J1 20/10/2012 || Les Corts Esportiu Futsal "C" - CEM Sant Joan FS

Derrota dolorosa en l’estrena de lliga del Sant Joan (5-0).

Al camp del Les Corts s’hi preveia una pluja que podia impedir la disputa del partit. El cel negre des de primera hora del matí semblava que descarregaria en qualsevol moment, i això tenia especialment preocupats als jugadors visitants, que alhora estaven neguitosos per jugar el primer partit oficial de la temporada.

Començava el partit amb el dubte meteorològic i el Sant Joan sortia a veure-les venir, intentant controlar la possessió de la pilota, i mica en mica es succeïen les primeres aproximacions a ambdues porteries. Adri no aconseguia connectar per poc una passada llarga de Solà i Carlos tallava amb encert un atac rival per la banda. Poc  a poc el Les Corts va anar agafant les regnes del joc i la pilota, intentant marejar al rival amb possessions llargues i molta mobilitat de tots els seus jugadors, però tot i això el Sant Joan plantava una bona defensa en zona que, fins al moment, no mostrava fissures.

Les ocasions per als locals eren cada vegada més clares i Solà parava dos xuts consecutius del dorsal 6 mentre Garcés desarmava un contraatac molt perillós. La defensa patia per les bandes alhora de tapar els espais creats a causa de la desorganització general de l’equip. Finalment tanta insistència local va acabar donant fruïts al Les Corts, que es va avançar al marcador al minut 11 amb una forta canonada del dorsal 9 que es va colar per l’escaire dret de Solà. (1-0).

Calia reorganitzar-se per tal d’aturar la sagnia darrere i la inoperància en atac. Els jugadors n’eren conscients i van espavilar fins al punt d’estirar una mica les línies i començar a rondar l’àrea rival. La ocasió més clara per al Sant Joan la va tenir Marcel, que va rematar desviat amb l’esquerra una passada d’Ivan després d’un bon contraatac conduït pel mateix dorsal 8.

A partir d’aquí només Ferrer i Alejandro de lluny van provar porteria, doncs l’equip es va tornar a acular permetent al rival remenar la pilota en una zona molt perillosa. Solà intervenia de forma providencial en un parell d’ocasions i veia com el pal escopia una tercera ocasió gairebé consecutiva per als locals. Per sort per al Sant Joan, l’àrbitre xiulava el final de la primera part mentre avisava als equips que es reduiria el temps de descans per mirar d’evitar que la pluja fes suspendre el partit.

Només començar la segona part es va posar a ploure amb força, però la pluja tan sols durà 30 segons, cosa que va permetre no haver ni d’aturar el joc. Pel que fa al que passava sobre el camp, començava la represa tal com havia acabat la primer meitat: ocasions per als locals i, aquest cop sí, gol. Tercer bloqueig consecutiu a la sortida d’un córner i rematada franca del dorsal 14 des de fora l’àrea. (2-0).

El Sant Joan es trencava moralment i el rival ho va aprofitar per assetjar sense pietat la porteria de Solà. Amb l’equip penjant d’un fil, dos bons talls de Garcés i Carlos propiciaven un parell de contraatacs que Adri, molt sol, no podia finalitzar amb èxit. Tampoc Rovira, amb un fort xut de puntera des de lluny, aconseguia inquietar al porter rival, massa tranquil durant tot el partit.

Ni les amenaces en forma de ràpids contraatacs feien abaixar les revolucions al Les Corts, i després de fallar una ocasió a porteria buida, el dorsal 5 anotava el tercer gol amb un xut col·locat sense oposició des de la frontal. (3-0).

El Sant Joan naufragava en tots els aspectes del joc i ni el temps mort semblava solucionar-los. En atac no existien i en defensa concedien espais i xuts molt fàcils. Ferrer veia una groga per protestar després de rebre una falta no xiulada i la crispació es respirava a la banqueta visitant. Mentrestant els jugadors locals disposaven, una rere una altra, d’ocasions de gol que entre Solà, els pal i la mala fortuna del Les Corts no aconseguien concretar. I així, al minut 40, va caure el quart: pèrdua al mig camp del Sant Joan, desordre defensiu i 2 contra 1 contra el porter que acaba amb la pilota al fons de la porteria. (4-0).

