J19 22/03/2014 || CFS Eixample "B" - CEM Sant Joan FS

5 minuts fatídics condemnen al Sant Joan (4-2).

L’emplaçament de la pista del CFS Eixample sorprenia gratament al Sant Joan, així com la mateixa superfície de joc: un parquet ben cuidat i que no semblava tenir el rebot que en d’altres pistes semblants feia molt inestable la cursa dels jugadors.

Ja centrats en la importància del partit, els visitants van començar forts, amb la intensitat necessària i inquietant la porteria rival amb un improvisat Alex en punta que creava espais per la pujada de les dues ales. Solà va provar un xut de porta a porta que va parar el porter, i tot seguit tirava una passada llarga per Enric que per poc no rematava el dorsal 2 del Sant Joan.

Tot i aquestes primeres ocasions, va ser l’Eixample qui va agafar la batuta del partit i va començar a assetjar la porteria dels visitants, que es defensaven amb força i miraven de sorprendre amb passades llargues a l’esquena de la defensa.

Solà va aturar una doble ocasió del dorsal 3, i va sacar ràpid per Rovira, que després de driblar fins a tres contraris, va quedar massa escorat al lateral i va haver de forçar el servei de banda. En el servei de banda, jugada enrevessada que resolia el mateix Rovira amb un xut potent. La pilota es va estavellar en un defensor, Enric va agafar el rebuig i, des de la frontal de l’àrea, va engaltar un fort xut que es va colar a l’esquerra de la porteria local (0-1).

L’Eixample va prémer encara més amunt després del gol i a la defensa i a Solà se’ls multiplicava la feina. En aquests primers compassos després del gol, el Sant Joan va defensar amb molt encert, arribant a totes les cobertures i tapant gairebé tots els xuts.

Amb el pas minuts però, els locals van començar a trobar punts febles en la defensa rival, fins que va arribar l’empat. Xut llunyà del dorsal 11 que treia Solà amb dificultats, rebuig per al dorsal 10 que ho provava de prop però tornava a trobar-se amb el porter del Sant Joan, i tercer rebot consecutiu que, aquest cop sí, el dorsal 10 colava al fons de la porteria (1-1).

El partit començava de nou i el Sant Joan tirava cap endavant. Ivan va estar a punt de marcar en una bona jugada d’estratègia, però el porter va enviar el seu xut a córner. Posteriorment, al contraatac, Buil intentava combinar amb Adri per deixar-lo sol de cara a barraca, però el dorsal 11 tallava la passada amb les mans. El mateix Buil va encarregar-se de xutar la falta, que per poc no acaba amb gol.

Amb poc temps per arribar al descans Marcel va tenir l’última oportunitat clara del Sant Joan en un xut ras a la dreta, però el porter va aturar-lo amb una bona intervenció. Després d’això, temps mort visitant per demanar calma als jugadors i mirar d’acabar la primera part per davant al marcador, però sempre amb cautela.

Res feia esperar que passaria tot el contrari. Només sortir del temps mort, contraatac de l’Eixample i segon gol del dorsal 10 des del centre de l’atac després que el seu xut rebotés en un defensa del Sant Joan (2-1).

Amb dos minuts per endavant, els visitants van buscar l’empat abans d’arribar al descans, però en un servei de córner, un error en la passada de l’últim home va costar una recuperació de pilota del dorsal 3 local, que va avançar tot sol fins plantar-se davant Solà i el va batre amb un toc de pilota subtil per baix (3-1).

L’àrbitre va xiular el final de la primera part i els jugadors van enfilar el camí dels vestidors per reflexionar sobre el que acabava de passar en els últims 5 minuts de la primera part.

Després de l’esbroncada general al vestuari visitant, van tornar a saltar a la pista els dos equips i el partit es va convertir en una bogeria des del primer segon. Partit d’anada i tornada sense pausa: xut llunyà de Garcés en contraatac; xut al pal fortíssim del dorsal 3 de l’Eixample; internada per banda d’Alex que rebia una falta clara, no sancionada per l’àrbitre; cavalcada del dorsal 3 local per una aturada a baix de Solà.

Finalment, després de diversos intents, va arribar el gol del Sant Joan. La forta pressió sobre la defensa local va sorgir efecte i Adri va robar al mig camp, va avançar uns quants metres i va xutar amb cama esquerra. La pilota va colpejar un rival i va despistar al porter, que no va poder evitar el gol (3-2).

