CEM Sant Joan FS - Barnasants FSC

El Sant Joan aconsegueix una victòria treballada al remuntar un 0-2 fruit d'un mal inici (3-2).
Ja no es veien els nervis del primer dia però sí les ganes de jugar. El retard de l’àrbitre, enviat pel Consell Escolar, feia perillar el partit, però finalment es va poder seguir l'horari previst.
Xiulet inicial i errades clamoroses en les primeres passades a la defensa del Sant Joan. El dorsal 11 visitant aprofitava una intercepció en zona perillosa per fer lluir a Solà tot just als 20 segons de partit. I quan encara no havia passat ni un minut des de l’inici, el dorsal 8 engaltava un cacau des de tres quarts de camp, Solà rebutjava amb problemes i una altra badada general de la defensa habilitava al dorsal 3 per recollir el rebot, retallar i picar la pilota per sobre del porter. 0-1.
Gerra d'aigua freda per al Sant Joan que seguia sense posicionar-se be sobre el camp, cosa que va proporcionar mes ocasions als rivals. Al minut i mig de partit el dorsal 11 entrava sol per l'esquerra i, per fortuna pels locals, el seu xut anava directe al lateral de la xarxa de Sola. Els crits de l'entrenador des de la banda semblava que no tenien efecte en els seus jugadors, que lluny d'entonar-se, continuaven jugant sense comunicació ni ordre. A causa d'aquest desconcert arribava el segon gol rival al minut 4 de joc. El dorsal 8, que ja havia avisat abans, es quedava sol a la banda dreta de l'atac i enviava un xut precís a l'escaire esquerre de Sola, que va aconseguir tocar la pilota sense poder desviar-la. 0-2.
Al minut 7 el capità demanava a l'entrenador un temps mort per revertir la situació i l'entrenador esbroncava els jugadors per tal que es posessin les piles durant el minut de descans.
Va semblar que sorgia efecte la xerrada i que els jugadors entraven mes concentrats. Fruit d’això es produïen les primeres arribades a l’àrea rival mitjançant un xut llunyà de Rovira i una combinació entre Ivan i Alejandro que no arribava a finalitzar el dorsal 9. La defensa va millorar fins al punt de no concedir cap xut del rival i en atac es van començar a avançar línies i a pressionar molt més amunt. Al minut 14 Adri es topava amb el porter dues vegades a la sortida de dos córners consecutius i avisava. Un minut després el mateix Adri estava a punt de retallar distàncies al desviar una passada-xut de Garcés, que el porter va acabar traient fora amb moltes dificultats i amb l’ajuda del pal. Un minut després era el defensa del Sant Joan qui provava un xut llunyà que es perdia a prop del pal dret de la porteria del Barnasants.
I per fi al minut 18 els locals aconseguien estrenar el seu caseller. Gràcies a un principi de rotacions a darrere es va produir un petit desequilibri en la defensa del Barnasants. Garcés va canviar el joc de banda a banda cap a Carlos, que no s’ho va pensar dues vegades i, després d’avançar un parell de metres per la banda dreta, va enviar un xut duríssim creuat que el porter rival no va poder ni seguir amb la mirada. Era l’1-2.
L’equip s’havia entonat i Alejandro estava a punt d’empatar un minut després del primer gol. Les ocasions s’anaven succeint i els visitants gairebé no sortien del seu propi camp. Solà vivia moment tranquils sota pals, amb la única preocupació d’algun xut llunyà que van aconseguir tapar bé els seus defenses. També va estar a punt d’empatar Ivan, al minut 23 amb una bona jugada pel mig, però va tornar a trobar els peus d’un afortunat porter que, un minut després, no podria fer res per evitar que una bona passada de Carlos cap a Adri la culminés el davanter del Sant Joan amb un potent xut creuat per anotar el segon gol del seu equip (2-2).
Mitja part per felicitar els nois per la seva reacció i descansar una mica per l’esforç realitzat. Calia estar una mica més atents al posicionament sobre el camp i es va demanar de provar de fer la sortida de pressió coneguda així que el rival estirés les seves línies per no deixar treure la pilota.
La segona part va començar de forma una mica abrupte, amb joc parat, diverses faltes en els primers 5 minuts d’ambdós equips i poques ocasions de gol més enllà d’un fort xut de Carlos que el porter va refusar a córner. El Sant Joan tenia el partit sota control, però encara i així no acabaven de girar rodons. Costava molt fer les rotacions a darrere i això provocava una falta d’espais per la passada que finalment desembocava en pèrdues de pilota o xuts sense massa criteri. El rival però, encara estava més desconcentrat i això facilitava la defensa local, que va tornar a rebre un xut a porta al minut 31, més de 20 minuts després de l’últim intent. Solà es va encarregar de blocar la pilota i allunyar el perill.
I com ve passant últimament, els nostres jugadors primer avisen i després marquen. Ivan feia que el porter hagués de fer un gest estrany amb els peus per refusar un xut seu al minut 33. Córner sense conseqüències. Però com deia, després de l’avís ve el gol. Adri va lluitar per obstaculitzar la sortida de pilota rival i va aconseguir provocar un mal refús que el dorsal 8 del Sant Joan no va desaprofitar. Ivan va col·locar la pilota amb suavitat al pal llarg del porter per fer pujar el 3-2.
A partir d’aquest moment va semblar que el Sant Joan es conformava amb el resultat i que el Barnasants estava tocat de mort i no s’atrevia a buscar l’empat per por a rebre més gols. A tot això s’hi havia de sumar la pèrdua de Marcel, que s’havia hagut de retirar del camp mig marejat a causa d’un cop patit durant la primera part del partit. Però sol passar que quan deixes el rival amb vida, tard o d’hora es refà i et crea problemes, com així va ser.
Després d’uns quants minuts en que l’únic destacable va ser el per fi intent de sortida de pressió entrenat pel Sant Joan, errat les 3 vegades que es va provar, el partit es va tornat feixuc i agafava la tònica de l’últim amistós jugat i perdut a casa. El rival va veure l’apatia dels nostres a l’hora de buscar un altre gol i es va créixer. A falta de 5 minuts pel final treien porter-jugador.
I en aquests 5 minuts va passar una mica de tot. Embolic posicional dels locals, poca efectivitat dels visitants a l’hora de definir, molt bona feina sota pals de Solà, una altre cop salvador amb una doble aturada des del terra, i intents infructuosos del Sant Joan de xutar a porta buida des de camp propi.
Un parell de xuts llunyans a la desesperada del dorsal 8 rival van posar punt i final a un partit molt disputat, en que una ‘pájara’ monumental dels locals els va estar a punt de suposar la segona derrota de la pretemporada. La gran reacció després dels primers 10 minuts va ser efectiva i els va permetre remuntar el partit i aguantar l’envestida final del rival.
No obstant, s’haurà de millorar encara molt de cara a la lliga, on els errors es pagaran molt més cars i no hi haurà tant marge de millora en un mateix partit com per remuntar un resultat, que va ser parcialment de 0-2, però que tranquil·lament podria haver estat més ampli.

Canvis d'última hora

És el primer any que juguem federats i crec que tots som més o menys novells de cara al que això suposa en temes burocràtics i de gestió.
Tot i això, no entenc que la FCF a 4 dies de començar la competició oficial modifiqui per complet el calendari sense notificar-ho als clubs (ens n'hem assabentat perquè hem estat mirant freqüentment el lloc web o hi ha el calendari de partits i les classificacions). Crec que no és de rebut de cara a la imatge que dona la FCF però encara és pitjor si ho mirem des d’un punt de vista més pragmàtic: què se suposa que hem de fer amb les pistes que ja hem demanat i pagat? O amb els calendaris que ja hem passat als encarregats de les instal·lacions que havíem d’utilitzar per als partits? doncs ara toca buscar amistosos i canviar de plans a corre cuita. Per sort, després de diverses gestions podem confirmar que aquest diumenge tindrem partit a casa i per als següents, fins a l'inici de lliga, és molt probable que també.
Després de tot, i com deia el capità, podem treure’n quelcom positiu: més temps per preparar el nostre debut a Tercera Catalana.
Proper partit: diumenge 23/09/2012 a les 11:00h al Poliesportiu de l’Estació del Nord, Esportiu Maristes Sant Joan FS - Barnasants FSC.

CEM Sant Joan FS - Sta. Mª Martorelles CFS

El primer amistós de l'equip es salda amb una derrota ajustada però deixa bones sensacions (2-4)

Es notava quan l'equip ha arribat al pavelló que hi havia ganes de començar. Ganes però també una mica de nervis. Normal, primer partit, encara que amistós, com a equip federat del CEM Sant Joan. Reconeixement del terreny de joc, ànsia per veure arribar l'equip rival, escalfament correcte i 5 inicial: Solà a la porteria, Garcés de tanca, ales per Carlos i Rovira i, en punta, Adri.
Xiulet inicial i el CEM Sant Joan buscava tenir la pilota però amb precaució, eren moments de tanteig del rival però començaven a arribar les primeres ocasions. Al minut 3 Rovira feia lluir-se al porter per treure un xut creuat, i 30 segons després era Carlos qui li donava feina després de superar el seu marcador i buscar porteria, també sense sort. Semblava que el gol podia caure a favor dels de casa, però malauradament per ells, al minut 4, un error de marcatge en el primer atac del partit dels visitants va permetre als del Maresme avançar-se en el marcador. El dorsal 5 rematava amb la dreta al primer pal un córner servit des de l’esquerra de la porteria de Solà, que va veure com el xut del davanter rival li passava entre les cames. Era el 0-1.
El Sant Joan però, seguia pressionant com al principi sense que, aparentment, afectés massa als jugadors haver rebut aquest primer cop. Els xuts llunyans de Carlos i Adri es combinaven amb els constants intents d’internada per la banda de Rovira. A darrere, Garcés tancava l’equip sense massa feina en els primers minuts, més enllà del gol rebut.
Poc a poc els visitants anaven entrant dins el partit i avançaven línies. Així, Solà va haver de començar a intervenir de forma providencial amb dues aturades consecutives -la segona ajudat pel travesser- als minuts 9 i 10 de la primera. L’equip semblava incòmode i fatigat, així que es produïren els primers canvis del partit: entraven homes de refresc i l’equip ho va notar positivament. Tan va ser així que al minut 12 Ivan aprofitava una pilota rebotada a tres quarts de camp per empatar mitjançant una canonada imparable a l’escaire dret del porter, que només va poder posar les mans i veure com la pilota seguia la seva direcció. 1-1.
Així com el gol en contra semblava no haver afectat als nois del Sant Joan, si ho va fer l’empat amb els de Martorelles. Els visitants es van anar acostant a la porteria que defensava Solà i van començar a assetjar-la de forma ininterrompuda durant els següents minuts després de l’1 a 1. Els de casa no trobaven manera de desfer-se dels atacs rivals i Solà havia de posar-hi tot el seu esforç per evitar mals majors. També Ivan, en funcions de tanca, va ser decisiu al tallar una perillosa internada per la banda dreta, quan el dorsal 15 rival es quedava amb una posició franca de xut.
La tempesta amainava i el Sant Joan va obrir una mica les línies. Marcel avisava al minut 19 amb una jugada personal que va acabar enviant fora, prop del pal esquerre del porter. Però va ser al minut 21 quan una excel·lent combinació entre Adri i Marcel a la sortida d’un córner, la culminava el dorsal 7 creuant la pilota lluny de l’abast del porter i fent pujar al marcador el 2-1.
Aquesta vegada no hi va haver resposta ofensiva del rival sinó més aviat al contrari. Alejandro i Adri provaven d’ampliar el marcador amb jugades per les bandes i el rival estava més aculat del que s’havia vist fins al moment. Els pocs minuts que restaven fins arribar al descans van transcórrer sense massa soroll, doncs semblava que els dos equips volien arribar a l’equador del partit per recuperar forces i organitzar els respectius sistemes tàctics. Descans per felicitar els jugadors per la feina feta i reflexionar sobre els errors comesos fins al moment.
Inici de la segona part i els del Maresme ho tenien clar: atacar. Encara no havien passat 30 segons de l’inici de la represa i Solà ja havia enviat a córner un xut perillós del dorsal 5 rival. En el servei de cantonada el mateix dorsal 5 va estar a punt de repetir el gol de la primera part, però la seva rematada va sortir, aquesta vegada, per sobre el travesser.
El Sant Joan anava prenent el control de la pilota, però les jugades en atac eren imprecises i no s’arribaven ni a finalitzar, cosa que ho intentava aprofitar l’equip visitant per armar perillosos contraatacs. Per sort pels de casa, l’ànsia per empatar feia que els jugadors contraris es precipitessin a l’hora de buscar porteria, amb la conseqüent falta de punteria i criteri de decisió. Mentrestant, a la banqueta, l’entrenador demanava un temps mort per avisar als seus que provessin de muntar una sortida de pressió de les que s’havien treballat als entrenaments. Semblava que tots els jugadors ho tenien ben entès però quan hi havia possibilitat de provar-ho no s’arribava ni a provar per, sobretot, falta de comunicació.
Al minut 40 uns i altres es començaven a posar nerviosos. Els locals guanyaven però, sense adonar-se’n, s’estaven aculant i tancant dins el propi camp. Els visitants seguien xutant de lluny indiscriminadament i sense massa criteri, però poc a poc avançaven línies i cada vegada els xuts eres més propers i, en conseqüència, més precisos. Solà començava a intervenir de nou i Carlos havia de d’aturar un atac per banda perillós llançant-se al terra amb habilitat. Ja feia molta estona de l’última oportunitat de gol local, on Adri havia topat amb una ràpida sortida del porter rival. Això havia sigut al minut 36 i ja sobrepassàvem el 45.
En una jugada per la dreta, Marcel es llença a terra per aturar al rival i, tot i tocar pilota, queda enganxat amb el contrari. Els visitants demanen falta però l’àrbitre no xiula res i els del Sant Joan es queden aturats com si hagués assenyalat una infracció. El dorsal 6 visitant, més llest que ningú, agafa la pilota i encara lliure de marca a Solà, que li pren l’esfèrica quan pretenia driblar-lo per la dreta. Era un avís del que passaria a la jugada següent. Bona paret entre el dorsal 8 i el dorsal 6 dels verds, aquest últim es planta sol a la frontal i cedeix a l’esquerra on apareix el 10 visitant per creuar la pilota i anotar l’empat. 2-2.
Marcador igualat i més nervis per als locals. Els visitants atacant a tomba oberta i els del Sant Joan intentant fer el mateix però amb diferent fortuna. Tan va ser així que al minut 49 en un intent de contraatac dels de l’eixample es va produir una pèrdua de pilota letal en la transició, cosa que no va desaprofitar el dorsal 15 verd per posar una passada de la mort al seu company #6 que marcava el 2-3.
Quedava 1 minut i el partit estava absolutament trencat. Ja al minut 50, una pèrdua de pilota de l’últim home local va propiciar que el dorsal 8 encarés a Solà en un mà a mà fàcil en que va superar al porter per baix per anotar el definitiu 2-4.
El xiulet final de l’àrbitre va tancar un partit que si ve va demostrar que encara queda molt per treballar, tant en atac com en defensa, també va deixar veure que l’equip desprèn energia positiva i bones sensacions en el seu inici, i que, a pesar d’haver tingut poc temps per preparar als jugadors, la lliga és llarga i estem segurs que poc a poc anirem trobant el nostre lloc sobre el camp i això ho notarem de cara al joc i a la classificació.
La setmana que ve s’han acabat les tonteries i comencem la lliga contra un equip acabat de descendir de 2a Catalana. Diumenge 23/09/2012 a les 11:00h al Pavelló de l’Estació del Nord, Esportiu Maristes Sant Joan CFS – CFS Atlètic Almendra.

Comença la temporada

Tot just portem una setmana entrenant i el diumenge que ve juguem el primer -de moment únic- amistós abans de la primera prova de foc contra un rival que baixa de 2a Catalana.

Quan dilluns vam començar la nostra particular pretemporada pensàvem que tindríem força temps per agafar el to i la forma necessaris per afrontar aquest nou repte, però el dimarts ens van avançar el calendari i vam veure que el temps se'ns tirava -i se'ns tira- a sobre. Doncs bé, només podem seguir entrenant com, quan i on puguem que és el que hem estat fent aquesta setmana passada.

Però si hi ha alguna cosa que em preocupa sobremanera són les lesions. En 4 dies d’entrenament ja n’hem patit dues, més una llarga llista de jugadors que m’han anat comentant que tenien molèsties, la majoria musculars, després de les sessions diàries. Suposo que després d’un estiu d’inactivitat és normal, però em fa plantejar-me la duresa dels entrenaments o la preparació prèvia. D’altra banda tampoc podem afluixar gaire si volem arribar al primer partit de lliga i plantar cara a un rival que segur vindrà ben preparat.

En fi, se’ns acumula la feina i ens queda poc temps. Els entrenaments “oficials” començaran a partir del dilluns 17 de setembre, però nosaltres seguirem quedant mentre puguem per anar exercitant-nos abans d’aquesta data.

Primera pedra de toc: diumenge 16/09/2012 a les 11:00h al Pavelló de l’Estació del Nord, Esportiu Maristes Sant Joan CFS – Sta. Mª Martorelles CFS.