Coses del futbol, aquest últim gol va esperonar al Sant Joan, que després de diversos crits va espavilar i va començar a mossegar al rival. La pressió va passar a ser de cop a tot el camp i en defensa no es deixava passar a cap dels davanters rivals amb la pilota controlada. Rovira enviava un punxot per sobre el travesser i Garcés, en dues ocasions consecutives, feia treballar al porter, qui fins llavors havia estat un espectador més del partit.

Quedava molt poc partit i la intensitat sobtada aconseguida pels visitants es va desinflar amb una última ocasió d’Adri. Ja amb el partit agonitzant, el Les Corts va culminar la golejada amb el cinquè gol, obra del dorsal 11, que va rematar una passada en profunditat per tancar el marcador.

Sense temps per més, els equips es van donar la mà i els nois del Sant Joan, capcots, van rebre una esbroncada del seu entrenador per l’actitud mostrada en els últims instants del partit, en que no va estar del tot concentrats. No obstant, queda tota la lliga per davant i, a pesar que falta treballar molt, sabem que podem fer-ho molt millor i així esperem que sigui.

El pròxim partit d’aquí a dues setmanes al camp del Ramon Muntaner AE, fora també, degut a la baixa federativa del rival que ens havia de visitar el diumenge vinent.

CEM Sant Joan FS - Eixample CFS

Els nois del Sant Joan aprofiten un inici brillant per imposar-se als seus veïns de l'Eixample (4-2).

Era un partit estrany. El Sant Joan jugava de local en una pista desconeguda. Coses dels amistosos de pretemporada quan tens pressa i poc pressupost, que s'ha d’improvisar. A més a més el rival, l'Eixample, era un vell conegut del Consell, que a l'igual que el Sant Joan, acaba d'iniciar l'aventura de la competició federada. Així doncs, els dos equips van començar a escalfar a la banda mentre veien un partit de hockey, cosa que els feia distreure's mes del compte.
No sé si va ser l’experiència dels partits anteriors o la falta de partits del rival (jugaven el seu primer amistós) però els locals van sortir molt endollats al camp. Tant va ser així que abans del primer minut de joc Marcel xutava amb potencia una falta centrada que obligava al porter a refusar la pilota, amb la mala fortuna per ell que Adri va caçar el rebuig i va anotar el primer gol del partit. 1-0.
Encara no es complien 3 minuts des del xiulet inicial quan Adri tornava a perforar la porteria rival al batre al porter per baix després d'una passada llarga i precisa de Solà. 2-0.
L’equip agafava un bon avantatge en un tres i no res, per sorpresa d’uns i altres, però a pesar d’això no es va tirar enrere, sinó tot el contrari. Garcés i Adri provaven sort de lluny sense trobar porteria i uns minuts després era el ‘debutant’ Ferrer qui veia com la pilota es perdia a un pam del pal esquerre rival, després d’una bona internada per la banda amb xut creuat final.
Mentrestant els visitants anaven despertant i poc a poc arribaven a la porteria de Solà, que feia la seva primera intervenció al minut 6 per treure a córner un xut perillós del dorsal 11. Més tard, i després d’una bona combinació del Sant Joan que Adri va rematar forçat a fora, l’Eixample enviava una pilota al pal per mitjà del dorsal 7. La pilota l’escopia la fusta i sortia per la línia de fons, per sort per als locals.
L’entrada d’homes de refresc del Sant Joan semblava tornar a donar la iniciativa del joc als locals, perduda en els últims minuts. Fruit d’aquesta superioritat, al minut 14 Carlos va disposar d’una clara ocasió al plantar-se sol contra el porter, que va estar molt hàbil per evitar el gol del dorsal 4 llençant-se a terra. Dos minuts després Ivan tornava a posar a prova al porter amb un bon xut llunyà que va acabar en córner després d’una altra bona aturada.
Els minuts passaven i el Sant Joan patia progressivament una alarmant falta d’ordre que el rival va aprofitar per crear les seves dos ocasions més clares de la primera part: Al minut 19 el dorsal 9 encarava a Solà sense oposició i obligava al porter local a treure un peu providencial per evitar el gol. I 1 minut més tard es produïa una jugada calcada del mateix dorsal 9 de l’Eixample, xut ras que aconseguia rebutjar Carlos a la línia de gol amb l’ajuda del pal i després que Solà hagués aconseguit desviar la pilota. Temps mort i canvis per ordenar l’equip que van semblar funcionar. El Sant Joan recuperava el criteri i Garcés estava a punt d’anotar el tercer gol després d’una gran jugada col·lectiva conduïda per Alejandro. El mateix Alejandro ho intentava al minut 23 i es tornava a topar amb l’encert del porter, que treia el seu xut creuat a mitja altura.
La primera part agonitzava però Rovira va reclamar una mica de protagonisme. Gran desmarcada per recollir una passada llarga de Solà, barret subtil sobre la sortida del porter i rematada acrobàtica gairebé sense angle per posar el 3-0 al marcador abans d’anar al descans.
Temps per reflexionar i corregir error que aquesta vegada no va semblar que anés massa bé als locals, doncs l’inici de la segona part va ser un atropellament de l’Eixample, que ens els primers quatre minuts va fer lluir Solà, va enviar una pilota al pal i va provocar un penal per unes mans tant innocents com clares de Rovira sobre la mateixa línia de gol. El xut des dels 6 metres permetia al dorsal 22 visitant afusellar a Solà i estrenar el caseller del seu equip. 3-1.
A partir d’aquí intercanvi de cops entre els dos equips que s’atacaven sense compassió. Solà s’ajudava del pal per treure una rematada clara del dorsal 10 i, a l’altra banda del camp, Ferrer donava feina al porter de l’Eixample amb una bona rematada llunyana després de pujar la pilota des del seu propi camp. Les dues defenses semblaven estar perdudes i, al minut 33, va aparèixer l’oportunisme d’Adri per anotar el seu tercer gol a l’interceptar una passada en defensa dels rivals sorprenent al porter visitant. 4-1.
Per desgracia per al Sant Joan, aquesta va ser una de les últimes ocasions de gol, i això que encara quedava molt partit. Ferrer primer i Marcel després organitzaven una bona defensa que va quadrar-se fins al punt de no rebre cap xut a porta durant 10 minuts consecutius. Inexplicablement però, aquesta solidesa es va desfer en un moment i el rival ho va aprofitar per tornar a assetjar la porteria de Solà i anotar el segon gol després d’una bona combinació de tot l’equip de l’Eixample que va culminar el dorsal 6 sobre la línia de gol. 4-2.
L’equip cada vegada millora i es refà dels errors comesos en els partits anteriors, però només de forma parcial. El fet és que, a l’igual que en els enfrontaments anteriors que es va arribar amb avantatge als minuts finals, el Sant Joan es va acular a darrere i va perdre la possessió de la pilota. La part bona es que aquesta vegada no va concedir cap ocasió perillosa, l’equip va defensar molt bé, fins a l’últim minut, on Solà va haver d’intervenir fins a tres vegades consecutives. Finalment la defensa va allunyar el perill i l’àrbitre va xiular el final.
Una altra victòria -merescuda, al meu entendre- i com vinc dient des de fa tres setmanes, moltes coses a millorar. Per començar haurem de repassar el posicionament sobre el camp, el sistema tàctic i les passades i rotacions. Serà absolutament necessari també perdre la por i crear automatismes en els moviments sense pilota que s’han d’executar durant el joc per buscar espais entre les línies del rival. Tot i això, vaig quedar content amb el partit, l’actitud i compromís sobre el camp de tots els jugadors segueix sent de 10. Que duri!