El Sant Joan rep
un dur correctiu en una segona part per oblidar (7-1).
Les expectatives
per al partit eren, una altra vegada, molt altes. Els jugadors estaven molt
motivats de cara a l’inici per aconseguir els primers punts i ,tot i la
dificultat alhora de trobar el terreny de joc, la concentració era màxima.
Inici del partit
i, com en d’altres ocasions, molta intensitat visitant des del primer minut. El
Sant Joan tenia la pilota i la jugava amb molt criteri i mobilitat. En termes
defensius, la pressió a davant ofegava als jugadors del Montserrat Xavier, que
es veien obligats a enviar pilotades sense sentit cap amunt amb les consegüents
pèrdues de pilota. El primer avís seriós però, arribava de part dels locals,
que després d’una recuperació de pilota al mig del camp armaven el contraatac.
Per sort, Marcel va evitar la rematada del dorsal 21 rival llençant-se als seus
peus i robant-li la pilota.
Al minut 9 el
Sant Joan gaudia de la primera ocasió clara de gol quan una passada en diagonal
de Ferrer la controlava Garcés cap a porteria per rematar de primeres. El
porter, molt atent, va treure la pilota en un ràpida sortida als peus del
dorsal 3 visitant. Un minut després era Ivan el que provava el xut llunyà
després de recuperar ell mateix una pilota a camp propi. Una altra vegada el
porter va aturar la pilota.
Mentrestant, a l’altra
porteria, Solà començava a tenir una mica de feina però la resolia sense
problemes, blocant un xut des de l’esquerra i refusant a córner una internada
perillosa per l’altra banda. L’equip es mostrava sòlid però començava a cedir
una mica de terreny al rival. No obstant el perill seguia rondant l’àrea local. Ferrer feia lluir-se al porter rival per
treure amb el peu un xut a la base del pal esquerre de la seva porteria, i un
minut després, una bona recuperació de Rovira estava a punt de finalitzar-la en
gol el mateix dorsal 10 del Sant Joan, però la passada de Marcel la va
interceptar amb encert un defensor rival.
S’acostava el
final de la primera part i el marcador es va començar a moure. Abans, Carlos va
estar a punt de fer el primer gol pel seu equip al rematar un córner servit per
Rovira, però el porter va treure una bona mà per evitar-ho. Així doncs, quan
semblava que el Sant Joan tenia el partit controlat, una passada llarga del
porter rival la va controlar amb el pit el dorsal 17 per acabar marcant de
mitja tisora. Un gol que va deixar planxats als jugadors visitants. (1-0).
El Sant Joan va
seguir amb la pressió i actitud que l’havia portat a dominar el partit tot i el
gol encaixat, però les errades en defensa cada cop eren més evidents, i Solà
salvava un 1 contra 1 del dorsal 8 rival. Això passava just abans que una gran combinació
de tot l’equip acabés amb una passada d’Adri per Alejandro qui, després d’un
intent infructuós de rebuig d’un defensa, no s’ho va pensar dues vegades i va
engaltar un bon xut ras i creuat per empatar el partit. (1-1).
Amb el descans
molt a prop semblava que l’empat es mantindria al marcador, però gairebé en l’última
jugada d’aquest temps, la mala fortuna es va mostrar en tot el seu esplendor
quan Carlos, intentant evitar la rematada del 8 rival, va empènyer sense
voler-ho la pilota a l’interior de la seva pròpia porteria. (2-1).
Encara hi va
haver temps per a que Adri rematés al primer pal un córner servit per Rovira.
La pilota, però, va marxar per sobre el travesser de la porteria rival.
Gerra d’aigua
freda per finalitzar una gran primera part amb un marcador injust pels mèrits d’uns
i altres. La intenció de l’equip era mantenir el nivell de joc mostrat i seguir
jugant com fins al moment. Si això era així, les probabilitats de victòria
serien molt altes.
Però, ai l’as! La
sortida de l’equip a la segona part no va poder ésser pitjor. Sense control de
pilota, amb el rival ballant als visitants, deixant espais darrere, fent les
cobertures molt malament i precipitant-se en atac. Tot això va fer que Solà
hagués d’intervenir amb encert al minut 26 en un 1 contra 1 amb el dorsal 21 rival.
Res va poder fer, però, quan una internada per la banda dreta va acabar amb una
centrada del dorsal 4 que es va encarregar de rematar, de cap i lliure de marca,
el dorsal 30 sobre la mateixa línia de gol. (3-1).
L’equip es va
acabar d’enfonsar i, fruït de la desesperació, només sacar de mig es va perdre
la pilota, cosa que el rival va aprofitar per contraatacar i batre a Solà amb
un xut llunyà que se li va esmunyir de les mans al porter del Sant Joan. (4-1).
Els visitants
estaven amb la moral per terra però ho intentaven tímidament. Una passada d’Adri
la va rematar Alejandro amb cama esquerra per veure com la pilota sortia a un
pam del pal llarg. Un minut després es canviaven les tornes. Alejandro assistia
a Adri però el seu xut sortia molt a prop de l’escaire esquerre de la porteria
del Montserrat Xavier. També ho va provar Marcel amb un xut col·locat que va
aturar el porter, després d’una jugada de brega d’Adri a la banda dreta de l’atac
visitant.
La sort no
semblava acompanyar al Sant Joan i això sumat a la falta d’encert en defensa va
permetre al rival ampliar l’avantatge. Una pèrdua al mig camp va habilitar als
jugadors locals que van combinar amb encert per acabar resolent el dorsal 8 tot
sol davant Solà. (5-1).
Corria el minut
34 i el partit s’estava fent etern per un Sant Joan sense idees. El travesser
escopia un potent xut del 21 rival i en la jugada següent, Solà i un altre cop
el travesser tornaven a evitar el gol del Montserrat Xavier. La falta de concentració
es va fer evident quan l’equip va provocar una cessió al porter que l’àrbitre, òbviament,
va sancionar. La falta va acabar sense conseqüències.
Mentrestant a l’altra
àrea el porter vivia moments de tranquil·litat en que fins i tot es va permetre
el luxe de sortir amb la pilota controlada fins al mig del camp. Només una
ocasió de Marcel a passada d’Ivan el va posar a prova en aquests minuts, havent
de cedir un córner. I, producte d’aquest córner, en que el Sant Joan va perdre
la pilota, el Montserrat Xavier va fabricar el sisè gol amb un gran moviment
del dorsal 4 buscant l’esquena rival i finalitzant amb classe una bona passada
llarga del dorsal 11. (6-1).
Sacada de centre,
intent de construcció de joc del Sant Joan, pèrdua en camp propi i el 8 rival
que marcava el setè gol del seu equip amb un xut creuat a baix inapel·lable.
(7-1).
Encara quedaven
10 minuts de partit, però ja no hi va haver més jugades transcendents. Per al
Montserrat Xavier, una gran aturada a mà canviada de Solà va evitar el vuitè
gol, i per al Sant Joan, diversos intents de xut llunyà de Carlos i Rovira i
dues ocasions clares: una del mateix Rovira en rematar un a passada de Garcés i
topar-se amb el porter, i una altra d’Adri, ja en l’última jugada del partit
que va marxar fora per poc. Final del partit i a meditar sobre el que havíem
vist al camp.
“No ens mereixíem
anar al descans 2-1, però crec que sí que ens mereixem acabar el partit 7-1”.
Això és el primer que els vaig dir als jugadors quan vam entrar al vestuari, i
així ho pensava i ho penso. Després d’una primera part de domini absolut -amb un
pèl de mala sort, això sí- tot se’n va anar en orris per culpa d’un segon temps
infame. No podem tenir aquests errors de concentració perquè ens poden
destrossar en qüestió de minuts, com així es va veure. Però el que hem de
corregir primer és l’actitud. Si ens marquen un gol, ens aixequem. Si fallem ocasions
clares, ens aixequem. Si no ens surten les coses al darrere, ens aixequem. El
que no pot ser és abaixar el braços com ho vam fer dissabte, doncs així no
anirem enlloc. Espero que aquest partit serveixi de lliçó per als que venen.
Només volia escriure unes quantes ratlles per a fer-vos a tots avinents del per qué no hi vaig als partits: No ho sé... Ja li vaig dir al preguntar-m'ho l'amic Quim que em passa una mica com amb la bici, no l'agafo i no sé per qué, però no tinc ganes. Si que he de deixar clar que em sento "incòmode" veïent el partit des de l'altra banda, però mai, i dic mai, "antics pares" de júniors que em coneixeu, es per que estigui emprenyat amb res ni ningú, a part, el primer any d'en Lluís, vaig anar a força partits. Així doncs, volia quedar-me tranquil explicant-vos tot això, tot i saber que a ningú que em conegui se li haurà acudit pensar en despits, que, pot ser, són d'altra època i d'altra gent...(Reconec que, si més no, pel meu fill hauria d'anar-hi)
ResponElimina