J3 19/10/2013 || Mercat Nou Magòria SE "A" - CEM Sant Joan FS

Victòria treballada del Sant Joan per situar-se a la part alta de la taula (1-7).

El cel ennuvolat feia témer els pitjors presagis als jugadors del Sant Joan quan tot just s’havien trobat a l’entrada de la pista del Mercat Nou Magòria. Després de canviar-se, mentre els dos equips ja escalfaven, va començar a ploure. Per sort, la precipitació tan sols durà 5 minuts i no va perjudicar al ciment de la pista, que en cap moment va relliscar més del compte.

Amb el cel gris va començar el partit, en el que aviat els locals van mostrar la seva empenta en atac. Cap al minut 3, Una internada per la banda esquerra del dorsal 11 va acabar amb xut del mateix jugador. Solà va aconseguir amortir la pilota però no desviar-la, i quan aquesta ja es dirigia a traspassar la línia de gol, va aparèixer Alejandro per treure-la controlada de sota pals.

Primer avís que no seria l’últim. El partit no tenia un dominador clar i poc a poc es van anar succeint les ocasions per ambdós equips. Un xut de Buil que va desviar el porter local a córner va precedir una oportunitat de gol d’Adri, que no va poder controlar amb comoditat una passada llarga de Solà i va acabar perdent la pilota.

A l’altra banda del camp, el Magòria aprofitava la potència física del seu pivot per crear molt problemes als visitants. Marcel estava ràpid per tallar una passada en profunditat molt perillosa i tirar un bon contraatac que va acabar aturant el porter local.

Sobre el minut 10 de partit l’àrbitre va començar a erigir-se com a protagonista negatiu en xiular com a falta una entrada arriscada però neta d’Ivan sobre el dorsal 11, que marxava sol cap a la porteria de Solà. Uns instants després s’empassava una falta claríssima a favor dels locals, per tornar-se a equivocar en el contraatac del Sant Joan al no sancionar una empenta del tanca del Magòria sobre Rovira, al que va impedir controlar la pilota a la frontal de l’àrea.

Entre tantes decisions errades, s’ha de dir que l’àrbitre va encertar-ne una. Garcés va refusar sota pals una altra pilota que anava directa al fons de la porteria, però la mala fortuna va fer que l’esfèrica topés amb el braç d’Ivan, que havia basculat al mig per ajudar a defensar. El col·legiat no va dubtar i va xiular penal favorable als locals. El dorsal 3 va executar la pena màxima mitjançant un xut dur a mitja altura que Solà no va poder aturar (1-0).

Tot i el cop, la reacció del Sant Joan no es va fer esperar. Un parell de minuts després d’encaixar el gol, els visitants es van inventar una bona jugada col·lectiva per habilitar a Garcés a l’esquerra de l’àrea. El dorsal 3 del Sant Joan va tirar una passada precisa al segon pal per tal que Rovira empenyés la pilota amb suspens al fons de la porteria rival (1-1).

Durant els minuts següents a l’empat a 1 va regnar el caos i la desorganització per part dels dos equips. El joc anava d’una porteria a l’altra sense pausa i ningú aconseguia conservar la pilota, però els dos conjunt gaudien d’ocasions clares de gol. El porter local va treure una gran mà per enviar a córner un bon xut d’Adri i Solà va fer el mateix amb els peus en dues accions consecutives del dorsal 5 del Magòria.

Amb un parell d’errors arbitrals que van encendre encara més els ànims dels dos equips, es va arribar a la mitja part.

La xerrada a la mitja part va intentar ser una crida a la conjunció de l’equip. El partit estava essent molt gos, tal com s’havia previst, i calia estar junts, fallar poc i aprofitar les oportunitats que es presentessin.

Amb aquesta premissa va començar la segona meitat, però aviat l’equip es va oblidar de la xerrada. Els jugadors es trobaven molt lluny els uns dels altres i el Magòria havia tornat a sortir molt fort. Solà en dues ocasions de reflexes i Buil sota pals, van salvar el segon gol local. En atac, Alex ho provava de lluny, però la pilota sortia desviada a l’esquerra. Tampoc estava encertat l’equip en les jugades d’estratègia, doncs cap banda ni cap córner havien sortit bé.

Paradoxes del futbol, un servei de banda de Buil sense cap estratègia prèvia el va rematar amb força Adri a 10 metres de la porteria, des de la banda dreta. Per fortuna per als visitants, un defensor del Magòria va desviar el xut, despistant al porter i permetent que el Sant Joan anotés el segon gol (1-2).

Dos minuts després es va produir la jugada que va trencar el partit. El Magòria es va llençar a l’atac per mirar d’empatar. Amb l’equip local avocat al davant, Ivan va pressionar amb intensitat al tanca rival fins prendre-li la pilota amb el que semblava una clara falta. L’àrbitre no va xiular res, el 8 del Sant Joan va cedir l’esfèrica a Adri que, després d’una bicicleta, va desfer-se del porter i va anotar el tercer (1-3).

Els locals va explotar contra l’àrbitre amb una part de raó, però van perdre els papers i el partit en aquell mateix moment. A resultes d’aquesta situació, Enric va patir un intent d’agressió en robar-li la pilota al dorsal 12, qui va ser sancionat amb targeta groga. Més protestes i crits a la banqueta visitant mentre Ivan tornada a recuperar magistralment una pilota al mig del camp i tornava a cedir per Adri, que repetia la jugada anterior per augmentar l’avantatge (1-4).

Amb el marcador en contra, el Magòria va intentar sortir de 5, però amb poca convicció. El Sant Joan es va situar en posició defensiva i Solà va estar a punt de marcar en aturar un xut del dorsal 6 local i provar sort a porta buida des de la seva àrea. Amb el porter rival mal situat sobre el camp, una recuperació del Sant Joan i una bona passada de Rovira van permetre a Adri trobar una autopista per l’esquerra i anotar pel pal curt (1-5).

El partit entrava en la seva recta final però encara quedava algun tràngol per a l’àrbitre. Adri tornava a encarar sol la porteria rival quan el dorsal 12 del Magòria el va agafar clarament de la samarreta. El col·legiat va mostrar-li la segona groga al jugador local, que havia de ser apartat pels seus companys entre crits i queixes. Primer va ser una contra entre Garcés i Adri, ben tirada però sense sort al final. Després el Sant Joan sí va aprofitar la superioritat i un contraatac llençat pel mateix 11 visitant el va convertir en gol Enric al definir amb un toc subtil davant de la sortida del porter (1-6).

Quedava poc temps però encara hi va haver més tensió. Solà s’enganxava en una discussió amb el poc públic de la pista i, ja en l’última jugada, l’àrbitre va xiular unes mans del Magòria al mig camp. La falta significava anar al punt dels 10 metres. Àlex no va dubtar ni un segon, va agafar la pilota i la va clavar a l’arrel del pal dret de la porteria (1-7).

Amb això va acabar un partit en que el marcador no reflecteix amb exactitud el que va passar, doncs va ser un matx molt lluitat i molt més igualat del que els números indiquen.
Jugar bé no significa jugar bonic o fluid. Quan us dic que vau fer un molt bon partit no em refereixo a grans combinacions o jugades (en aquest cas), sinó a saber afrontar les diferents situacions que es van donar i plantar cara en tot moment contra un equip que us vaig dir que seria dur de pelar. Us ho reitero: estem fent les coses bé.

J2 05/10/2013 || CEM Sant Joan FS - Joventut Les Corts "B"

El Sant Joan es desfà d’un bon Joventut per sumar els primers punts de la lliga (4-2).

Els nervis i l’excitació previs al primer partit es podien palpar a l’ambient del vestuari minuts abans de saltar a la pista. Així doncs, a part de repassar conceptes tàctics, l’entrenador va demanar calma i paciència als jugadors.
Xiulet inicial i llarga primera possessió per al Joventut Les Corts, que no tenia res a veure amb l’equip que la jornada anterior havia perdut a casa. Podia semblar que el Sant Joan començaria la lliga repetint errors del passat, però aviat es va demostrar que els jugadors no tenien intenció de deixar-se guanyar fàcilment.

La primera mostra la va donar un Rovira molt concentrat, que va robar una pilota en zona defensiva, es va desfer de dos defensors i va deixar anar un xut fortíssim que va sortir a un pam de l’escaire esquerre de la porteria.

Primer avís que no seria l’últim. Marcel, en funcions de pivot, exercia una pressió asfixiant a la possessió rival que va ocasionar diverses pèrdues de pilota del visitants. En una d’aquestes, Enric va recuperar l’esfèric en banda dreta i va iniciar el contraatac, arribant a l’àrea rival i buscant una passada al segon pal que Garcés no va poder rematar per molt poc.

Poc a poc el Joventut es va anar trobant sobre el camp i va començar a crear perill, però tant Solà com els defensors del Sant Joan estaven rapidíssims a l’hora de tallar qualsevol ocasió rival.

I finalment va arribar el primer gol. Una magnífica jugada col·lectiva va deixar a Adri sol davant el porter però un pèl escorat. El seu primer intent el va repel·lir amb el pit el propi porter, però la segona opció no la va desaprofitar l’11 del Sant Joan, que va donar la pilota enrere per tal que Buil, entrant com una locomotora, afusellés la porteria sense pietat (1-0).

Els locals seguien prement l’accelerador. En un córner, van executar correctament l’estratègia recordada al vestuari. Àlex va cedir de primeres per Ivan i el xut del 8 amb una rosca enverinada va sortir per centímetres vora l’arrel del pal dret de la porteria rival.

Les coses es complicaven però en defensa. Alejandro feia hores extres per tallar absolutament totes les internades i intents de desmarcada rival. També Solà va haver de sortir de l’àrea per protegir una pilota del punta rival. En una acció molt protestada a l’àrbitre, els dos jugadors van acabar a terra, deixant sol a un jugador del Joventut amb la porteria buida. Per sort per als locals, el visitant va relliscar i no va poder concretar la rematada.

L’equip a madurat i bona mostra d’això és el saber encaixar cops i no desanimar-se. A falta de pocs minuts pel final de la primera part, una bona combinació local va acabar amb un xut de Rovira que va aturar un defensor amb les mans dins l’àrea. Mentre els visitants protestaven a l’àrbitre la no voluntarietat de l’acció, Alex es preparava per executar el xut de 6 metres. La  sort es va aliar amb el Joventut i el xut del dorsal 6 local, que en algun moment de la pretemporada hagués significat obtenir una gran puntuació, va sortir llepant l’escaire dret de la porteria.

Sense temps per més, l’àrbitre va xiular el final dels primers 25 minuts.

El descans va servir per felicitar l’equip, intens, concentrat i fent les coses molt bé, i per corregir un parell de punts en la sortida de la pilota que estaven donant problemes, fruït de l’alta pressió dels visitants.

La segona part va començar i el Sant Joan aviat va evidenciar que buscava augmentar l’avantatge. Garcés ho va intentar de lluny amb una doble ocasió, però la primera la va rebutjar un defensor i la segona va sortir desviada. També Buil va provar el xut de llarga distància, però es va trobar un inspirat porter que li va treure el gol amb una bona intervenció.

També el Joventut Les Corts va sortir més fort i, guiats pel dorsal 14, van començar a crear perill real de gol a la porteria d’un Solà que s’havia de multiplicar sortint als peus dels atacants per evitar la seva rematada.

Quan més pressionat es trobava el Sant Joan va arribar el segon gol. Els visitants deixaven força espais darrere al estar abocats en atac i això ho va aprofitar Buil per posar una passada precisa d’àrea a àrea per la desmarcada d’Enric, que amb un toc subtil sobre la sortida del porter va enviar la pilota al fons de la porteria (2-0).

Tres minuts després els locals tornaven a augmentar l’avantatge. Ivan i Adri ja havien protagonitzat una bona combinació un parell de minuts abans, però el porter va aconseguir treure un obús del dorsal 11 al final de l’acció. Res va poder fer però, quan els dos jugadors del Sant Joan es van tornar a associar per tal que el mateix Adri culminés la jugada amb el seu primer gol (3-0).

Breus minuts d’impàs i el que ja murmurava tota la banqueta local i acabava de cridar Solà: “surten de 5!”. Corria el minut 10 de la segona, amb molt temps per endavant, però el Joventut va decidir jugar-s’ho a tot o res. En els següents 5 minuts els visitants no van aconseguir cap rematada neta a porta, mentre que el Sant Joan va disposar de fins a 4 xuts clars de camp a camp sense porter, cap dels quals va trobar porteria.

Uns minuts després d’un temps mort local explicant la defensa de 5, els visitants va aconseguir el premi del gol. Un bon moviment de pilota va permetre al dorsal 3 xutar amb més comoditat de la que hauria, el xut el va desviar Adri i el va acabar tocant Solà amb les dues mans, però al final la pilota va besar la xarxa (3-1).

Una altra prova de foc per la moral del Sant Joan i una altra vegada superada amb escreix. Lluny d’empetitir-se i tancar-se al darrere, els jugadors locals pressionaven com llops i es movien en bloc. Marcel, jugant de tanca, passava l’escombra cada vegada que tenia la pilota a prop, impedint qualsevol moviment rival. Primer Alejandro i després Rovira estaven molt atents a la banda dreta, on van haver de treure diverses internades rivals.

El temps s’escolava i el Sant Joan sortia del seu camp provant algun contraatac i alguna jugada prop de l’àrea rival però sense massa convicció, més centrats en defensar. En una d’aquestes, Alex va acabar sol a la banda esquerra amb la pilota als peus, i en veure que se li tiraven a sobre tres rivals, va deixar anar una bona passada cap al punt de penal, on apareixia Adri per rematar el quart (4-1).

Cada vegada quedava menys temps per a la remuntada dels visitants que, no obstant això, ho seguien intentant amb molt d’ímpetu. Fruït d’aquesta insistència va trobar el camí del gol de nou, quan el Sant Joan es va desajustar i va permetre una passada al mig que va acabar rematant a dins el dorsal 14 (4-2).

Només hi va haver temps per un parell de combinacions més del Joventut Les Corts, que van avortar amb encert els jugadors locals. L’àrbitre va xiular el final del partit i el Sant Joan va aconseguir en un sol partit el que no havia pogut fer en tot l’any passat: guanyar a casa.

Molt bona l’actitud mostrada. Molt bona la pressió, la coordinació en defensa, les connexions en atac i la serietat sobre el camp. L’equip rival no ho va posar gens fàcil però va tirar-ho endavant amb rauxa i concentració. Aquest és el camí a seguir. Felicitats a tots.