El partit es preveia difícil. La visita del líder imposava cert
respecte als jugadors del Sant Joan que, tot i això, estaven més motivats que
mai amb l’objectiu d’aconseguir la primera victòria de la temporada.
Inici de partit fulgurant. Lluny d’acular-se, els locals van
prendre la iniciativa i es va fer amos de la pilota, tancant al rival dins el
seu propi camp. Durant els primers 2 minuts Carlos va provar, amb bon criteri, fins
a 3 vegades el xut llunyà, fruït de la fluixa pressió del rival. Al minut 4
Adri tenia una doble oportunitat claríssima. La primera rematada la va aturar
amb el pit el jove porter de Martorelles i, després d’un mal rebuig defensiu provocat
per la pressió d’Ivan, Adri tornava a rematar amb sort similar a causa del bon
posicionament del porter, que va enviar la pilota a córner quan ja es cantava
el primer gol.
Un minut després el Sant Joan tornava a la càrrega davant un
rival espantat que no aconseguia connectar més de tres passades seguides. Així,
Rovira rematava un córner des de la banda i estava a punt de sorprendre al
porter amb un bon xut creuat. Però tot i aquesta superioritat, un error en
defensa del Sant Joan va permetre al dorsal 7 visitant plantar-se tot sol
davant Solà, que per sort per als locals va estar rapidíssim en la sortida i va
salvar la primera ocasió clara del Martorelles.
I quan semblava que els visitants despertaven i començaven a
entrar dins el partit, Rovira va assistir a Adri, situat a la banda esquerra de
l’atac, i l’11 va engaltar un fort xut que va doblegar les mans del porter per
acabar entrant dins la porteria i avançar als locals en el marcador. (1-0).
Amb l’avantatge aconseguit, el Sant Joan intentava seguir
jugant igual que a l’inici, però es va notar en excés l’entrada al camp del
dorsal 11 visitant, sens dubte el millor jugador del Martorelles. Solà va haver
d'intervenir dues vegades gairebé consecutives a dos xuts llunyans però molt
potents del jugador recent entrat a pista i també Ivan va tenir feina per
aturar les seves internades per banda esquerra.
El minuts passaven i el Martorelles avançava línies cada cop
més, permetent algun que altre contraatac als locals. En una d’aquestes
ocasions Alejandro marxava sol per la banda dreta i, just després de xutar
forçat, rebia una càrrega totalment fora de lloc i per l’esquena del talentós
dorsal 11 rival. L’àrbitre va fer veure que no havia vist res i va prosseguir
amb el partit.
S’acostava el final de la primera part. Adri i Marcel havien
tastat de primera mà la duresa d’alguns defenses rivals -duresa, d’altra banda,
habitual en aquest tipus de competició- i fruït d’això van forçar diverses
faltes perilloses. Al minut 24, una falta sobre el dorsal 7 local va permetre a
l’entrenador demanar un temps mort per preparar la seva execució. Carlos al
servei, marca la jugada, Marcel arranca per sortir de l’àrea mentre Garcés li
fa un bloqueig de manual, el mateix Marcel rep absolutament sol i la seva
centrada xut la remata a gol Alejandro, després d’aparèixer per fora de la
barrera. (2-0).
Un parell de jugades després l’àrbitre xiulava el final de
la primera part just després d’una puntada de peu sense pilota del dorsal 11 a
Garcés que també va decidir obviar el col·legiat. Els jugadors locals es dirigien
cap a la seva banqueta sabedors que el gran esforç i actitud que havien mostrat
es veia reflectit al marcador.
Inici de la segona part i problemes per al Sant Joan. Només
durant els primers minuts ja es va veure que el partit no seguiria el mateix
rumb que a la primera meitat, i aviat això es va reflectir en el marcador.
Primer dels tres errors greus dels locals al sacar un córner, intercepció del
dorsal 7 rival i cursa cap a l’àrea rival on es van plantar dos jugadors sols
davant Solà, que finalment va ser batut per baix pel mateix conductor del
contraatac. (2-1).
Aquesta, però, va ser una de les poques jugades en que el
dorsal 11 del Martorelles no va intervenir en atac. Era l’epicentre del seu
equip en tot moment, creava perill tant per la banda dreta com arribant des de posicions més
endarrerides i xutant de lluny. Poc a poc s’estava convertint en un malson per
al Sant Joan, que s’anava tancant dins el seu propi camp en una reacció de por
a perdre la renta que s’havia aconseguit a la primera meitat.
Tot i això el Sant Joan no li perdia la cara al partit i
contraatacava quan en tenia ocasió. Rovira forçava un córner després d’una bona
galopada per la banda dreta, córner que rematava Garcés un pèl per sobre del
travesser. En defensa l’equip es mostrava sòlid però cada cop li costava més impedir els xuts indiscriminats
del dorsal 11 rival, que semblava tenir un canó a la cama dreta.
Malauradament tant picar pedra va servir als visitants per
aconseguir empatar. Una falta molt semblant a la que havia propiciat el segon
gol local la va aprofitar el dorsal 11 del Martorelles per igualar el partit
amb l’ajuda d’una tanca defensiva poc encertada que es va obrir en el moment
del xut. Segon error greu. (2-2).
Quedaven encara 15 minuts de partit i podia passar de tot.
Els atacs del Martorelles seguien sent molt perillosos, però no ho eren menys
que els contraatacs del Sant Joan, que sortia amb tot cada vegada que robava la
pilota. Carlos no va connectar amb Garcés per poc, però un parell de minuts
després, una pèrdua del rival al mig del camp la va recollir Ivan i va encarar
sol al porter amb la mala fortuna que li va aconseguir treure el xut amb una
bona sortida.
El temps s’escolava i a la banqueta visitant hi havia
moviment: estava preparat el porter-jugador. No li va donar temps ni a entrar
al camp. El tercer error greu del Sant Joan va propiciar que, en un dels pocs
contraatacs rivals, el dorsal 6 entrés absolutament sol pel centre i rematés
amb facilitat la passada des de la dreta del dorsal 11 per anotar el tercer gol
i certificar la remuntada visitant. (2-3).
Quedava molt poc temps i l’entrenador va demanar un temps
mort per mirar de treure porter-jugador i empatar el partit. L’equip estava
nerviós, i això sumat a la falta d’experiència en aquest tipus de situacions va
fer que els jugadors deambulessin perduts pel camp sense arribar a connectar
més de dues vegades amb Solà, que exercia de 5è home. Precisament va ser el
porter local qui va tenir l’última ocasió del partit amb un xut que es va
perdre per sobre de la porteria visitant.
Xiulet final i petita esbroncada al vestidor esperant no
repetir errors que, com vam veure, ens poden costar partits.
L’equip va jugar molt bé, i així els ho vaig comunicar. No
obstant, no podem permetre que tres o quatre errors de concentració ens
provoquin gols en contra amb tant facilitat, doncs llavors la feina feta se’n
va en orris. Cada dia estic més il·lusionat amb l’equip, perquè veig que
rendeix i hi ha ganes sobre el camp, però també detecto una falta alarmant de
mobilitat (millorada en aquest últim partit, tot s’ha de dir) i una certa por a
fallar. Ens hem de treure la pressió de sobre i jugar com sabem. De moment
estem començant a treure el cap i el pròxim partit tenim una bona oportunitat
de guanyar els primers punts de la temporada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada