J3 10/11/2012 || Ramon Muntaner AE "B" - CEM Sant Joan FS

El Sant Joan es queda a un pas d’aconseguir una remuntada èpica (4-3)
Jornada 3 però segon partit del Sant Joan a causa de l’estrany calendari elaborat per la FCF. El desplaçament a Hospitalet feia que fos un partit inusual, sobretot per l’hora -les 9 del vespre- assignada per a l’inici del partit. La trobada es tornava encara més esperpèntica pel retard de mitja hora del xiulet inicial per motius logístics de l’equip local.

Així doncs, molta estona per escalfar i repassar conceptes tàctics que només va servir per despistar als jugadors. Sacada de mig camp i pèrdua de pilota en una passada cap enrere a ningú, fruït d’una falta de concentració alarmant. Aquesta primera ocasió feia que el poc públic present aplaudís amb ganes als 2 segons de partit.

I a la jugada següent, córner a favor del Sant Joan, execució perfecta de l’estratègia treballada als entrenaments i mala sort al veure com la llunyana rematada de Ferrer s’estavellava al pal esquerre de la porteria rival. Va ser l’única aproximació dels visitants a la porteria rival durant els primers 10 minuts, de manera que quedava per davant un assetjament constant a la porteria de Solà. Mentrestant, segon error consecutiu d’una defensa poc atenta que perdia una altra pilota compromesa.

Els jugadors no s’entenien entre ells i, seguint una mala instrucció donada per l’entrenador, es van acular en excés, permetent al rival collar fort al davant i crear les primeres ocasions. El Sant Joan perdia pilotes en atac i defensava de forma molt precària. Ivan va tapar amb molt encert el primer xut perillós del rival, Solà va salvar una segona doble ocasió, però a al tercera va arribar el primer gol. Tot just als 6 minuts de partit una errada en defensa va permetre al dorsal 14 rebre sol dins l’àrea i rifar-se a Solà amb una gran acció tècnica per marcar a plaer. (1-0).

Avançaven els minuts i el Sant Joan sortia tímidament de la cova amb un parell d’aproximacions de Marcel i Alejandro. Però qui va tornar a percudir van ser els jugadors del Ramon Muntaner, que després d’una pèrdua en camp propi i una mala transició defensiva dels visitants van anotar el segon gol per mitjà del seu capità, el dorsal 2, que rematava una passada de la mort. (2-0).

Per fi, i quan passaven més de 10 minuts de partit, el Sant Joan va semblar despertar del tot de la seva letargia. Els jugadors pressionaven a dalt amb ganes i defensaven de forma més agressiva, sempre esportivament parlant. Gràcies a aquest canvi d’actitud, Ivan va estar a punt de connectar una bona passada per Marcel, i Adri aprofitava una pilota morta per donar el primer ensurt al porter rival.

Poc a poc es van començar a succeir les ocasions, però no va ser fins al llindar del descans que aquest domini es va traduir en gol. Va ser gràcies a una passada llarga de Solà que Adri va recollir i, abans de controlar, va fintar la rematada per despistar al porter i batre’l per baix quan la pilota botava per segona vegada. Era el primer gol a la lliga d’enguany per al Sant Joan. (2-1).

Però l’alegria va durar poc. A la següent jugada, córner a favor del Ramon Muntaner i enèsima rematada del dorsal 2 que aquest cop trobava porteria i tornava a situar una diferència de 2 gols al marcador. La defensa, massa tova, va permetre rematar al capità rival sense oposició després que els locals executessin amb encert una jugada d’estratègia. (3-1).

Després d’aquest gol l’àrbitre va xiular el final de la primera part. Durant el descans els jugadors del Sant Joan es van conscienciar que el partit es podia guanyar i, sobretot, van apuntar a una forta cobertura al dorsal 2 en les jugades d’estratègia, doncs havia quedat palès que era a qui buscaven els seus companys per finalitzar les jugades.

Tot i la xerrada durant la mitja part, els visitants van tornar a sortir desconcentrats, permetent al rival crear ocasions i pressionant sense esma la sortida de pilota rival. Tan era així que l’entrenador s’esgargamellava demanant als seus jugadors més agressivitat, veient que el rival tocava la pilota al seu propi camp sabedors que el marcador estava del seu costat.

El setge constant a la porteria de Solà va acabar, entre d’altres, amb una claríssima ocasió que el dorsal 9 rival va enviar incomprensiblement al travesser. Aquesta acció però, va semblar ser un punt d’inflexió per als jugadors del Sant Joan, que van veure l’holograma del primer partit de lliga en aquest xut errat i van voler reaccionar abans del que ho van fer la jornada 1, quan ja no hi havia lloc per a la remuntada.

La pressió a tres quarts de camp donava fruïts i Rovira robava una pilota perillosíssima per acabar la jugada amb un bon punxot que el porter treia a córner. Era el primer avís seriós. Mentrestant, a darrere, Ferrer i Carlos es van convertir en un mur infranquejable per al gran pivot rival. I el segon avís va ser, directament, el segon gol. Una falta rebuda per Adri a uns 9 metres de la línia de gol la va convertir el mateix dorsal 11 en una canonada imparable que el porter no va poder aturar, en part, gràcies a la finta d’Ivan que es va creuar per davant la porteria en el moment oportú. (3-2).

El Sant Joan estava on fire i uns minuts després la forta pressió de Garcés i Marcel va ocasionar una pèrdua rival. Adri va recollir encantat el regal i va encarar porteria per, davant la sortida desesperada del porter, obrir la pilota a la seva dreta on entrava el mateix Garcés per rematar a porta buida i posar l’empat al marcador. (3-3).

La remuntada no només era possible sinó que ja semblava inevitable per un rival que es trobava contra les cordes. Però no tot eren bones notícies. En una jugada de lluita entre Marcel i el porter rival, el capità del Sant Joan es ressentia de la seva lesió a l’adductor que arrossega des de fa temps, alhora que li xiulaven una falta inexistent en atac.

L’erupció atacant del Sant Joan s’apaivagava i el rival prenia forces en un tres i no res. Així i sense fer massa mèrits en els darrers minuts, un contraatac mal defensat va propiciar que el capità local anotés el seu tercer gol i el quart per al seu equip. (4-3).

Quedaven 2 minuts i l’entrenador va demanar un temps mort. Solà i ell ho tenien molt clar: porter-jugador. No tots estaven tant convençuts d’aquesta idea pel fet de no haver entrenat aquesta situació de joc, però arribat aquell moment no servia de res ésser conservadors i calia jugar-ho tot a una carta.

El bagatge ofensiu d’aquests dos minuts va ser impressionant, tot i no aconseguir el gol de l’empat: Un xut de Carlos després d’una bona internada que va llepar el pal, un intent de mitja volta d’Adri, que no va poder connectar amb la pilota gairebé des del terra i una ocasió final després de tocar la pilota tots els jugadors acabada amb un xut d’Alejandro que va sortir fora per molt poc.

Xiulet final i nova derrota però amb un sabor molt diferent a la primera de feia 3 setmanes. L’entrenador va acabar el partit molt content de l’actitud dels jugadors i així els ho va transmetre.

Com sempre dic, caldrà millorar moltíssim més, però aquesta vegada he vist que la dinàmica és molt positiva. La brega i la rauxa que van demostrar els jugadors en la major part del partit em fa ser optimista de cara als següents enfrontaments -tot i tenir-ne algun de molt complicat, com el de la setmana que ve a casa- i fa que vegi el potencial d’aquests jugadors per demanar-los un rendiment constant i no tant a sotragades com fins ara. Doncs bé, diumenge que ve a les 11:00 a l’Estació del Nord, ens visita el líder, Santa Maria de Martorelles, amb qui ja vam fer un amistós de pretemporada, perdut 2-4 en aquell cas. Esperem aconseguir la primera victòria de l’any.