J17 24/03/2013 || Inter Ripollet CFS "A" - CEM Sant Joan FS

Derrota del Sant Joan davant el millor rival de la temporada (5-2).

Després de la victòria el dia anterior al torneig solidari de Maristes la Immaculada, la gran preocupació de l’equip era veure si els jugadors pagarien en excés l’esforç realitzat. El cas és que havent arribat ja a Ripollet, tots ells semblaven estar en perfectes condicions per al partit de lliga.

Xiulet de l’àrbitre i primera pilota perduda ràpidament per l’Inter Ripollet. El Sant Joan feia seva l’esfèrica per tocar al darrere amb calma mentre les primeres ocasions s’anaven succeint. Adri va disposar del primer xut a porta, i Marcel no va poder arribar a una passada llarga de Solà que el deixava en una posició immillorable per encarar al porter rival.

Pocs minuts després, i quan semblava que els locals premien una mica l’accelerador, Marcel i Rovira es van treure de la màniga una jugada fantàstica en un servei de banda. El dorsal 7 del Sant Joan va quedar sol després d’una paret i va definir amb molta sang freda per inaugurar el marcador. (0-1).

Però l’alegria dels visitants va durar poc. L’Inter Ripollet, al que se li notava una millora substancial respecte el partit d’anada, es va bolcar a l’atac i va trigar molt poc en empatar el partit amb l’ajuda de l’àrbitre. El col·legiat va xiular un penal dubtós en una caiguda d’un davanter local dins l’àrea quan veure que la pilota, rebotada, no entrava a la porteria de Solà. El dorsal 3 va executar el penal de forma inapel·lable. (1-1).

Com en els darrers minuts, l’Inter Ripollet buscava la porteria visitant sense treva, i el Sant Joan només podia provar de sorprendre al contraatac. En els pocs atacs dels que es va disposar, Ivan va xutar desviat, i Carlos va disposar d’un parell d’ocasions que podien haver acabat en gol de no haver sigut per la lesió al turmell dret que arrossegava el dorsal 4.

Després de diversos avisos que van fer treballar a Solà i després que Garcés tallés un atac que tenia totes les butlletes per acabar al fons de la xarxa, va arribar, llavors sí, el gol local. El dorsal 21 va rebre una passada entre línies i va driblar a Solà amb molta habilitat per anotar el segon del seu equip. (2-1).

La primera part s’esfumava i el Sant Joan seguia ferm sobre el camp però sense la guspira en atac que l’havia posat per davant en el marcador al principi del partit. Tot i això, després d’un xut d’Alejandro que va sortir fora per poc, Garcés va tenir una última bona ocasió amb un xut molt llunyà i ben dirigit, però el porter de l’Inter Ripollet el va aturar evitant el que hagués estat un gran gol.

Mitja part per felicitar als jugadors i fer-los reflexionar. Felicitar-los pel gran partit que estaven fent, i necessitat de reflexió per veure que podien guanyar i que, encara que el marcador fos advers, havien de seguir igual, posant la cama forta i lluitant cada pilota fins al final.

El començament de la segona part va ser, tot i la xerrada, imprecís. El Sant Joan volia dominar com al principi però l’Inter Ripollet havia sortit al camp sotmetent al rival i tancant-lo dins el seu camp. Fruit d’aquesta pressió, i en un moment en que la defensa visitant va pecar de falta de contundència, el dorsal 3 va anotar el tercer gol després d’una bona jugada personal. (3-1).

I al minut següent, quan el Sant Joan intentava sortir al contraatac, una pèrdua de pilota va habilitar al dorsal 21 per fer una passada de la mort que Ivan, en un intent desesperat de salvar la rematada, va acabar per introduir-se a la seva pròpia porteria. (4-1).

Com en d’altre moments de la temporada l’equip estava abatut, maleint la mala fortuna en moments puntuals com el que acabava d’ocórrer. El mateix Ivan va provar de sorprendre al porter amb un xut llunyà que va sortir massa alt. Adri es barallava amb la defensa rival en busca d’una recuperació de pilota que el permetés encarar porteria. Tot sense èxit.

A l’altra banda, en canvi, Solà aturava un primer mà a mà amb el dorsal 3 rival, però no podia evitar, un parell de minuts després, el hattrick del mateix jugador quan aquest va tornar a ballar la defensa visitant per acabar la jugada amb un xut de puntera enganxat a la base el pal. (5-1).

