El Sant Joan es fa l’harakiri davant un rival minvat per les baixes (3-4).
Hi havia fam de victòria al vestidor local abans de començar el partit. Les
tres derrotes consecutives en lliga donaven una transcendència especial al
partit contra Spinola. També la remuntada que els visitants van aconseguir a la
primera volta rondava pel cap dels jugadors locals, que volien venjar aquell
fatídic partit.
La nova estratègia de joc adoptada al vestuari en la xerrada prèvia va fer
començar amb gran intensitat al Sant Joan, que va sortir a pressionar a tota la
pista, ocasionant repetides pèrdues de pilota a Spinola en la construcció. A
això se li havia d’afegir que els visitants tan sols disposaven de cinc
jugadors per afrontar tot el partit.
A pesar de tot això, va ser Spinola qui va disposar de les primeres
aproximacions a la porteria de Solà. Ho feien amb poc encert, mitjançant xuts
llunyans. A l’altra àrea, Buil estava a punt de robar una pilota a l’últim
defensor, i Alex era el primer en buscar porta amb un xut amb l’esquerra.
Els visitants cada vegada creaven més perill al contraatac mentre el Sant
Joan s’anava desdibuixant. Una passada llarga va acabar amb rematada al pal del
dorsal 10 i per poc un company seu no va poder agafar el rebuig.
Un esforçat Marcel provava dues vegades consecutives el xut amb la puntera
des de la banda esquerra, però la defensa va poder creuar-se en la trajectòria
de la pilota i eludir el perill. A la següent jugada, i just després de sortir
a la pista, Rovira pescava una pilota dins l’àrea i cedia cap enrere per Adri,
que anotava el primer gol amb un xut afortunat des de la frontal de l’àrea
(1-0).
El Sant Joan continuava pressionant a l’àrea rival i ofegava la creació de
joc d’Spinola, però a poc que podien, els visitants sortien al contraatac amb
molt perill. Un xut de Rovira acabava en córner i en la jugada posterior el
mateix dorsal 10 local deixava la pilota per Adri, que anotava el segon amb una
centrada xut que es va empassar el porter (2-0).
Sense fer res, el marcador reflectia un 2-0 per als locals, que seguien
mancats de mobilitat i permetien massa al rival. Enric i Garcés van intentar
trencar la defensa d’Spinola amb sengles xuts llunyans, però cap dels dos va
anar ben dirigit.
Van ser les últimes oportunitats locals de la primera meitat, doncs els
minuts finals es van convertir en un holograma del darrer partit contra
Eixample. A les primeres de canvi, Solà treia un peu miraculós al segon pal que
evitava el gol, però no podia fer res quan una indecisió defensiva dins l’àrea,
la resolia el dorsal 4 amb un burxot directe a l’escaire (2-1).
Moments després, en mig del caos defensiu del Sant Joan, els visitants
empataven a la contra per mitjà del dorsal 3, que superava a Solà amb un xut
creuat (2-2).
Final de la primera meitat i xerrada al vestidor per mirar d’arranjar la
gran quantitat d’errors comesos fins al moment.
La segona part va començar com ho havia fet la primera: molta pressió a
dalt però poca intimidació al rival amb la possessió de la pilota. Spinola es
defensava com podia i podia bastant bé. Als pocs minuts, per fi una jugada
trenada va permetre una passada paral·lela per Ivan que, al primer toc i des
del córner, va posar una centrada dins l’àrea per a que Marcel rematés amb
encert entrant al segon pal (3-2).
A partir d’aquí el Sant Joan es va convertir en una caricatura d’equip. El
control de la pilota era inofensiu per al rival, que robava a cada jugada y
sortia al contraatac amb una facilitat espantosa. Fruit d’això, Spinola va
empatar per mitjà del dorsal 10 quan aquest va marxar per banda dreta i va
posar la pilota al pal llarg davant la sortida de Solà (3-3).
L’equip seguia les mateixes pautes amb que havia funcionat tot el partit,
però la manca de dinamisme dels jugadors i l’escassetat d’idees provinent de la
banqueta mostraven un trist panorama sobre el camp.
Tots els jugadors provaven el xut des de lluny, però entre les aturades del
porter i la falta de punteria, no hi havia manera de desfer l’empat davant un
equip que, suposadament, havia de patir una davallada física en aquesta segona
meitat.
El que és el futbol, que els que havien d’estar cansats eren els que més
moviments feien i els que jugaven la pilota de forma més intel·ligent. A prop
de les acaballes del partit, l’enèssim contraatac d’Spinola va acabar en gol,
quan el dorsal 4 va anotar amb un xut alt en el mà a mà amb Solà (3-4).
El Sant Joan va començar a assetjar la porteria rival més encara del que ho
portava fent, però amb la mateixa apatia que els havia dut a la situació de
partit actual. Cap ocasió rellevant tret d’algun xut llunyà amb bona
intervenció del porter d’Spinola fins la sortida de porter jugador.
Allà va semblar que arribaria el quart, però els xuts ben triats de Solà i,
en última instància d’Alejandro, no van trobar porta per molt poc i el partit
va finalitzar davant l’alegria, merescuda, dels visitants, que havien tret
petroli d’on no ho pensaven.
