El Sant Joan deixa bones sensacions però no aconsegueix acabar d’arrancar
el vol (0-1).
L’ambient abans del partit era estrany. Potser per la proximitat al Nadal
i/o a les vacances. Potser perquè el partit era un derbi entre Maristes. Potser
pel fet de venir d’una victòria -la primera i única de moment- la setmana
passada. Potser per la posició del rival a la classificació -just per sobre del
Sant Joan, amb 2 punts més- abans de començar el partit. Per la raó que fos,
l’ambient es notava un pèl massa distès i no s’auguraven bones sensacions.
Començament de partit seriós, després d’un bon escalfament i una breu
xerrada amb els jugadors. Els dos equips van sortir al camp molt ben plantats i
sense donar facilitat al rival i van ser els visitants qui primer van començar
a atacar. Ho provaven amb xuts llunyans que no anaven a porteria, però
aconseguien intimidar als locals, que per un moment van semblar acular-se
darrere.
Fins al minut 6 molt control de pilota dels visitants i molt bona defensa
en bloc del Sant Joan, que tapava els moviments rivals amb una bona col·locació
en zona. Però Maristes Sants feien anar realment de bòlid a Garcés i Alejandro,
que veien com la seva marca canviava cada 10 segons. Mentrestant, Marcel pressionava a dalt intentant evitar combinacions de pilota
fàcils del rival. Finalment però, els visitants van aconseguir desestabilitzar
la defensa local i van trobar un espai pel centre, on el dorsal 8 va rebre tot
sol i va estar a punt de marcar. Solà, molt ràpid, va sortir al seus peus per evitar
el primer gol del partit i enviar la pilota a córner.
El Sant Joan estirava línies poc a poc i començava a disposar d’ocasions.
La majoria eren xuts llunyans tapats pels defensors rivals que acabaven a
córner. Ferrer va ser el primer que va provar de marcar després d’una sacada de
cantonada, però el seu xut va marxar desviat. Els locals disposaven de moltes
jugades a pilota aturada però no en concretaven cap. Les indecisions i la falta
d’estudi de les situacions d’estratègia practicades van fer que la major part
dels córners a favor acabessin sense ni tan sols ser rematats.
La sortida de Rovira al camp va aportar un pèl de rauxa en atac. Ell va ser
el protagonista de les dues jugades de més perill del seu equip durant el
primer temps. En la primera, no va poder enviar a porteria una passada en
profunditat d’Adri després d’una gran paret entre els 2. La segona clara ocasió
la va crear el mateix Rovira al robar una pilota al mig del camp i avançar fins
l’àrea rival on el porter va treure el genoll per aturar el fort xut amb la
puntera del dorsal 10 del Sant Joan.
Poca feina però ben resolta a l’altra porteria per Solà durant aquesta
primera meitat, on la bona defensa del Sant Joan evitava que els visitants combinessin
amb facilitat un cop passada la línia de mitjos. Les poques vegades que ho van
aconseguir es van trobar amb un inspirat Carlos a darrere que, amb l’ajuda d’Ivan,
va desarticular una jugada perillosa per banda esquerra de la defensa local quan
el rival ja buscava la línia de fons amb el temps gairebé esgotat.
A la mitja part diverses coses a millorar i reflexionar. El primer era no
posar-nos nerviosos, el partit era lent però els jugadors havien de veure els
temps i no precipitar-se. El segon punt
important va ser una petita bronca per la no utilització de les
estratègies a pilota aturada o per la seva mala praxis, que no la seva execució
-més enllà que una jugada acabi amb el resultat desitjat, no es van realitzar
bé en el seu procés cap vegada-.
La segona part començava amb un tònica similar a la primera, Maristes Sants
prenien la possessió de la pilota i posava setge des del primer minut a la
porteria defensada per Solà. El Sant Joan es mostrava correcte en totes les
zones del camp i provava d’atacar amb més voluntat que eficàcia.
Als pocs minuts però es va veure un canvi de dinàmica en el partit.
Maristes Sants va prémer l’accelerador i va començar a crear oportunitats de
gol cada vegada més clares. Solà es jugava el físic per salvar una doble ocasió
del dorsal 5 rival i Rovira tallava una passada de la mort quant el dorsal 10
visitant ja tenia la canya a punt per rematar. També s’hi va sumar Ferrer, que
havia de posar tot el seu esforç en defensar al pivot rival, un corcó en tot
moment per la seva facilitat tant per rebre d’esquenes com per moure’s de banda
a banda del cap buscant espais.
Finalment la insistència dels visitants va tenir premi. En un dels pocs
atacs del Sant Joan fins al moment, una pèrdua de pilota va propiciar un contraatac
mortal de Maristes Sants, que després de dues passades precises va marcar per
mitjà del dorsal 8, que es desfeia de Solà i empenyia la pilota al fons de la
porteria tot i l’intent infructuós de salvar el gol de Rovira. (0-1).
El gol va ser molt celebrat per la banqueta rival, conscients que era un
pas important de cara a guanyar el partit, doncs Maristes Sants ha vist poques
dianes en els partits disputats fins ara. D’altra banda el Sant Joan no va
variar la seva dinàmica de joc, i tal com havia passat a la primera part va
anar de menys a més en atac, començant a crear les primeres jugades de perill
però sense arribar a definir-les.
Molt control de pilota i moltes passades però poca verticalitat. Ivan i
Adri xutaven fora des de posicions llunyanes i Marcel posava a prova al porter
en l’únic xut a porta de l’equip en tota la segona part al culminar una paret
per la banda dreta. La posició forçada en que es trobava li va impedir donar la
potència suficient a la pilota com per sorprendre al porter rival.
A falta de 4 minuts pel final i després que Solà hagués hagut d’intervenir
de forma providencial a un atac dels visitants, Maristes va sortir amb 5
jugadors de camp, exercint el propi Solà de 5è jugador. Maristes Sants es van
tancar amb criteri mentre el Sant Joan tocava i tocava buscant un espai per
aconseguir el gol de l’empat. Després d’un minut seguit de possessió de pilota,
els locals van aconseguir crear un petit desajustament defensiu en el seu
rival, Alejandro va quedar sol al córner esquerre de l’atac però la seva
centrada-xut va marxar fora sense que ningú la toqués.
Aquesta va ser l’última oportunitat dels locals, que van veure com el
partit s’acabava després de dues pèrdues consecutives en la construcció de joc.
No van faltar les protestes del Sant Joan a l’àrbitre pel temps de joc suposadament
retallat, doncs segons el cronòmetre dels locals encara corria el minut 49 quan
el col·legiat va decidir xiular el final del derbi entre Maristes.
Cada dia repeteixo el mateix però és el que hi ha: seguim una bona línia
ascendent però encara hem de millorar molt. En aquest partit vull fer èmfasi
sobretot en la mala execució de l’estratègia. Els córners els vam malgastar
gairebé tots i la sortida de pressió no vam arribar a concretar-la cap vegada.
La feina sobre el camp, tant en partits com en entrenaments, cal
complementar-la amb una mica de repàs teòric de la pissarra per tal que les
coses surtin tal i com volem en les jugades d’estratègia.
Ho deixem de moment fins l’any que ve, de manera que bones festes a tots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada