El Sant Joan es
desfà d’un bon Joventut per sumar els primers punts de la lliga (4-2).
Els nervis i l’excitació previs al primer partit es podien palpar a l’ambient
del vestuari minuts abans de saltar a la pista. Així doncs, a part de repassar
conceptes tàctics, l’entrenador va demanar calma i paciència als jugadors.
Xiulet inicial i llarga primera possessió per al Joventut Les Corts, que no tenia res a veure amb l’equip que la jornada anterior havia perdut a casa. Podia semblar que el Sant Joan començaria la lliga repetint errors del passat, però aviat es va demostrar que els jugadors no tenien intenció de deixar-se guanyar fàcilment.
Xiulet inicial i llarga primera possessió per al Joventut Les Corts, que no tenia res a veure amb l’equip que la jornada anterior havia perdut a casa. Podia semblar que el Sant Joan començaria la lliga repetint errors del passat, però aviat es va demostrar que els jugadors no tenien intenció de deixar-se guanyar fàcilment.
La primera mostra la va donar un Rovira molt concentrat, que va robar una
pilota en zona defensiva, es va desfer de dos defensors i va deixar anar un xut
fortíssim que va sortir a un pam de l’escaire esquerre de la porteria.
Primer avís que no seria l’últim. Marcel, en funcions de pivot, exercia una
pressió asfixiant a la possessió rival que va ocasionar diverses pèrdues de
pilota del visitants. En una d’aquestes, Enric va recuperar l’esfèric en banda
dreta i va iniciar el contraatac, arribant a l’àrea rival i buscant una passada
al segon pal que Garcés no va poder rematar per molt poc.
Poc a poc el Joventut es va anar trobant sobre el camp i va començar a
crear perill, però tant Solà com els defensors del Sant Joan estaven
rapidíssims a l’hora de tallar qualsevol ocasió rival.
I finalment va arribar el primer gol. Una magnífica jugada col·lectiva va
deixar a Adri sol davant el porter però un pèl escorat. El seu primer intent el
va repel·lir amb el pit el propi porter, però la segona opció no la va
desaprofitar l’11 del Sant Joan, que va donar la pilota enrere per tal que
Buil, entrant com una locomotora, afusellés la porteria sense pietat (1-0).
Els locals seguien prement l’accelerador. En un córner, van executar
correctament l’estratègia recordada al vestuari. Àlex va cedir de primeres per
Ivan i el xut del 8 amb una rosca enverinada va sortir per centímetres vora l’arrel
del pal dret de la porteria rival.
Les coses es complicaven però en defensa. Alejandro feia hores extres per
tallar absolutament totes les internades i intents de desmarcada rival. També
Solà va haver de sortir de l’àrea per protegir una pilota del punta rival. En
una acció molt protestada a l’àrbitre, els dos jugadors van acabar a terra,
deixant sol a un jugador del Joventut amb la porteria buida. Per sort per als locals,
el visitant va relliscar i no va poder concretar la rematada.
L’equip a madurat i bona mostra d’això és el saber encaixar cops i no
desanimar-se. A falta de pocs minuts pel final de la primera part, una bona
combinació local va acabar amb un xut de Rovira que va aturar un defensor amb
les mans dins l’àrea. Mentre els visitants protestaven a l’àrbitre la no
voluntarietat de l’acció, Alex es preparava per executar el xut de 6 metres. La
sort es va aliar amb el Joventut i el
xut del dorsal 6 local, que en algun moment de la pretemporada hagués significat
obtenir una gran puntuació, va sortir llepant l’escaire dret de la porteria.
Sense temps per més, l’àrbitre va xiular el final dels primers 25 minuts.
El descans va servir per felicitar l’equip, intens, concentrat i fent les
coses molt bé, i per corregir un parell de punts en la sortida de la pilota que
estaven donant problemes, fruït de l’alta pressió dels visitants.
