5 minuts fatídics
condemnen al Sant Joan (4-2).
L’emplaçament de la pista del CFS Eixample sorprenia gratament al Sant
Joan, així com la mateixa superfície de joc: un parquet ben cuidat i que no
semblava tenir el rebot que en d’altres pistes semblants feia molt inestable la
cursa dels jugadors.
Ja centrats en la importància del partit, els visitants van començar forts,
amb la intensitat necessària i inquietant la porteria rival amb un improvisat
Alex en punta que creava espais per la pujada de les dues ales. Solà va provar
un xut de porta a porta que va parar el porter, i tot seguit tirava una passada
llarga per Enric que per poc no rematava el dorsal 2 del Sant Joan.
Tot i aquestes primeres ocasions, va ser l’Eixample qui va agafar la batuta
del partit i va començar a assetjar la porteria dels visitants, que es
defensaven amb força i miraven de sorprendre amb passades llargues a l’esquena
de la defensa.
Solà va aturar una doble ocasió del dorsal 3, i va sacar ràpid per Rovira,
que després de driblar fins a tres contraris, va quedar massa escorat al
lateral i va haver de forçar el servei de banda. En el servei de banda, jugada
enrevessada que resolia el mateix Rovira amb un xut potent. La pilota es va
estavellar en un defensor, Enric va agafar el rebuig i, des de la frontal de
l’àrea, va engaltar un fort xut que es va colar a l’esquerra de la porteria
local (0-1).
L’Eixample va prémer encara més amunt després del gol i a la defensa i a
Solà se’ls multiplicava la feina. En aquests primers compassos després del gol,
el Sant Joan va defensar amb molt encert, arribant a totes les cobertures i
tapant gairebé tots els xuts.
Amb el pas minuts però, els locals van començar a trobar punts febles en la
defensa rival, fins que va arribar l’empat. Xut llunyà del dorsal 11 que treia
Solà amb dificultats, rebuig per al dorsal 10 que ho provava de prop però
tornava a trobar-se amb el porter del Sant Joan, i tercer rebot consecutiu que,
aquest cop sí, el dorsal 10 colava al fons de la porteria (1-1).
El partit començava de nou i el Sant Joan tirava cap endavant. Ivan va
estar a punt de marcar en una bona jugada d’estratègia, però el porter va
enviar el seu xut a córner. Posteriorment, al contraatac, Buil intentava
combinar amb Adri per deixar-lo sol de cara a barraca, però el dorsal 11
tallava la passada amb les mans. El mateix Buil va encarregar-se de xutar la
falta, que per poc no acaba amb gol.
Amb poc temps per arribar al descans Marcel va tenir l’última oportunitat
clara del Sant Joan en un xut ras a la dreta, però el porter va aturar-lo amb
una bona intervenció. Després d’això, temps mort visitant per demanar calma als
jugadors i mirar d’acabar la primera part per davant al marcador, però sempre
amb cautela.
Res feia esperar que passaria tot el contrari. Només sortir del temps mort,
contraatac de l’Eixample i segon gol del dorsal 10 des del centre de l’atac
després que el seu xut rebotés en un defensa del Sant Joan (2-1).
Amb dos minuts per endavant, els visitants van buscar l’empat abans
d’arribar al descans, però en un servei de córner, un error en la passada de
l’últim home va costar una recuperació de pilota del dorsal 3 local, que va
avançar tot sol fins plantar-se davant Solà i el va batre amb un toc de pilota
subtil per baix (3-1).
L’àrbitre va xiular el final de la primera part i els jugadors van enfilar
el camí dels vestidors per reflexionar sobre el que acabava de passar en els
últims 5 minuts de la primera part.
Després de l’esbroncada general al vestuari visitant, van tornar a saltar a
la pista els dos equips i el partit es va convertir en una bogeria des del
primer segon. Partit d’anada i tornada sense pausa: xut llunyà de Garcés en
contraatac; xut al pal fortíssim del dorsal 3 de l’Eixample; internada per
banda d’Alex que rebia una falta clara, no sancionada per l’àrbitre; cavalcada
del dorsal 3 local per una aturada a baix de Solà.
Finalment, després de diversos intents, va arribar el gol del Sant Joan. La
forta pressió sobre la defensa local va sorgir efecte i Adri va robar al mig
camp, va avançar uns quants metres i va xutar amb cama esquerra. La pilota va
colpejar un rival i va despistar al porter, que no va poder evitar el gol
(3-2).
El partit es va tornar brusc i l’àrbitre va començar a amonestar jugadors.
Alex es veia obligat a agafar un rival de la samarreta per evitar un contraatac
i el jugador local responia deixant-li anar el braç en una acció que es va
saldar amb groga per ambdós jugadors.
Tot seguit Alejandro veia una targeta injusta en simular el dorsal 11 una
caiguda a la banda, entenent l’àrbitre que el 9 del Sant Joan l’havia fet
caure. A l’altra àrea, cessió al porter i lliure indirecte a la frontal en que
Adri es va topar amb la tanca defensiva.
Ara sí el Sant Joan va començar a acular l’Eixample a camp propi en una
esporàdica reacció de pressió amb tres a dalt. Els locals tiraven de pilotes
llargues per desfer-se del setge a la seva àrea, però ràpidament perdien la
possessió de pilota.
A falta de 4 minuts pel final i amb una falta a favor, els visitants van
demanar temps mort per sortir a jugar de 5. La tàctica va sortir relativament
bé, doncs es va poder mantenir una possessió llarga a camp contrari creant fins
a dues ocasions de gol.
Tot i això, el Sant Joan no aconseguia obrir l’aferrada defensa dels locals
i en un contraatac amb passada llarga del porter de l’Eixample, Rovira va
tallar la pilota amb la mala fortuna que aquesta va caure a peus del dorsal 7, que es trobava dins l’àrea
sense oposició i va sentenciar el partit (4-2).
Sense temps per a més, els dos equips es van saludar i van marxar cap als
vestidors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada