J5 24/11/2012 || C. Montserrat Xavier 1904 "C" - CEM Sant Joan FS

El Sant Joan rep un dur correctiu en una segona part per oblidar (7-1).

Les expectatives per al partit eren, una altra vegada, molt altes. Els jugadors estaven molt motivats de cara a l’inici per aconseguir els primers punts i ,tot i la dificultat alhora de trobar el terreny de joc, la concentració era màxima.

Inici del partit i, com en d’altres ocasions, molta intensitat visitant des del primer minut. El Sant Joan tenia la pilota i la jugava amb molt criteri i mobilitat. En termes defensius, la pressió a davant ofegava als jugadors del Montserrat Xavier, que es veien obligats a enviar pilotades sense sentit cap amunt amb les consegüents pèrdues de pilota. El primer avís seriós però, arribava de part dels locals, que després d’una recuperació de pilota al mig del camp armaven el contraatac. Per sort, Marcel va evitar la rematada del dorsal 21 rival llençant-se als seus peus i robant-li la pilota.

Al minut 9 el Sant Joan gaudia de la primera ocasió clara de gol quan una passada en diagonal de Ferrer la controlava Garcés cap a porteria per rematar de primeres. El porter, molt atent, va treure la pilota en un ràpida sortida als peus del dorsal 3 visitant. Un minut després era Ivan el que provava el xut llunyà després de recuperar ell mateix una pilota a camp propi. Una altra vegada el porter va aturar la pilota.

Mentrestant, a l’altra porteria, Solà començava a tenir una mica de feina però la resolia sense problemes, blocant un xut des de l’esquerra i refusant a córner una internada perillosa per l’altra banda. L’equip es mostrava sòlid però començava a cedir una mica de terreny al rival. No obstant el perill seguia rondant l’àrea  local. Ferrer feia lluir-se al porter rival per treure amb el peu un xut a la base del pal esquerre de la seva porteria, i un minut després, una bona recuperació de Rovira estava a punt de finalitzar-la en gol el mateix dorsal 10 del Sant Joan, però la passada de Marcel la va interceptar amb encert un defensor rival.

S’acostava el final de la primera part i el marcador es va començar a moure. Abans, Carlos va estar a punt de fer el primer gol pel seu equip al rematar un córner servit per Rovira, però el porter va treure una bona mà per evitar-ho. Així doncs, quan semblava que el Sant Joan tenia el partit controlat, una passada llarga del porter rival la va controlar amb el pit el dorsal 17 per acabar marcant de mitja tisora. Un gol que va deixar planxats als jugadors visitants. (1-0).

El Sant Joan va seguir amb la pressió i actitud que l’havia portat a dominar el partit tot i el gol encaixat, però les errades en defensa cada cop eren més evidents, i Solà salvava un 1 contra 1 del dorsal 8 rival. Això passava just abans que una gran combinació de tot l’equip acabés amb una passada d’Adri per Alejandro qui, després d’un intent infructuós de rebuig d’un defensa, no s’ho va pensar dues vegades i va engaltar un bon xut ras i creuat per empatar el partit. (1-1).

Amb el descans molt a prop semblava que l’empat es mantindria al marcador, però gairebé en l’última jugada d’aquest temps, la mala fortuna es va mostrar en tot el seu esplendor quan Carlos, intentant evitar la rematada del 8 rival, va empènyer sense voler-ho la pilota a l’interior de la seva pròpia porteria. (2-1).

Encara hi va haver temps per a que Adri rematés al primer pal un córner servit per Rovira. La pilota, però, va marxar per sobre el travesser de la porteria rival.

Gerra d’aigua freda per finalitzar una gran primera part amb un marcador injust pels mèrits d’uns i altres. La intenció de l’equip era mantenir el nivell de joc mostrat i seguir jugant com fins al moment. Si això era així, les probabilitats de victòria serien molt altes.

Però, ai l’as! La sortida de l’equip a la segona part no va poder ésser pitjor. Sense control de pilota, amb el rival ballant als visitants, deixant espais darrere, fent les cobertures molt malament i precipitant-se en atac. Tot això va fer que Solà hagués d’intervenir amb encert al minut 26 en un 1 contra 1 amb el dorsal 21 rival. Res va poder fer, però, quan una internada per la banda dreta va acabar amb una centrada del dorsal 4 que es va encarregar de rematar, de cap i lliure de marca, el dorsal 30 sobre la mateixa línia de gol. (3-1).

L’equip es va acabar d’enfonsar i, fruït de la desesperació, només sacar de mig es va perdre la pilota, cosa que el rival va aprofitar per contraatacar i batre a Solà amb un xut llunyà que se li va esmunyir de les mans al porter del Sant Joan. (4-1).

Els visitants estaven amb la moral per terra però ho intentaven tímidament. Una passada d’Adri la va rematar Alejandro amb cama esquerra per veure com la pilota sortia a un pam del pal llarg. Un minut després es canviaven les tornes. Alejandro assistia a Adri però el seu xut sortia molt a prop de l’escaire esquerre de la porteria del Montserrat Xavier. També ho va provar Marcel amb un xut col·locat que va aturar el porter, després d’una jugada de brega d’Adri a la banda dreta de l’atac visitant.

La sort no semblava acompanyar al Sant Joan i això sumat a la falta d’encert en defensa va permetre al rival ampliar l’avantatge. Una pèrdua al mig camp va habilitar als jugadors locals que van combinar amb encert per acabar resolent el dorsal 8 tot sol davant Solà. (5-1).

Corria el minut 34 i el partit s’estava fent etern per un Sant Joan sense idees. El travesser escopia un potent xut del 21 rival i en la jugada següent, Solà i un altre cop el travesser tornaven a evitar el gol del Montserrat Xavier. La falta de concentració es va fer evident quan l’equip va provocar una cessió al porter que l’àrbitre, òbviament, va sancionar. La falta va acabar sense conseqüències.

Mentrestant a l’altra àrea el porter vivia moments de tranquil·litat en que fins i tot es va permetre el luxe de sortir amb la pilota controlada fins al mig del camp. Només una ocasió de Marcel a passada d’Ivan el va posar a prova en aquests minuts, havent de cedir un córner. I, producte d’aquest córner, en que el Sant Joan va perdre la pilota, el Montserrat Xavier va fabricar el sisè gol amb un gran moviment del dorsal 4 buscant l’esquena rival i finalitzant amb classe una bona passada llarga del dorsal 11. (6-1).

Sacada de centre, intent de construcció de joc del Sant Joan, pèrdua en camp propi i el 8 rival que marcava el setè gol del seu equip amb un xut creuat a baix inapel·lable. (7-1).

Encara quedaven 10 minuts de partit, però ja no hi va haver més jugades transcendents. Per al Montserrat Xavier, una gran aturada a mà canviada de Solà va evitar el vuitè gol, i per al Sant Joan, diversos intents de xut llunyà de Carlos i Rovira i dues ocasions clares: una del mateix Rovira en rematar un a passada de Garcés i topar-se amb el porter, i una altra d’Adri, ja en l’última jugada del partit que va marxar fora per poc. Final del partit i a meditar sobre el que havíem vist al camp.

“No ens mereixíem anar al descans 2-1, però crec que sí que ens mereixem acabar el partit 7-1”. Això és el primer que els vaig dir als jugadors quan vam entrar al vestuari, i així ho pensava i ho penso. Després d’una primera part de domini absolut -amb un pèl de mala sort, això sí- tot se’n va anar en orris per culpa d’un segon temps infame. No podem tenir aquests errors de concentració perquè ens poden destrossar en qüestió de minuts, com així es va veure. Però el que hem de corregir primer és l’actitud. Si ens marquen un gol, ens aixequem. Si fallem ocasions clares, ens aixequem. Si no ens surten les coses al darrere, ens aixequem. El que no pot ser és abaixar el braços com ho vam fer dissabte, doncs així no anirem enlloc. Espero que aquest partit serveixi de lliçó per als que venen.

J4 18/11/2012 || CEM Sant Joan FS - Sta. Mª Martorelles CFS "A"

Càstig excessiu per un Sant Joan que va pagar cars els seus errors (2-3).

El partit es preveia difícil. La visita del líder imposava cert respecte als jugadors del Sant Joan que, tot i això, estaven més motivats que mai amb l’objectiu d’aconseguir la primera victòria de la temporada.

Inici de partit fulgurant. Lluny d’acular-se, els locals van prendre la iniciativa i es va fer amos de la pilota, tancant al rival dins el seu propi camp. Durant els primers 2 minuts Carlos va provar, amb bon criteri, fins a 3 vegades el xut llunyà, fruït de la fluixa pressió del rival. Al minut 4 Adri tenia una doble oportunitat claríssima. La primera rematada la va aturar amb el pit el jove porter de Martorelles i, després d’un mal rebuig defensiu provocat per la pressió d’Ivan, Adri tornava a rematar amb sort similar a causa del bon posicionament del porter, que va enviar la pilota a córner quan ja es cantava el primer gol.

Un minut després el Sant Joan tornava a la càrrega davant un rival espantat que no aconseguia connectar més de tres passades seguides. Així, Rovira rematava un córner des de la banda i estava a punt de sorprendre al porter amb un bon xut creuat. Però tot i aquesta superioritat, un error en defensa del Sant Joan va permetre al dorsal 7 visitant plantar-se tot sol davant Solà, que per sort per als locals va estar rapidíssim en la sortida i va salvar la primera ocasió clara del Martorelles.

I quan semblava que els visitants despertaven i començaven a entrar dins el partit, Rovira va assistir a Adri, situat a la banda esquerra de l’atac, i l’11 va engaltar un fort xut que va doblegar les mans del porter per acabar entrant dins la porteria i avançar als locals en el marcador. (1-0).

Amb l’avantatge aconseguit, el Sant Joan intentava seguir jugant igual que a l’inici, però es va notar en excés l’entrada al camp del dorsal 11 visitant, sens dubte el millor jugador del Martorelles. Solà va haver d'intervenir dues vegades gairebé consecutives a dos xuts llunyans però molt potents del jugador recent entrat a pista i també Ivan va tenir feina per aturar les seves internades per banda esquerra.

El minuts passaven i el Martorelles avançava línies cada cop més, permetent algun que altre contraatac als locals. En una d’aquestes ocasions Alejandro marxava sol per la banda dreta i, just després de xutar forçat, rebia una càrrega totalment fora de lloc i per l’esquena del talentós dorsal 11 rival. L’àrbitre va fer veure que no havia vist res i va prosseguir amb el partit.

S’acostava el final de la primera part. Adri i Marcel havien tastat de primera mà la duresa d’alguns defenses rivals -duresa, d’altra banda, habitual en aquest tipus de competició- i fruït d’això van forçar diverses faltes perilloses. Al minut 24, una falta sobre el dorsal 7 local va permetre a l’entrenador demanar un temps mort per preparar la seva execució. Carlos al servei, marca la jugada, Marcel arranca per sortir de l’àrea mentre Garcés li fa un bloqueig de manual, el mateix Marcel rep absolutament sol i la seva centrada xut la remata a gol Alejandro, després d’aparèixer per fora de la barrera. (2-0).

Un parell de jugades després l’àrbitre xiulava el final de la primera part just després d’una puntada de peu sense pilota del dorsal 11 a Garcés que també va decidir obviar el col·legiat. Els jugadors locals es dirigien cap a la seva banqueta sabedors que el gran esforç i actitud que havien mostrat es veia reflectit al marcador.