La segona part va començar i el Sant Joan aviat va evidenciar que buscava
augmentar l’avantatge. Garcés ho va intentar de lluny amb una doble ocasió,
però la primera la va rebutjar un defensor i la segona va sortir desviada.
També Buil va provar el xut de llarga distància, però es va trobar un inspirat
porter que li va treure el gol amb una bona intervenció.
També el Joventut Les Corts va sortir més fort i, guiats pel dorsal 14, van
començar a crear perill real de gol a la porteria d’un Solà que s’havia de
multiplicar sortint als peus dels atacants per evitar la seva rematada.
Quan més pressionat es trobava el Sant Joan va arribar el segon gol. Els
visitants deixaven força espais darrere al estar abocats en atac i això ho va
aprofitar Buil per posar una passada precisa d’àrea a àrea per la desmarcada d’Enric,
que amb un toc subtil sobre la sortida del porter va enviar la pilota al fons
de la porteria (2-0).
Tres minuts després els locals tornaven a augmentar l’avantatge. Ivan i
Adri ja havien protagonitzat una bona combinació un parell de minuts abans,
però el porter va aconseguir treure un obús del dorsal 11 al final de l’acció.
Res va poder fer però, quan els dos jugadors del Sant Joan es van tornar a
associar per tal que el mateix Adri culminés la jugada amb el seu primer gol
(3-0).
Breus minuts d’impàs i el que ja murmurava tota la banqueta local i acabava
de cridar Solà: “surten de 5!”. Corria el minut 10 de la segona, amb molt temps
per endavant, però el Joventut va decidir jugar-s’ho a tot o res. En els
següents 5 minuts els visitants no van aconseguir cap rematada neta a porta,
mentre que el Sant Joan va disposar de fins a 4 xuts clars de camp a camp sense
porter, cap dels quals va trobar porteria.
Uns minuts després d’un temps mort local explicant la defensa de 5, els
visitants va aconseguir el premi del gol. Un bon moviment de pilota va permetre
al dorsal 3 xutar amb més comoditat de la que hauria, el xut el va desviar Adri
i el va acabar tocant Solà amb les dues mans, però al final la pilota va besar
la xarxa (3-1).
Una altra prova de foc per la moral del Sant Joan i una altra vegada
superada amb escreix. Lluny d’empetitir-se i tancar-se al darrere, els jugadors
locals pressionaven com llops i es movien en bloc. Marcel, jugant de tanca,
passava l’escombra cada vegada que tenia la pilota a prop, impedint qualsevol
moviment rival. Primer Alejandro i després Rovira estaven molt atents a la
banda dreta, on van haver de treure diverses internades rivals.
El temps s’escolava i el Sant Joan sortia del seu camp provant algun contraatac
i alguna jugada prop de l’àrea rival però sense massa convicció, més centrats
en defensar. En una d’aquestes, Alex va acabar sol a la banda esquerra amb la
pilota als peus, i en veure que se li tiraven a sobre tres rivals, va deixar
anar una bona passada cap al punt de penal, on apareixia Adri per rematar el
quart (4-1).
Cada vegada quedava menys temps per a la remuntada dels visitants que, no
obstant això, ho seguien intentant amb molt d’ímpetu. Fruït d’aquesta
insistència va trobar el camí del gol de nou, quan el Sant Joan es va
desajustar i va permetre una passada al mig que va acabar rematant a dins el
dorsal 14 (4-2).
Només hi va haver temps per un parell de combinacions més del Joventut Les
Corts, que van avortar amb encert els jugadors locals. L’àrbitre va xiular el
final del partit i el Sant Joan va aconseguir en un sol partit el que no havia
pogut fer en tot l’any passat: guanyar a casa.
Molt bona l’actitud mostrada. Molt bona la pressió, la coordinació en
defensa, les connexions en atac i la serietat sobre el camp. L’equip rival no
ho va posar gens fàcil però va tirar-ho endavant amb rauxa i concentració. Aquest
és el camí a seguir. Felicitats a tots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada