Ambient rural (tenint en compte el costum
de jugar a la ciutat) a mesura que ens apropàvem a Guardiola de Font-Rubí. Un
cop allà, vam trobar una pista molt digna, descoberta però no tancada. Tot i
això, el fred no causava massa problemes i la temperatura era agradable per
tractar-se d’una tarda de mitjans de desembre. Els jugadors es van canviar amb
calma i tranquil·litat i van tenir temps de fer un escalfament llarg i
profitós. Xerrada abans de començar en que es va fer especial èmfasi a
l’actitud que s’havia de mantenir sobre el camp per evitar cometre els errors
de partits anteriors.
Xiulet inicial i primeres passades un pèl
compromeses del Sant Joan en defensa. Després d’un parell d’intents d’atac el
rival va robar la pilota i va començar a crear joc. Poc es pensaven els
visitants que la jugada acabaria amb el dorsal 5 del Font-Rubí avançant en
diagonal sense que ningú l’entrés per finalitzar-la amb un xut creuat i anotar
el primer gol quan tot just s’havia jugat 1 minut de partit. (1-0).
El pensament unànime era clar: “com
sempre” i es que ja són molts els partits que hem començat perdent des del
minut 1. Però aquesta vegada va ser diferent. Lluny d’enfonsar-se, els jugadors
van seguir jugant sense pensar en el marcador, controlant la pilota i provant
de sorprendre al rival. D’aquesta manera van estar a punt de connectar un
parell d’ocasions clares que no es van aconseguir rematar a porta. Al minut 6,
la tercera aproximació a la porteria rival es convertia en l’empat. Garcés
treia un contraatac en que per fi pujaven 3 jugadors i cedia cap a Ivan, que
després d’avançar uns metres i veure que li tapaven una hipotètica passada a un
company, va decidir amb encert xutar a porteria. La pilota va entrar com un
obús sense que el jove porter del Font-Rubí pogués parar-la. (1-1).
El Sant Joan es va créixer i va començar a
posar setge a la porteria local. Rovira, que havia sortit en punta d’atac, es
movia entre els defensors rivals originant un petit caos que ajudava a les
internades per banda d’Ivan i Alejandro, molt actius en aquest inici. Així
arribaven alguns primers xuts visitants en que el porter va haver d’intervenir
de forma providencial per evitar el gol.
També a la porteria del Sant Joan, Solà es
veia obligat a sortir dues vegades als peus del pivot rival per tallar la seva
progressió quan ja entrava a l’àrea amb la pilota controlada. Però per segona
vegada en aquest partit, a la tercera anava la vençuda. Una bona combinació de
tot l’equip del Font-Rubí, sumat a un moment de desconcert de la defensa del
Sant Joan va permetre als locals tornar-se a avançar en el marcador al minut 11
de la primera part. (2-1).
Cap pressió, els jugadors del Sant Joan
van seguir amb la mateixa dinàmica intensa que, tot i el resultat, els estava
permetent manar en el partit. Així, només dos minuts després del gol local,
Adri i Marcel, acabats d’entrar al camp, es van inventar una jugada magnífica
per tornar a situar l’empat al marcador. El dorsal 11 va passar entre línies al
capità, que es va quedar sol davant del porter però no va aconseguir batre’l.
El mateix Marcel va recollir el refús i, des de la banda dreta, va veure
l’entrada d’Adri pel mig i li va posar una passada perfecta, per tal que el
punta rematés amb l’esperó de forma espectacular davant la sorpresa dels
defenses i porter rivals que només van mirar com la pilota s’allotjava
pacíficament dins la seva porteria. (2-2).
L’alegria desfermada de la banqueta local
contrastava amb l’actitud seriosa dels jugadors que estaven sobre el camp, que
després de celebrar el gol van seguir amb màxima concentració sense
distreure’s. Fruït d’això, només un minut després de l’empat, Ivan llançava un
contraatac perillós, es desfeia amb una croqueta espectacular de l’últim
defensor i sortejava al porter amb una passada al segon pal on pujava Marcel
per empènyer el tercer gol. (2-3).
Eren els millors minuts del Sant Joan en
el que va de Lliga i l’equip no ho desaprofitava. Adri es desfeia de dos defensors
i es centrava per provar el xut, però el porter, ben col·locat, aconseguia
aturar. També Carlos ho intentava a la sortida d’un córner amb una gran
rematada rectificant la seva posició, però sense sort.
Cinc minuts abans del descans el Sant Joan
ampliava el seu avantatge. La lluita ferotge de Carlos per una pilota en camp
propi li permetia recuperar l’esfèrica davant les protestes del públic que
demanava falta. L’àrbitre va deixar continuar la jugada i el dorsal 4 del Sant
Joan, després d’avançar uns metres, va tirar una passada perfecta per Adri, que
sol davant del porter li va picar la pilota per la dreta per anotar el quart
gol del seu equip. (2-4).