Inici de la segona part i problemes per al Sant Joan. Només durant els primers minuts ja es va veure que el partit no seguiria el mateix rumb que a la primera meitat, i aviat això es va reflectir en el marcador. Primer dels tres errors greus dels locals al sacar un córner, intercepció del dorsal 7 rival i cursa cap a l’àrea rival on es van plantar dos jugadors sols davant Solà, que finalment va ser batut per baix pel mateix conductor del contraatac. (2-1).

Aquesta, però, va ser una de les poques jugades en que el dorsal 11 del Martorelles no va intervenir en atac. Era l’epicentre del seu equip en tot moment, creava perill tant per la banda dreta  com arribant des de posicions més endarrerides i xutant de lluny. Poc a poc s’estava convertint en un malson per al Sant Joan, que s’anava tancant dins el seu propi camp en una reacció de por a perdre la renta que s’havia aconseguit a la primera meitat.

Tot i això el Sant Joan no li perdia la cara al partit i contraatacava quan en tenia ocasió. Rovira forçava un córner després d’una bona galopada per la banda dreta, córner que rematava Garcés un pèl per sobre del travesser. En defensa l’equip es mostrava sòlid però cada cop li  costava més impedir els xuts indiscriminats del dorsal 11 rival, que semblava tenir un canó a la cama dreta.

Malauradament tant picar pedra va servir als visitants per aconseguir empatar. Una falta molt semblant a la que havia propiciat el segon gol local la va aprofitar el dorsal 11 del Martorelles per igualar el partit amb l’ajuda d’una tanca defensiva poc encertada que es va obrir en el moment del xut. Segon error greu. (2-2).

Quedaven encara 15 minuts de partit i podia passar de tot. Els atacs del Martorelles seguien sent molt perillosos, però no ho eren menys que els contraatacs del Sant Joan, que sortia amb tot cada vegada que robava la pilota. Carlos no va connectar amb Garcés per poc, però un parell de minuts després, una pèrdua del rival al mig del camp la va recollir Ivan i va encarar sol al porter amb la mala fortuna que li va aconseguir treure el xut amb una bona sortida.

El temps s’escolava i a la banqueta visitant hi havia moviment: estava preparat el porter-jugador. No li va donar temps ni a entrar al camp. El tercer error greu del Sant Joan va propiciar que, en un dels pocs contraatacs rivals, el dorsal 6 entrés absolutament sol pel centre i rematés amb facilitat la passada des de la dreta del dorsal 11 per anotar el tercer gol i certificar la remuntada visitant. (2-3).

Quedava molt poc temps i l’entrenador va demanar un temps mort per mirar de treure porter-jugador i empatar el partit. L’equip estava nerviós, i això sumat a la falta d’experiència en aquest tipus de situacions va fer que els jugadors deambulessin perduts pel camp sense arribar a connectar més de dues vegades amb Solà, que exercia de 5è home. Precisament va ser el porter local qui va tenir l’última ocasió del partit amb un xut que es va perdre per sobre de la porteria visitant.

Xiulet final i petita esbroncada al vestidor esperant no repetir errors que, com vam veure, ens poden costar partits.

L’equip va jugar molt bé, i així els ho vaig comunicar. No obstant, no podem permetre que tres o quatre errors de concentració ens provoquin gols en contra amb tant facilitat, doncs llavors la feina feta se’n va en orris. Cada dia estic més il·lusionat amb l’equip, perquè veig que rendeix i hi ha ganes sobre el camp, però també detecto una falta alarmant de mobilitat (millorada en aquest últim partit, tot s’ha de dir) i una certa por a fallar. Ens hem de treure la pressió de sobre i jugar com sabem. De moment estem començant a treure el cap i el pròxim partit tenim una bona oportunitat de guanyar els primers punts de la temporada.

