J8 23/12/2012 || CEM Sant Joan FS - Maristes Sants Les Corts CE "A"

El Sant Joan deixa bones sensacions però no aconsegueix acabar d’arrancar el vol (0-1).

L’ambient abans del partit era estrany. Potser per la proximitat al Nadal i/o a les vacances. Potser perquè el partit era un derbi entre Maristes. Potser pel fet de venir d’una victòria -la primera i única de moment- la setmana passada. Potser per la posició del rival a la classificació -just per sobre del Sant Joan, amb 2 punts més- abans de començar el partit. Per la raó que fos, l’ambient es notava un pèl massa distès i no s’auguraven bones sensacions.

Començament de partit seriós, després d’un bon escalfament i una breu xerrada amb els jugadors. Els dos equips van sortir al camp molt ben plantats i sense donar facilitat al rival i van ser els visitants qui primer van començar a atacar. Ho provaven amb xuts llunyans que no anaven a porteria, però aconseguien intimidar als locals, que per un moment van semblar acular-se darrere.

Fins al minut 6 molt control de pilota dels visitants i molt bona defensa en bloc del Sant Joan, que tapava els moviments rivals amb una bona col·locació en zona. Però Maristes Sants feien anar realment de bòlid a Garcés i Alejandro, que veien com la seva marca canviava cada 10 segons. Mentrestant, Marcel pressionava a dalt intentant evitar combinacions de pilota fàcils del rival. Finalment però, els visitants van aconseguir desestabilitzar la defensa local i van trobar un espai pel centre, on el dorsal 8 va rebre tot sol i va estar a punt de marcar. Solà, molt ràpid, va sortir al seus peus per evitar el primer gol del partit i enviar la pilota a córner.

El Sant Joan estirava línies poc a poc i començava a disposar d’ocasions. La majoria eren xuts llunyans tapats pels defensors rivals que acabaven a córner. Ferrer va ser el primer que va provar de marcar després d’una sacada de cantonada, però el seu xut va marxar desviat. Els locals disposaven de moltes jugades a pilota aturada però no en concretaven cap. Les indecisions i la falta d’estudi de les situacions d’estratègia practicades van fer que la major part dels córners a favor acabessin sense ni tan sols ser rematats.

La sortida de Rovira al camp va aportar un pèl de rauxa en atac. Ell va ser el protagonista de les dues jugades de més perill del seu equip durant el primer temps. En la primera, no va poder enviar a porteria una passada en profunditat d’Adri després d’una gran paret entre els 2. La segona clara ocasió la va crear el mateix Rovira al robar una pilota al mig del camp i avançar fins l’àrea rival on el porter va treure el genoll per aturar el fort xut amb la puntera del dorsal 10 del Sant Joan.

Poca feina però ben resolta a l’altra porteria per Solà durant aquesta primera meitat, on la bona defensa del Sant Joan evitava que els visitants combinessin amb facilitat un cop passada la línia de mitjos. Les poques vegades que ho van aconseguir es van trobar amb un inspirat Carlos a darrere que, amb l’ajuda d’Ivan, va desarticular una jugada perillosa per banda esquerra de la defensa local quan el rival ja buscava la línia de fons amb el temps gairebé esgotat.

A la mitja part diverses coses a millorar i reflexionar. El primer era no posar-nos nerviosos, el partit era lent però els jugadors havien de veure els temps i no precipitar-se. El segon punt  important va ser una petita bronca per la no utilització de les estratègies a pilota aturada o per la seva mala praxis, que no la seva execució -més enllà que una jugada acabi amb el resultat desitjat, no es van realitzar bé en el seu procés cap vegada-.

La segona part començava amb un tònica similar a la primera, Maristes Sants prenien la possessió de la pilota i posava setge des del primer minut a la porteria defensada per Solà. El Sant Joan es mostrava correcte en totes les zones del camp i provava d’atacar amb més voluntat que eficàcia.

Als pocs minuts però es va veure un canvi de dinàmica en el partit. Maristes Sants va prémer l’accelerador i va començar a crear oportunitats de gol cada vegada més clares. Solà es jugava el físic per salvar una doble ocasió del dorsal 5 rival i Rovira tallava una passada de la mort quant el dorsal 10 visitant ja tenia la canya a punt per rematar. També s’hi va sumar Ferrer, que havia de posar tot el seu esforç en defensar al pivot rival, un corcó en tot moment per la seva facilitat tant per rebre d’esquenes com per moure’s de banda a banda del cap buscant espais.

Finalment la insistència dels visitants va tenir premi. En un dels pocs atacs del Sant Joan fins al moment, una pèrdua de pilota va propiciar un contraatac mortal de Maristes Sants, que després de dues passades precises va marcar per mitjà del dorsal 8, que es desfeia de Solà i empenyia la pilota al fons de la porteria tot i l’intent infructuós de salvar el gol de Rovira. (0-1).

El gol va ser molt celebrat per la banqueta rival, conscients que era un pas important de cara a guanyar el partit, doncs Maristes Sants ha vist poques dianes en els partits disputats fins ara. D’altra banda el Sant Joan no va variar la seva dinàmica de joc, i tal com havia passat a la primera part va anar de menys a més en atac, començant a crear les primeres jugades de perill però sense arribar a definir-les.

Molt control de pilota i moltes passades però poca verticalitat. Ivan i Adri xutaven fora des de posicions llunyanes i Marcel posava a prova al porter en l’únic xut a porta de l’equip en tota la segona part al culminar una paret per la banda dreta. La posició forçada en que es trobava li va impedir donar la potència suficient a la pilota com per sorprendre al porter rival.

A falta de 4 minuts pel final i després que Solà hagués hagut d’intervenir de forma providencial a un atac dels visitants, Maristes va sortir amb 5 jugadors de camp, exercint el propi Solà de 5è jugador. Maristes Sants es van tancar amb criteri mentre el Sant Joan tocava i tocava buscant un espai per aconseguir el gol de l’empat. Després d’un minut seguit de possessió de pilota, els locals van aconseguir crear un petit desajustament defensiu en el seu rival, Alejandro va quedar sol al córner esquerre de l’atac però la seva centrada-xut va marxar fora sense que ningú la toqués.

Aquesta va ser l’última oportunitat dels locals, que van veure com el partit s’acabava després de dues pèrdues consecutives en la construcció de joc. No van faltar les protestes del Sant Joan a l’àrbitre pel temps de joc suposadament retallat, doncs segons el cronòmetre dels locals encara corria el minut 49 quan el col·legiat va decidir xiular el final del derbi entre Maristes.

Cada dia repeteixo el mateix però és el que hi ha: seguim una bona línia ascendent però encara hem de millorar molt. En aquest partit vull fer èmfasi sobretot en la mala execució de l’estratègia. Els córners els vam malgastar gairebé tots i la sortida de pressió no vam arribar a concretar-la cap vegada. La feina sobre el camp, tant en partits com en entrenaments, cal complementar-la amb una mica de repàs teòric de la pissarra per tal que les coses surtin tal i com volem en les jugades d’estratègia.

Ho deixem de moment fins l’any que ve, de manera que bones festes a tots.

J7 15/12/2012 || Font-Rubí CE "A" - CEM Sant Joan FS

Aflora l’orgull en els jugadors del Sant Joan per aconseguir els 3 primers punts de la temporada (3-6).

Ambient rural (tenint en compte el costum de jugar a la ciutat) a mesura que ens apropàvem a Guardiola de Font-Rubí. Un cop allà, vam trobar una pista molt digna, descoberta però no tancada. Tot i això, el fred no causava massa problemes i la temperatura era agradable per tractar-se d’una tarda de mitjans de desembre. Els jugadors es van canviar amb calma i tranquil·litat i van tenir temps de fer un escalfament llarg i profitós. Xerrada abans de començar en que es va fer especial èmfasi a l’actitud que s’havia de mantenir sobre el camp per evitar cometre els errors de partits anteriors.

Xiulet inicial i primeres passades un pèl compromeses del Sant Joan en defensa. Després d’un parell d’intents d’atac el rival va robar la pilota i va començar a crear joc. Poc es pensaven els visitants que la jugada acabaria amb el dorsal 5 del Font-Rubí avançant en diagonal sense que ningú l’entrés per finalitzar-la amb un xut creuat i anotar el primer gol quan tot just s’havia jugat 1 minut de partit. (1-0).

El pensament unànime era clar: “com sempre” i es que ja són molts els partits que hem començat perdent des del minut 1. Però aquesta vegada va ser diferent. Lluny d’enfonsar-se, els jugadors van seguir jugant sense pensar en el marcador, controlant la pilota i provant de sorprendre al rival. D’aquesta manera van estar a punt de connectar un parell d’ocasions clares que no es van aconseguir rematar a porta. Al minut 6, la tercera aproximació a la porteria rival es convertia en l’empat. Garcés treia un contraatac en que per fi pujaven 3 jugadors i cedia cap a Ivan, que després d’avançar uns metres i veure que li tapaven una hipotètica passada a un company, va decidir amb encert xutar a porteria. La pilota va entrar com un obús sense que el jove porter del Font-Rubí pogués parar-la. (1-1).

El Sant Joan es va créixer i va començar a posar setge a la porteria local. Rovira, que havia sortit en punta d’atac, es movia entre els defensors rivals originant un petit caos que ajudava a les internades per banda d’Ivan i Alejandro, molt actius en aquest inici. Així arribaven alguns primers xuts visitants en que el porter va haver d’intervenir de forma providencial per evitar el gol.

També a la porteria del Sant Joan, Solà es veia obligat a sortir dues vegades als peus del pivot rival per tallar la seva progressió quan ja entrava a l’àrea amb la pilota controlada. Però per segona vegada en aquest partit, a la tercera anava la vençuda. Una bona combinació de tot l’equip del Font-Rubí, sumat a un moment de desconcert de la defensa del Sant Joan va permetre als locals tornar-se a avançar en el marcador al minut 11 de la primera part. (2-1).

Cap pressió, els jugadors del Sant Joan van seguir amb la mateixa dinàmica intensa que, tot i el resultat, els estava permetent manar en el partit. Així, només dos minuts després del gol local, Adri i Marcel, acabats d’entrar al camp, es van inventar una jugada magnífica per tornar a situar l’empat al marcador. El dorsal 11 va passar entre línies al capità, que es va quedar sol davant del porter però no va aconseguir batre’l. El mateix Marcel va recollir el refús i, des de la banda dreta, va veure l’entrada d’Adri pel mig i li va posar una passada perfecta, per tal que el punta rematés amb l’esperó de forma espectacular davant la sorpresa dels defenses i porter rivals que només van mirar com la pilota s’allotjava pacíficament dins la seva porteria. (2-2).

L’alegria desfermada de la banqueta local contrastava amb l’actitud seriosa dels jugadors que estaven sobre el camp, que després de celebrar el gol van seguir amb màxima concentració sense distreure’s. Fruït d’això, només un minut després de l’empat, Ivan llançava un contraatac perillós, es desfeia amb una croqueta espectacular de l’últim defensor i sortejava al porter amb una passada al segon pal on pujava Marcel per empènyer el tercer gol. (2-3).

Eren els millors minuts del Sant Joan en el que va de Lliga i l’equip no ho desaprofitava. Adri es desfeia de dos defensors i es centrava per provar el xut, però el porter, ben col·locat, aconseguia aturar. També Carlos ho intentava a la sortida d’un córner amb una gran rematada rectificant la seva posició, però sense sort.

Cinc minuts abans del descans el Sant Joan ampliava el seu avantatge. La lluita ferotge de Carlos per una pilota en camp propi li permetia recuperar l’esfèrica davant les protestes del públic que demanava falta. L’àrbitre va deixar continuar la jugada i el dorsal 4 del Sant Joan, després d’avançar uns metres, va tirar una passada perfecta per Adri, que sol davant del porter li va picar la pilota per la dreta per anotar el quart gol del seu equip. (2-4).

Festa grossa a la banqueta visitant, que uns minuts abans veia com l’àrbitre els posava contra les cordes al xiular quatre faltes rigoroses en un espai molt curt de temps. Els següents minuts de partit van deparar més calma que els anteriors, només un potent xut d’Adri va inquietar la defensa rival, i el Font-Rubí va avançar molt les seves dues puntes en un intent d’obrir el camp que no va sorgir l’efecte desitjat.

Final de la primera part i felicitació merescudíssima a tot l’equip per la gran primera meitat jugada. Els jugadors estaven contents però s’havien de concentrar en mantenir el nivell mostrat fins al moment, doncs els fantasmes del partit contra el Sta. Mª de Martorelles sobrevolaven la pista amenaçant als visitants.

La segona part va començar amb molt de control per part dels dos equips. De cop però, als 5 minuts, el partit es va trencar. Atacs d’uns i altres, la defensa del Sant Joan fent hores extres per aturar envestides rivals, incloent-hi una jugada amb porter-jugador del Font-Rubí que va obligar a l’entrenador a gastar el seu temps mort per donar les indicacions necessàries per tal de defensar aquesta situació de joc. A l’altra porteria les combinacions del Sant Joan eren mortals i només el poc encert en els metres finals va evitar que, primer Rovira i després Ivan marquessin el cinquè gol després de dues jugades col·lectives d’escàndol.

Els minuts s’escolaven i el Sant Joan seguia prement l’accelerador. Alejandro estava a punt de marcar en una internada per la dreta i, al minut 38, el Font-Rubí es quedava amb un jugador menys quan el dorsal 2 feia l’enèsima entrada a Marcel i veia la segona targeta groga. Els locals es quedaven amb un menys durant dos minuts, dos minuts que probablement i curiosa van ser els pitjors del Sant Joan de tot el partit. La precipitació per aprofitar la superioritat va fer que les passades es tornessin imprecises i els xuts estiguessin mal triats.

Passats els dos minuts, ara sí, el Font-Rubí s’ho va jugar tot pel tot i va treure porter-jugador. Semblava que els locals no estaven habituats a aquesta conjuntura, doncs els costava moure la pilota amb agilitat. Adri, situat en punta, va estar molt hàbil per robar la pilota a l’últim jugador i encarar porteria amb el camp per ell sol, ni defensors ni porter. Incomprensiblement, el dorsal 11 visitant va avançar un parell de metres i va xutar, des del mig del camp, amb l’interior del peu esquerre i caient a terra. Van ser uns 5 segons llarguíssims fins veure que la pilota, mansa, tocava el pal dret de la porteria i entrava a contracor després d’agafar direcció cap a l’altre pal. Adri es posava les mans al cap i uns segons després demanava perdó a la banqueta -que estava fora de si- per l’esglai ocasionat. No obstant, el gol pujava al marcador. (2-5).

Quedaven pocs minuts però els locals no es rendien i seguien amb la seva tàctica ofensiva amb més cor que cap. Això va quedar palès quan l’àrbitre els va assenyalar la cinquena falta i van anar a protestar en bloc. Mentre ho feien, Adri va plantar la pilota i, induït per ell mateix o pels crits del seu capità, va sacar ràpid la falta xutant a porteria des del seu propi camp. La pilota va creuar tota la pista per l’aire fins a tocar la xarxa per dins. (2-6).

El partit estava sentenciat però encara hi va haver temps per un últim gol dels locals al minut 49. Un xut de falta potent proper a l’àrea en que la barrera es va obrir va significar l’últim gol del partit. (3-6).

Només una petita tangana final va tacar el partit quan ja agonitzava. Carlos robava una pilota al pivot rival que no s’ho va prendre massa bé i li va etzibar dues puntades de peu totalment fora de lloc. Ivan va sortir a defensar al seu company apartant bruscament al jugador del Font-Rubí i l’entrenador local va acabar veient targeta groga per envair el camp a l’entrar per protestar a l’àrbitre.

Amb un últim refús als núvols de Carlos l’àrbitre va dir que ja en tenia prou i va xiular el final del partit davant les protestes, encara, de la banqueta i el públic locals i l’alegria dels visitants, que sumaven els primers punts de la temporada en un gran partit.

Només felicitar a l’equip perquè per fi va treure allò que al sud en diuen “la casta”. No era el millor rival que hem trobat, cert, però l’actitud bolcada al camp dels jugadors del Sant Joan va ser el que realment els va conduir a la victòria, més enllà de la tècnica de cadascun o de la tàctica utilitzada durant el partit. Seguiu així.

J6 02/12/2012 || CEM Sant Joan FS - Inter Ripollet CFS "A"

Una fluixa defensa condemna al Sant Joan a una altra golejada (4-8).

Jornada 6 i visita de l’Inter Ripollet a la pista de l’Estació del Nord. La baixa de Ferrer per segona vegada aquesta temporada debilitava l’equip a darrere, però els jugadors eren conscients d’això i sabien que havien de tenir un plus de concentració.

Sacada de centre dels locals i, després de 3 passades consecutives en camp propi, intercepció del dorsal 8 rival i cursa solitària del mateix jugador fins l’àrea del Sant Joan per afusellar a Solà quan només s’havien jugat 20 segons de partit i obrir el marcador. (0-1).

Va ser un cop dur per al Sant Joan, que gairebé començava el partit perdent. Tot i això, poc a poc van anar  arribant ocasions diverses per empatar. Al minut 3 Carlos provava sort de lluny sense trobar porteria i, uns instants després, Adri xutava desviat a la dreta de la porteria visitant. A l’altra banda del camp els problemes eren més que evidents per als locals. La velocitat i tècnica dels jugadors del Ripollet va estar a punt de costar el segon gol rival , però primer Garcés i després Solà van treure una clara doble ocasió del dorsal 8.

Res van poder fer cap dels dos en el que sí va significar el 0-2. Després de diversos rebots en zona perillosa i alguna indecisió defensiva, el dorsal 9 empalava la pilota des del lateral de l’àrea per marcar amb l’ajuda del pal. (0-2).

El partit es posava molt coll amunt i tot just es complia el minut 10 de joc. I encara es va posar més difícil quan, dos minuts després del 2n gol del Ripollet, el dorsal 7 aprofitava l’enèsima errada en defensa del Sant Joan per batre a Solà amb un xut ras i creuat. (0-3).

La moral de l’equip començava a decaure, però encara quedaven forces i temps per seguir lluitant pel partit. Així i després d’uns minuts de setge rival a l’àrea de Solà, el Sant Joan es va treure la pressió de sobre i va començar a intimidar a la fluixa defensa visitant. Rovira ho va intentar amb una internada per la banda, però el seu xut va sortir llepant el pal. A la següent jugada, una bona combinació entre Adri i Marcel l’acabava el dorsal 11 local amb una bona rematada que feia lluir el porter del Ripollet per primera vegada en tot el partit.

El premi del gol per als locals arribaria uns minuts més tard. Rovira va sacar de banda a la dreta de l’atac per Marcel. El capità va rebre tan sol a 10 metres de la porteria que va tardar un parell de segons en creure-s’ho, suficient per engaltar un fort xut creuat que superava al porter i donava ales al Sant Joan.

Tot i al revifalla, els blau-i-grocs seguien erràtics en la passada, cosa que els va costar més d’un ensurt en forma d’ocasió rival, resolt amb encert per Solà en primera instància i rebutjat per Ivan en un segon atac visitant. A l’altra banda del camp Marcel, molt actiu, mirava de combinar amb els seus companys amb més ganes que encert, doncs la rapidesa dels jugadors rivals provocava una intercepció de gran part de les passades del Sant Joan.

