J14 03/03/2013 || CEM Sant Joan FS - Ramon Muntaner AE "B"

El Sant Joan es deixa remuntar i segueix sense sumar a casa (3-5).
Feia gairebé un mes que l’equip no entrava al vestuari per fer la xerrada pre-partit. Gairebé un mes de descans de la competició de Lliga en que els entrenaments de mobilitat i possessió de la pilota s’havien intensificat. Això, sumat al record del partit de la primera volta contra els de l’Hospitalet, feia pensar que la victòria era més que possible.

L’inici de partit va ser un pèl imprecís per part dels dos equips, però l’experiència del Ramon Muntaner –o la mancança de la mateixa en el Sant Joan– va fer que fossin els visitants els qui aconseguissin el domini de la pilota en aquests primers minuts i creessin les primeres ocasions de gol.

Així, mentre Solà treia un 1 contra 1 de llibre i el pal escopia un xut creuat del dorsal 9 visitant, el Sant Joan intentava recuperar la possessió i començar a inquietar al porter rival. La primera i més clara ocasió la va tenir Alejandro, que després d’una gran combinació amb Carlos no va poder finalitzar bé per culpa de la bona sortida del porter visitant.

Mica en mica els locals s’anaven acomodant dins el partit i jugaven amb més fluïdesa. Una internada d’Ivan per l’esquerra de l’atac local va acabar amb un xut fort que va sortir fora molt a prop del primer pal de la porteria. I uns instants després arribaria el primer gol dels locals. Contraatac de Garcés que acaba per terra, l’àrbitre no xiula res i la pilota queda morta als peus d’Adri, que no s’ho pensa i clava l’esfèrica a la base del pal dret de la porteria visitant. (1-0).

El Sant Joan va aprofitar l’avantatge per jugar més relaxat, i les ocasions queien ara del seu costat. Rovira va obligar al porter a fer la segona aturada de mèrit del partit just abans del segon gol local. Recuperació en zona d’atac del Ramon Muntaner i transició ràpida de Carlos cap a Adri que rematava creuat i a baix des de la dreta per posar el Sant Joan dos amunt. (2-0).

El gol va deixar groguis als visitants que no aconseguien trenar cap jugada i perdien la pilota amb suma facilitat. El Sant Joan va tenir, als peus de Rovira i Adri, opcions per augmentar la diferència al caseller. I quan més morts semblaven els de l’Hospitalet, van ressorgir amb un gol acompanyat d’un pèl de fortuna. Una centrada des de l’esquerra va provocar un parell de rebots dins l’àrea que va aprofitar el dorsal 10 per posar la punta del peu i empènyer la pilota dins la porteria defensada per Solà. (2-1).

Quedava poc per acabar la primera meitat i Adri rebia una falta clara quan es disposava a girar-se per encara porteria tot sol. L’àrbitre no va xiular res i les queixes ostensibles de la banqueta local van fer que els advertís d’amonestar-los. A la jugada següent sí va xiular una clara falta a favor del Ramon Muntaner. Els visitants van executar amb encert l’estratègia, però encara va estar més encertat Solà per rebutjar amb el peu esquerre la rematada del capità rival. Malauradament la defensa va estar tova i va mirar mentre el dorsal 14 es llençava a terra per rematar el refús de primeres i anotar l’empat. (2-2).

La primera part va donar per poc més, però suficient perquè el Sant Joan tingués opció de fer el tercer gol. Adri es va marxar de l’últim defensa en el cos a cos, rebent falta, i va xutar al pal. El rebuig el va intentar agafar ell mateix però l’àrbitre va parar el partit quan la pilota arribava a peus de Rovira perquè el porter s’havia fet mal.

Descans després d’un últim xut de falta del Sant Joan que es va estavellar a la tanca defensiva i xerrada per advertir als jugadors que no podien donar segones oportunitats al rival com la que havia provocat l’empat. El partit es podia guanyar si es seguia jugant amb la mateixa intensitat i s’hi afegia un punt de concentració.

Entrada al camp una mica desencertada i, als 5 minuts, repetició de l’error puntual al que s’havia fet èmfasi durant el descans. Jugada enrevessada a l’interior de l’àrea del Sant Joan, Solà treu el xut a boca de canó del dorsal 9 fins a tres vegades consecutives però a la quarta el davanter rival eleva l’esfèrica que entra a porteria després de picar al travesser. (2-3).

L’emprenyada de la banqueta era monumental, com ho era també la de Solà, que ja va abaixar els braços definitivament quan, un parell de minuts després, un contraatac del Ramon Muntaner agafava desprevingut al Sant Joan i el dorsal 12 rematava al segon pal, tot sol, la centrada d’un company per posar el quart. (2-4).

Quedava molt partit per endavant però el Sant Joan estava absolutament defenestrat. Solà i una bona acció defensiva col·lectiva van evitar el cinquè gol en un curt interval de temps, però en atac faltaven idees. Per més inri, Carlos donar l’ensurt del partit després d’un fort xoc amb un rival en que es va fer un petit trau a la cella al caure a terra. Sortosament no va ser res, però no va poder seguir jugant.

Amb el pas dels minuts l’equip s’impacientava. Solà va treure ell mateix un contraatac fins a camp rival. Després de diversos rebots va aconseguir treure’s de sobre la pilota, però finalment va acabar als peus del dorsal 4 visitant, que a porta buida i des de mig camp va anotar el cinquè gol del seu equip. (2-5).

Tot i quedar més de 10 minuts pel final, semblava que el partit ja estava perdut. Des de la banqueta s’intentava esperonar als jugadors per tal que anessin cap amunt, tot i que sense massa èxit.

Només quan quedaven 4 minuts l’equip va semblar adonar-se que encara estaven vius. Marcel o va intentar de lluny, però la defensa va tapar bé el seu xut. També Adri ho va provar des de la distància, amb sort similar.

A la tercera va venir la definitiva. Ja jugant amb Solà com a lliure en camp contrari, el mateix porter va obrir la pilota a la seva esquerra. Marcel va controlar cap a dins i, sense pensar-s’ho massa, va engaltar un fort xut que el dorsal 2 visitant va desviar, despistant al porter i permetent que la pilota s’allotgés a l’interior de la porteria. (3-5).

El partit agonitzava i el Sant Joan protestava gairebé totes les decisions de l’àrbitre. Adri va poder marcar el quart amb un fort xut que va llepar el pal esquerre de la porteria, però no hi va haver sort ni temps per a més, doncs l’àrbitre va xiular el final del partit.

Ja ho vaig dir un cop acabat el partit i als vestuaris estant. Permetre un rebot ofensiu en bàsquet és donar una segona opció per fer 2 o 3 punts d’un total de 70 que se’n fan en un partit. Permetre al punta rival agafar un rebuig dins l’àrea en futbol sala significa  donar una segona opció de marcar un gol d’un total de 5 en aquest cas. I no ho vam fer una vegada, sinó dues al mateix partit. Pel cap baix i convertint el futbol en matemàtiques –que no ho és– sense aquestes segones opcions el marcador hauria quedat 3-3. Haurem de reflexionar com corregir aquest tipus d’errors.