Al Sant Joan li falten 5 minuts de partit per culminar la remuntada (2-3).
Moltes baixes locals davant la visita del Montserrat Xavier. A les ja
conegudes de Ferrer i Carlos s’hi afegia, a última hora, Ivan. Tot i això, l’equip
es va conjurar per treure el millor de sí, sempre amb el record del partit d’anada
present en les ments dels jugadors.
Inici fort dels locals, amb Marcel exercint de tanca improvisat per les
molèsties que arrossegava Garcés. Primers minuts de tanteig fins que Adri va
ser el en obrir foc i fer treballar al porter rival amb un bon xut sec que va
acabar a córner.
El Montserrat Xavier també es va animar i mitjançant un hiperactiu dorsal
17, va començar a posar setge a la porteria defensada per Solà, qui havia d’intervenir
per primera vegada i de forma providencial al minut 7. Res va poder fer però un
parell de minuts després quan una bona combinació visitant la va finalitzar amb
èxit el dorsal 3. (0-1).
Els jugadors del Sant Joan sabien que això podia passar i no van defallir,
però sí van començar a cometre algunes imprecisions que feien fer hores extres
a Solà sota pals. En una d’aquestes, i amb el porter local ja superat, van
haver de ser Rovira i Alejandro qui, entre els dos, traguessin la pilota de la
línia de gol quan l’equip rival ja el cantava.
Moment de patiment a la banqueta del Sant Joan, on l’únic canvi disponible
anava rotant amb fluïdesa per evitar arribar esgotats al final del partit.
Desafortunadament els fonaments del patiment es van confirmar quan, després d’una
jugada d’estratègia, el dorsal 11 del Montserrat Xavier empenyia l’esfèrica tot
sol des de la mateixa línia de gol, permetent-se fins i tot el luxe d’enviar
una primera rematada al pal per anotar en el rebot. (0-2).
Malauradament aquest fort cop si que va fer caure al Sant Joan a la lona.
Els jugadors es perdien entre protestes, queixes i crits, i començaven a
sortir-se del partit. Durant el temps mort es va intentar rectificar aquesta
dinàmica, però no hi va haver sort i just abans del final de la primera part el
Montserrat Xavier culminava un gran contraatac conduït pel dorsal 17 i
finalitzar a plaer per 20. (0-3).
Un parell de xuts de Marcel i Garcés amb dues grans respostes del porter
rival van servir de cloenda per a aquests primers 25 minuts.
El descans va servir, més que mai, per descansar. L’esforç havia estat
important i ho seria encara més a la segona part, on s’havia de sortir a per
totes si es volia aixecar el partit.
L’equip va saltar a la pista un pèl més connectat i això es va fer notar
amb una bona defensa durant els primers minuts. En atac, Adri seguia topant-se
amb la grana actuació del porter visitant, que treia tot el que arribava als
seus dominis.
Per sort per al Sant Joan, el Montserrat Xavier va patir uns compassos del
que semblava una davallada física i va començar a concedir ocasions de gol. Un
xut que va sortir fora per poc d’Alejandro va precedir el primer gol local. Una
falta a l’esquerra de l’atac del Sant Joan la van executar Marcel i Adri fent
ús de l’estratègia per a què l’11 dels locals clavés la pilota a l’escaire de
la porteria rival. (1-3).
El Montserrat Xavier va despertar de cop i, excepte un parell de pilotes
llargues a Adri, va tancar al Sant Joan dins el seu propi camp i tot van ser
atacs visitants en els minuts següents al gol local. Solà i la defensa van
estar magistrals per desballestar, una rere l’altra, totes les ofensives. Quan
la tempesta va amainar va tornar el domini de la pilota del Sant Joan. Una bona
jugada d’Adri la va rematar Garcés molt forçat, i entre el porter i el pal van
repel·lir la pilota.
Els locals buscaven el gol i van avisar amb una gran passada en diagonal de
Marcel que a punt va estar de caçar Alejandro. Un parell de jugades després,
passada llarga de Solà per a Adri, que va rematar de primeres i a la mitja
volta per treure les teranyines de l’altre escaire de la porteria visitant. (2-3).
El últims minuts van volar i el Sant Joan ho va intentar de totes les
formes possibles. Adri no va poder rematar en condicions una passada d’Alejandro,
un Rovira molt intens es va topar amb el porter i el pal, i els últims instants
amb porter-jugador els va gestionar molt bé el Montserrat Xavier fins al moment
del xiulet final.
Bon partit malgrat les baixes. És una llàstima no haver posat els cinc
sentits al camp durant tots els 50 minuts, doncs d’haver estat així
probablement aquesta crònica relataria una victòria local. S’ha de reconèixer que
el rival va fer un molt bon partit, molt seriós, si més no. Com sempre, cal
millorar, però estem en el camí correcte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada