J8 23/12/2012 || CEM Sant Joan FS - Maristes Sants Les Corts CE "A"

El Sant Joan deixa bones sensacions però no aconsegueix acabar d’arrancar el vol (0-1).

L’ambient abans del partit era estrany. Potser per la proximitat al Nadal i/o a les vacances. Potser perquè el partit era un derbi entre Maristes. Potser pel fet de venir d’una victòria -la primera i única de moment- la setmana passada. Potser per la posició del rival a la classificació -just per sobre del Sant Joan, amb 2 punts més- abans de començar el partit. Per la raó que fos, l’ambient es notava un pèl massa distès i no s’auguraven bones sensacions.

Començament de partit seriós, després d’un bon escalfament i una breu xerrada amb els jugadors. Els dos equips van sortir al camp molt ben plantats i sense donar facilitat al rival i van ser els visitants qui primer van començar a atacar. Ho provaven amb xuts llunyans que no anaven a porteria, però aconseguien intimidar als locals, que per un moment van semblar acular-se darrere.

Fins al minut 6 molt control de pilota dels visitants i molt bona defensa en bloc del Sant Joan, que tapava els moviments rivals amb una bona col·locació en zona. Però Maristes Sants feien anar realment de bòlid a Garcés i Alejandro, que veien com la seva marca canviava cada 10 segons. Mentrestant, Marcel pressionava a dalt intentant evitar combinacions de pilota fàcils del rival. Finalment però, els visitants van aconseguir desestabilitzar la defensa local i van trobar un espai pel centre, on el dorsal 8 va rebre tot sol i va estar a punt de marcar. Solà, molt ràpid, va sortir al seus peus per evitar el primer gol del partit i enviar la pilota a córner.

El Sant Joan estirava línies poc a poc i començava a disposar d’ocasions. La majoria eren xuts llunyans tapats pels defensors rivals que acabaven a córner. Ferrer va ser el primer que va provar de marcar després d’una sacada de cantonada, però el seu xut va marxar desviat. Els locals disposaven de moltes jugades a pilota aturada però no en concretaven cap. Les indecisions i la falta d’estudi de les situacions d’estratègia practicades van fer que la major part dels córners a favor acabessin sense ni tan sols ser rematats.

La sortida de Rovira al camp va aportar un pèl de rauxa en atac. Ell va ser el protagonista de les dues jugades de més perill del seu equip durant el primer temps. En la primera, no va poder enviar a porteria una passada en profunditat d’Adri després d’una gran paret entre els 2. La segona clara ocasió la va crear el mateix Rovira al robar una pilota al mig del camp i avançar fins l’àrea rival on el porter va treure el genoll per aturar el fort xut amb la puntera del dorsal 10 del Sant Joan.

Poca feina però ben resolta a l’altra porteria per Solà durant aquesta primera meitat, on la bona defensa del Sant Joan evitava que els visitants combinessin amb facilitat un cop passada la línia de mitjos. Les poques vegades que ho van aconseguir es van trobar amb un inspirat Carlos a darrere que, amb l’ajuda d’Ivan, va desarticular una jugada perillosa per banda esquerra de la defensa local quan el rival ja buscava la línia de fons amb el temps gairebé esgotat.

A la mitja part diverses coses a millorar i reflexionar. El primer era no posar-nos nerviosos, el partit era lent però els jugadors havien de veure els temps i no precipitar-se. El segon punt  important va ser una petita bronca per la no utilització de les estratègies a pilota aturada o per la seva mala praxis, que no la seva execució -més enllà que una jugada acabi amb el resultat desitjat, no es van realitzar bé en el seu procés cap vegada-.

La segona part començava amb un tònica similar a la primera, Maristes Sants prenien la possessió de la pilota i posava setge des del primer minut a la porteria defensada per Solà. El Sant Joan es mostrava correcte en totes les zones del camp i provava d’atacar amb més voluntat que eficàcia.

Als pocs minuts però es va veure un canvi de dinàmica en el partit. Maristes Sants va prémer l’accelerador i va començar a crear oportunitats de gol cada vegada més clares. Solà es jugava el físic per salvar una doble ocasió del dorsal 5 rival i Rovira tallava una passada de la mort quant el dorsal 10 visitant ja tenia la canya a punt per rematar. També s’hi va sumar Ferrer, que havia de posar tot el seu esforç en defensar al pivot rival, un corcó en tot moment per la seva facilitat tant per rebre d’esquenes com per moure’s de banda a banda del cap buscant espais.