Final de la primera part amb el partit en stand by. El clar domini visitant s’havia anat apaivagant i poc a poc el Sant Joan havia començat a posar-se les piles. Però no era suficient, doncs la diferència encara era de 2 gols al marcador i de molts “uiis!” pel que fa a ocasions de perill. Replantejament mental per a la segona part i xiulet de l’àrbitre que indicava l’inici dels segons 25 minuts.

Per fi semblava que ens entraria al cap la concentració necessària per afrontar el partit, però res d’això. Errors i més errors en passades i moviments que propiciaven oportunitats per a un rival que, inexplicablement, marrava un darrere l’altre tots els atacs dels que disposava, a pesar de les facilitats de la defensa del Sant Joan. Potser va ser això el que va esperonar als locals, o potser va ser aquella màxima del futbol que afirma que aquell qui perdona, ho acaba pagant. El fet es que al minut 29 els locals retallaven distàncies al marcador quan Adri va aprofitar una gran passada de Marcel per anotar, amb cama esquerra i per baix, el segon gol del seu equip. (2-3).

Els jugadors es van créixer i dos minuts després una recuperació en zona de mitjos de Garcés va anar a parar als peus d’Adri que, des de la dreta i sense pensar-s’ho dues vegades, es va treure de la màniga una canonada imparable que no va veure el porter visitant i va fer pujar l’empat al marcador. (3-3).

Començava un partit nou a partir d’aquest instant però el Ripollet no estava disposat a deixar-se remuntar. Com per art de màgia, aquest tercer gol en contra va despertar als visitants de la seva letargia i van començar a atacar de forma ferotge la porteria rival. En els primers moments la defensa va aguantar bé les escomeses del rival. Solà amb un parell de peus va estar providencial, Ivan es multiplicava a la banda per evitar internades perilloses, i la potència de Carlos desballestava tots els intents de dribling del dorsal 9 del Ripollet.

Però aquest ritme frenètic va acabar per desorganitzar la defensa local i al minut 36 el dorsal 9 del Ripollet rematava en planxa una passada de la mort del dorsal 14, que havia quedat sol després d’un bon moviment col·lectiu dels visitants, i tornava a posar per davant al seu equip. (3-4).

Sense temps per reaccionar al gol encaixat, el Sant Joan es va veure sotmès per l’atac visitant i treia pilotes en zona perillosa com podia, però sense cap criteri ni convicció. Els jugadors es defensaven dins la seva àrea com gat panxa enlaire però aviat el Ripollet va veure premiat el seu esforç. En una jugada calcada a la que va provocar el quart gol visitant, era el dorsal 14 aquesta vegada qui va posar la pilota lluny de l’abast de Solà, al rematar des de terra una centrada rasa d’un company seu. (3-5).

El Ripollet no en tenia prou i seguia amb un ritme ofensiu infernal. Les bandes eren punyals que percudien sense compassió a la malmesa defensa local,  encara quedaven 10 minuts de partit. Tímidament el Sant Joan provava de contraatacar, però sense fortuna. La ocasió més clara la van protagonitzar Marcel i Adri quan van aconseguir trenar una paret esplèndida, sortejant a 3 rivals, però que el capità va rematar fora molt forçat.

Després d’aquest petit oasi atacant, els locals van haver de tancar files altra vegada, tot i anar perdent, a causa de la virulència dels atacs del Ripollet. En una d’aquestes ocasions el dorsal 8 aprofitava una badada defensiva per marcar el sisè gol del seu equip. (3-6).

Quedaven 7 minuts de partit i ningú es conformava amb el resultat que reflectia el marcador. Així ho van demostrar els dos equips, estavellant cadascun una pilota al pal de la porteria rival en jugades gairebé consecutives. Qui va tornar a marcar, però, va ser Adri, que va aprofitar un servei de córner d’Alejandro per donar esperança a l’equip. (4-6).

Aquell va ser el punt d’inflexió final del partit. Mentre Solà li deia a l’entrenador comentant: “si d’aquí a 2 minuts seguim així, sortim amb porter-jugador”, el dorsal 7 rival consolava al seu porter pel gol: “tranquilo, que ahora metemos otro y ya está”. Per desgracia per al Sant Joan el dorsal 7 va exercir de visionari. Sacada de centre del Ripollet, passada en profunditat per al 8 rival que es plantava sol davant Solà i anotava a plaer. (4-7).

Quedaven 5 minuts de partit però ja estava acabat. Els visitants es van relaxar i els locals van deixar de resistir-se i van donar el braç a tòrcer. El partit estava perdut. Però encara quedava una acció digna de veure. En una sortida de Solà per ajudar a la mobilitat de l’equip, el Ripollet va robar la pilota i, des del mig del camp i en carrera, el dorsal 7 visitant va picar la pilota amb subtilesa, elevant-la per sobre de tots per esquivar al porter i anotar un gol digne d’aplaudiment. (4-8).

Final del partit. Jugadors capcots, amb raó, doncs eren conscients que havien deixat escapar una altra oportunitat d’aconseguir els primers punts de la temporada enfront un rival que possiblement té el millor atac de la lliga però flaqueja moltíssim en defensa.

Segueixo culpant l’actitud i concentració de tot alhora de justificar els mals resultats. Cert que ens falta experiència en aquesta competició, però anar perdent i fer només una falta en tota la segona part no és falta de físic o de tècnica, és manca d’actitud. I permetre segons quins controls i driblings del rival, així com marrar passades fàcils o deixar escapar al jugador marcat, no em sembla falta de conceptes tàctics sinó manca de concentració. Poc a poc hem de millorar, tot i que sembla que anem enrere en aquests últims partits, però confio que podrem redreçar un rumb que fins al moment encara no hem acabat de trobar mai.

J5 24/11/2012 || C. Montserrat Xavier 1904 "C" - CEM Sant Joan FS

El Sant Joan rep un dur correctiu en una segona part per oblidar (7-1).

Les expectatives per al partit eren, una altra vegada, molt altes. Els jugadors estaven molt motivats de cara a l’inici per aconseguir els primers punts i ,tot i la dificultat alhora de trobar el terreny de joc, la concentració era màxima.

Inici del partit i, com en d’altres ocasions, molta intensitat visitant des del primer minut. El Sant Joan tenia la pilota i la jugava amb molt criteri i mobilitat. En termes defensius, la pressió a davant ofegava als jugadors del Montserrat Xavier, que es veien obligats a enviar pilotades sense sentit cap amunt amb les consegüents pèrdues de pilota. El primer avís seriós però, arribava de part dels locals, que després d’una recuperació de pilota al mig del camp armaven el contraatac. Per sort, Marcel va evitar la rematada del dorsal 21 rival llençant-se als seus peus i robant-li la pilota.

Al minut 9 el Sant Joan gaudia de la primera ocasió clara de gol quan una passada en diagonal de Ferrer la controlava Garcés cap a porteria per rematar de primeres. El porter, molt atent, va treure la pilota en un ràpida sortida als peus del dorsal 3 visitant. Un minut després era Ivan el que provava el xut llunyà després de recuperar ell mateix una pilota a camp propi. Una altra vegada el porter va aturar la pilota.

Mentrestant, a l’altra porteria, Solà començava a tenir una mica de feina però la resolia sense problemes, blocant un xut des de l’esquerra i refusant a córner una internada perillosa per l’altra banda. L’equip es mostrava sòlid però començava a cedir una mica de terreny al rival. No obstant el perill seguia rondant l’àrea  local. Ferrer feia lluir-se al porter rival per treure amb el peu un xut a la base del pal esquerre de la seva porteria, i un minut després, una bona recuperació de Rovira estava a punt de finalitzar-la en gol el mateix dorsal 10 del Sant Joan, però la passada de Marcel la va interceptar amb encert un defensor rival.

S’acostava el final de la primera part i el marcador es va començar a moure. Abans, Carlos va estar a punt de fer el primer gol pel seu equip al rematar un córner servit per Rovira, però el porter va treure una bona mà per evitar-ho. Així doncs, quan semblava que el Sant Joan tenia el partit controlat, una passada llarga del porter rival la va controlar amb el pit el dorsal 17 per acabar marcant de mitja tisora. Un gol que va deixar planxats als jugadors visitants. (1-0).

El Sant Joan va seguir amb la pressió i actitud que l’havia portat a dominar el partit tot i el gol encaixat, però les errades en defensa cada cop eren més evidents, i Solà salvava un 1 contra 1 del dorsal 8 rival. Això passava just abans que una gran combinació de tot l’equip acabés amb una passada d’Adri per Alejandro qui, després d’un intent infructuós de rebuig d’un defensa, no s’ho va pensar dues vegades i va engaltar un bon xut ras i creuat per empatar el partit. (1-1).

Amb el descans molt a prop semblava que l’empat es mantindria al marcador, però gairebé en l’última jugada d’aquest temps, la mala fortuna es va mostrar en tot el seu esplendor quan Carlos, intentant evitar la rematada del 8 rival, va empènyer sense voler-ho la pilota a l’interior de la seva pròpia porteria. (2-1).

Encara hi va haver temps per a que Adri rematés al primer pal un córner servit per Rovira. La pilota, però, va marxar per sobre el travesser de la porteria rival.

Gerra d’aigua freda per finalitzar una gran primera part amb un marcador injust pels mèrits d’uns i altres. La intenció de l’equip era mantenir el nivell de joc mostrat i seguir jugant com fins al moment. Si això era així, les probabilitats de victòria serien molt altes.