El partit ja estava molt coll avall per als locals i potser per això es van relaxar un pèl. El Sant Joan seguia fent un partit de notable alt tot i els gols encaixats i buscava amb insistència maquillar el marcador. Alejandro en dues ocasions va estar a punt de culminar amb èxit un parell de jugades de tot l’equip. També Carlos va poder retallar diferències amb una rematada a centrada de Rovira, però el porter va aturar el seu xut.

El Sant Joan estava a punt de sortir amb porter-jugador quan un contraatac magnífic els va permetre anotar. Marcel rebia la pilota en banda dreta per encarar tot sol al porter i va creuar l’esfèrica de pal a pal per a que Carlos empenyés la pilota al fons de la porteria. (5-2).

Això va donar forces als visitants que van demanar un temps mort per sortir de 5. No es podien imaginar però, que després de dues jugades finalitzades sense perill de contraatac, la tercera va anar a mans del porter que va decidir xutar en vista que Solà era a camp contrari. El mateix Solà va tocar la pilota amb les mans des de la línia del mig camp i l’àrbitre no va dubtar a treure-li la vermella directa en una decisió lamentable al·legant que creia que la pilota anava a porta.

Un últim minut amb un jugador menys i Marcel de porter va donar per acabat un bon partit del Sant Joan amb infaust record de l’àrbitre al que, tot i els fets ocorreguts, no es pot culpar ni molt menys de la derrota.

Magnífic partit de l’Inter Ripollet al que no fa justícia la seva posició a la classificació. Dit això, gran partit nostre també. Ens van guanyar perquè van jugar millor, però em quedo amb l’actitud demostrada sobre el camp, el no donar una pilota per perduda i el lluitar cada jugada com si fos l’última del partit. A seguir així, els resultats arribaran!

III Torneig Solidari de Futbol Sala Maristes la Immaculada

El Sant Joan s’emporta la 3ª edició del Torneig solidari d’exalumnes de Maristes la Immaculada

Sota el curiós nom de Rayo Vayacaño -només ben pronunciat pels organitzadors en el moment d’entregar el trofeu als campions- el Sant Joan es va inscriure al III Torneig solidari de futbol sala d’exalumnes de Maristes La Immaculada. La plantilla patia la baixa de Ferrer i a última hora la de Marcel, indisposat per al partit, però incorporava l’entrenador per repartir els minuts davant les últimes lesions i l’imminent partit contra l’Inter Ripollet.

Dos grups de 3 equips cadascun, on el Sant Joan va quedar emparellat amb el Quatre Barres i l’Ascor.

 

R. Vayacaño 6 - Quatre Barres 0

El Quatre Barres va ser el primer rival del torneig. Aviat Lluís va obrir el marcador i Adri i Garcés van posar un 3-0 en molt poc temps. El rival va quedar bastant desactivat i cada cop que intentava anar a l’atac amb força, rebia un correctiu en forma de gol. Solà, Alejandro i un altre cop Adri van completar la golejada.

Ascor 3 - R. Vayacaño 6

Segon partit de la lligueta un pèl més intens que el primer. El rival era dur de rossegar i el porter es mostrava incommensurable aturant tot el que li arribava a la porteria. Finalment Adri va obrir la llauna i poc després va repetir per partida doble i l’enfrontament va fer baixada per al Sant Joan, que no obstant va patir una mica quan Ascor es va apropar al marcador. Rovira i Adri, de nou, van tornar la diferència al seu lloc i el partit va acabar.

Temps per veure arbitrar a Carlos i Rovira en el que era la repesca entre el segon i tercer classificats de cada grup. El Sant Joan s’ho mirava amb la tranquil·litat de saber-se a semifinals per haver quedat primer de grup. Dinar ràpid i a tornar a competir.

R. Vayacaño 8 - Ascor 4

Un altre cop el mateix rival, amb el que Lluís havia acabat especialment tens, i 2-2 a la mitja part on les coses no es veien del tot clares. Per sort, i mentre a l’altra pista els Caiman Crew remuntaven un 4-1 advers, el partit va anar millorant per al Sant Joan que veia com al rival li fallaven les forces. Adri, Ivan i Garcés anotaven els gols de la sentència i l’equip accedia a la final.

R. Vayacaño 8 - Caiman Crew 3

Després de veure la lluita pel 3r i 4rt lloc, va tocar el torn dels finalistes. L’equip, amb Dani al capdavant, imposava respecte, però aviat el Sant Joan va desplegar la seva millor versió, coincidint amb el canvi de pista de joc. Als pocs minuts de començar, Alejandro i Carlos ja havien avançat al seu equip, i Rovira i Lluís havien tingut ocasions claríssimes per augmentar encara més aquest avantatge. Caiman Crew escurçava distàncies, però immediatament responia el Sant Joan per mitjà d’un Garcés sublim.

A la segona part el domini del Sant Joan es va intensificar i van començar a caure més gols fins arribar al 7-2, amb Adri i Alejandro com a golejadors. Quan quedaven 6 minuts per al final Caiman Crew va sortir amb porter-jugador, però el Sant Joan es va plantar molt bé sobre el camp i només es va deixar sorprendre en un contraatac. Al final, un últim gol d’Adri va acabar de tancar el partit i el torneig.

J16 17/03/2013 || CEM Sant Joan FS - C. Montserrat Xavier 1904 "C"

Al Sant Joan li falten 5 minuts de partit per culminar la remuntada (2-3).

Moltes baixes locals davant la visita del Montserrat Xavier. A les ja conegudes de Ferrer i Carlos s’hi afegia, a última hora, Ivan. Tot i això, l’equip es va conjurar per treure el millor de sí, sempre amb el record del partit d’anada present en les ments dels jugadors.

Inici fort dels locals, amb Marcel exercint de tanca improvisat per les molèsties que arrossegava Garcés. Primers minuts de tanteig fins que Adri va ser el en obrir foc i fer treballar al porter rival amb un bon xut sec que va acabar a córner.

El Montserrat Xavier també es va animar i mitjançant un hiperactiu dorsal 17, va començar a posar setge a la porteria defensada per Solà, qui havia d’intervenir per primera vegada i de forma providencial al minut 7. Res va poder fer però un parell de minuts després quan una bona combinació visitant la va finalitzar amb èxit el dorsal 3. (0-1).

Els jugadors del Sant Joan sabien que això podia passar i no van defallir, però sí van començar a cometre algunes imprecisions que feien fer hores extres a Solà sota pals. En una d’aquestes, i amb el porter local ja superat, van haver de ser Rovira i Alejandro qui, entre els dos, traguessin la pilota de la línia de gol quan l’equip rival ja el cantava.

Moment de patiment a la banqueta del Sant Joan, on l’únic canvi disponible anava rotant amb fluïdesa per evitar arribar esgotats al final del partit. Desafortunadament els fonaments del patiment es van confirmar quan, després d’una jugada d’estratègia, el dorsal 11 del Montserrat Xavier empenyia l’esfèrica tot sol des de la mateixa línia de gol, permetent-se fins i tot el luxe d’enviar una primera rematada al pal per anotar en el rebot. (0-2).

Malauradament aquest fort cop si que va fer caure al Sant Joan a la lona. Els jugadors es perdien entre protestes, queixes i crits, i començaven a sortir-se del partit. Durant el temps mort es va intentar rectificar aquesta dinàmica, però no hi va haver sort i just abans del final de la primera part el Montserrat Xavier culminava un gran contraatac conduït pel dorsal 17 i finalitzar a plaer per 20. (0-3).

Un parell de xuts de Marcel i Garcés amb dues grans respostes del porter rival van servir de cloenda per a aquests primers 25 minuts.

El descans va servir, més que mai, per descansar. L’esforç havia estat important i ho seria encara més a la segona part, on s’havia de sortir a per totes si es volia aixecar el partit.

L’equip va saltar a la pista un pèl més connectat i això es va fer notar amb una bona defensa durant els primers minuts. En atac, Adri seguia topant-se amb la grana actuació del porter visitant, que treia tot el que arribava als seus dominis.

Per sort per al Sant Joan, el Montserrat Xavier va patir uns compassos del que semblava una davallada física i va començar a concedir ocasions de gol. Un xut que va sortir fora per poc d’Alejandro va precedir el primer gol local. Una falta a l’esquerra de l’atac del Sant Joan la van executar Marcel i Adri fent ús de l’estratègia per a què l’11 dels locals clavés la pilota a l’escaire de la porteria rival. (1-3).

El Montserrat Xavier va despertar de cop i, excepte un parell de pilotes llargues a Adri, va tancar al Sant Joan dins el seu propi camp i tot van ser atacs visitants en els minuts següents al gol local. Solà i la defensa van estar magistrals per desballestar, una rere l’altra, totes les ofensives. Quan la tempesta va amainar va tornar el domini de la pilota del Sant Joan. Una bona jugada d’Adri la va rematar Garcés molt forçat, i entre el porter i el pal van repel·lir la pilota.

Els locals buscaven el gol i van avisar amb una gran passada en diagonal de Marcel que a punt va estar de caçar Alejandro. Un parell de jugades després, passada llarga de Solà per a Adri, que va rematar de primeres i a la mitja volta per treure les teranyines de l’altre escaire de la porteria visitant. (2-3).

El últims minuts van volar i el Sant Joan ho va intentar de totes les formes possibles. Adri no va poder rematar en condicions una passada d’Alejandro, un Rovira molt intens es va topar amb el porter i el pal, i els últims instants amb porter-jugador els va gestionar molt bé el Montserrat Xavier fins al moment del xiulet final.

Bon partit malgrat les baixes. És una llàstima no haver posat els cinc sentits al camp durant tots els 50 minuts, doncs d’haver estat així probablement aquesta crònica relataria una victòria local. S’ha de reconèixer que el rival va fer un molt bon partit, molt seriós, si més no. Com sempre, cal millorar, però estem en el camí correcte.

J15 10/03/2013 || Sta. Mª Martorelles CFS "A" - CEM Sant Joan FS

El Sant Joan es queda a un pas de donar la campanada al camp del líder (6-3).

Diumenge atípic amb excursió fins a Santa Maria de Martorelles amb una temperatura molt agradable i un sol agraït. Menys positives eren les sensacions de l’equip amb les baixes de Ferrer i Carlos, sobretot quan, durant l’escalfament, es va observar que el millor jugador rival sí estava convocat aquesta jornada.

El partit va començar amb intensitat per part dels visitants, que es van apoderar de la pilota i dominaven l’enfrontament des de la possessió estàtica. Les primeres ocasions no van trigar en succeir-se. Així, Adri i Marcel provaven al porter tot just passats els 5 minuts de partit.

El Sant Joan arribava amb perill però no aconseguia anotar i la banqueta començava a veure que s’estava perdonant massa. En aquell moment entrava al camp el dorsal 11 rival i els locals es van estirar per començar a crear ocasions de gol.

Pocs minuts va trigar el mateix dorsal 11 en donar la raó als que temien el seu potencial. Després d’una bona aturada de Solà i un parell de refusos massa curts, el golejador local va recollir la pilota a 10 metres de la porteria, va avançar en diagonal i va xutar amb força per anotar el primer gol del partit. (1-0).

El gol i els minuts previs al mateix van ensorrar als jugadors del Sant Joan, que van començar a acumular errades i desencerts un darrere l’altre. Una mala col·locació de l’equip en defensa va permetre una combinació fàcil dels locals que va acabar el dorsal 10 batent a Solà. (2-0).

L’equip estava completament fora del partit. La concessió d’oportunitats al rival anava a més, i els intents d’atac resultaven intranscendents. Fruït d’aquesta apatia, el Sta. Mª de Martorelles va augmentar el seu caseller per mitjà del dorsal 6, que va rematar sol una passada al segon pal. (3-0).

Aquest tercer gol va provocar un temps mort visitant amb la consegüent esbroncada de l’entrenador als jugadors per la manca de competitivitat que els havia dut a aquest marcador en un segment de tan sols 10 minuts. En el poc temps que quedava de primer temps, el Sant Joan no va millorar i els locals van poder anotar el quart gol, però el dorsal 8 va fallar una ocasió claríssima enviant la pilota fora. Sense res més, es va arribar al final de la primera part.

La xerrada al decans va anar en la mateixa línia que la del temps mort anterior. Es va recalcar que s’anava al darrere en el marcador per culpa dels errors comesos i el desencert al davant, però en cap cas per una gran superioritat del rival.

Inici de la segona meitat intens, com s’havia vist a la primera, fent-se el Sant Joan amo i senyor de la possessió de la pilota i tocant amb relativa paciència a la zona del mig del camp. Amb això, el premi va arribar als 8 minuts, quan la forta pressió exercida sobre la sortida de pilota rival es va veure recompensada amb una recuperació d’Adri, que va driblar al porter i va anotar el primer gol. (3-1).

No van trigar a reaccionar els de Sta. Mª de Martorelles, i només un minut després del 3-1, el dorsal 7 feia una gran jugada personal pel centre de l’atac i creuava la pilota davant la sortida a la desesperada de Solà. (4-1).

Però a diferència de la primera part, el Sant Joan no es va deixar enfonsar pel gol encaixat. Ara sí la intensitat dels visitants era admirable. Alejandro anava a terra amb convicció per recuperar una pilota i el contraatac resultant acabava amb un xut de Garcés taponat per la defensa. A la jugada següent i després d’un córner executat de forma poc ortodoxa, Adri resolia un embolic dins l’àrea per anotar el segon gol. (4-2).

L’equip anava a més i tenia al rival aculat dins el seu propi camp. Marcel buscava el gol des de la distància sense trobar porteria, però un instant després, en una jugada col·lectiva fantàstica, Rovira habilitava a Adri per fer el tercer gol afusellant al porter local des del segon pal. (4-3).

Semblava que l’empat estava a prop, però un error arbitral al donar un córner inexistent als locals va provocar les ires dels jugadors del Sant Joan que, més preocupats de protestar que de la pilota, no van parar atenció al joc i van encaixar el cinquè a la sortida del servei de cantonada. (5-3).

Van transcórrer diverses accions importants en els minuts finals, però no es van veure reflectides en el marcador. El Sta. Mª de Martorelles es va carregar de faltes i una gran recuperació d’Ivan des del terra va acabar amb Rovira caient a la banda davant el porter local. Entre protestes de targeta groga, que el jugador local no va veure, Adri va ser l’encarregat de xutar des del punt dels 10 metres. Malauradament el seu llançament va marxar per sobre de la porteria.

Ja a les acaballes del partit un altre xut des dels 10 metres. Aquest cop a càrrec de Solà i amb una bona aturada del porter rival. I quan el final de l’enfrontament planava sobre el camp, transició ràpida del dorsal 11 del Sta. Mª de Martorelles que la defensa no va saber aturar i que tancava el marcador. (6-3).

El rival era –i és– el líder del grup. I vam comprovar que, tot i les baixes, podíem guanyar. Si no arriba a ser per l’horrible final de primera part que vam fer, el resultat hagués estat molt diferent. Intentem millorar aquestes desconnexions.

J14 03/03/2013 || CEM Sant Joan FS - Ramon Muntaner AE "B"

El Sant Joan es deixa remuntar i segueix sense sumar a casa (3-5).
Feia gairebé un mes que l’equip no entrava al vestuari per fer la xerrada pre-partit. Gairebé un mes de descans de la competició de Lliga en que els entrenaments de mobilitat i possessió de la pilota s’havien intensificat. Això, sumat al record del partit de la primera volta contra els de l’Hospitalet, feia pensar que la victòria era més que possible.

L’inici de partit va ser un pèl imprecís per part dels dos equips, però l’experiència del Ramon Muntaner –o la mancança de la mateixa en el Sant Joan– va fer que fossin els visitants els qui aconseguissin el domini de la pilota en aquests primers minuts i creessin les primeres ocasions de gol.

Així, mentre Solà treia un 1 contra 1 de llibre i el pal escopia un xut creuat del dorsal 9 visitant, el Sant Joan intentava recuperar la possessió i començar a inquietar al porter rival. La primera i més clara ocasió la va tenir Alejandro, que després d’una gran combinació amb Carlos no va poder finalitzar bé per culpa de la bona sortida del porter visitant.

Mica en mica els locals s’anaven acomodant dins el partit i jugaven amb més fluïdesa. Una internada d’Ivan per l’esquerra de l’atac local va acabar amb un xut fort que va sortir fora molt a prop del primer pal de la porteria. I uns instants després arribaria el primer gol dels locals. Contraatac de Garcés que acaba per terra, l’àrbitre no xiula res i la pilota queda morta als peus d’Adri, que no s’ho pensa i clava l’esfèrica a la base del pal dret de la porteria visitant. (1-0).

El Sant Joan va aprofitar l’avantatge per jugar més relaxat, i les ocasions queien ara del seu costat. Rovira va obligar al porter a fer la segona aturada de mèrit del partit just abans del segon gol local. Recuperació en zona d’atac del Ramon Muntaner i transició ràpida de Carlos cap a Adri que rematava creuat i a baix des de la dreta per posar el Sant Joan dos amunt. (2-0).

El gol va deixar groguis als visitants que no aconseguien trenar cap jugada i perdien la pilota amb suma facilitat. El Sant Joan va tenir, als peus de Rovira i Adri, opcions per augmentar la diferència al caseller. I quan més morts semblaven els de l’Hospitalet, van ressorgir amb un gol acompanyat d’un pèl de fortuna. Una centrada des de l’esquerra va provocar un parell de rebots dins l’àrea que va aprofitar el dorsal 10 per posar la punta del peu i empènyer la pilota dins la porteria defensada per Solà. (2-1).