Finalment la insistència dels visitants va tenir premi. En un dels pocs atacs del Sant Joan fins al moment, una pèrdua de pilota va propiciar un contraatac mortal de Maristes Sants, que després de dues passades precises va marcar per mitjà del dorsal 8, que es desfeia de Solà i empenyia la pilota al fons de la porteria tot i l’intent infructuós de salvar el gol de Rovira. (0-1).

El gol va ser molt celebrat per la banqueta rival, conscients que era un pas important de cara a guanyar el partit, doncs Maristes Sants ha vist poques dianes en els partits disputats fins ara. D’altra banda el Sant Joan no va variar la seva dinàmica de joc, i tal com havia passat a la primera part va anar de menys a més en atac, començant a crear les primeres jugades de perill però sense arribar a definir-les.

Molt control de pilota i moltes passades però poca verticalitat. Ivan i Adri xutaven fora des de posicions llunyanes i Marcel posava a prova al porter en l’únic xut a porta de l’equip en tota la segona part al culminar una paret per la banda dreta. La posició forçada en que es trobava li va impedir donar la potència suficient a la pilota com per sorprendre al porter rival.

A falta de 4 minuts pel final i després que Solà hagués hagut d’intervenir de forma providencial a un atac dels visitants, Maristes va sortir amb 5 jugadors de camp, exercint el propi Solà de 5è jugador. Maristes Sants es van tancar amb criteri mentre el Sant Joan tocava i tocava buscant un espai per aconseguir el gol de l’empat. Després d’un minut seguit de possessió de pilota, els locals van aconseguir crear un petit desajustament defensiu en el seu rival, Alejandro va quedar sol al córner esquerre de l’atac però la seva centrada-xut va marxar fora sense que ningú la toqués.

Aquesta va ser l’última oportunitat dels locals, que van veure com el partit s’acabava després de dues pèrdues consecutives en la construcció de joc. No van faltar les protestes del Sant Joan a l’àrbitre pel temps de joc suposadament retallat, doncs segons el cronòmetre dels locals encara corria el minut 49 quan el col·legiat va decidir xiular el final del derbi entre Maristes.

Cada dia repeteixo el mateix però és el que hi ha: seguim una bona línia ascendent però encara hem de millorar molt. En aquest partit vull fer èmfasi sobretot en la mala execució de l’estratègia. Els córners els vam malgastar gairebé tots i la sortida de pressió no vam arribar a concretar-la cap vegada. La feina sobre el camp, tant en partits com en entrenaments, cal complementar-la amb una mica de repàs teòric de la pissarra per tal que les coses surtin tal i com volem en les jugades d’estratègia.

Ho deixem de moment fins l’any que ve, de manera que bones festes a tots.

J7 15/12/2012 || Font-Rubí CE "A" - CEM Sant Joan FS

Aflora l’orgull en els jugadors del Sant Joan per aconseguir els 3 primers punts de la temporada (3-6).

Ambient rural (tenint en compte el costum de jugar a la ciutat) a mesura que ens apropàvem a Guardiola de Font-Rubí. Un cop allà, vam trobar una pista molt digna, descoberta però no tancada. Tot i això, el fred no causava massa problemes i la temperatura era agradable per tractar-se d’una tarda de mitjans de desembre. Els jugadors es van canviar amb calma i tranquil·litat i van tenir temps de fer un escalfament llarg i profitós. Xerrada abans de començar en que es va fer especial èmfasi a l’actitud que s’havia de mantenir sobre el camp per evitar cometre els errors de partits anteriors.

Xiulet inicial i primeres passades un pèl compromeses del Sant Joan en defensa. Després d’un parell d’intents d’atac el rival va robar la pilota i va començar a crear joc. Poc es pensaven els visitants que la jugada acabaria amb el dorsal 5 del Font-Rubí avançant en diagonal sense que ningú l’entrés per finalitzar-la amb un xut creuat i anotar el primer gol quan tot just s’havia jugat 1 minut de partit. (1-0).

El pensament unànime era clar: “com sempre” i es que ja són molts els partits que hem començat perdent des del minut 1. Però aquesta vegada va ser diferent. Lluny d’enfonsar-se, els jugadors van seguir jugant sense pensar en el marcador, controlant la pilota i provant de sorprendre al rival. D’aquesta manera van estar a punt de connectar un parell d’ocasions clares que no es van aconseguir rematar a porta. Al minut 6, la tercera aproximació a la porteria rival es convertia en l’empat. Garcés treia un contraatac en que per fi pujaven 3 jugadors i cedia cap a Ivan, que després d’avançar uns metres i veure que li tapaven una hipotètica passada a un company, va decidir amb encert xutar a porteria. La pilota va entrar com un obús sense que el jove porter del Font-Rubí pogués parar-la. (1-1).

El Sant Joan es va créixer i va començar a posar setge a la porteria local. Rovira, que havia sortit en punta d’atac, es movia entre els defensors rivals originant un petit caos que ajudava a les internades per banda d’Ivan i Alejandro, molt actius en aquest inici. Així arribaven alguns primers xuts visitants en que el porter va haver d’intervenir de forma providencial per evitar el gol.

També a la porteria del Sant Joan, Solà es veia obligat a sortir dues vegades als peus del pivot rival per tallar la seva progressió quan ja entrava a l’àrea amb la pilota controlada. Però per segona vegada en aquest partit, a la tercera anava la vençuda. Una bona combinació de tot l’equip del Font-Rubí, sumat a un moment de desconcert de la defensa del Sant Joan va permetre als locals tornar-se a avançar en el marcador al minut 11 de la primera part. (2-1).

Cap pressió, els jugadors del Sant Joan van seguir amb la mateixa dinàmica intensa que, tot i el resultat, els estava permetent manar en el partit. Així, només dos minuts després del gol local, Adri i Marcel, acabats d’entrar al camp, es van inventar una jugada magnífica per tornar a situar l’empat al marcador. El dorsal 11 va passar entre línies al capità, que es va quedar sol davant del porter però no va aconseguir batre’l. El mateix Marcel va recollir el refús i, des de la banda dreta, va veure l’entrada d’Adri pel mig i li va posar una passada perfecta, per tal que el punta rematés amb l’esperó de forma espectacular davant la sorpresa dels defenses i porter rivals que només van mirar com la pilota s’allotjava pacíficament dins la seva porteria. (2-2).

L’alegria desfermada de la banqueta local contrastava amb l’actitud seriosa dels jugadors que estaven sobre el camp, que després de celebrar el gol van seguir amb màxima concentració sense distreure’s. Fruït d’això, només un minut després de l’empat, Ivan llançava un contraatac perillós, es desfeia amb una croqueta espectacular de l’últim defensor i sortejava al porter amb una passada al segon pal on pujava Marcel per empènyer el tercer gol. (2-3).

Eren els millors minuts del Sant Joan en el que va de Lliga i l’equip no ho desaprofitava. Adri es desfeia de dos defensors i es centrava per provar el xut, però el porter, ben col·locat, aconseguia aturar. També Carlos ho intentava a la sortida d’un córner amb una gran rematada rectificant la seva posició, però sense sort.

Cinc minuts abans del descans el Sant Joan ampliava el seu avantatge. La lluita ferotge de Carlos per una pilota en camp propi li permetia recuperar l’esfèrica davant les protestes del públic que demanava falta. L’àrbitre va deixar continuar la jugada i el dorsal 4 del Sant Joan, després d’avançar uns metres, va tirar una passada perfecta per Adri, que sol davant del porter li va picar la pilota per la dreta per anotar el quart gol del seu equip. (2-4).

Festa grossa a la banqueta visitant, que uns minuts abans veia com l’àrbitre els posava contra les cordes al xiular quatre faltes rigoroses en un espai molt curt de temps. Els següents minuts de partit van deparar més calma que els anteriors, només un potent xut d’Adri va inquietar la defensa rival, i el Font-Rubí va avançar molt les seves dues puntes en un intent d’obrir el camp que no va sorgir l’efecte desitjat.

Final de la primera part i felicitació merescudíssima a tot l’equip per la gran primera meitat jugada. Els jugadors estaven contents però s’havien de concentrar en mantenir el nivell mostrat fins al moment, doncs els fantasmes del partit contra el Sta. Mª de Martorelles sobrevolaven la pista amenaçant als visitants.

La segona part va començar amb molt de control per part dels dos equips. De cop però, als 5 minuts, el partit es va trencar. Atacs d’uns i altres, la defensa del Sant Joan fent hores extres per aturar envestides rivals, incloent-hi una jugada amb porter-jugador del Font-Rubí que va obligar a l’entrenador a gastar el seu temps mort per donar les indicacions necessàries per tal de defensar aquesta situació de joc. A l’altra porteria les combinacions del Sant Joan eren mortals i només el poc encert en els metres finals va evitar que, primer Rovira i després Ivan marquessin el cinquè gol després de dues jugades col·lectives d’escàndol.

Els minuts s’escolaven i el Sant Joan seguia prement l’accelerador. Alejandro estava a punt de marcar en una internada per la dreta i, al minut 38, el Font-Rubí es quedava amb un jugador menys quan el dorsal 2 feia l’enèsima entrada a Marcel i veia la segona targeta groga. Els locals es quedaven amb un menys durant dos minuts, dos minuts que probablement i curiosa van ser els pitjors del Sant Joan de tot el partit. La precipitació per aprofitar la superioritat va fer que les passades es tornessin imprecises i els xuts estiguessin mal triats.

Passats els dos minuts, ara sí, el Font-Rubí s’ho va jugar tot pel tot i va treure porter-jugador. Semblava que els locals no estaven habituats a aquesta conjuntura, doncs els costava moure la pilota amb agilitat. Adri, situat en punta, va estar molt hàbil per robar la pilota a l’últim jugador i encarar porteria amb el camp per ell sol, ni defensors ni porter. Incomprensiblement, el dorsal 11 visitant va avançar un parell de metres i va xutar, des del mig del camp, amb l’interior del peu esquerre i caient a terra. Van ser uns 5 segons llarguíssims fins veure que la pilota, mansa, tocava el pal dret de la porteria i entrava a contracor després d’agafar direcció cap a l’altre pal. Adri es posava les mans al cap i uns segons després demanava perdó a la banqueta -que estava fora de si- per l’esglai ocasionat. No obstant, el gol pujava al marcador. (2-5).

Quedaven pocs minuts però els locals no es rendien i seguien amb la seva tàctica ofensiva amb més cor que cap. Això va quedar palès quan l’àrbitre els va assenyalar la cinquena falta i van anar a protestar en bloc. Mentre ho feien, Adri va plantar la pilota i, induït per ell mateix o pels crits del seu capità, va sacar ràpid la falta xutant a porteria des del seu propi camp. La pilota va creuar tota la pista per l’aire fins a tocar la xarxa per dins. (2-6).

El partit estava sentenciat però encara hi va haver temps per un últim gol dels locals al minut 49. Un xut de falta potent proper a l’àrea en que la barrera es va obrir va significar l’últim gol del partit. (3-6).

Només una petita tangana final va tacar el partit quan ja agonitzava. Carlos robava una pilota al pivot rival que no s’ho va prendre massa bé i li va etzibar dues puntades de peu totalment fora de lloc. Ivan va sortir a defensar al seu company apartant bruscament al jugador del Font-Rubí i l’entrenador local va acabar veient targeta groga per envair el camp a l’entrar per protestar a l’àrbitre.

Amb un últim refús als núvols de Carlos l’àrbitre va dir que ja en tenia prou i va xiular el final del partit davant les protestes, encara, de la banqueta i el públic locals i l’alegria dels visitants, que sumaven els primers punts de la temporada en un gran partit.

Només felicitar a l’equip perquè per fi va treure allò que al sud en diuen “la casta”. No era el millor rival que hem trobat, cert, però l’actitud bolcada al camp dels jugadors del Sant Joan va ser el que realment els va conduir a la victòria, més enllà de la tècnica de cadascun o de la tàctica utilitzada durant el partit. Seguiu així.

J6 02/12/2012 || CEM Sant Joan FS - Inter Ripollet CFS "A"

Una fluixa defensa condemna al Sant Joan a una altra golejada (4-8).

Jornada 6 i visita de l’Inter Ripollet a la pista de l’Estació del Nord. La baixa de Ferrer per segona vegada aquesta temporada debilitava l’equip a darrere, però els jugadors eren conscients d’això i sabien que havien de tenir un plus de concentració.

Sacada de centre dels locals i, després de 3 passades consecutives en camp propi, intercepció del dorsal 8 rival i cursa solitària del mateix jugador fins l’àrea del Sant Joan per afusellar a Solà quan només s’havien jugat 20 segons de partit i obrir el marcador. (0-1).

Va ser un cop dur per al Sant Joan, que gairebé començava el partit perdent. Tot i això, poc a poc van anar  arribant ocasions diverses per empatar. Al minut 3 Carlos provava sort de lluny sense trobar porteria i, uns instants després, Adri xutava desviat a la dreta de la porteria visitant. A l’altra banda del camp els problemes eren més que evidents per als locals. La velocitat i tècnica dels jugadors del Ripollet va estar a punt de costar el segon gol rival , però primer Garcés i després Solà van treure una clara doble ocasió del dorsal 8.

Res van poder fer cap dels dos en el que sí va significar el 0-2. Després de diversos rebots en zona perillosa i alguna indecisió defensiva, el dorsal 9 empalava la pilota des del lateral de l’àrea per marcar amb l’ajuda del pal. (0-2).

El partit es posava molt coll amunt i tot just es complia el minut 10 de joc. I encara es va posar més difícil quan, dos minuts després del 2n gol del Ripollet, el dorsal 7 aprofitava l’enèsima errada en defensa del Sant Joan per batre a Solà amb un xut ras i creuat. (0-3).

La moral de l’equip començava a decaure, però encara quedaven forces i temps per seguir lluitant pel partit. Així i després d’uns minuts de setge rival a l’àrea de Solà, el Sant Joan es va treure la pressió de sobre i va començar a intimidar a la fluixa defensa visitant. Rovira ho va intentar amb una internada per la banda, però el seu xut va sortir llepant el pal. A la següent jugada, una bona combinació entre Adri i Marcel l’acabava el dorsal 11 local amb una bona rematada que feia lluir el porter del Ripollet per primera vegada en tot el partit.

El premi del gol per als locals arribaria uns minuts més tard. Rovira va sacar de banda a la dreta de l’atac per Marcel. El capità va rebre tan sol a 10 metres de la porteria que va tardar un parell de segons en creure-s’ho, suficient per engaltar un fort xut creuat que superava al porter i donava ales al Sant Joan.

Tot i al revifalla, els blau-i-grocs seguien erràtics en la passada, cosa que els va costar més d’un ensurt en forma d’ocasió rival, resolt amb encert per Solà en primera instància i rebutjat per Ivan en un segon atac visitant. A l’altra banda del camp Marcel, molt actiu, mirava de combinar amb els seus companys amb més ganes que encert, doncs la rapidesa dels jugadors rivals provocava una intercepció de gran part de les passades del Sant Joan.

Final de la primera part amb el partit en stand by. El clar domini visitant s’havia anat apaivagant i poc a poc el Sant Joan havia començat a posar-se les piles. Però no era suficient, doncs la diferència encara era de 2 gols al marcador i de molts “uiis!” pel que fa a ocasions de perill. Replantejament mental per a la segona part i xiulet de l’àrbitre que indicava l’inici dels segons 25 minuts.

Per fi semblava que ens entraria al cap la concentració necessària per afrontar el partit, però res d’això. Errors i més errors en passades i moviments que propiciaven oportunitats per a un rival que, inexplicablement, marrava un darrere l’altre tots els atacs dels que disposava, a pesar de les facilitats de la defensa del Sant Joan. Potser va ser això el que va esperonar als locals, o potser va ser aquella màxima del futbol que afirma que aquell qui perdona, ho acaba pagant. El fet es que al minut 29 els locals retallaven distàncies al marcador quan Adri va aprofitar una gran passada de Marcel per anotar, amb cama esquerra i per baix, el segon gol del seu equip. (2-3).

Els jugadors es van créixer i dos minuts després una recuperació en zona de mitjos de Garcés va anar a parar als peus d’Adri que, des de la dreta i sense pensar-s’ho dues vegades, es va treure de la màniga una canonada imparable que no va veure el porter visitant i va fer pujar l’empat al marcador. (3-3).

Començava un partit nou a partir d’aquest instant però el Ripollet no estava disposat a deixar-se remuntar. Com per art de màgia, aquest tercer gol en contra va despertar als visitants de la seva letargia i van començar a atacar de forma ferotge la porteria rival. En els primers moments la defensa va aguantar bé les escomeses del rival. Solà amb un parell de peus va estar providencial, Ivan es multiplicava a la banda per evitar internades perilloses, i la potència de Carlos desballestava tots els intents de dribling del dorsal 9 del Ripollet.

Però aquest ritme frenètic va acabar per desorganitzar la defensa local i al minut 36 el dorsal 9 del Ripollet rematava en planxa una passada de la mort del dorsal 14, que havia quedat sol després d’un bon moviment col·lectiu dels visitants, i tornava a posar per davant al seu equip. (3-4).

Sense temps per reaccionar al gol encaixat, el Sant Joan es va veure sotmès per l’atac visitant i treia pilotes en zona perillosa com podia, però sense cap criteri ni convicció. Els jugadors es defensaven dins la seva àrea com gat panxa enlaire però aviat el Ripollet va veure premiat el seu esforç. En una jugada calcada a la que va provocar el quart gol visitant, era el dorsal 14 aquesta vegada qui va posar la pilota lluny de l’abast de Solà, al rematar des de terra una centrada rasa d’un company seu. (3-5).

El Ripollet no en tenia prou i seguia amb un ritme ofensiu infernal. Les bandes eren punyals que percudien sense compassió a la malmesa defensa local,  encara quedaven 10 minuts de partit. Tímidament el Sant Joan provava de contraatacar, però sense fortuna. La ocasió més clara la van protagonitzar Marcel i Adri quan van aconseguir trenar una paret esplèndida, sortejant a 3 rivals, però que el capità va rematar fora molt forçat.

Després d’aquest petit oasi atacant, els locals van haver de tancar files altra vegada, tot i anar perdent, a causa de la virulència dels atacs del Ripollet. En una d’aquestes ocasions el dorsal 8 aprofitava una badada defensiva per marcar el sisè gol del seu equip. (3-6).

Quedaven 7 minuts de partit i ningú es conformava amb el resultat que reflectia el marcador. Així ho van demostrar els dos equips, estavellant cadascun una pilota al pal de la porteria rival en jugades gairebé consecutives. Qui va tornar a marcar, però, va ser Adri, que va aprofitar un servei de córner d’Alejandro per donar esperança a l’equip. (4-6).

Aquell va ser el punt d’inflexió final del partit. Mentre Solà li deia a l’entrenador comentant: “si d’aquí a 2 minuts seguim així, sortim amb porter-jugador”, el dorsal 7 rival consolava al seu porter pel gol: “tranquilo, que ahora metemos otro y ya está”. Per desgracia per al Sant Joan el dorsal 7 va exercir de visionari. Sacada de centre del Ripollet, passada en profunditat per al 8 rival que es plantava sol davant Solà i anotava a plaer. (4-7).

Quedaven 5 minuts de partit però ja estava acabat. Els visitants es van relaxar i els locals van deixar de resistir-se i van donar el braç a tòrcer. El partit estava perdut. Però encara quedava una acció digna de veure. En una sortida de Solà per ajudar a la mobilitat de l’equip, el Ripollet va robar la pilota i, des del mig del camp i en carrera, el dorsal 7 visitant va picar la pilota amb subtilesa, elevant-la per sobre de tots per esquivar al porter i anotar un gol digne d’aplaudiment. (4-8).

Final del partit. Jugadors capcots, amb raó, doncs eren conscients que havien deixat escapar una altra oportunitat d’aconseguir els primers punts de la temporada enfront un rival que possiblement té el millor atac de la lliga però flaqueja moltíssim en defensa.

Segueixo culpant l’actitud i concentració de tot alhora de justificar els mals resultats. Cert que ens falta experiència en aquesta competició, però anar perdent i fer només una falta en tota la segona part no és falta de físic o de tècnica, és manca d’actitud. I permetre segons quins controls i driblings del rival, així com marrar passades fàcils o deixar escapar al jugador marcat, no em sembla falta de conceptes tàctics sinó manca de concentració. Poc a poc hem de millorar, tot i que sembla que anem enrere en aquests últims partits, però confio que podrem redreçar un rumb que fins al moment encara no hem acabat de trobar mai.