Festa grossa a la banqueta visitant, que
uns minuts abans veia com l’àrbitre els posava contra les cordes al xiular
quatre faltes rigoroses en un espai molt curt de temps. Els següents minuts de
partit van deparar més calma que els anteriors, només un potent xut d’Adri va
inquietar la defensa rival, i el Font-Rubí va avançar molt les seves dues
puntes en un intent d’obrir el camp que no va sorgir l’efecte desitjat.
Final de la primera part i felicitació
merescudíssima a tot l’equip per la gran primera meitat jugada. Els jugadors
estaven contents però s’havien de concentrar en mantenir el nivell mostrat fins
al moment, doncs els fantasmes del partit contra el Sta. Mª de Martorelles
sobrevolaven la pista amenaçant als visitants.
La segona part va començar amb molt de
control per part dels dos equips. De cop però, als 5 minuts, el partit es va
trencar. Atacs d’uns i altres, la defensa del Sant Joan fent hores extres per
aturar envestides rivals, incloent-hi una jugada amb porter-jugador del Font-Rubí
que va obligar a l’entrenador a gastar el seu temps mort per donar les
indicacions necessàries per tal de defensar aquesta situació de joc. A l’altra
porteria les combinacions del Sant Joan eren mortals i només el poc encert en
els metres finals va evitar que, primer Rovira i després Ivan marquessin el cinquè
gol després de dues jugades col·lectives d’escàndol.
Els minuts s’escolaven i el Sant Joan
seguia prement l’accelerador. Alejandro estava a punt de marcar en una
internada per la dreta i, al minut 38, el Font-Rubí es quedava amb un jugador
menys quan el dorsal 2 feia l’enèsima entrada a Marcel i veia la segona targeta
groga. Els locals es quedaven amb un menys durant dos minuts, dos minuts que
probablement i curiosa van ser els pitjors del Sant Joan de tot el partit. La
precipitació per aprofitar la superioritat va fer que les passades es tornessin
imprecises i els xuts estiguessin mal triats.
Passats els dos minuts, ara sí, el
Font-Rubí s’ho va jugar tot pel tot i va treure porter-jugador. Semblava que
els locals no estaven habituats a aquesta conjuntura, doncs els costava moure
la pilota amb agilitat. Adri, situat en punta, va estar molt hàbil per robar la
pilota a l’últim jugador i encarar porteria amb el camp per ell sol, ni
defensors ni porter. Incomprensiblement, el dorsal 11 visitant va avançar un
parell de metres i va xutar, des del mig del camp, amb l’interior del peu
esquerre i caient a terra. Van ser uns 5 segons llarguíssims fins veure que la
pilota, mansa, tocava el pal dret de la porteria i entrava a contracor després
d’agafar direcció cap a l’altre pal. Adri es posava les mans al cap i uns
segons després demanava perdó a la banqueta -que estava fora de si- per l’esglai
ocasionat. No obstant, el gol pujava al marcador. (2-5).
Quedaven pocs
minuts però els locals no es rendien i seguien amb la seva tàctica ofensiva amb
més cor que cap. Això va quedar palès quan l’àrbitre els va assenyalar la
cinquena falta i van anar a protestar en bloc. Mentre ho feien, Adri va plantar
la pilota i, induït per ell mateix o pels crits del seu capità, va sacar ràpid
la falta xutant a porteria des del seu propi camp. La pilota va creuar tota la
pista per l’aire fins a tocar la xarxa per dins. (2-6).
El partit estava
sentenciat però encara hi va haver temps per un últim gol dels locals al minut
49. Un xut de falta potent proper a l’àrea en que la barrera es va obrir va
significar l’últim gol del partit. (3-6).
Només una petita
tangana final va tacar el partit quan ja agonitzava. Carlos robava una pilota
al pivot rival que no s’ho va prendre massa bé i li va etzibar dues puntades de
peu totalment fora de lloc. Ivan va sortir a defensar al seu company apartant
bruscament al jugador del Font-Rubí i l’entrenador local va acabar veient
targeta groga per envair el camp a l’entrar per protestar a l’àrbitre.
Amb un últim
refús als núvols de Carlos l’àrbitre va dir que ja en tenia prou i va xiular el
final del partit davant les protestes, encara, de la banqueta i el públic
locals i l’alegria dels visitants, que sumaven els primers punts de la
temporada en un gran partit.
Només felicitar a
l’equip perquè per fi va treure allò que al sud en diuen “la casta”. No era el
millor rival que hem trobat, cert, però l’actitud bolcada al camp dels jugadors
del Sant Joan va ser el que realment els va conduir a la victòria, més enllà de
la tècnica de cadascun o de la tàctica utilitzada durant el partit. Seguiu
així.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada