paret davant d’una despistada defensa local per empatar el partit de nou (4-4).

A partir d’aquí tot es va transformar i la pista del Clot de la Mel es va convertir en un pati de col·legi; Ocasió tapada per Solà a la porteria del Sant Joan. Doble oportunitat de Garcés i Rovira, ambdós xutant amb cama esquerra, que rebutjava primer i aturava després el porter d’Alheña. Xut fora del dorsal 5 visitant que sortia fregant el pal dret quan ho tenia tot a favor per anotar.

Calma durant tot just un minut, el que va durar un temps mort, per tornar a la bogeria existent sobre la pista. Les ocasions no paraven de succeir-se de camp a camp, amb el partit trencat i sense que cap dels dos equips aconseguís mantenir una possessió que no finalitzés en un contraatac fulgurant.

Atac 3 contra 1 d’Alheña, el pivot es deixa la pilota enrere a l’hora de rematar. Roba Marcel i surt a la contra, 3 contra 1 ara per Sant Joan. El capità cedeix per Adri que posa la pilota al segon pal però Rovira no hi pot arribar. Saca ràpid el porter visitant i Alheña es torna a plantar en 3 segons a l’àrea de Solà, qui ha d’enviar un fort xut del dorsal 14 a córner.

En la següent jugada, després de rebutjar el perill del córner, Adri i Enric no van aconseguir connectar una passada al segon pal per al 2 del Sant Joan amb el porter venut. A la contra, Garcés s’havia de llençar a terra per evitar una clara rematada del dorsal 8 visitant, que posteriorment recolliria el rebuig i faria tornar a lluir Solà.

Amb tant anada i vinguda el partit agonitzava. Encara va quedar temps per una rematada forçada de Rovira al segon pal que va sortir fora i per una centrada xut d’Adri que va sortir massa forta i el mateix Rovira no va poder empalar.

L’àrbitre va xiular el final i el dos equips es van donar la mà, conscients que els 3 punts podien haver caigut de qualsevol costat i que, per tant, el partit havia tingut en l’empat el seu resultat més just.

J9 30/11/2013 || CEM Sant Joan FS - Maristes Sants Les Corts "A"

Els 3 punts del derbi entre Maristes se’n van cap a Les Corts (2-4).
Al vestuari s’especulava sobre si Maristes Sants Les Corts serien el mateix equip amb el que el Sant Joan ja es va enfrontar l’any passat. La breu xerrada tècnica abans de saltar a la pista i l’escalfament van transcórrer ràpid fins l’inici del matx.

Inici fulgurant dels visitants que van tardar molt poc en aprofitar un error del Sant Joan en defensa per anotar el primer gol del partit, tot just transcorreguts 2 minuts de partit (0-1).

Com tantes altres vegades el Sant Joan començava encaixant aviat i havent de remar contracorrent. El gol encaixat no va servir per despertar i Solà va haver de salvar el segon en diverses ocasions.

Entremig, Enric i Alex ho intentaven tímidament amb xuts llunyans que es perdien fora, i Garcés disposava de la millor ocasió fins al moment, però una gran aturada del porter visitant va impedir-li d’empatar el partit.

Solà primer i el pal tot seguit tornaven a salvar l’equip després d’una bona combinació finalitzada pel dorsal 6. Amb el servei de porteria, Marcel va donar entrada a Adri, que va arrencar a córrer com un esperitat cap a la porteria rival. Solà el va veure i li va posar una pilota precisa per tal que el punta enganyés al porter amb un subtil toc i anotés l’empat (1-1).

El partit es va travar un pèl a partir d’aquell moment i cap dels dos equips es va erigir com a dominador clar del mateix. Ocasions per ambdós costats en que la defensa del Sant Joan va aconseguir trobar un correcte equilibri per desballestar els atacs rivals. En atac, espessor d’idees on només un xut de Buil i un altre d’Alejandro van inquietar la porteria rival.

Final de la primera part i reflexió per evitar sortit amb l’empanada a la segona.

Tot i la xerrada durant el descans, la represa va transcórrer de forma calcada a l’inici del partit. Maristes Sants Les Corts es va abocar a l’atac i va començar a crear ocasions, una rere l’altra, fins que un xut afortunat del dorsal 14 va rebotar en un defensor local i va enganyar a Solà, que no va poder fer res per evitar el gol (1-2).

Sense temps de reacció per al Sant Joan els visitants van seguir posant setge a la porteria de Solà. Una jugada per la banda dreta de l’atac de Maristes Les Corts va acabar en una centrada dura i enverinada que Alex es va introduir a la seva porteria amb molt mala fortuna en intentar rebutjar la pilota (1-3).

Noquejats sobre la lona, els locals havien perdut el nord amb aquestes dues bufetades en forma de gol del rival. Aquest estat de desconcert va permetre als visitants anotar el quart gol quan no s’arribava encara al minut 10 de la segona part. Una altra jugada enrevessada, amb polèmica per una possible falta sobre Rovira en l’inici de la mateixa, va acabar empenyent-la a gol el dorsal 14 de Maristes les Corts  (1-4).

Temps mort molt necessari per als locals que potser hauria d’haver estat demanat abans i en que des de la banqueta es va decidir sortir amb porter jugador des d’aquell mateix instant, assumint Adri aquesta tasca.

La pressió asfixiant dels visitants es va apaivagar en veure que el rival sortia de 5, i es van acular un pèl, donant oxigen a la sortida de pilota del Sant Joan.

Adri no es trobava còmode com a porter jugador i Buil el va substituir. L’equip va anar intercalant jugades de 5 amb atacs normals, i només un parell de xuts des de camp propi van causar ànsia als locals fins veure que no anaven ben dirigits a porteria.

El Sant Joan va guanyar en grapa al davant mentre mantenia a ratlla al rival amb l’amenaça del joc amb porter jugador. Fruit d’això i d’una altra decisió polèmica de l’àrbitre, Adri es va internar per banda esquerra i va clavar un obús al fons de la porteria visitant (2-4).

Els locals tornaven a entrar al partit però quedava poc temps. Mentrestant Maristes Sants Les Corts trobava en el joc un pèl més agressiu una bona arma per aturar als jugadors rivals.

Aquest joc més brusc dels visitants es va traduir en faltes, i Adri va disposar d’un xut des dels 10 metres per retallar diferències, però el porter va aconseguir desviar la pilota a córner. Marcel, ja a les acaballes del partit, va tenir una bona ocasió que es va perdre a l’esquerra de la porteria.

Instants després, l’àrbitre xiulava el final de partit.

J8 23/11/2013 || CEM Sant Joan FS - Tous CFS "B"

El Sant Joan es torna a deixar empatar després d’aixecar un resultat advers (3-3).

L’oportunitat perduda la jornada anterior era el que tots tenien en ment a l’arribar al camp, una hora abans del partit. La xerrada prèvia al matx va tractar la tàctica de joc a seguir i va fer especial èmfasi en la concentració necessària per evitar cometre els errors que havien costat un empat contra Spinola.

El partit va començar dubitatiu per als locals, que intentaven rotar però no acabaven d’estar còmodes sobre el camp. Les arribades per banda dreta del Tous feien molt mal als jugadors del Sant Joan, que aviat van rebre ordres per canviar el sistema de pressió, en vista del desconcert d’aquests primers minuts.

El joc es va començar a animar per ambdós costats. Enric rematava en dos temps sol davant el porter del Tous, A. Torres, però una gran sortida d’aquest últim evitava el gol local. A l’altra banda, mentrestant, el dorsal 7 estavellava una pilota al pal esquerre de la porteria de Solà, en el que seria l’inici d’un atac-i-gol del Tous.

Diversos contraatacs després, va arribar el primer gol del partit. El dorsal 7 va rebre en banda esquerra, va avançar uns metres sense oposició i va batre Solà per baix per anotar (0-1).

El partit seguia sense ser propici per al Sant Joan, que ho intentava sense encert. Alex havia disposat d’una bona ocasió, però el seu xut havia marxat alt, fregant l’escaire dret de la porteria rival. També Adri va voler rematar desequilibrat des de la dreta, sense sort.

Poc a poc el partit es va anar complicant per als locals, que veien com el Tous enviava dos xuts més a la fusta en tan sols 3 minuts de diferència. Ivan va estar molt atent per tallar l’enèsim contraatac local, permetent l’atac ara del Sant Joan que va acabar amb Rovira rebent sol a la frontal però sense poder materialitzar el gol a causa d’una altra bona sortida d’A. Torres, que enviava la pilota a córner.

Finalment, després dels pals i una gran aturada de Solà, el Tous va aconseguir anotar el segon gol. Una bona combinació després d’un servei de banda va servir per a que el dorsal 9 visitant es plantés sol al punt de penal i afusellés Solà sense que aquest pogués fer-hi res (0-2).

Passaven els minuts i el Sant Joan s’impacientava, i tant locals com visitants començaven a crispar-se per algunes decisions errònies de l’àrbitre. Abans del descans Garcés va intentar retallar diferències, però el seu xut el va aturar amb solvència el porter.

Descans amb tot en contra al que s’hi havia de sumar l’ensurt de Marcel al lesionar-se intentant rematar una centrada al segon pal. Per sort, només va ser una sobrecàrrega muscular que no el va fer retirar-se del partit abans d’hora.

La segona part va venir precedida per una xerrada d’ànim a la banqueta local. Després de 25 minuts de partit l’equip donava la sensació de no haver sortit a jugar, i a causa d’això tocava tornar a remar contracorrent amb el marcador advers.

Als pocs minuts de l’inici de la represa, la maquinaria del Sant Joan va començar a funcionar en conjunt. La pressió a dalt feia perdre algunes pilotes als visitants, i els atacs cada cop eren més perillosos. Buil va prendre la responsabilitat en una falta situada a 12 metres de la porteria, va veure un espai al pal curt i va picar la pilota a dalt. El porter del Tous va arribar a tocar l’esfèrica per enviar-la al pal, però el rebuig va quedar mort a la línia de gol i Rovira va anotar rematant amb violència (1-2).

Moment per al 10 del Sant Joan que estava tocat per una vareta màgica i li sortia tot bé. Recuperació en defensa i acció personal que no va acabar en gol de miracle, per repetir la jugada dos minuts després, amb diferent resultat: Rovira es desfeia de fins a tres rivals per acabar rematant creuat a baix des de la dreta de l’atac i empatar el partit (2-2).

Amb aquest empat el partit tornava a la situació inicial al minut 0, i el Sant Joan havia d’evitar cometre els mateixos errors de la primera meitat.

Al minut 37 hi va haver un punt d’inflexió al partit amb l’expulsió del dorsal 15 del Tous en veure la segona targeta groga per una clara agafada a Rovira en un contraatac. L’àrbitre va trigar en adonar-se de la sanció i va deixar córrer el temps. En conseqüència, els dos minuts que havia d’estar el Tous amb un jugador menys, es van convertir en un sol minut, cosa que va provocar les ires de la banqueta local.

Tot i no haver sabut aprofitar la superioritat numèrica, el Sant Joan seguir manant i portant la iniciativa del partit amb l'amenaça constant, això sí, del dorsal 10 visitant, que creava perill amb internades elèctriques en les que sovint havia de ser aturat amb falta.

A l’altra banda del camp Rovira seguia a la seva i tornava a desbordar la defensa visitant per donar la pilota a Adri, que, en posició centrada, va superar al porter per baix amb cama esquerra donant avantatge al seu equip per primera vegada (3-2).

Als últims minuts el partit es tornava boig. Un contraatac d’Alejandro per banda dreta volia acabar amb una passada a Adri que, entrant al segon pal, rebia un penal claríssim que l’àrbitre no va encertar a xiular. A l’altra porteria Solà posava un gran peu a que evitava l’empat a xut ras del dorsal 5. Pel mig, una gran ocasió dels locals per rematar el partit que A. Torres es va encarregar de desballestar traient una mà providencial des del terra quan la pilota buscava la xarxa de la porteria del Tous.

El Sant Joan intensificava la defensa i rebutjava els atacs rival de forma expeditiva. Quedava tan sols un minut i mig quan Ivan va entrar amb duresa excessiva a aturar una nova internada del 10 visitant. L’àrbitre aquest cop no va dubtar i va mostra la vermella directa al 8 del Sant Joan.

La defensa 3 contra 4 va resultar bastant efectiva, tenint en compte la seva dificultat i la falta de pràctica. Finalment però, després d’un parell de rebots, el dorsal 3 del Tous va aconseguir anotar l’empat (3-3).

Després d’una petita batussa ocasionada per la possessió de pilota, el Sant Joan va sacar, ja amb 4 jugadors al camp, però l’àrbitre va assenyalar el final de forma immediata, quedant l’enfrontament amb repartiment de punts entre ambdós equips.

Malament la primera, molt millor la segona. Sortim empanats o perdem els papers al final, o una o l’altra ens costen punts, 4 en els últims 2 partits. Seguim jugant bé però falta concentració i treballar millor el posicionament sobre el camp.

J6 09/11/2013 || CEM Sant Joan FS - CFS Eixample "B"

El Sant Joan s’endú un partit que va poder caure d’ambdós costats (7-6).

Amb la lliçó apresa a les dues últimes jornades, els jugadors tenien clar que no podien badar més si volien seguir dins la lluita pels primers llocs de la taula. La xerrada tàctica al vestuari va precedir un escalfament amb temps que va portar als dos equips a l’inici del partit.

Els primers minuts van ser intensos, amb força ocasions de gol que podien haver obert el marcador molt aviat. La primera i més clara del Sant Joan la va tenir Ivan, que entrant per banda esquerra va rematar un pèl desequilibrat una bona passada al segon pal d’Enric, però el porter va poder treure la pilota a córner amb dificultats.

També Solà havia de sortir ràpidament a tapar una internada per banda del dorsal 18 visitant, amb el consegüent córner després del rebuig del porter. En aquest servei de cantonada el Sant Joan va estar massa tou, deixant rematar sol al dorsal 8 rival que, tot i estar escorat en banda, va enviar al pilota a la creueta esquerra de la porteria local.

Del possible 0-1 es va passar a l’1-0 en un moment. Una bona recuperació de l’equip va permetre una passada en profunditat per Adri, que pressionat de prop per un defensor va fer una centrada-xut al segon pal on apareixia Enric per empènyer, en dos temps, la pilota i fer el primer gol pel seu equip (1-0).

L’alegria va durar poc als locals, doncs un parell de minuts després l’Eixample empatava per mitjà del dorsal 10 que aprofitava un espai buit a la defensa del Sant Joan per plantar-se sol davant Solà i batre’l amb un xut creuat (1-1).

L’equip no va acusar el cop que significava l’empat, tot i l’enèrgica celebració del nombrós públic visitant. Així els minuts van anar passant i el Sant Joan segui buscant porteria per mitjà de Marcel primer i Buil en segona instància. En un atac pel centre, Rovira es va desfer d’un contrari i va posar una passada vertical a la dreta per Alejandro que, arribant en cursa, va controlar la pilota i va esquivar la sortida del porter amb una gran rematada amb l’interior del peu esquerre per anotar el segon gol (2-1).

Sense temps per a reaccionar, el Sant Joan seguia posant setge a la porteria de l’Eixample. Una falta a 8 metres de la porteria la va xutar Marcel buscant un forat a la tanca defensiva que cobria el primer pal. La pilota va ser lleument desviada per un defensor i va picar amb violència al travesser per sortir després fora del camp. Un minut després Rovira ideava una jugada individual per banda dreta que va acabar amb una passada al mig per tal que Buil afusellés tot sol al porter (3-1).

El partit es posava de cara per als locals però incomprensiblement tot va girar en un instant. Un seguit de males decisions amb la possessió de pilota van permetre a l’Eixample recuperar en camp contrari. Un cop el dorsal 8 va rebre en línia de tres quarts, no s’ho va pensar i va xutar amb força per anotar el segon gol del seu equip amb un xut que va despistar a Solà al passar per sota les cames d’un defensor (3-2).

Sacada de centre, pèrdua de pilota dels locals i ensurt gros quan l’Eixample va estar a punt d’empatar. Tot i haver pogut contenir aquest últim atac, el Sant Joan seguia desbordat i no va trigar a arribar l’empat. Recuperació ràpida visitant i fins a 3 jugadors plantant-se sols davant Solà va facilitar el segon gol del dorsal 10 (3-3).

Pocs minuts per davant fins al final de la primera meitat i el Sant Joan seguia noquejat, sense resposta. Passada al segon pal i el dorsal 18 entrant sol per rematar a plaer, Garcés aconseguia treure la pilota sota pals, amb la mala fortuna que el seu rebuig el va introduir dins la porteria el dorsal 8 (3-4).

I encara van poder els visitants ampliar aquest avantatge quan el dorsal 10 es va plantar davant Solà, el va regatejar però va acabar enviant la pilota fora. Fruit d’aquella jugada el porter del Sant Joan va quedar estès a terra per un fort cop al genoll que, sortosament, no va ser més que això.

Afortunadament la primera part va acabar i els jugadors locals van poder prendre’s un descans i tallar la sagnia de gols encaixats en els darrers minuts.

Després de la xerrada al descans la segona part va començar de forma radicalment oposada al final de la primera. Un Sant Joan molt dinàmic s’apropava amb perill a la porteria visitant i Adri no va trigar en anotar l’empat al rematar amb el cap una gran passada de Solà des de la pròpia porteria (4-4).

L’Eixample havia canviat de porter al descans i, sense que el gol fos culpa seva, aquesta primera rematada a porta finalitzada amb èxit li va fer mal. Un parell de minuts després Rovira llençava un gran contraatac per tirar una passada vertical per Adri. L’11 arribava molt forçat a la pilota i, ja entrant a l’àrea, va decidir controlar d’esquenes i girar-se enlloc de seguir fins al córner. El porter visitant va sortir amb tot i es va endur per davant al punta local, provocant un penal clar que l’àrbitre va xiular i el mateix. Adri es va encarregar de materialitzar (5-4).

Després d’això l’Eixample va decidir tornar a posar al porter que havia jugat els primers 25 minuts, però això no els va solucionar res en els minuts posteriors. Garcés xutava de lluny i veia com la pilota marxava fora per un pam, i a la següent jugada Ivan lluitava aferrissadament una pilota dins l’àrea contraria fins aconseguir recuperar-la. Un embolic entre porter i defensa de l’Eixample sumat a la gran feina subterrània del 8 del Sant Joan van permetre Adri recollir la pilota, fer un parell de retalls i clavar-la al fons de la porteria (6-4).

A partir d’aquí els locals van recular i van semblar relaxar-se, cosa que l’Eixample va aprofitar per refer-se i creure’s que podia remuntar. El primer pas d’aquest intent de remuntada va venir després d’un atac llarg dels visitants que va acabar amb una jugada ja coneguda: el dorsal 8 rematava sol al segon pal després d’una gran passada diagonal (6-5).

Un parell de minuts després Garcés aconseguia tallar un contraatac perillós per als interessos locals, i en la jugada següent Marcel s’havia de retirar del camp amb molèsties al genoll després d’aturar amb contundència un atac per banda dreta.

S’ensumava el gol visitant i així va ser. Després d’un córner, l’Eixample va combinar amb encert i va deixar sol al dorsal 4 davant Solà, que va finalitzar amb comoditat (6-6).

Últims minuts de partit amb l’Eixample abocat en atac i el Sant Joan defensant-se com podia i provant de sorprendre amb alguna pilota llarga o contraatac. Els visitants van cometre la cinquena falta aviat i van entrar en bonus, i el Sant Joan va seguir el mateix camí, primer quan Alex, amb encert,  va haver de placar a un rival per evitar una jugada de perill imminent, i posteriorment quan l’àrbitre va xiular una falta a favor dels visitants situada entre el córner i l’àrea, gairebé a la línia de fons.

Quedava un minut que en que tot el que va passar va ser decisiu de cara al desenllaç del partit. L’Eixample va demanar temps mort per planificar una estratègia per la falta que havien de llençar.

Els visitants van sortir de 5 amb el porter fent de porter-jugador. Ell mateix va ser l’objectiu de la jugada. Va rebre la pilota sobre la línia de 10 metres i va xutar, impactant la pilota en Adri i quedant morta als peus de l’11 del Sant Joan. Ell mateix va disposar-se a xutar a porta buida des del seu camp, previ retall d’un defensor. Quan ja armava la cama, el porter el va entrar per darrere amb falta, provocant el primer xut de 10 metres del partit.

Adri, que semblava menys nerviós del que després va comentar, va agafar la pilota, la va plantar als 10 metres i va afusellar al porter després del xiulet de l’àrbitre (7-6).

Tan sols quedava mig minut i l’Eixample va provar d’atacar, però una bona defensa del Sant Joan va permetre a Enric robar i sortir a la contra en una jugada que ell mateix va finalitzar amb un xut tapat per la defensa. Mentre el rebuig era a l’aire, l’àrbitre va xiular el final.

Que els últims entrenaments serveixin per para la sagnia que patim en defensa. 18 gols encaixats en els darrers 3 partits no són, de cap manera, acceptables. Bon partit a ratxes en el que el millor va ser no donar-nos mai per vençuts, per moltes vegades que ells ens empatessin. Hem de seguir treballant per millorar.

J4 26/10/2013 || CEM Sant Joan FS - AE Santa Isabel-Tremedal FS

El Sant Joan s’estavella contra un gran AESI (4-6).

Els dos equips venien en bon moment de forma, i els locals advertits del potencial del Santa Isabel. Un pèl distrets per la quedada anterior al partit, els jugadors es canviaven al vestuari mentre rebien les últimes instruccions.

Xiulet inicial formant un 3-1 de bon començament per deixar veure les armes dels visitants, que aviat van demostrar el perquè de la seva posició a la lliga. Tot just al minut 1, el dorsal 5 del Santa Isabel enviava un xut potent fora, a un pam de la porteria defensada per Solà. El següent atac va ser més precís. El dorsal 4 anotava lliure de marca al finalitzar una bona paret i avançava al seu equip (0-1).

El Sant Joan va començar a rotar, però AESI esperava en camp propi, aliens als moviments dels jugadors locals, esperant robar per començar a crear el seu joc. Després de dues ocasions de gol molt clares desballestades per Solà, els visitants van anotar mitjançant una passada al segon pal que va rematar el dorsal 10 (0-2).

Allau ofensiva d’AESI que no deixava respirar al Sant Joan. Els xuts fora dels jugadors visitants passaven com bales fregant els pals de la porteria de Solà, i només era qüestió de temps que caigués un altre gol. Alex va intentar tallar una passada lateral i va caure a terra posant-se les mans al genoll. Ràpidament la banqueta local va demanar a l’àrbitre aturar el joc, però aquest no va fer cas a la petició i va deixar continuar, anotant el Santa Isabel el tercer gol per mitjà del dorsal 14 (0-3).

Alex s’havia de retirar coix del camp i causava una baixa sensible a l’equip, que seguia passant per moments difícils. Entretant, Garcés, Marcel i Rovira havien intentat posar en perill la porteria rival, però entre la defensa i el porter havien desactivat qualsevol intent de gol. Sense temps per intentar refer-se, un xut potentíssim del pivot visitant el va aturar Solà amb la cara, quedant estès a terra. El rebuig el va recollir el dorsal 5 del Santa Isabel per fer el quart gol (0-4).

Amb només 15 minuts AESI havia destrossat al seu rival i seguia aguantant la línia de pressió al centre del camp. El Sant Joan s’anava refent poc a poc i s’apropava tímidament a la porteria contrària mitjançant una jugada d’Enric primer i una bona internada de Rovira uns instants després. També ho va intentar Adri, des de lluny, però la lesió que arrossegava al turmell li impedia rendir al 100%.

Els últims minuts de la primera part van passar ràpid, sense accions rellevants més enllà d’una gran aturada de Solà, que va impedir el cinquè gol llençant-se als peus del pivot visitant, i un bon contraatac d’AESI, tallat de forma molt oportuna per Ivan.

Al descans es va fer una crida general a la calma. El resultat era desastrós però es podia remuntar si l’equip es posava les piles des del minut 1 de la segona meitat. Calia ser un pèl més durs en defensa i sortir gairebé a tomba oberta tot just sentir el xiulet inicial.

La xerrada al descans va sorgir efecte en pel que fa a l’actitud dels jugadors. Els locals van sortir connectadíssims al partit i el resultat no va trigar a moure’s. Després de dos atacs infructuosos però, l’equip perdia fluïdesa de passada. Quan la jugada semblava que no arribaria enlloc, Garcés, des de la mitja distància i a peu parat, va treure’s de la màniga un potent xut que va picar al pal dret de la porteria del Santa Isabel  per acabar besant la xarxa (1-4).

Poc després, un gran contraatac tirat per Rovira, el va finalitzar amb un magnífic xut creuat Marcel, que corria per banda dreta i va saber aprofitar l’assistència del 10 del Sant Joan (2-4).

El partit va seguir amb una dinàmica molt similar. El Sant Joan premia l’accelerador i els visitants esperaven darrere molt ben posicionats i sortien al contraatac amb molt de perill. Precisament en un contraatac va arribar el cinquè gol d’AESI, quan el dorsal 5 va superar a Solà després de rebre una passada llarga des de la seva pròpia àrea (2-5).

El Sant Joan no es volia conformar amb aquest resultat i va sortir de 5, ben entrada la segona meitat, amb Rovira com a porter-jugador, sent la seva primera intervenció una bona aturada amb el peu al mig del camp.

En atac, el joc amb superioritat funcionava i creava dificultats al Santa Isabel, que es defensava com podia. Després d’un bon moviment col·lectiu, Alejandro va veure un espai buit al centre de l’atac, on entrava Adri, i li va posar la pilota al peu per tal que l’11 l’empenyés a dins (3-5).

Quedava poc temps però els locals no perdien l’esperança i seguien atacant. Un altre xut d’Adri, aquest aturat pel porter, i un intent d’slalom d’Enric per banda dreta que va acabar a córner van precedir la sentència del partit. Un altre bon contraatac del Santa Isabel quan els locals estaven més abocats en camp contrari va habilitar al dorsal 14 per tornar a superar a Solà en el mà  a mà (3-6).

Amb el partit agonitzant, el Sant Joan encara va tenir un parell d’ocasions clares per retallar diferències. La segona d’elles la va aprofitar molt bé Buil per anotar un bon gol després d’una altra assistència d’Alejandro (4-6).

Al final, derrota merescuda per la nefasta primera meitat i moltes coses a millorar per seguir entre els primers classificats de la taula.

J2 05/10/2013 || CEM Sant Joan FS - Joventut Les Corts "B"

El Sant Joan es desfà d’un bon Joventut per sumar els primers punts de la lliga (4-2).

Els nervis i l’excitació previs al primer partit es podien palpar a l’ambient del vestuari minuts abans de saltar a la pista. Així doncs, a part de repassar conceptes tàctics, l’entrenador va demanar calma i paciència als jugadors.
Xiulet inicial i llarga primera possessió per al Joventut Les Corts, que no tenia res a veure amb l’equip que la jornada anterior havia perdut a casa. Podia semblar que el Sant Joan començaria la lliga repetint errors del passat, però aviat es va demostrar que els jugadors no tenien intenció de deixar-se guanyar fàcilment.

La primera mostra la va donar un Rovira molt concentrat, que va robar una pilota en zona defensiva, es va desfer de dos defensors i va deixar anar un xut fortíssim que va sortir a un pam de l’escaire esquerre de la porteria.

Primer avís que no seria l’últim. Marcel, en funcions de pivot, exercia una pressió asfixiant a la possessió rival que va ocasionar diverses pèrdues de pilota del visitants. En una d’aquestes, Enric va recuperar l’esfèric en banda dreta i va iniciar el contraatac, arribant a l’àrea rival i buscant una passada al segon pal que Garcés no va poder rematar per molt poc.

Poc a poc el Joventut es va anar trobant sobre el camp i va començar a crear perill, però tant Solà com els defensors del Sant Joan estaven rapidíssims a l’hora de tallar qualsevol ocasió rival.

I finalment va arribar el primer gol. Una magnífica jugada col·lectiva va deixar a Adri sol davant el porter però un pèl escorat. El seu primer intent el va repel·lir amb el pit el propi porter, però la segona opció no la va desaprofitar l’11 del Sant Joan, que va donar la pilota enrere per tal que Buil, entrant com una locomotora, afusellés la porteria sense pietat (1-0).

Els locals seguien prement l’accelerador. En un córner, van executar correctament l’estratègia recordada al vestuari. Àlex va cedir de primeres per Ivan i el xut del 8 amb una rosca enverinada va sortir per centímetres vora l’arrel del pal dret de la porteria rival.

Les coses es complicaven però en defensa. Alejandro feia hores extres per tallar absolutament totes les internades i intents de desmarcada rival. També Solà va haver de sortir de l’àrea per protegir una pilota del punta rival. En una acció molt protestada a l’àrbitre, els dos jugadors van acabar a terra, deixant sol a un jugador del Joventut amb la porteria buida. Per sort per als locals, el visitant va relliscar i no va poder concretar la rematada.