Però, ai l’as! La sortida de l’equip a la segona part no va poder ésser pitjor. Sense control de pilota, amb el rival ballant als visitants, deixant espais darrere, fent les cobertures molt malament i precipitant-se en atac. Tot això va fer que Solà hagués d’intervenir amb encert al minut 26 en un 1 contra 1 amb el dorsal 21 rival. Res va poder fer, però, quan una internada per la banda dreta va acabar amb una centrada del dorsal 4 que es va encarregar de rematar, de cap i lliure de marca, el dorsal 30 sobre la mateixa línia de gol. (3-1).

L’equip es va acabar d’enfonsar i, fruït de la desesperació, només sacar de mig es va perdre la pilota, cosa que el rival va aprofitar per contraatacar i batre a Solà amb un xut llunyà que se li va esmunyir de les mans al porter del Sant Joan. (4-1).

Els visitants estaven amb la moral per terra però ho intentaven tímidament. Una passada d’Adri la va rematar Alejandro amb cama esquerra per veure com la pilota sortia a un pam del pal llarg. Un minut després es canviaven les tornes. Alejandro assistia a Adri però el seu xut sortia molt a prop de l’escaire esquerre de la porteria del Montserrat Xavier. També ho va provar Marcel amb un xut col·locat que va aturar el porter, després d’una jugada de brega d’Adri a la banda dreta de l’atac visitant.

La sort no semblava acompanyar al Sant Joan i això sumat a la falta d’encert en defensa va permetre al rival ampliar l’avantatge. Una pèrdua al mig camp va habilitar als jugadors locals que van combinar amb encert per acabar resolent el dorsal 8 tot sol davant Solà. (5-1).

Corria el minut 34 i el partit s’estava fent etern per un Sant Joan sense idees. El travesser escopia un potent xut del 21 rival i en la jugada següent, Solà i un altre cop el travesser tornaven a evitar el gol del Montserrat Xavier. La falta de concentració es va fer evident quan l’equip va provocar una cessió al porter que l’àrbitre, òbviament, va sancionar. La falta va acabar sense conseqüències.

Mentrestant a l’altra àrea el porter vivia moments de tranquil·litat en que fins i tot es va permetre el luxe de sortir amb la pilota controlada fins al mig del camp. Només una ocasió de Marcel a passada d’Ivan el va posar a prova en aquests minuts, havent de cedir un córner. I, producte d’aquest córner, en que el Sant Joan va perdre la pilota, el Montserrat Xavier va fabricar el sisè gol amb un gran moviment del dorsal 4 buscant l’esquena rival i finalitzant amb classe una bona passada llarga del dorsal 11. (6-1).

Sacada de centre, intent de construcció de joc del Sant Joan, pèrdua en camp propi i el 8 rival que marcava el setè gol del seu equip amb un xut creuat a baix inapel·lable. (7-1).

Encara quedaven 10 minuts de partit, però ja no hi va haver més jugades transcendents. Per al Montserrat Xavier, una gran aturada a mà canviada de Solà va evitar el vuitè gol, i per al Sant Joan, diversos intents de xut llunyà de Carlos i Rovira i dues ocasions clares: una del mateix Rovira en rematar un a passada de Garcés i topar-se amb el porter, i una altra d’Adri, ja en l’última jugada del partit que va marxar fora per poc. Final del partit i a meditar sobre el que havíem vist al camp.

“No ens mereixíem anar al descans 2-1, però crec que sí que ens mereixem acabar el partit 7-1”. Això és el primer que els vaig dir als jugadors quan vam entrar al vestuari, i així ho pensava i ho penso. Després d’una primera part de domini absolut -amb un pèl de mala sort, això sí- tot se’n va anar en orris per culpa d’un segon temps infame. No podem tenir aquests errors de concentració perquè ens poden destrossar en qüestió de minuts, com així es va veure. Però el que hem de corregir primer és l’actitud. Si ens marquen un gol, ens aixequem. Si fallem ocasions clares, ens aixequem. Si no ens surten les coses al darrere, ens aixequem. El que no pot ser és abaixar el braços com ho vam fer dissabte, doncs així no anirem enlloc. Espero que aquest partit serveixi de lliçó per als que venen.

J4 18/11/2012 || CEM Sant Joan FS - Sta. Mª Martorelles CFS "A"

Càstig excessiu per un Sant Joan que va pagar cars els seus errors (2-3).

El partit es preveia difícil. La visita del líder imposava cert respecte als jugadors del Sant Joan que, tot i això, estaven més motivats que mai amb l’objectiu d’aconseguir la primera victòria de la temporada.

Inici de partit fulgurant. Lluny d’acular-se, els locals van prendre la iniciativa i es va fer amos de la pilota, tancant al rival dins el seu propi camp. Durant els primers 2 minuts Carlos va provar, amb bon criteri, fins a 3 vegades el xut llunyà, fruït de la fluixa pressió del rival. Al minut 4 Adri tenia una doble oportunitat claríssima. La primera rematada la va aturar amb el pit el jove porter de Martorelles i, després d’un mal rebuig defensiu provocat per la pressió d’Ivan, Adri tornava a rematar amb sort similar a causa del bon posicionament del porter, que va enviar la pilota a córner quan ja es cantava el primer gol.

Un minut després el Sant Joan tornava a la càrrega davant un rival espantat que no aconseguia connectar més de tres passades seguides. Així, Rovira rematava un córner des de la banda i estava a punt de sorprendre al porter amb un bon xut creuat. Però tot i aquesta superioritat, un error en defensa del Sant Joan va permetre al dorsal 7 visitant plantar-se tot sol davant Solà, que per sort per als locals va estar rapidíssim en la sortida i va salvar la primera ocasió clara del Martorelles.

I quan semblava que els visitants despertaven i començaven a entrar dins el partit, Rovira va assistir a Adri, situat a la banda esquerra de l’atac, i l’11 va engaltar un fort xut que va doblegar les mans del porter per acabar entrant dins la porteria i avançar als locals en el marcador. (1-0).

Amb l’avantatge aconseguit, el Sant Joan intentava seguir jugant igual que a l’inici, però es va notar en excés l’entrada al camp del dorsal 11 visitant, sens dubte el millor jugador del Martorelles. Solà va haver d'intervenir dues vegades gairebé consecutives a dos xuts llunyans però molt potents del jugador recent entrat a pista i també Ivan va tenir feina per aturar les seves internades per banda esquerra.

El minuts passaven i el Martorelles avançava línies cada cop més, permetent algun que altre contraatac als locals. En una d’aquestes ocasions Alejandro marxava sol per la banda dreta i, just després de xutar forçat, rebia una càrrega totalment fora de lloc i per l’esquena del talentós dorsal 11 rival. L’àrbitre va fer veure que no havia vist res i va prosseguir amb el partit.

S’acostava el final de la primera part. Adri i Marcel havien tastat de primera mà la duresa d’alguns defenses rivals -duresa, d’altra banda, habitual en aquest tipus de competició- i fruït d’això van forçar diverses faltes perilloses. Al minut 24, una falta sobre el dorsal 7 local va permetre a l’entrenador demanar un temps mort per preparar la seva execució. Carlos al servei, marca la jugada, Marcel arranca per sortir de l’àrea mentre Garcés li fa un bloqueig de manual, el mateix Marcel rep absolutament sol i la seva centrada xut la remata a gol Alejandro, després d’aparèixer per fora de la barrera. (2-0).

Un parell de jugades després l’àrbitre xiulava el final de la primera part just després d’una puntada de peu sense pilota del dorsal 11 a Garcés que també va decidir obviar el col·legiat. Els jugadors locals es dirigien cap a la seva banqueta sabedors que el gran esforç i actitud que havien mostrat es veia reflectit al marcador.

Inici de la segona part i problemes per al Sant Joan. Només durant els primers minuts ja es va veure que el partit no seguiria el mateix rumb que a la primera meitat, i aviat això es va reflectir en el marcador. Primer dels tres errors greus dels locals al sacar un córner, intercepció del dorsal 7 rival i cursa cap a l’àrea rival on es van plantar dos jugadors sols davant Solà, que finalment va ser batut per baix pel mateix conductor del contraatac. (2-1).

Aquesta, però, va ser una de les poques jugades en que el dorsal 11 del Martorelles no va intervenir en atac. Era l’epicentre del seu equip en tot moment, creava perill tant per la banda dreta  com arribant des de posicions més endarrerides i xutant de lluny. Poc a poc s’estava convertint en un malson per al Sant Joan, que s’anava tancant dins el seu propi camp en una reacció de por a perdre la renta que s’havia aconseguit a la primera meitat.

Tot i això el Sant Joan no li perdia la cara al partit i contraatacava quan en tenia ocasió. Rovira forçava un córner després d’una bona galopada per la banda dreta, córner que rematava Garcés un pèl per sobre del travesser. En defensa l’equip es mostrava sòlid però cada cop li  costava més impedir els xuts indiscriminats del dorsal 11 rival, que semblava tenir un canó a la cama dreta.

Malauradament tant picar pedra va servir als visitants per aconseguir empatar. Una falta molt semblant a la que havia propiciat el segon gol local la va aprofitar el dorsal 11 del Martorelles per igualar el partit amb l’ajuda d’una tanca defensiva poc encertada que es va obrir en el moment del xut. Segon error greu. (2-2).

Quedaven encara 15 minuts de partit i podia passar de tot. Els atacs del Martorelles seguien sent molt perillosos, però no ho eren menys que els contraatacs del Sant Joan, que sortia amb tot cada vegada que robava la pilota. Carlos no va connectar amb Garcés per poc, però un parell de minuts després, una pèrdua del rival al mig del camp la va recollir Ivan i va encarar sol al porter amb la mala fortuna que li va aconseguir treure el xut amb una bona sortida.

El temps s’escolava i a la banqueta visitant hi havia moviment: estava preparat el porter-jugador. No li va donar temps ni a entrar al camp. El tercer error greu del Sant Joan va propiciar que, en un dels pocs contraatacs rivals, el dorsal 6 entrés absolutament sol pel centre i rematés amb facilitat la passada des de la dreta del dorsal 11 per anotar el tercer gol i certificar la remuntada visitant. (2-3).

Quedava molt poc temps i l’entrenador va demanar un temps mort per mirar de treure porter-jugador i empatar el partit. L’equip estava nerviós, i això sumat a la falta d’experiència en aquest tipus de situacions va fer que els jugadors deambulessin perduts pel camp sense arribar a connectar més de dues vegades amb Solà, que exercia de 5è home. Precisament va ser el porter local qui va tenir l’última ocasió del partit amb un xut que es va perdre per sobre de la porteria visitant.

Xiulet final i petita esbroncada al vestidor esperant no repetir errors que, com vam veure, ens poden costar partits.

L’equip va jugar molt bé, i així els ho vaig comunicar. No obstant, no podem permetre que tres o quatre errors de concentració ens provoquin gols en contra amb tant facilitat, doncs llavors la feina feta se’n va en orris. Cada dia estic més il·lusionat amb l’equip, perquè veig que rendeix i hi ha ganes sobre el camp, però també detecto una falta alarmant de mobilitat (millorada en aquest últim partit, tot s’ha de dir) i una certa por a fallar. Ens hem de treure la pressió de sobre i jugar com sabem. De moment estem començant a treure el cap i el pròxim partit tenim una bona oportunitat de guanyar els primers punts de la temporada.

J3 10/11/2012 || Ramon Muntaner AE "B" - CEM Sant Joan FS

El Sant Joan es queda a un pas d’aconseguir una remuntada èpica (4-3)
Jornada 3 però segon partit del Sant Joan a causa de l’estrany calendari elaborat per la FCF. El desplaçament a Hospitalet feia que fos un partit inusual, sobretot per l’hora -les 9 del vespre- assignada per a l’inici del partit. La trobada es tornava encara més esperpèntica pel retard de mitja hora del xiulet inicial per motius logístics de l’equip local.

Així doncs, molta estona per escalfar i repassar conceptes tàctics que només va servir per despistar als jugadors. Sacada de mig camp i pèrdua de pilota en una passada cap enrere a ningú, fruït d’una falta de concentració alarmant. Aquesta primera ocasió feia que el poc públic present aplaudís amb ganes als 2 segons de partit.

I a la jugada següent, córner a favor del Sant Joan, execució perfecta de l’estratègia treballada als entrenaments i mala sort al veure com la llunyana rematada de Ferrer s’estavellava al pal esquerre de la porteria rival. Va ser l’única aproximació dels visitants a la porteria rival durant els primers 10 minuts, de manera que quedava per davant un assetjament constant a la porteria de Solà. Mentrestant, segon error consecutiu d’una defensa poc atenta que perdia una altra pilota compromesa.

Els jugadors no s’entenien entre ells i, seguint una mala instrucció donada per l’entrenador, es van acular en excés, permetent al rival collar fort al davant i crear les primeres ocasions. El Sant Joan perdia pilotes en atac i defensava de forma molt precària. Ivan va tapar amb molt encert el primer xut perillós del rival, Solà va salvar una segona doble ocasió, però a al tercera va arribar el primer gol. Tot just als 6 minuts de partit una errada en defensa va permetre al dorsal 14 rebre sol dins l’àrea i rifar-se a Solà amb una gran acció tècnica per marcar a plaer. (1-0).

Avançaven els minuts i el Sant Joan sortia tímidament de la cova amb un parell d’aproximacions de Marcel i Alejandro. Però qui va tornar a percudir van ser els jugadors del Ramon Muntaner, que després d’una pèrdua en camp propi i una mala transició defensiva dels visitants van anotar el segon gol per mitjà del seu capità, el dorsal 2, que rematava una passada de la mort. (2-0).

Per fi, i quan passaven més de 10 minuts de partit, el Sant Joan va semblar despertar del tot de la seva letargia. Els jugadors pressionaven a dalt amb ganes i defensaven de forma més agressiva, sempre esportivament parlant. Gràcies a aquest canvi d’actitud, Ivan va estar a punt de connectar una bona passada per Marcel, i Adri aprofitava una pilota morta per donar el primer ensurt al porter rival.

Poc a poc es van començar a succeir les ocasions, però no va ser fins al llindar del descans que aquest domini es va traduir en gol. Va ser gràcies a una passada llarga de Solà que Adri va recollir i, abans de controlar, va fintar la rematada per despistar al porter i batre’l per baix quan la pilota botava per segona vegada. Era el primer gol a la lliga d’enguany per al Sant Joan. (2-1).

Però l’alegria va durar poc. A la següent jugada, córner a favor del Ramon Muntaner i enèsima rematada del dorsal 2 que aquest cop trobava porteria i tornava a situar una diferència de 2 gols al marcador. La defensa, massa tova, va permetre rematar al capità rival sense oposició després que els locals executessin amb encert una jugada d’estratègia. (3-1).

Després d’aquest gol l’àrbitre va xiular el final de la primera part. Durant el descans els jugadors del Sant Joan es van conscienciar que el partit es podia guanyar i, sobretot, van apuntar a una forta cobertura al dorsal 2 en les jugades d’estratègia, doncs havia quedat palès que era a qui buscaven els seus companys per finalitzar les jugades.

Tot i la xerrada durant la mitja part, els visitants van tornar a sortir desconcentrats, permetent al rival crear ocasions i pressionant sense esma la sortida de pilota rival. Tan era així que l’entrenador s’esgargamellava demanant als seus jugadors més agressivitat, veient que el rival tocava la pilota al seu propi camp sabedors que el marcador estava del seu costat.

El setge constant a la porteria de Solà va acabar, entre d’altres, amb una claríssima ocasió que el dorsal 9 rival va enviar incomprensiblement al travesser. Aquesta acció però, va semblar ser un punt d’inflexió per als jugadors del Sant Joan, que van veure l’holograma del primer partit de lliga en aquest xut errat i van voler reaccionar abans del que ho van fer la jornada 1, quan ja no hi havia lloc per a la remuntada.

La pressió a tres quarts de camp donava fruïts i Rovira robava una pilota perillosíssima per acabar la jugada amb un bon punxot que el porter treia a córner. Era el primer avís seriós. Mentrestant, a darrere, Ferrer i Carlos es van convertir en un mur infranquejable per al gran pivot rival. I el segon avís va ser, directament, el segon gol. Una falta rebuda per Adri a uns 9 metres de la línia de gol la va convertir el mateix dorsal 11 en una canonada imparable que el porter no va poder aturar, en part, gràcies a la finta d’Ivan que es va creuar per davant la porteria en el moment oportú. (3-2).

El Sant Joan estava on fire i uns minuts després la forta pressió de Garcés i Marcel va ocasionar una pèrdua rival. Adri va recollir encantat el regal i va encarar porteria per, davant la sortida desesperada del porter, obrir la pilota a la seva dreta on entrava el mateix Garcés per rematar a porta buida i posar l’empat al marcador. (3-3).

La remuntada no només era possible sinó que ja semblava inevitable per un rival que es trobava contra les cordes. Però no tot eren bones notícies. En una jugada de lluita entre Marcel i el porter rival, el capità del Sant Joan es ressentia de la seva lesió a l’adductor que arrossega des de fa temps, alhora que li xiulaven una falta inexistent en atac.

L’erupció atacant del Sant Joan s’apaivagava i el rival prenia forces en un tres i no res. Així i sense fer massa mèrits en els darrers minuts, un contraatac mal defensat va propiciar que el capità local anotés el seu tercer gol i el quart per al seu equip. (4-3).

Quedaven 2 minuts i l’entrenador va demanar un temps mort. Solà i ell ho tenien molt clar: porter-jugador. No tots estaven tant convençuts d’aquesta idea pel fet de no haver entrenat aquesta situació de joc, però arribat aquell moment no servia de res ésser conservadors i calia jugar-ho tot a una carta.

El bagatge ofensiu d’aquests dos minuts va ser impressionant, tot i no aconseguir el gol de l’empat: Un xut de Carlos després d’una bona internada que va llepar el pal, un intent de mitja volta d’Adri, que no va poder connectar amb la pilota gairebé des del terra i una ocasió final després de tocar la pilota tots els jugadors acabada amb un xut d’Alejandro que va sortir fora per molt poc.

Xiulet final i nova derrota però amb un sabor molt diferent a la primera de feia 3 setmanes. L’entrenador va acabar el partit molt content de l’actitud dels jugadors i així els ho va transmetre.

Com sempre dic, caldrà millorar moltíssim més, però aquesta vegada he vist que la dinàmica és molt positiva. La brega i la rauxa que van demostrar els jugadors en la major part del partit em fa ser optimista de cara als següents enfrontaments -tot i tenir-ne algun de molt complicat, com el de la setmana que ve a casa- i fa que vegi el potencial d’aquests jugadors per demanar-los un rendiment constant i no tant a sotragades com fins ara. Doncs bé, diumenge que ve a les 11:00 a l’Estació del Nord, ens visita el líder, Santa Maria de Martorelles, amb qui ja vam fer un amistós de pretemporada, perdut 2-4 en aquell cas. Esperem aconseguir la primera victòria de l’any.

J1 20/10/2012 || Les Corts Esportiu Futsal "C" - CEM Sant Joan FS

Derrota dolorosa en l’estrena de lliga del Sant Joan (5-0).