El partit es va tornar brusc i l’àrbitre va començar a amonestar jugadors. Alex es veia obligat a agafar un rival de la samarreta per evitar un contraatac i el jugador local responia deixant-li anar el braç en una acció que es va saldar amb groga per ambdós jugadors.

Tot seguit Alejandro veia una targeta injusta en simular el dorsal 11 una caiguda a la banda, entenent l’àrbitre que el 9 del Sant Joan l’havia fet caure. A l’altra àrea, cessió al porter i lliure indirecte a la frontal en que Adri es va topar amb la tanca defensiva.

Ara sí el Sant Joan va començar a acular l’Eixample a camp propi en una esporàdica reacció de pressió amb tres a dalt. Els locals tiraven de pilotes llargues per desfer-se del setge a la seva àrea, però ràpidament perdien la possessió de pilota.

A falta de 4 minuts pel final i amb una falta a favor, els visitants van demanar temps mort per sortir a jugar de 5. La tàctica va sortir relativament bé, doncs es va poder mantenir una possessió llarga a camp contrari creant fins a dues ocasions de gol.

Tot i això, el Sant Joan no aconseguia obrir l’aferrada defensa dels locals i en un contraatac amb passada llarga del porter de l’Eixample, Rovira va tallar la pilota amb la mala fortuna que aquesta va caure a peus  del dorsal 7, que es trobava dins l’àrea sense oposició i va sentenciar el partit (4-2).

Sense temps per a més, els dos equips es van saludar i van marxar cap als vestidors.

J19 14/04/2013 || Maristes Sants Les Corts CE "A" - CEM Sant Joan FS

El Sant Joan es reivindica en el millor partit de la temporada (2-6).

Diumenge al matí, a Barcelona però fora de casa. Per si no n’hi havia prou amb les baixes de Ferrer i Solà, Garcés venia amb un còctel d’antibiòtics a sobre per una intervenció mèdica recent i Rovira havia passat la nit del lloro. Amb tot l’equip s’havia de fer fort.

S’havia demanat molta concentració a l’inici del partit, però als 10 segons Carlos ja havia hagut de sortir a peus del pivot rival per desballestar la primera ocasió clara de gol. La pilota l’havia tret de centre el Sant Joan. La següent jugada també va portar perill i una altra vegada Carlos va intervenir amb encert per evitar el gol.

Tot feia presagiar un partit ple d’imprecisions dels visitants, com ho havien estat els últims, però res més enllà de la veritat. L’equip es va centrar i van començar a dominar l’enfrontament des de la possessió en camp propi, amb paciència, marejant al rival i esperant un desajustament defensiu per provar d’obrir la llauna.

La primera i més clara va venir a càrrec d’Adri, que als 5 minuts es va quedar sol davant del porter, va deixar-lo assegut amb una bona finta, però no va poder definir amb encert. Ho va intentar també Ivan, de lluny i en posició un pèl forçada. El seu xut va marxar fora a la dreta de la porteria rival.

El Sant Joan estava dominant el joc en tots els aspectes, i les arribades perilloses dels locals eren molt puntuals i acompanyades d’una mica de fortuna, però no arribaven a concretar-se, en bona part gràcies a la tasca defensiva de Garcés en funcions de tanca. També el mateix Ivan es mostrava molt sòlid per la seva banda, imposant-se per força i entrega a totes les pilotes dividides que rondaven la seva zona.

Adri tornava a disposar d’una clara ocasió de gol després una gran assistència de Marcel, però en un córner a l’altra banda del camp arribava el primer gol del partit. Una petita desconnexió de dos segons en la cobertura defensiva va permetre a Maristes Sants Les Corts treure de cantonada i executar una jugada d’estratègia perfecta que va acabar amb el dorsal ? superant Carlos per sota les cames al segon pal. (1-0).

La història de sempre: domini del Sant Joan, desconnexió puntual i gol en contra. Però aquesta vegada els visitants van saber recompondre’s i van seguir jugant com si res hagués passat, amb paciència en atac i solvència al darrere.

Un xut potent d’un elèctric Alejandro que es va perdre per sobre el travesser va tornar als de l’eixample la guspira atacant que havien mostrat abans del gol en contra. També Garcés s’atrevia a buscar porteria arribant des del darrere, després d’una bona recuperació de Rovira al mig del camp.

S’ensumava el gol visitant i per fi va arribar. Ivan va rebre en banda dreta, es va obrir cap al mig i va deixar anar una seca que el porter va repel·lir com va poder. El rebuig va caure fora de l’àrea, entre un defensor local i Adri, que va estar més viu que la seva marca i va empalar la pilota sense pensar-s’ho dues vegades, encaixant-la al primer pal de la porteria. (1-1).

Alegria merescuda per als visitants, als que el gol va donar forces per seguir amb el setge a la porteria del Maristes Sants Les Corts en els 5 minuts de primera par restants. Un xut fora d’Adri va ser el preludi del que vindria acte seguit.

El locals pressionaven a tres quarts de pista i el Sant Joan anava rotant amb criteri per buscar espais. Un gran moviment davant va deixar a Marcel tot sol per encarar porteria des de la dreta. El capità però, va veure que Alejandro entrava com un esperitat per l’altra banda i li va servir una passada mil·limètrica que el 9 va convertir en gol amb una definició magistral davant del porter. (1-2).

El deliri a la banqueta visitant va venir acompanyat d’una crida al seny per aconseguir mantenir el resultat en l’últim minut de la primera meitat. L’equip no va donar lloc a l’ensurt i l’àrbitre va xiular el descans.

Felicitacions als jugadors pel gran primer temps amb un sol però: la badada en el gol encaixat. Reiterar la concentració necessària per acabar guanyant i recordar que no ens podíem adormir després del descans van ser les premisses principals abans de sortir de nou a jugar.

Maristes Sants Les Corts van sacar de centre amb porter jugador, però només va ser durant uns segons per mirar d’intimidar als visitants. El que sí van aplicar a partir d’aquell moment va ser una forta pressió a tota la pista, obligant al Sant Joan a penjar més pilotes a dalt de les que haguessin volgut.

Després d’uns minuts d’imprecisions, Rovira va lluitar entre tres defensors una pilota llarga de Carlos, obtenint com a premi un córner a favor. L’equip va executar jugada d’estratègia i Adri va xutar amb força al primer pal. La pilota va tocar a la creueta, a l’esquena del porter i va quedar morta al segon pal, a un metre de la línia de gol, on Alejandro va rematar a plaer en una acció d’oportunisme per fer el seu segon gol. (1-3).

El partit es posava de cara per a un Sant Joan batallador que no en tenia prou. Rovira exhibia una intensitat descomunal per la seva banda, lluitant cada pilota com si fos l’última i anticipant-se a cada moviment del rival. Mentrestant Adri evitava la sortida de la pilota de la defensa local, tallant inclús una passada horitzontal que a punt va estar de convertir en gol sol davant del porter.

L’11 estava cridat per ser substituït, però no volia sortir amb el mal sabor d’una ocasió errada. A la següent jugada Garcés, d’esquena a la porteria, enviava una pilota a l’espai amb un cop de taló sorprenent. Adri va aprofitar l’assistència del 3 per afusellar al porter des de 10 metres i augmentar l’avantatge. (1-4).

Una aturada de Carlos amb els peus després que Marcel hagués de fer falta al pivot rival va ser l’acció que va precedir la sortida amb porter-jugador dels locals. El capità del Sant Joan es va quadrar a l’eix de la defensa organitzant als seus companys i es va erigir el líder de l’equip per a defensar el marcador favorable en els últims minuts.

Cada cop faltava menys i el Maristes Sants Les Corts no veien porteria. Amb Adri tapant el xut central i un línia de 3 formada per Ivan, Marcel i Alejandro, els rival s’ofegaven i els seus atacs morien sense arribar a porta. Va ser en una d’aquestes ofensives fallides quan Adri va aprofitar una recuperació de pilota per xutar a porta buida des del seu camp i anotar. (1-5).

Des de la banqueta, el lesionat Solà esperonava als seus companys a mantenir el ritme de joc fins al final, i a la porteria, Carlos aturava un xut del dorsal 17 amb èxit. Malauradament no va poder fer res per evitar, un minut després, que una rematada del dorsal 6 l’agafés per sorpresa i se li colés entre les cames. (2-5).

Sense temps per a gaire més els locals seguien atacant a tomba oberta, i Adri ho va aprofitar per apuntalar el marcador amb una rematada d’esquenes a porteria que el porter local va perseguir sense fortuna fins veure com es convertia en gol. (2-6).

L’última ocasió va ser per Carlos, que buscava el seu gol des de camp propi, però el seu xut va sortir fora i l’àrbitre va xiular el final.

Us ho vaig dir al vestuari. No entenc com podem passar del lamentable partit contra el Font-Rubí al recital d’intensitat i rauxa que vau demostrar contra Maristes Sants Les Corts. Que aquest partit serveixi d’exemple, no es tracta de si juguem millor o pitjor, sinó de la mentalitat amb que sortim al camp.