J19 22/03/2014 || CFS Eixample "B" - CEM Sant Joan FS

5 minuts fatídics condemnen al Sant Joan (4-2).

L’emplaçament de la pista del CFS Eixample sorprenia gratament al Sant Joan, així com la mateixa superfície de joc: un parquet ben cuidat i que no semblava tenir el rebot que en d’altres pistes semblants feia molt inestable la cursa dels jugadors.

Ja centrats en la importància del partit, els visitants van començar forts, amb la intensitat necessària i inquietant la porteria rival amb un improvisat Alex en punta que creava espais per la pujada de les dues ales. Solà va provar un xut de porta a porta que va parar el porter, i tot seguit tirava una passada llarga per Enric que per poc no rematava el dorsal 2 del Sant Joan.

Tot i aquestes primeres ocasions, va ser l’Eixample qui va agafar la batuta del partit i va començar a assetjar la porteria dels visitants, que es defensaven amb força i miraven de sorprendre amb passades llargues a l’esquena de la defensa.

Solà va aturar una doble ocasió del dorsal 3, i va sacar ràpid per Rovira, que després de driblar fins a tres contraris, va quedar massa escorat al lateral i va haver de forçar el servei de banda. En el servei de banda, jugada enrevessada que resolia el mateix Rovira amb un xut potent. La pilota es va estavellar en un defensor, Enric va agafar el rebuig i, des de la frontal de l’àrea, va engaltar un fort xut que es va colar a l’esquerra de la porteria local (0-1).

L’Eixample va prémer encara més amunt després del gol i a la defensa i a Solà se’ls multiplicava la feina. En aquests primers compassos després del gol, el Sant Joan va defensar amb molt encert, arribant a totes les cobertures i tapant gairebé tots els xuts.

Amb el pas minuts però, els locals van començar a trobar punts febles en la defensa rival, fins que va arribar l’empat. Xut llunyà del dorsal 11 que treia Solà amb dificultats, rebuig per al dorsal 10 que ho provava de prop però tornava a trobar-se amb el porter del Sant Joan, i tercer rebot consecutiu que, aquest cop sí, el dorsal 10 colava al fons de la porteria (1-1).

El partit començava de nou i el Sant Joan tirava cap endavant. Ivan va estar a punt de marcar en una bona jugada d’estratègia, però el porter va enviar el seu xut a córner. Posteriorment, al contraatac, Buil intentava combinar amb Adri per deixar-lo sol de cara a barraca, però el dorsal 11 tallava la passada amb les mans. El mateix Buil va encarregar-se de xutar la falta, que per poc no acaba amb gol.

Amb poc temps per arribar al descans Marcel va tenir l’última oportunitat clara del Sant Joan en un xut ras a la dreta, però el porter va aturar-lo amb una bona intervenció. Després d’això, temps mort visitant per demanar calma als jugadors i mirar d’acabar la primera part per davant al marcador, però sempre amb cautela.

Res feia esperar que passaria tot el contrari. Només sortir del temps mort, contraatac de l’Eixample i segon gol del dorsal 10 des del centre de l’atac després que el seu xut rebotés en un defensa del Sant Joan (2-1).

Amb dos minuts per endavant, els visitants van buscar l’empat abans d’arribar al descans, però en un servei de córner, un error en la passada de l’últim home va costar una recuperació de pilota del dorsal 3 local, que va avançar tot sol fins plantar-se davant Solà i el va batre amb un toc de pilota subtil per baix (3-1).

L’àrbitre va xiular el final de la primera part i els jugadors van enfilar el camí dels vestidors per reflexionar sobre el que acabava de passar en els últims 5 minuts de la primera part.

Després de l’esbroncada general al vestuari visitant, van tornar a saltar a la pista els dos equips i el partit es va convertir en una bogeria des del primer segon. Partit d’anada i tornada sense pausa: xut llunyà de Garcés en contraatac; xut al pal fortíssim del dorsal 3 de l’Eixample; internada per banda d’Alex que rebia una falta clara, no sancionada per l’àrbitre; cavalcada del dorsal 3 local per una aturada a baix de Solà.

Finalment, després de diversos intents, va arribar el gol del Sant Joan. La forta pressió sobre la defensa local va sorgir efecte i Adri va robar al mig camp, va avançar uns quants metres i va xutar amb cama esquerra. La pilota va colpejar un rival i va despistar al porter, que no va poder evitar el gol (3-2).

El partit es va tornar brusc i l’àrbitre va començar a amonestar jugadors. Alex es veia obligat a agafar un rival de la samarreta per evitar un contraatac i el jugador local responia deixant-li anar el braç en una acció que es va saldar amb groga per ambdós jugadors.

Tot seguit Alejandro veia una targeta injusta en simular el dorsal 11 una caiguda a la banda, entenent l’àrbitre que el 9 del Sant Joan l’havia fet caure. A l’altra àrea, cessió al porter i lliure indirecte a la frontal en que Adri es va topar amb la tanca defensiva.

Ara sí el Sant Joan va començar a acular l’Eixample a camp propi en una esporàdica reacció de pressió amb tres a dalt. Els locals tiraven de pilotes llargues per desfer-se del setge a la seva àrea, però ràpidament perdien la possessió de pilota.

A falta de 4 minuts pel final i amb una falta a favor, els visitants van demanar temps mort per sortir a jugar de 5. La tàctica va sortir relativament bé, doncs es va poder mantenir una possessió llarga a camp contrari creant fins a dues ocasions de gol.

Tot i això, el Sant Joan no aconseguia obrir l’aferrada defensa dels locals i en un contraatac amb passada llarga del porter de l’Eixample, Rovira va tallar la pilota amb la mala fortuna que aquesta va caure a peus  del dorsal 7, que es trobava dins l’àrea sense oposició i va sentenciar el partit (4-2).

Sense temps per a més, els dos equips es van saludar i van marxar cap als vestidors.

J6 09/11/2013 || CEM Sant Joan FS - CFS Eixample "B"

El Sant Joan s’endú un partit que va poder caure d’ambdós costats (7-6).

Amb la lliçó apresa a les dues últimes jornades, els jugadors tenien clar que no podien badar més si volien seguir dins la lluita pels primers llocs de la taula. La xerrada tàctica al vestuari va precedir un escalfament amb temps que va portar als dos equips a l’inici del partit.

Els primers minuts van ser intensos, amb força ocasions de gol que podien haver obert el marcador molt aviat. La primera i més clara del Sant Joan la va tenir Ivan, que entrant per banda esquerra va rematar un pèl desequilibrat una bona passada al segon pal d’Enric, però el porter va poder treure la pilota a córner amb dificultats.

També Solà havia de sortir ràpidament a tapar una internada per banda del dorsal 18 visitant, amb el consegüent córner després del rebuig del porter. En aquest servei de cantonada el Sant Joan va estar massa tou, deixant rematar sol al dorsal 8 rival que, tot i estar escorat en banda, va enviar al pilota a la creueta esquerra de la porteria local.

Del possible 0-1 es va passar a l’1-0 en un moment. Una bona recuperació de l’equip va permetre una passada en profunditat per Adri, que pressionat de prop per un defensor va fer una centrada-xut al segon pal on apareixia Enric per empènyer, en dos temps, la pilota i fer el primer gol pel seu equip (1-0).

L’alegria va durar poc als locals, doncs un parell de minuts després l’Eixample empatava per mitjà del dorsal 10 que aprofitava un espai buit a la defensa del Sant Joan per plantar-se sol davant Solà i batre’l amb un xut creuat (1-1).

L’equip no va acusar el cop que significava l’empat, tot i l’enèrgica celebració del nombrós públic visitant. Així els minuts van anar passant i el Sant Joan segui buscant porteria per mitjà de Marcel primer i Buil en segona instància. En un atac pel centre, Rovira es va desfer d’un contrari i va posar una passada vertical a la dreta per Alejandro que, arribant en cursa, va controlar la pilota i va esquivar la sortida del porter amb una gran rematada amb l’interior del peu esquerre per anotar el segon gol (2-1).

Sense temps per a reaccionar, el Sant Joan seguia posant setge a la porteria de l’Eixample. Una falta a 8 metres de la porteria la va xutar Marcel buscant un forat a la tanca defensiva que cobria el primer pal. La pilota va ser lleument desviada per un defensor i va picar amb violència al travesser per sortir després fora del camp. Un minut després Rovira ideava una jugada individual per banda dreta que va acabar amb una passada al mig per tal que Buil afusellés tot sol al porter (3-1).

El partit es posava de cara per als locals però incomprensiblement tot va girar en un instant. Un seguit de males decisions amb la possessió de pilota van permetre a l’Eixample recuperar en camp contrari. Un cop el dorsal 8 va rebre en línia de tres quarts, no s’ho va pensar i va xutar amb força per anotar el segon gol del seu equip amb un xut que va despistar a Solà al passar per sota les cames d’un defensor (3-2).

Sacada de centre, pèrdua de pilota dels locals i ensurt gros quan l’Eixample va estar a punt d’empatar. Tot i haver pogut contenir aquest últim atac, el Sant Joan seguia desbordat i no va trigar a arribar l’empat. Recuperació ràpida visitant i fins a 3 jugadors plantant-se sols davant Solà va facilitar el segon gol del dorsal 10 (3-3).

Pocs minuts per davant fins al final de la primera meitat i el Sant Joan seguia noquejat, sense resposta. Passada al segon pal i el dorsal 18 entrant sol per rematar a plaer, Garcés aconseguia treure la pilota sota pals, amb la mala fortuna que el seu rebuig el va introduir dins la porteria el dorsal 8 (3-4).

I encara van poder els visitants ampliar aquest avantatge quan el dorsal 10 es va plantar davant Solà, el va regatejar però va acabar enviant la pilota fora. Fruit d’aquella jugada el porter del Sant Joan va quedar estès a terra per un fort cop al genoll que, sortosament, no va ser més que això.

Afortunadament la primera part va acabar i els jugadors locals van poder prendre’s un descans i tallar la sagnia de gols encaixats en els darrers minuts.

Després de la xerrada al descans la segona part va començar de forma radicalment oposada al final de la primera. Un Sant Joan molt dinàmic s’apropava amb perill a la porteria visitant i Adri no va trigar en anotar l’empat al rematar amb el cap una gran passada de Solà des de la pròpia porteria (4-4).

L’Eixample havia canviat de porter al descans i, sense que el gol fos culpa seva, aquesta primera rematada a porta finalitzada amb èxit li va fer mal. Un parell de minuts després Rovira llençava un gran contraatac per tirar una passada vertical per Adri. L’11 arribava molt forçat a la pilota i, ja entrant a l’àrea, va decidir controlar d’esquenes i girar-se enlloc de seguir fins al córner. El porter visitant va sortir amb tot i es va endur per davant al punta local, provocant un penal clar que l’àrbitre va xiular i el mateix. Adri es va encarregar de materialitzar (5-4).

Després d’això l’Eixample va decidir tornar a posar al porter que havia jugat els primers 25 minuts, però això no els va solucionar res en els minuts posteriors. Garcés xutava de lluny i veia com la pilota marxava fora per un pam, i a la següent jugada Ivan lluitava aferrissadament una pilota dins l’àrea contraria fins aconseguir recuperar-la. Un embolic entre porter i defensa de l’Eixample sumat a la gran feina subterrània del 8 del Sant Joan van permetre Adri recollir la pilota, fer un parell de retalls i clavar-la al fons de la porteria (6-4).

A partir d’aquí els locals van recular i van semblar relaxar-se, cosa que l’Eixample va aprofitar per refer-se i creure’s que podia remuntar. El primer pas d’aquest intent de remuntada va venir després d’un atac llarg dels visitants que va acabar amb una jugada ja coneguda: el dorsal 8 rematava sol al segon pal després d’una gran passada diagonal (6-5).

Un parell de minuts després Garcés aconseguia tallar un contraatac perillós per als interessos locals, i en la jugada següent Marcel s’havia de retirar del camp amb molèsties al genoll després d’aturar amb contundència un atac per banda dreta.

S’ensumava el gol visitant i així va ser. Després d’un córner, l’Eixample va combinar amb encert i va deixar sol al dorsal 4 davant Solà, que va finalitzar amb comoditat (6-6).

Últims minuts de partit amb l’Eixample abocat en atac i el Sant Joan defensant-se com podia i provant de sorprendre amb alguna pilota llarga o contraatac. Els visitants van cometre la cinquena falta aviat i van entrar en bonus, i el Sant Joan va seguir el mateix camí, primer quan Alex, amb encert,  va haver de placar a un rival per evitar una jugada de perill imminent, i posteriorment quan l’àrbitre va xiular una falta a favor dels visitants situada entre el córner i l’àrea, gairebé a la línia de fons.

Quedava un minut que en que tot el que va passar va ser decisiu de cara al desenllaç del partit. L’Eixample va demanar temps mort per planificar una estratègia per la falta que havien de llençar.

Els visitants van sortir de 5 amb el porter fent de porter-jugador. Ell mateix va ser l’objectiu de la jugada. Va rebre la pilota sobre la línia de 10 metres i va xutar, impactant la pilota en Adri i quedant morta als peus de l’11 del Sant Joan. Ell mateix va disposar-se a xutar a porta buida des del seu camp, previ retall d’un defensor. Quan ja armava la cama, el porter el va entrar per darrere amb falta, provocant el primer xut de 10 metres del partit.

Adri, que semblava menys nerviós del que després va comentar, va agafar la pilota, la va plantar als 10 metres i va afusellar al porter després del xiulet de l’àrbitre (7-6).

Tan sols quedava mig minut i l’Eixample va provar d’atacar, però una bona defensa del Sant Joan va permetre a Enric robar i sortir a la contra en una jugada que ell mateix va finalitzar amb un xut tapat per la defensa. Mentre el rebuig era a l’aire, l’àrbitre va xiular el final.

Que els últims entrenaments serveixin per para la sagnia que patim en defensa. 18 gols encaixats en els darrers 3 partits no són, de cap manera, acceptables. Bon partit a ratxes en el que el millor va ser no donar-nos mai per vençuts, per moltes vegades que ells ens empatessin. Hem de seguir treballant per millorar.

CEM Sant Joan FS - Eixample CFS

Els nois del Sant Joan aprofiten un inici brillant per imposar-se als seus veïns de l'Eixample (4-2).