Al camp del Les Corts s’hi preveia una pluja que podia impedir la disputa del partit. El cel negre des de primera hora del matí semblava que descarregaria en qualsevol moment, i això tenia especialment preocupats als jugadors visitants, que alhora estaven neguitosos per jugar el primer partit oficial de la temporada.

Començava el partit amb el dubte meteorològic i el Sant Joan sortia a veure-les venir, intentant controlar la possessió de la pilota, i mica en mica es succeïen les primeres aproximacions a ambdues porteries. Adri no aconseguia connectar per poc una passada llarga de Solà i Carlos tallava amb encert un atac rival per la banda. Poc  a poc el Les Corts va anar agafant les regnes del joc i la pilota, intentant marejar al rival amb possessions llargues i molta mobilitat de tots els seus jugadors, però tot i això el Sant Joan plantava una bona defensa en zona que, fins al moment, no mostrava fissures.

Les ocasions per als locals eren cada vegada més clares i Solà parava dos xuts consecutius del dorsal 6 mentre Garcés desarmava un contraatac molt perillós. La defensa patia per les bandes alhora de tapar els espais creats a causa de la desorganització general de l’equip. Finalment tanta insistència local va acabar donant fruïts al Les Corts, que es va avançar al marcador al minut 11 amb una forta canonada del dorsal 9 que es va colar per l’escaire dret de Solà. (1-0).

Calia reorganitzar-se per tal d’aturar la sagnia darrere i la inoperància en atac. Els jugadors n’eren conscients i van espavilar fins al punt d’estirar una mica les línies i començar a rondar l’àrea rival. La ocasió més clara per al Sant Joan la va tenir Marcel, que va rematar desviat amb l’esquerra una passada d’Ivan després d’un bon contraatac conduït pel mateix dorsal 8.

A partir d’aquí només Ferrer i Alejandro de lluny van provar porteria, doncs l’equip es va tornar a acular permetent al rival remenar la pilota en una zona molt perillosa. Solà intervenia de forma providencial en un parell d’ocasions i veia com el pal escopia una tercera ocasió gairebé consecutiva per als locals. Per sort per al Sant Joan, l’àrbitre xiulava el final de la primera part mentre avisava als equips que es reduiria el temps de descans per mirar d’evitar que la pluja fes suspendre el partit.

Només començar la segona part es va posar a ploure amb força, però la pluja tan sols durà 30 segons, cosa que va permetre no haver ni d’aturar el joc. Pel que fa al que passava sobre el camp, començava la represa tal com havia acabat la primer meitat: ocasions per als locals i, aquest cop sí, gol. Tercer bloqueig consecutiu a la sortida d’un córner i rematada franca del dorsal 14 des de fora l’àrea. (2-0).

El Sant Joan es trencava moralment i el rival ho va aprofitar per assetjar sense pietat la porteria de Solà. Amb l’equip penjant d’un fil, dos bons talls de Garcés i Carlos propiciaven un parell de contraatacs que Adri, molt sol, no podia finalitzar amb èxit. Tampoc Rovira, amb un fort xut de puntera des de lluny, aconseguia inquietar al porter rival, massa tranquil durant tot el partit.

Ni les amenaces en forma de ràpids contraatacs feien abaixar les revolucions al Les Corts, i després de fallar una ocasió a porteria buida, el dorsal 5 anotava el tercer gol amb un xut col·locat sense oposició des de la frontal. (3-0).

El Sant Joan naufragava en tots els aspectes del joc i ni el temps mort semblava solucionar-los. En atac no existien i en defensa concedien espais i xuts molt fàcils. Ferrer veia una groga per protestar després de rebre una falta no xiulada i la crispació es respirava a la banqueta visitant. Mentrestant els jugadors locals disposaven, una rere una altra, d’ocasions de gol que entre Solà, els pal i la mala fortuna del Les Corts no aconseguien concretar. I així, al minut 40, va caure el quart: pèrdua al mig camp del Sant Joan, desordre defensiu i 2 contra 1 contra el porter que acaba amb la pilota al fons de la porteria. (4-0).

Coses del futbol, aquest últim gol va esperonar al Sant Joan, que després de diversos crits va espavilar i va començar a mossegar al rival. La pressió va passar a ser de cop a tot el camp i en defensa no es deixava passar a cap dels davanters rivals amb la pilota controlada. Rovira enviava un punxot per sobre el travesser i Garcés, en dues ocasions consecutives, feia treballar al porter, qui fins llavors havia estat un espectador més del partit.

Quedava molt poc partit i la intensitat sobtada aconseguida pels visitants es va desinflar amb una última ocasió d’Adri. Ja amb el partit agonitzant, el Les Corts va culminar la golejada amb el cinquè gol, obra del dorsal 11, que va rematar una passada en profunditat per tancar el marcador.

Sense temps per més, els equips es van donar la mà i els nois del Sant Joan, capcots, van rebre una esbroncada del seu entrenador per l’actitud mostrada en els últims instants del partit, en que no va estar del tot concentrats. No obstant, queda tota la lliga per davant i, a pesar que falta treballar molt, sabem que podem fer-ho molt millor i així esperem que sigui.

El pròxim partit d’aquí a dues setmanes al camp del Ramon Muntaner AE, fora també, degut a la baixa federativa del rival que ens havia de visitar el diumenge vinent.

CEM Sant Joan FS - Eixample CFS

Els nois del Sant Joan aprofiten un inici brillant per imposar-se als seus veïns de l'Eixample (4-2).

Era un partit estrany. El Sant Joan jugava de local en una pista desconeguda. Coses dels amistosos de pretemporada quan tens pressa i poc pressupost, que s'ha d’improvisar. A més a més el rival, l'Eixample, era un vell conegut del Consell, que a l'igual que el Sant Joan, acaba d'iniciar l'aventura de la competició federada. Així doncs, els dos equips van començar a escalfar a la banda mentre veien un partit de hockey, cosa que els feia distreure's mes del compte.
No sé si va ser l’experiència dels partits anteriors o la falta de partits del rival (jugaven el seu primer amistós) però els locals van sortir molt endollats al camp. Tant va ser així que abans del primer minut de joc Marcel xutava amb potencia una falta centrada que obligava al porter a refusar la pilota, amb la mala fortuna per ell que Adri va caçar el rebuig i va anotar el primer gol del partit. 1-0.
Encara no es complien 3 minuts des del xiulet inicial quan Adri tornava a perforar la porteria rival al batre al porter per baix després d'una passada llarga i precisa de Solà. 2-0.
L’equip agafava un bon avantatge en un tres i no res, per sorpresa d’uns i altres, però a pesar d’això no es va tirar enrere, sinó tot el contrari. Garcés i Adri provaven sort de lluny sense trobar porteria i uns minuts després era el ‘debutant’ Ferrer qui veia com la pilota es perdia a un pam del pal esquerre rival, després d’una bona internada per la banda amb xut creuat final.
Mentrestant els visitants anaven despertant i poc a poc arribaven a la porteria de Solà, que feia la seva primera intervenció al minut 6 per treure a córner un xut perillós del dorsal 11. Més tard, i després d’una bona combinació del Sant Joan que Adri va rematar forçat a fora, l’Eixample enviava una pilota al pal per mitjà del dorsal 7. La pilota l’escopia la fusta i sortia per la línia de fons, per sort per als locals.
L’entrada d’homes de refresc del Sant Joan semblava tornar a donar la iniciativa del joc als locals, perduda en els últims minuts. Fruit d’aquesta superioritat, al minut 14 Carlos va disposar d’una clara ocasió al plantar-se sol contra el porter, que va estar molt hàbil per evitar el gol del dorsal 4 llençant-se a terra. Dos minuts després Ivan tornava a posar a prova al porter amb un bon xut llunyà que va acabar en córner després d’una altra bona aturada.
Els minuts passaven i el Sant Joan patia progressivament una alarmant falta d’ordre que el rival va aprofitar per crear les seves dos ocasions més clares de la primera part: Al minut 19 el dorsal 9 encarava a Solà sense oposició i obligava al porter local a treure un peu providencial per evitar el gol. I 1 minut més tard es produïa una jugada calcada del mateix dorsal 9 de l’Eixample, xut ras que aconseguia rebutjar Carlos a la línia de gol amb l’ajuda del pal i després que Solà hagués aconseguit desviar la pilota. Temps mort i canvis per ordenar l’equip que van semblar funcionar. El Sant Joan recuperava el criteri i Garcés estava a punt d’anotar el tercer gol després d’una gran jugada col·lectiva conduïda per Alejandro. El mateix Alejandro ho intentava al minut 23 i es tornava a topar amb l’encert del porter, que treia el seu xut creuat a mitja altura.
La primera part agonitzava però Rovira va reclamar una mica de protagonisme. Gran desmarcada per recollir una passada llarga de Solà, barret subtil sobre la sortida del porter i rematada acrobàtica gairebé sense angle per posar el 3-0 al marcador abans d’anar al descans.
Temps per reflexionar i corregir error que aquesta vegada no va semblar que anés massa bé als locals, doncs l’inici de la segona part va ser un atropellament de l’Eixample, que ens els primers quatre minuts va fer lluir Solà, va enviar una pilota al pal i va provocar un penal per unes mans tant innocents com clares de Rovira sobre la mateixa línia de gol. El xut des dels 6 metres permetia al dorsal 22 visitant afusellar a Solà i estrenar el caseller del seu equip. 3-1.
A partir d’aquí intercanvi de cops entre els dos equips que s’atacaven sense compassió. Solà s’ajudava del pal per treure una rematada clara del dorsal 10 i, a l’altra banda del camp, Ferrer donava feina al porter de l’Eixample amb una bona rematada llunyana després de pujar la pilota des del seu propi camp. Les dues defenses semblaven estar perdudes i, al minut 33, va aparèixer l’oportunisme d’Adri per anotar el seu tercer gol a l’interceptar una passada en defensa dels rivals sorprenent al porter visitant. 4-1.
Per desgracia per al Sant Joan, aquesta va ser una de les últimes ocasions de gol, i això que encara quedava molt partit. Ferrer primer i Marcel després organitzaven una bona defensa que va quadrar-se fins al punt de no rebre cap xut a porta durant 10 minuts consecutius. Inexplicablement però, aquesta solidesa es va desfer en un moment i el rival ho va aprofitar per tornar a assetjar la porteria de Solà i anotar el segon gol després d’una bona combinació de tot l’equip de l’Eixample que va culminar el dorsal 6 sobre la línia de gol. 4-2.
L’equip cada vegada millora i es refà dels errors comesos en els partits anteriors, però només de forma parcial. El fet és que, a l’igual que en els enfrontaments anteriors que es va arribar amb avantatge als minuts finals, el Sant Joan es va acular a darrere i va perdre la possessió de la pilota. La part bona es que aquesta vegada no va concedir cap ocasió perillosa, l’equip va defensar molt bé, fins a l’últim minut, on Solà va haver d’intervenir fins a tres vegades consecutives. Finalment la defensa va allunyar el perill i l’àrbitre va xiular el final.
Una altra victòria -merescuda, al meu entendre- i com vinc dient des de fa tres setmanes, moltes coses a millorar. Per començar haurem de repassar el posicionament sobre el camp, el sistema tàctic i les passades i rotacions. Serà absolutament necessari també perdre la por i crear automatismes en els moviments sense pilota que s’han d’executar durant el joc per buscar espais entre les línies del rival. Tot i això, vaig quedar content amb el partit, l’actitud i compromís sobre el camp de tots els jugadors segueix sent de 10. Que duri!