L’equip a madurat i bona mostra d’això és el saber encaixar cops i no desanimar-se. A falta de pocs minuts pel final de la primera part, una bona combinació local va acabar amb un xut de Rovira que va aturar un defensor amb les mans dins l’àrea. Mentre els visitants protestaven a l’àrbitre la no voluntarietat de l’acció, Alex es preparava per executar el xut de 6 metres. La  sort es va aliar amb el Joventut i el xut del dorsal 6 local, que en algun moment de la pretemporada hagués significat obtenir una gran puntuació, va sortir llepant l’escaire dret de la porteria.

Sense temps per més, l’àrbitre va xiular el final dels primers 25 minuts.

El descans va servir per felicitar l’equip, intens, concentrat i fent les coses molt bé, i per corregir un parell de punts en la sortida de la pilota que estaven donant problemes, fruït de l’alta pressió dels visitants.

La segona part va començar i el Sant Joan aviat va evidenciar que buscava augmentar l’avantatge. Garcés ho va intentar de lluny amb una doble ocasió, però la primera la va rebutjar un defensor i la segona va sortir desviada. També Buil va provar el xut de llarga distància, però es va trobar un inspirat porter que li va treure el gol amb una bona intervenció.

També el Joventut Les Corts va sortir més fort i, guiats pel dorsal 14, van començar a crear perill real de gol a la porteria d’un Solà que s’havia de multiplicar sortint als peus dels atacants per evitar la seva rematada.

Quan més pressionat es trobava el Sant Joan va arribar el segon gol. Els visitants deixaven força espais darrere al estar abocats en atac i això ho va aprofitar Buil per posar una passada precisa d’àrea a àrea per la desmarcada d’Enric, que amb un toc subtil sobre la sortida del porter va enviar la pilota al fons de la porteria (2-0).

Tres minuts després els locals tornaven a augmentar l’avantatge. Ivan i Adri ja havien protagonitzat una bona combinació un parell de minuts abans, però el porter va aconseguir treure un obús del dorsal 11 al final de l’acció. Res va poder fer però, quan els dos jugadors del Sant Joan es van tornar a associar per tal que el mateix Adri culminés la jugada amb el seu primer gol (3-0).

Breus minuts d’impàs i el que ja murmurava tota la banqueta local i acabava de cridar Solà: “surten de 5!”. Corria el minut 10 de la segona, amb molt temps per endavant, però el Joventut va decidir jugar-s’ho a tot o res. En els següents 5 minuts els visitants no van aconseguir cap rematada neta a porta, mentre que el Sant Joan va disposar de fins a 4 xuts clars de camp a camp sense porter, cap dels quals va trobar porteria.

Uns minuts després d’un temps mort local explicant la defensa de 5, els visitants va aconseguir el premi del gol. Un bon moviment de pilota va permetre al dorsal 3 xutar amb més comoditat de la que hauria, el xut el va desviar Adri i el va acabar tocant Solà amb les dues mans, però al final la pilota va besar la xarxa (3-1).

Una altra prova de foc per la moral del Sant Joan i una altra vegada superada amb escreix. Lluny d’empetitir-se i tancar-se al darrere, els jugadors locals pressionaven com llops i es movien en bloc. Marcel, jugant de tanca, passava l’escombra cada vegada que tenia la pilota a prop, impedint qualsevol moviment rival. Primer Alejandro i després Rovira estaven molt atents a la banda dreta, on van haver de treure diverses internades rivals.

El temps s’escolava i el Sant Joan sortia del seu camp provant algun contraatac i alguna jugada prop de l’àrea rival però sense massa convicció, més centrats en defensar. En una d’aquestes, Alex va acabar sol a la banda esquerra amb la pilota als peus, i en veure que se li tiraven a sobre tres rivals, va deixar anar una bona passada cap al punt de penal, on apareixia Adri per rematar el quart (4-1).

Cada vegada quedava menys temps per a la remuntada dels visitants que, no obstant això, ho seguien intentant amb molt d’ímpetu. Fruït d’aquesta insistència va trobar el camí del gol de nou, quan el Sant Joan es va desajustar i va permetre una passada al mig que va acabar rematant a dins el dorsal 14 (4-2).

Només hi va haver temps per un parell de combinacions més del Joventut Les Corts, que van avortar amb encert els jugadors locals. L’àrbitre va xiular el final del partit i el Sant Joan va aconseguir en un sol partit el que no havia pogut fer en tot l’any passat: guanyar a casa.

Molt bona l’actitud mostrada. Molt bona la pressió, la coordinació en defensa, les connexions en atac i la serietat sobre el camp. L’equip rival no ho va posar gens fàcil però va tirar-ho endavant amb rauxa i concentració. Aquest és el camí a seguir. Felicitats a tots.

J18 07/04/2013 || CEM Sant Joan FS - Font-Rubí CE "A"

Desfeta merescuda d’un Sant Joan sense ànima (2-4).

El partit pintava difícil abans de començar per la sanció a Solà en l’última jornada de lliga que l’impedia ser al camp. Després de provar durant la setmana, es va decidir nomenar a Carlos com el seu substitut provisional. La premissa era clar: defensa forta i molta, molta concentració.

