dimarts, 27 de novembre del 2012

J5 24/11/2012 || C. Montserrat Xavier 1904 "C" - CEM Sant Joan FS

El Sant Joan rep un dur correctiu en una segona part per oblidar (7-1).
Les expectatives per al partit eren, una altra vegada, molt altes. Els jugadors estaven molt motivats de cara a l’inici per aconseguir els primers punts i ,tot i la dificultat alhora de trobar el terreny de joc, la concentració era màxima.
Inici del partit i, com en d’altres ocasions, molta intensitat visitant des del primer minut. El Sant Joan tenia la pilota i la jugava amb molt criteri i mobilitat. En termes defensius, la pressió a davant ofegava als jugadors del Montserrat Xavier, que es veien obligats a enviar pilotades sense sentit cap amunt amb les consegüents pèrdues de pilota. El primer avís seriós però, arribava de part dels locals, que després d’una recuperació de pilota al mig del camp armaven el contraatac. Per sort, Marcel va evitar la rematada del dorsal 21 rival llençant-se als seus peus i robant-li la pilota.
Al minut 9 el Sant Joan gaudia de la primera ocasió clara de gol quan una passada en diagonal de Ferrer la controlava Garcés cap a porteria per rematar de primeres. El porter, molt atent, va treure la pilota en un ràpida sortida als peus del dorsal 3 visitant. Un minut després era Ivan el que provava el xut llunyà després de recuperar ell mateix una pilota a camp propi. Una altra vegada el porter va aturar la pilota.
Mentrestant, a l’altra porteria, Solà començava a tenir una mica de feina però la resolia sense problemes, blocant un xut des de l’esquerra i refusant a córner una internada perillosa per l’altra banda. L’equip es mostrava sòlid però començava a cedir una mica de terreny al rival. No obstant el perill seguia rondant l’àrea  local. Ferrer feia lluir-se al porter rival per treure amb el peu un xut a la base del pal esquerre de la seva porteria, i un minut després, una bona recuperació de Rovira estava a punt de finalitzar-la en gol el mateix dorsal 10 del Sant Joan, però la passada de Marcel la va interceptar amb encert un defensor rival.
S’acostava el final de la primera part i el marcador es va començar a moure. Abans, Carlos va estar a punt de fer el primer gol pel seu equip al rematar un córner servit per Rovira, però el porter va treure una bona mà per evitar-ho. Així doncs, quan semblava que el Sant Joan tenia el partit controlat, una passada llarga del porter rival la va controlar amb el pit el dorsal 17 per acabar marcant de mitja tisora. Un gol que va deixar planxats als jugadors visitants. (1-0).
El Sant Joan va seguir amb la pressió i actitud que l’havia portat a dominar el partit tot i el gol encaixat, però les errades en defensa cada cop eren més evidents, i Solà salvava un 1 contra 1 del dorsal 8 rival. Això passava just abans que una gran combinació de tot l’equip acabés amb una passada d’Adri per Alejandro qui, després d’un intent infructuós de rebuig d’un defensa, no s’ho va pensar dues vegades i va engaltar un bon xut ras i creuat per empatar el partit. (1-1).
Amb el descans molt a prop semblava que l’empat es mantindria al marcador, però gairebé en l’última jugada d’aquest temps, la mala fortuna es va mostrar en tot el seu esplendor quan Carlos, intentant evitar la rematada del 8 rival, va empènyer sense voler-ho la pilota a l’interior de la seva pròpia porteria. (2-1).
Encara hi va haver temps per a que Adri rematés al primer pal un córner servit per Rovira. La pilota, però, va marxar per sobre el travesser de la porteria rival.
Gerra d’aigua freda per finalitzar una gran primera part amb un marcador injust pels mèrits d’uns i altres. La intenció de l’equip era mantenir el nivell de joc mostrat i seguir jugant com fins al moment. Si això era així, les probabilitats de victòria serien molt altes.
Però, ai l’as! La sortida de l’equip a la segona part no va poder ésser pitjor. Sense control de pilota, amb el rival ballant als visitants, deixant espais darrere, fent les cobertures molt malament i precipitant-se en atac. Tot això va fer que Solà hagués d’intervenir amb encert al minut 26 en un 1 contra 1 amb el dorsal 21 rival. Res va poder fer, però, quan una internada per la banda dreta va acabar amb una centrada del dorsal 4 que es va encarregar de rematar, de cap i lliure de marca, el dorsal 30 sobre la mateixa línia de gol. (3-1).
L’equip es va acabar d’enfonsar i, fruït de la desesperació, només sacar de mig es va perdre la pilota, cosa que el rival va aprofitar per contraatacar i batre a Solà amb un xut llunyà que se li va esmunyir de les mans al porter del Sant Joan. (4-1).
Els visitants estaven amb la moral per terra però ho intentaven tímidament. Una passada d’Adri la va rematar Alejandro amb cama esquerra per veure com la pilota sortia a un pam del pal llarg. Un minut després es canviaven les tornes. Alejandro assistia a Adri però el seu xut sortia molt a prop de l’escaire esquerre de la porteria del Montserrat Xavier. També ho va provar Marcel amb un xut col·locat que va aturar el porter, després d’una jugada de brega d’Adri a la banda dreta de l’atac visitant.
La sort no semblava acompanyar al Sant Joan i això sumat a la falta d’encert en defensa va permetre al rival ampliar l’avantatge. Una pèrdua al mig camp va habilitar als jugadors locals que van combinar amb encert per acabar resolent el dorsal 8 tot sol davant Solà. (5-1).
Corria el minut 34 i el partit s’estava fent etern per un Sant Joan sense idees. El travesser escopia un potent xut del 21 rival i en la jugada següent, Solà i un altre cop el travesser tornaven a evitar el gol del Montserrat Xavier. La falta de concentració es va fer evident quan l’equip va provocar una cessió al porter que l’àrbitre, òbviament, va sancionar. La falta va acabar sense conseqüències.
Mentrestant a l’altra àrea el porter vivia moments de tranquil·litat en que fins i tot es va permetre el luxe de sortir amb la pilota controlada fins al mig del camp. Només una ocasió de Marcel a passada d’Ivan el va posar a prova en aquests minuts, havent de cedir un córner. I, producte d’aquest córner, en que el Sant Joan va perdre la pilota, el Montserrat Xavier va fabricar el sisè gol amb un gran moviment del dorsal 4 buscant l’esquena rival i finalitzant amb classe una bona passada llarga del dorsal 11. (6-1).
Sacada de centre, intent de construcció de joc del Sant Joan, pèrdua en camp propi i el 8 rival que marcava el setè gol del seu equip amb un xut creuat a baix inapel·lable. (7-1).
Encara quedaven 10 minuts de partit, però ja no hi va haver més jugades transcendents. Per al Montserrat Xavier, una gran aturada a mà canviada de Solà va evitar el vuitè gol, i per al Sant Joan, diversos intents de xut llunyà de Carlos i Rovira i dues ocasions clares: una del mateix Rovira en rematar un a passada de Garcés i topar-se amb el porter, i una altra d’Adri, ja en l’última jugada del partit que va marxar fora per poc. Final del partit i a meditar sobre el que havíem vist al camp.
“No ens mereixíem anar al descans 2-1, però crec que sí que ens mereixem acabar el partit 7-1”. Això és el primer que els vaig dir als jugadors quan vam entrar al vestuari, i així ho pensava i ho penso. Després d’una primera part de domini absolut -amb un pèl de mala sort, això sí- tot se’n va anar en orris per culpa d’un segon temps infame. No podem tenir aquests errors de concentració perquè ens poden destrossar en qüestió de minuts, com així es va veure. Però el que hem de corregir primer és l’actitud. Si ens marquen un gol, ens aixequem. Si fallem ocasions clares, ens aixequem. Si no ens surten les coses al darrere, ens aixequem. El que no pot ser és abaixar el braços com ho vam fer dissabte, doncs així no anirem enlloc. Espero que aquest partit serveixi de lliçó per als que venen.

1 comentari:

  1. Només volia escriure unes quantes ratlles per a fer-vos a tots avinents del per qué no hi vaig als partits: No ho sé... Ja li vaig dir al preguntar-m'ho l'amic Quim que em passa una mica com amb la bici, no l'agafo i no sé per qué, però no tinc ganes. Si que he de deixar clar que em sento "incòmode" veïent el partit des de l'altra banda, però mai, i dic mai, "antics pares" de júniors que em coneixeu, es per que estigui emprenyat amb res ni ningú, a part, el primer any d'en Lluís, vaig anar a força partits. Així doncs, volia quedar-me tranquil explicant-vos tot això, tot i saber que a ningú que em conegui se li haurà acudit pensar en despits, que, pot ser, són d'altra època i d'altra gent...(Reconec que, si més no, pel meu fill hauria d'anar-hi)

    ResponElimina