J3 10/11/2012 || Ramon Muntaner AE "B" - CEM Sant Joan FS

El Sant Joan es queda a un pas d’aconseguir una remuntada èpica (4-3)
Jornada 3 però segon partit del Sant Joan a causa de l’estrany calendari elaborat per la FCF. El desplaçament a Hospitalet feia que fos un partit inusual, sobretot per l’hora -les 9 del vespre- assignada per a l’inici del partit. La trobada es tornava encara més esperpèntica pel retard de mitja hora del xiulet inicial per motius logístics de l’equip local.

Així doncs, molta estona per escalfar i repassar conceptes tàctics que només va servir per despistar als jugadors. Sacada de mig camp i pèrdua de pilota en una passada cap enrere a ningú, fruït d’una falta de concentració alarmant. Aquesta primera ocasió feia que el poc públic present aplaudís amb ganes als 2 segons de partit.

I a la jugada següent, córner a favor del Sant Joan, execució perfecta de l’estratègia treballada als entrenaments i mala sort al veure com la llunyana rematada de Ferrer s’estavellava al pal esquerre de la porteria rival. Va ser l’única aproximació dels visitants a la porteria rival durant els primers 10 minuts, de manera que quedava per davant un assetjament constant a la porteria de Solà. Mentrestant, segon error consecutiu d’una defensa poc atenta que perdia una altra pilota compromesa.

Els jugadors no s’entenien entre ells i, seguint una mala instrucció donada per l’entrenador, es van acular en excés, permetent al rival collar fort al davant i crear les primeres ocasions. El Sant Joan perdia pilotes en atac i defensava de forma molt precària. Ivan va tapar amb molt encert el primer xut perillós del rival, Solà va salvar una segona doble ocasió, però a al tercera va arribar el primer gol. Tot just als 6 minuts de partit una errada en defensa va permetre al dorsal 14 rebre sol dins l’àrea i rifar-se a Solà amb una gran acció tècnica per marcar a plaer. (1-0).

Avançaven els minuts i el Sant Joan sortia tímidament de la cova amb un parell d’aproximacions de Marcel i Alejandro. Però qui va tornar a percudir van ser els jugadors del Ramon Muntaner, que després d’una pèrdua en camp propi i una mala transició defensiva dels visitants van anotar el segon gol per mitjà del seu capità, el dorsal 2, que rematava una passada de la mort. (2-0).

Per fi, i quan passaven més de 10 minuts de partit, el Sant Joan va semblar despertar del tot de la seva letargia. Els jugadors pressionaven a dalt amb ganes i defensaven de forma més agressiva, sempre esportivament parlant. Gràcies a aquest canvi d’actitud, Ivan va estar a punt de connectar una bona passada per Marcel, i Adri aprofitava una pilota morta per donar el primer ensurt al porter rival.

Poc a poc es van començar a succeir les ocasions, però no va ser fins al llindar del descans que aquest domini es va traduir en gol. Va ser gràcies a una passada llarga de Solà que Adri va recollir i, abans de controlar, va fintar la rematada per despistar al porter i batre’l per baix quan la pilota botava per segona vegada. Era el primer gol a la lliga d’enguany per al Sant Joan. (2-1).

Però l’alegria va durar poc. A la següent jugada, córner a favor del Ramon Muntaner i enèsima rematada del dorsal 2 que aquest cop trobava porteria i tornava a situar una diferència de 2 gols al marcador. La defensa, massa tova, va permetre rematar al capità rival sense oposició després que els locals executessin amb encert una jugada d’estratègia. (3-1).

Després d’aquest gol l’àrbitre va xiular el final de la primera part. Durant el descans els jugadors del Sant Joan es van conscienciar que el partit es podia guanyar i, sobretot, van apuntar a una forta cobertura al dorsal 2 en les jugades d’estratègia, doncs havia quedat palès que era a qui buscaven els seus companys per finalitzar les jugades.

Tot i la xerrada durant la mitja part, els visitants van tornar a sortir desconcentrats, permetent al rival crear ocasions i pressionant sense esma la sortida de pilota rival. Tan era així que l’entrenador s’esgargamellava demanant als seus jugadors més agressivitat, veient que el rival tocava la pilota al seu propi camp sabedors que el marcador estava del seu costat.

El setge constant a la porteria de Solà va acabar, entre d’altres, amb una claríssima ocasió que el dorsal 9 rival va enviar incomprensiblement al travesser. Aquesta acció però, va semblar ser un punt d’inflexió per als jugadors del Sant Joan, que van veure l’holograma del primer partit de lliga en aquest xut errat i van voler reaccionar abans del que ho van fer la jornada 1, quan ja no hi havia lloc per a la remuntada.

La pressió a tres quarts de camp donava fruïts i Rovira robava una pilota perillosíssima per acabar la jugada amb un bon punxot que el porter treia a córner. Era el primer avís seriós. Mentrestant, a darrere, Ferrer i Carlos es van convertir en un mur infranquejable per al gran pivot rival. I el segon avís va ser, directament, el segon gol. Una falta rebuda per Adri a uns 9 metres de la línia de gol la va convertir el mateix dorsal 11 en una canonada imparable que el porter no va poder aturar, en part, gràcies a la finta d’Ivan que es va creuar per davant la porteria en el moment oportú. (3-2).

El Sant Joan estava on fire i uns minuts després la forta pressió de Garcés i Marcel va ocasionar una pèrdua rival. Adri va recollir encantat el regal i va encarar porteria per, davant la sortida desesperada del porter, obrir la pilota a la seva dreta on entrava el mateix Garcés per rematar a porta buida i posar l’empat al marcador. (3-3).

La remuntada no només era possible sinó que ja semblava inevitable per un rival que es trobava contra les cordes. Però no tot eren bones notícies. En una jugada de lluita entre Marcel i el porter rival, el capità del Sant Joan es ressentia de la seva lesió a l’adductor que arrossega des de fa temps, alhora que li xiulaven una falta inexistent en atac.

L’erupció atacant del Sant Joan s’apaivagava i el rival prenia forces en un tres i no res. Així i sense fer massa mèrits en els darrers minuts, un contraatac mal defensat va propiciar que el capità local anotés el seu tercer gol i el quart per al seu equip. (4-3).

Quedaven 2 minuts i l’entrenador va demanar un temps mort. Solà i ell ho tenien molt clar: porter-jugador. No tots estaven tant convençuts d’aquesta idea pel fet de no haver entrenat aquesta situació de joc, però arribat aquell moment no servia de res ésser conservadors i calia jugar-ho tot a una carta.

El bagatge ofensiu d’aquests dos minuts va ser impressionant, tot i no aconseguir el gol de l’empat: Un xut de Carlos després d’una bona internada que va llepar el pal, un intent de mitja volta d’Adri, que no va poder connectar amb la pilota gairebé des del terra i una ocasió final després de tocar la pilota tots els jugadors acabada amb un xut d’Alejandro que va sortir fora per molt poc.

Xiulet final i nova derrota però amb un sabor molt diferent a la primera de feia 3 setmanes. L’entrenador va acabar el partit molt content de l’actitud dels jugadors i així els ho va transmetre.

Com sempre dic, caldrà millorar moltíssim més, però aquesta vegada he vist que la dinàmica és molt positiva. La brega i la rauxa que van demostrar els jugadors en la major part del partit em fa ser optimista de cara als següents enfrontaments -tot i tenir-ne algun de molt complicat, com el de la setmana que ve a casa- i fa que vegi el potencial d’aquests jugadors per demanar-los un rendiment constant i no tant a sotragades com fins ara. Doncs bé, diumenge que ve a les 11:00 a l’Estació del Nord, ens visita el líder, Santa Maria de Martorelles, amb qui ja vam fer un amistós de pretemporada, perdut 2-4 en aquell cas. Esperem aconseguir la primera victòria de l’any.