Quedava poc per acabar la primera meitat i Adri rebia una falta clara quan es disposava a girar-se per encara porteria tot sol. L’àrbitre no va xiular res i les queixes ostensibles de la banqueta local van fer que els advertís d’amonestar-los. A la jugada següent sí va xiular una clara falta a favor del Ramon Muntaner. Els visitants van executar amb encert l’estratègia, però encara va estar més encertat Solà per rebutjar amb el peu esquerre la rematada del capità rival. Malauradament la defensa va estar tova i va mirar mentre el dorsal 14 es llençava a terra per rematar el refús de primeres i anotar l’empat. (2-2).

La primera part va donar per poc més, però suficient perquè el Sant Joan tingués opció de fer el tercer gol. Adri es va marxar de l’últim defensa en el cos a cos, rebent falta, i va xutar al pal. El rebuig el va intentar agafar ell mateix però l’àrbitre va parar el partit quan la pilota arribava a peus de Rovira perquè el porter s’havia fet mal.

Descans després d’un últim xut de falta del Sant Joan que es va estavellar a la tanca defensiva i xerrada per advertir als jugadors que no podien donar segones oportunitats al rival com la que havia provocat l’empat. El partit es podia guanyar si es seguia jugant amb la mateixa intensitat i s’hi afegia un punt de concentració.

Entrada al camp una mica desencertada i, als 5 minuts, repetició de l’error puntual al que s’havia fet èmfasi durant el descans. Jugada enrevessada a l’interior de l’àrea del Sant Joan, Solà treu el xut a boca de canó del dorsal 9 fins a tres vegades consecutives però a la quarta el davanter rival eleva l’esfèrica que entra a porteria després de picar al travesser. (2-3).

L’emprenyada de la banqueta era monumental, com ho era també la de Solà, que ja va abaixar els braços definitivament quan, un parell de minuts després, un contraatac del Ramon Muntaner agafava desprevingut al Sant Joan i el dorsal 12 rematava al segon pal, tot sol, la centrada d’un company per posar el quart. (2-4).

Quedava molt partit per endavant però el Sant Joan estava absolutament defenestrat. Solà i una bona acció defensiva col·lectiva van evitar el cinquè gol en un curt interval de temps, però en atac faltaven idees. Per més inri, Carlos donar l’ensurt del partit després d’un fort xoc amb un rival en que es va fer un petit trau a la cella al caure a terra. Sortosament no va ser res, però no va poder seguir jugant.

Amb el pas dels minuts l’equip s’impacientava. Solà va treure ell mateix un contraatac fins a camp rival. Després de diversos rebots va aconseguir treure’s de sobre la pilota, però finalment va acabar als peus del dorsal 4 visitant, que a porta buida i des de mig camp va anotar el cinquè gol del seu equip. (2-5).

Tot i quedar més de 10 minuts pel final, semblava que el partit ja estava perdut. Des de la banqueta s’intentava esperonar als jugadors per tal que anessin cap amunt, tot i que sense massa èxit.

Només quan quedaven 4 minuts l’equip va semblar adonar-se que encara estaven vius. Marcel o va intentar de lluny, però la defensa va tapar bé el seu xut. També Adri ho va provar des de la distància, amb sort similar.

A la tercera va venir la definitiva. Ja jugant amb Solà com a lliure en camp contrari, el mateix porter va obrir la pilota a la seva esquerra. Marcel va controlar cap a dins i, sense pensar-s’ho massa, va engaltar un fort xut que el dorsal 2 visitant va desviar, despistant al porter i permetent que la pilota s’allotgés a l’interior de la porteria. (3-5).

El partit agonitzava i el Sant Joan protestava gairebé totes les decisions de l’àrbitre. Adri va poder marcar el quart amb un fort xut que va llepar el pal esquerre de la porteria, però no hi va haver sort ni temps per a més, doncs l’àrbitre va xiular el final del partit.

Ja ho vaig dir un cop acabat el partit i als vestuaris estant. Permetre un rebot ofensiu en bàsquet és donar una segona opció per fer 2 o 3 punts d’un total de 70 que se’n fan en un partit. Permetre al punta rival agafar un rebuig dins l’àrea en futbol sala significa  donar una segona opció de marcar un gol d’un total de 5 en aquest cas. I no ho vam fer una vegada, sinó dues al mateix partit. Pel cap baix i convertint el futbol en matemàtiques –que no ho és– sense aquestes segones opcions el marcador hauria quedat 3-3. Haurem de reflexionar com corregir aquest tipus d’errors.