CEM Sant Joan FS - Barnasants FSC

El Sant Joan aconsegueix una victòria treballada al remuntar un 0-2 fruit d'un mal inici (3-2).
Ja no es veien els nervis del primer dia però sí les ganes de jugar. El retard de l’àrbitre, enviat pel Consell Escolar, feia perillar el partit, però finalment es va poder seguir l'horari previst.
Xiulet inicial i errades clamoroses en les primeres passades a la defensa del Sant Joan. El dorsal 11 visitant aprofitava una intercepció en zona perillosa per fer lluir a Solà tot just als 20 segons de partit. I quan encara no havia passat ni un minut des de l’inici, el dorsal 8 engaltava un cacau des de tres quarts de camp, Solà rebutjava amb problemes i una altra badada general de la defensa habilitava al dorsal 3 per recollir el rebot, retallar i picar la pilota per sobre del porter. 0-1.
Gerra d'aigua freda per al Sant Joan que seguia sense posicionar-se be sobre el camp, cosa que va proporcionar mes ocasions als rivals. Al minut i mig de partit el dorsal 11 entrava sol per l'esquerra i, per fortuna pels locals, el seu xut anava directe al lateral de la xarxa de Sola. Els crits de l'entrenador des de la banda semblava que no tenien efecte en els seus jugadors, que lluny d'entonar-se, continuaven jugant sense comunicació ni ordre. A causa d'aquest desconcert arribava el segon gol rival al minut 4 de joc. El dorsal 8, que ja havia avisat abans, es quedava sol a la banda dreta de l'atac i enviava un xut precís a l'escaire esquerre de Sola, que va aconseguir tocar la pilota sense poder desviar-la. 0-2.
Al minut 7 el capità demanava a l'entrenador un temps mort per revertir la situació i l'entrenador esbroncava els jugadors per tal que es posessin les piles durant el minut de descans.
Va semblar que sorgia efecte la xerrada i que els jugadors entraven mes concentrats. Fruit d’això es produïen les primeres arribades a l’àrea rival mitjançant un xut llunyà de Rovira i una combinació entre Ivan i Alejandro que no arribava a finalitzar el dorsal 9. La defensa va millorar fins al punt de no concedir cap xut del rival i en atac es van començar a avançar línies i a pressionar molt més amunt. Al minut 14 Adri es topava amb el porter dues vegades a la sortida de dos córners consecutius i avisava. Un minut després el mateix Adri estava a punt de retallar distàncies al desviar una passada-xut de Garcés, que el porter va acabar traient fora amb moltes dificultats i amb l’ajuda del pal. Un minut després era el defensa del Sant Joan qui provava un xut llunyà que es perdia a prop del pal dret de la porteria del Barnasants.
I per fi al minut 18 els locals aconseguien estrenar el seu caseller. Gràcies a un principi de rotacions a darrere es va produir un petit desequilibri en la defensa del Barnasants. Garcés va canviar el joc de banda a banda cap a Carlos, que no s’ho va pensar dues vegades i, després d’avançar un parell de metres per la banda dreta, va enviar un xut duríssim creuat que el porter rival no va poder ni seguir amb la mirada. Era l’1-2.
L’equip s’havia entonat i Alejandro estava a punt d’empatar un minut després del primer gol. Les ocasions s’anaven succeint i els visitants gairebé no sortien del seu propi camp. Solà vivia moment tranquils sota pals, amb la única preocupació d’algun xut llunyà que van aconseguir tapar bé els seus defenses. També va estar a punt d’empatar Ivan, al minut 23 amb una bona jugada pel mig, però va tornar a trobar els peus d’un afortunat porter que, un minut després, no podria fer res per evitar que una bona passada de Carlos cap a Adri la culminés el davanter del Sant Joan amb un potent xut creuat per anotar el segon gol del seu equip (2-2).
Mitja part per felicitar els nois per la seva reacció i descansar una mica per l’esforç realitzat. Calia estar una mica més atents al posicionament sobre el camp i es va demanar de provar de fer la sortida de pressió coneguda així que el rival estirés les seves línies per no deixar treure la pilota.
La segona part va començar de forma una mica abrupte, amb joc parat, diverses faltes en els primers 5 minuts d’ambdós equips i poques ocasions de gol més enllà d’un fort xut de Carlos que el porter va refusar a córner. El Sant Joan tenia el partit sota control, però encara i així no acabaven de girar rodons. Costava molt fer les rotacions a darrere i això provocava una falta d’espais per la passada que finalment desembocava en pèrdues de pilota o xuts sense massa criteri. El rival però, encara estava més desconcentrat i això facilitava la defensa local, que va tornar a rebre un xut a porta al minut 31, més de 20 minuts després de l’últim intent. Solà es va encarregar de blocar la pilota i allunyar el perill.
I com ve passant últimament, els nostres jugadors primer avisen i després marquen. Ivan feia que el porter hagués de fer un gest estrany amb els peus per refusar un xut seu al minut 33. Córner sense conseqüències. Però com deia, després de l’avís ve el gol. Adri va lluitar per obstaculitzar la sortida de pilota rival i va aconseguir provocar un mal refús que el dorsal 8 del Sant Joan no va desaprofitar. Ivan va col·locar la pilota amb suavitat al pal llarg del porter per fer pujar el 3-2.
A partir d’aquest moment va semblar que el Sant Joan es conformava amb el resultat i que el Barnasants estava tocat de mort i no s’atrevia a buscar l’empat per por a rebre més gols. A tot això s’hi havia de sumar la pèrdua de Marcel, que s’havia hagut de retirar del camp mig marejat a causa d’un cop patit durant la primera part del partit. Però sol passar que quan deixes el rival amb vida, tard o d’hora es refà i et crea problemes, com així va ser.
Després d’uns quants minuts en que l’únic destacable va ser el per fi intent de sortida de pressió entrenat pel Sant Joan, errat les 3 vegades que es va provar, el partit es va tornat feixuc i agafava la tònica de l’últim amistós jugat i perdut a casa. El rival va veure l’apatia dels nostres a l’hora de buscar un altre gol i es va créixer. A falta de 5 minuts pel final treien porter-jugador.
I en aquests 5 minuts va passar una mica de tot. Embolic posicional dels locals, poca efectivitat dels visitants a l’hora de definir, molt bona feina sota pals de Solà, una altre cop salvador amb una doble aturada des del terra, i intents infructuosos del Sant Joan de xutar a porta buida des de camp propi.
Un parell de xuts llunyans a la desesperada del dorsal 8 rival van posar punt i final a un partit molt disputat, en que una ‘pájara’ monumental dels locals els va estar a punt de suposar la segona derrota de la pretemporada. La gran reacció després dels primers 10 minuts va ser efectiva i els va permetre remuntar el partit i aguantar l’envestida final del rival.
No obstant, s’haurà de millorar encara molt de cara a la lliga, on els errors es pagaran molt més cars i no hi haurà tant marge de millora en un mateix partit com per remuntar un resultat, que va ser parcialment de 0-2, però que tranquil·lament podria haver estat més ampli.

Canvis d'última hora

És el primer any que juguem federats i crec que tots som més o menys novells de cara al que això suposa en temes burocràtics i de gestió.
Tot i això, no entenc que la FCF a 4 dies de començar la competició oficial modifiqui per complet el calendari sense notificar-ho als clubs (ens n'hem assabentat perquè hem estat mirant freqüentment el lloc web o hi ha el calendari de partits i les classificacions). Crec que no és de rebut de cara a la imatge que dona la FCF però encara és pitjor si ho mirem des d’un punt de vista més pragmàtic: què se suposa que hem de fer amb les pistes que ja hem demanat i pagat? O amb els calendaris que ja hem passat als encarregats de les instal·lacions que havíem d’utilitzar per als partits? doncs ara toca buscar amistosos i canviar de plans a corre cuita. Per sort, després de diverses gestions podem confirmar que aquest diumenge tindrem partit a casa i per als següents, fins a l'inici de lliga, és molt probable que també.
Després de tot, i com deia el capità, podem treure’n quelcom positiu: més temps per preparar el nostre debut a Tercera Catalana.
Proper partit: diumenge 23/09/2012 a les 11:00h al Poliesportiu de l’Estació del Nord, Esportiu Maristes Sant Joan FS - Barnasants FSC.

CEM Sant Joan FS - Sta. Mª Martorelles CFS

El primer amistós de l'equip es salda amb una derrota ajustada però deixa bones sensacions (2-4)

Es notava quan l'equip ha arribat al pavelló que hi havia ganes de començar. Ganes però també una mica de nervis. Normal, primer partit, encara que amistós, com a equip federat del CEM Sant Joan. Reconeixement del terreny de joc, ànsia per veure arribar l'equip rival, escalfament correcte i 5 inicial: Solà a la porteria, Garcés de tanca, ales per Carlos i Rovira i, en punta, Adri.
Xiulet inicial i el CEM Sant Joan buscava tenir la pilota però amb precaució, eren moments de tanteig del rival però començaven a arribar les primeres ocasions. Al minut 3 Rovira feia lluir-se al porter per treure un xut creuat, i 30 segons després era Carlos qui li donava feina després de superar el seu marcador i buscar porteria, també sense sort. Semblava que el gol podia caure a favor dels de casa, però malauradament per ells, al minut 4, un error de marcatge en el primer atac del partit dels visitants va permetre als del Maresme avançar-se en el marcador. El dorsal 5 rematava amb la dreta al primer pal un córner servit des de l’esquerra de la porteria de Solà, que va veure com el xut del davanter rival li passava entre les cames. Era el 0-1.
El Sant Joan però, seguia pressionant com al principi sense que, aparentment, afectés massa als jugadors haver rebut aquest primer cop. Els xuts llunyans de Carlos i Adri es combinaven amb els constants intents d’internada per la banda de Rovira. A darrere, Garcés tancava l’equip sense massa feina en els primers minuts, més enllà del gol rebut.
Poc a poc els visitants anaven entrant dins el partit i avançaven línies. Així, Solà va haver de començar a intervenir de forma providencial amb dues aturades consecutives -la segona ajudat pel travesser- als minuts 9 i 10 de la primera. L’equip semblava incòmode i fatigat, així que es produïren els primers canvis del partit: entraven homes de refresc i l’equip ho va notar positivament. Tan va ser així que al minut 12 Ivan aprofitava una pilota rebotada a tres quarts de camp per empatar mitjançant una canonada imparable a l’escaire dret del porter, que només va poder posar les mans i veure com la pilota seguia la seva direcció. 1-1.
Així com el gol en contra semblava no haver afectat als nois del Sant Joan, si ho va fer l’empat amb els de Martorelles. Els visitants es van anar acostant a la porteria que defensava Solà i van començar a assetjar-la de forma ininterrompuda durant els següents minuts després de l’1 a 1. Els de casa no trobaven manera de desfer-se dels atacs rivals i Solà havia de posar-hi tot el seu esforç per evitar mals majors. També Ivan, en funcions de tanca, va ser decisiu al tallar una perillosa internada per la banda dreta, quan el dorsal 15 rival es quedava amb una posició franca de xut.
La tempesta amainava i el Sant Joan va obrir una mica les línies. Marcel avisava al minut 19 amb una jugada personal que va acabar enviant fora, prop del pal esquerre del porter. Però va ser al minut 21 quan una excel·lent combinació entre Adri i Marcel a la sortida d’un córner, la culminava el dorsal 7 creuant la pilota lluny de l’abast del porter i fent pujar al marcador el 2-1.
Aquesta vegada no hi va haver resposta ofensiva del rival sinó més aviat al contrari. Alejandro i Adri provaven d’ampliar el marcador amb jugades per les bandes i el rival estava més aculat del que s’havia vist fins al moment. Els pocs minuts que restaven fins arribar al descans van transcórrer sense massa soroll, doncs semblava que els dos equips volien arribar a l’equador del partit per recuperar forces i organitzar els respectius sistemes tàctics. Descans per felicitar els jugadors per la feina feta i reflexionar sobre els errors comesos fins al moment.
Inici de la segona part i els del Maresme ho tenien clar: atacar. Encara no havien passat 30 segons de l’inici de la represa i Solà ja havia enviat a córner un xut perillós del dorsal 5 rival. En el servei de cantonada el mateix dorsal 5 va estar a punt de repetir el gol de la primera part, però la seva rematada va sortir, aquesta vegada, per sobre el travesser.
El Sant Joan anava prenent el control de la pilota, però les jugades en atac eren imprecises i no s’arribaven ni a finalitzar, cosa que ho intentava aprofitar l’equip visitant per armar perillosos contraatacs. Per sort pels de casa, l’ànsia per empatar feia que els jugadors contraris es precipitessin a l’hora de buscar porteria, amb la conseqüent falta de punteria i criteri de decisió. Mentrestant, a la banqueta, l’entrenador demanava un temps mort per avisar als seus que provessin de muntar una sortida de pressió de les que s’havien treballat als entrenaments. Semblava que tots els jugadors ho tenien ben entès però quan hi havia possibilitat de provar-ho no s’arribava ni a provar per, sobretot, falta de comunicació.
Al minut 40 uns i altres es començaven a posar nerviosos. Els locals guanyaven però, sense adonar-se’n, s’estaven aculant i tancant dins el propi camp. Els visitants seguien xutant de lluny indiscriminadament i sense massa criteri, però poc a poc avançaven línies i cada vegada els xuts eres més propers i, en conseqüència, més precisos. Solà començava a intervenir de nou i Carlos havia de d’aturar un atac per banda perillós llançant-se al terra amb habilitat. Ja feia molta estona de l’última oportunitat de gol local, on Adri havia topat amb una ràpida sortida del porter rival. Això havia sigut al minut 36 i ja sobrepassàvem el 45.
En una jugada per la dreta, Marcel es llença a terra per aturar al rival i, tot i tocar pilota, queda enganxat amb el contrari. Els visitants demanen falta però l’àrbitre no xiula res i els del Sant Joan es queden aturats com si hagués assenyalat una infracció. El dorsal 6 visitant, més llest que ningú, agafa la pilota i encara lliure de marca a Solà, que li pren l’esfèrica quan pretenia driblar-lo per la dreta. Era un avís del que passaria a la jugada següent. Bona paret entre el dorsal 8 i el dorsal 6 dels verds, aquest últim es planta sol a la frontal i cedeix a l’esquerra on apareix el 10 visitant per creuar la pilota i anotar l’empat. 2-2.
Marcador igualat i més nervis per als locals. Els visitants atacant a tomba oberta i els del Sant Joan intentant fer el mateix però amb diferent fortuna. Tan va ser així que al minut 49 en un intent de contraatac dels de l’eixample es va produir una pèrdua de pilota letal en la transició, cosa que no va desaprofitar el dorsal 15 verd per posar una passada de la mort al seu company #6 que marcava el 2-3.
Quedava 1 minut i el partit estava absolutament trencat. Ja al minut 50, una pèrdua de pilota de l’últim home local va propiciar que el dorsal 8 encarés a Solà en un mà a mà fàcil en que va superar al porter per baix per anotar el definitiu 2-4.
El xiulet final de l’àrbitre va tancar un partit que si ve va demostrar que encara queda molt per treballar, tant en atac com en defensa, també va deixar veure que l’equip desprèn energia positiva i bones sensacions en el seu inici, i que, a pesar d’haver tingut poc temps per preparar als jugadors, la lliga és llarga i estem segurs que poc a poc anirem trobant el nostre lloc sobre el camp i això ho notarem de cara al joc i a la classificació.
La setmana que ve s’han acabat les tonteries i comencem la lliga contra un equip acabat de descendir de 2a Catalana. Diumenge 23/09/2012 a les 11:00h al Pavelló de l’Estació del Nord, Esportiu Maristes Sant Joan CFS – CFS Atlètic Almendra.

Comença la temporada

Tot just portem una setmana entrenant i el diumenge que ve juguem el primer -de moment únic- amistós abans de la primera prova de foc contra un rival que baixa de 2a Catalana.

Quan dilluns vam començar la nostra particular pretemporada pensàvem que tindríem força temps per agafar el to i la forma necessaris per afrontar aquest nou repte, però el dimarts ens van avançar el calendari i vam veure que el temps se'ns tirava -i se'ns tira- a sobre. Doncs bé, només podem seguir entrenant com, quan i on puguem que és el que hem estat fent aquesta setmana passada.

Però si hi ha alguna cosa que em preocupa sobremanera són les lesions. En 4 dies d’entrenament ja n’hem patit dues, més una llarga llista de jugadors que m’han anat comentant que tenien molèsties, la majoria musculars, després de les sessions diàries. Suposo que després d’un estiu d’inactivitat és normal, però em fa plantejar-me la duresa dels entrenaments o la preparació prèvia. D’altra banda tampoc podem afluixar gaire si volem arribar al primer partit de lliga i plantar cara a un rival que segur vindrà ben preparat.

En fi, se’ns acumula la feina i ens queda poc temps. Els entrenaments “oficials” començaran a partir del dilluns 17 de setembre, però nosaltres seguirem quedant mentre puguem per anar exercitant-nos abans d’aquesta data.

Primera pedra de toc: diumenge 16/09/2012 a les 11:00h al Pavelló de l’Estació del Nord, Esportiu Maristes Sant Joan CFS – Sta. Mª Martorelles CFS.