Sacada de centre i recuperació ràpida del Sant Joan que va començar a tocar al darrere, buscant espais de passada. Amb passivitat, l’equip avançava metres, però no aconseguia intimidar un Font-Rubí que havia vingut sense entrenador i que va “contractar”, per a la tasca a Rovira sènior, amb el permís de l’àrbitre i de l’equip local.

Poc van tardar els visitants en marcar el primer gol. Res del que s’havia dit al pre-partit es va dur a terme i mentre un jugador rival entrava amb suma facilitat per la banda dreta, encara ho feia més sol el dorsal 8 pel centre, que va rematar a plaer la centrada del seu company per marcar tot just al minut 3. (0-1).

Passades imprecises, pèrdues de pilota perilloses, nul·litat atacant, falta d’idees... el Sant Joan col·leccionava despropòsits mentre els minuts anaven passant sense posar-hi remei. Els jugadors locals caminaven pel camp amb el cap cot, com si estiguessin rebent un gran correctiu del millor equip de la lliga. Res més allunyat de la veritat. El Font-Rubí no mostrava grans dots tàctics, es limitava a defensar-se com podia i a aprofitar els errors del seu rival. En un d’aquests errors, contraatac visitant que acabava amb una passada de la mort i rematada, també a plaer, del dorsal 5. (0-2).

No hi havia manera d’augmentar la intensitat del partit. Els jugadors estaven apagats i només alguna fogonada puntual acostava al Sant Joan a l’àrea rival. Poc a poc van començar a produir-se xuts contra la porteria visitant. Adri trobava al porter en el camí del gol, i Marcel es veia bloquejat per un defensa en una bona acció individual.

Mentrestant el Font-Rubí es mantenia tranquil al darrere, esperant l’errada del rival per sortir a la contra. Es van relaxar un pèl però i el Sant Joan va sorprendre en transició. Rovira posava una bona passada per Adri que definia amb cama dreta per marcar el primer gol del seu equip. (1-2).

L’equip no va respondre al gol i va seguir amb la mateixa dinàmica de mal joc. Carlos feia una bona aturada a xut de falta i la barrera no es movia en un tir lliure indirecte per sessió al porter, en una clara mostra de falta d’atenció i concentració. En una altra acció de falta d’esma, Garcés iniciava un contraatac i es trobava absolutament sol al davant, sense cap company que el recolzés.

Poc va tardar el Font-Rubí a tornar a perforar la porteria local. Un bon contraatac els va permetre plantar-se sols davant Carlos i quan el punta visitant ja estava amb la canya a punt per rematar la passada de la mort, Alejandro va evitar el seu xut amb la mala sort que es va introduir la pilota dins la porteria. (1-3).

Quedaven dos minuts de primera meitat i un temps mort va permetre parlar del que estava passant sobre el camp. La xerrada va fer efecte i durant aquests dos minuts el jugadors va sortir a totes, disposant d’algunes oportunitats clares de gol però sense poder-les finalitzar amb èxit.

Mitja part per parlar del mateix que s’havia dit durant el temps mort i recalcar que calia canviar la intensitat de joc i l’actitud, doncs ambdós premisses estaven sent obviades pels jugadors.

El principi de la segona part va ser similar a la primera, possessió de pilota per al Sant Joan però molta passivitat. De mica en mica però els locals es van anar traient la son de les orelles i van començar a posar-hi ganes. Adri va estar a punt de marcar, i Rovira va treure un bon contraatac que va acabar rematant ell mateix fora per poc. Marcel i Ivan van provar-ho des de la distància, però també sense sort.

Amb el pas dels minuts l’equip es va anar apagant i va començar a cometre errors de nou. Carlos va haver de fer una parada espectacular llençant-se als peus del dorsal 8, que rematava a porta buida, i repel·lint la pilota a córner.

Tot i quedar molta estona de joc, el Sant Joan no tenia pinta de remuntar el partit per la desídia amb la que s’estava jugant, però de nou una fogonada individual els va donar aire. Garcés va agafar la pilota al centre del camp, va avançar uns metres i va treure’s de la màniga un cacau fortíssim que el porter només va poder veure passar per sota les cames. (2-3).

Tan sols 2 minuts després l’alegria es va esfumar quan una mala defensa del Sant Joan va provocar un atac perillosíssim del Font-Rubí que va acabar amb Ivan cometent un clar penal sobre el pivot visitant. El dorsal 8 es va encarregar d’executar el xut des dels 6 metres i batre a Carlos. (2-4).

Les esperances de sumar es van esvair amb aquest gol, i fins al final del partit només un parell d’atacs del Sant Joan amb Alejandro i Adri com a protagonistes van ser dignes de menció. L’intent de sortir de 5 del Sant Joan tampoc va ser productiu i el partit va acabar amb una altra derrota.

Quan canviem l’actitud sobre el camp i comencem a estar més atents i concentrats, estic segur que guanyarem. Mentrestant només un miracle ens pot fer sumar punts. Vosaltres mateixos.