Era un partit estrany. El Sant Joan jugava de local en una pista desconeguda. Coses dels amistosos de pretemporada quan tens pressa i poc pressupost, que s'ha d’improvisar. A més a més el rival, l'Eixample, era un vell conegut del Consell, que a l'igual que el Sant Joan, acaba d'iniciar l'aventura de la competició federada. Així doncs, els dos equips van començar a escalfar a la banda mentre veien un partit de hockey, cosa que els feia distreure's mes del compte.
No sé si va ser l’experiència dels partits anteriors o la falta de partits del rival (jugaven el seu primer amistós) però els locals van sortir molt endollats al camp. Tant va ser així que abans del primer minut de joc Marcel xutava amb potencia una falta centrada que obligava al porter a refusar la pilota, amb la mala fortuna per ell que Adri va caçar el rebuig i va anotar el primer gol del partit. 1-0.
Encara no es complien 3 minuts des del xiulet inicial quan Adri tornava a perforar la porteria rival al batre al porter per baix després d'una passada llarga i precisa de Solà. 2-0.
L’equip agafava un bon avantatge en un tres i no res, per sorpresa d’uns i altres, però a pesar d’això no es va tirar enrere, sinó tot el contrari. Garcés i Adri provaven sort de lluny sense trobar porteria i uns minuts després era el ‘debutant’ Ferrer qui veia com la pilota es perdia a un pam del pal esquerre rival, després d’una bona internada per la banda amb xut creuat final.
Mentrestant els visitants anaven despertant i poc a poc arribaven a la porteria de Solà, que feia la seva primera intervenció al minut 6 per treure a córner un xut perillós del dorsal 11. Més tard, i després d’una bona combinació del Sant Joan que Adri va rematar forçat a fora, l’Eixample enviava una pilota al pal per mitjà del dorsal 7. La pilota l’escopia la fusta i sortia per la línia de fons, per sort per als locals.
L’entrada d’homes de refresc del Sant Joan semblava tornar a donar la iniciativa del joc als locals, perduda en els últims minuts. Fruit d’aquesta superioritat, al minut 14 Carlos va disposar d’una clara ocasió al plantar-se sol contra el porter, que va estar molt hàbil per evitar el gol del dorsal 4 llençant-se a terra. Dos minuts després Ivan tornava a posar a prova al porter amb un bon xut llunyà que va acabar en córner després d’una altra bona aturada.
Els minuts passaven i el Sant Joan patia progressivament una alarmant falta d’ordre que el rival va aprofitar per crear les seves dos ocasions més clares de la primera part: Al minut 19 el dorsal 9 encarava a Solà sense oposició i obligava al porter local a treure un peu providencial per evitar el gol. I 1 minut més tard es produïa una jugada calcada del mateix dorsal 9 de l’Eixample, xut ras que aconseguia rebutjar Carlos a la línia de gol amb l’ajuda del pal i després que Solà hagués aconseguit desviar la pilota. Temps mort i canvis per ordenar l’equip que van semblar funcionar. El Sant Joan recuperava el criteri i Garcés estava a punt d’anotar el tercer gol després d’una gran jugada col·lectiva conduïda per Alejandro. El mateix Alejandro ho intentava al minut 23 i es tornava a topar amb l’encert del porter, que treia el seu xut creuat a mitja altura.
La primera part agonitzava però Rovira va reclamar una mica de protagonisme. Gran desmarcada per recollir una passada llarga de Solà, barret subtil sobre la sortida del porter i rematada acrobàtica gairebé sense angle per posar el 3-0 al marcador abans d’anar al descans.
Temps per reflexionar i corregir error que aquesta vegada no va semblar que anés massa bé als locals, doncs l’inici de la segona part va ser un atropellament de l’Eixample, que ens els primers quatre minuts va fer lluir Solà, va enviar una pilota al pal i va provocar un penal per unes mans tant innocents com clares de Rovira sobre la mateixa línia de gol. El xut des dels 6 metres permetia al dorsal 22 visitant afusellar a Solà i estrenar el caseller del seu equip. 3-1.
A partir d’aquí intercanvi de cops entre els dos equips que s’atacaven sense compassió. Solà s’ajudava del pal per treure una rematada clara del dorsal 10 i, a l’altra banda del camp, Ferrer donava feina al porter de l’Eixample amb una bona rematada llunyana després de pujar la pilota des del seu propi camp. Les dues defenses semblaven estar perdudes i, al minut 33, va aparèixer l’oportunisme d’Adri per anotar el seu tercer gol a l’interceptar una passada en defensa dels rivals sorprenent al porter visitant. 4-1.
Per desgracia per al Sant Joan, aquesta va ser una de les últimes ocasions de gol, i això que encara quedava molt partit. Ferrer primer i Marcel després organitzaven una bona defensa que va quadrar-se fins al punt de no rebre cap xut a porta durant 10 minuts consecutius. Inexplicablement però, aquesta solidesa es va desfer en un moment i el rival ho va aprofitar per tornar a assetjar la porteria de Solà i anotar el segon gol després d’una bona combinació de tot l’equip de l’Eixample que va culminar el dorsal 6 sobre la línia de gol. 4-2.
L’equip cada vegada millora i es refà dels errors comesos en els partits anteriors, però només de forma parcial. El fet és que, a l’igual que en els enfrontaments anteriors que es va arribar amb avantatge als minuts finals, el Sant Joan es va acular a darrere i va perdre la possessió de la pilota. La part bona es que aquesta vegada no va concedir cap ocasió perillosa, l’equip va defensar molt bé, fins a l’últim minut, on Solà va haver d’intervenir fins a tres vegades consecutives. Finalment la defensa va allunyar el perill i l’àrbitre va xiular el final.
Una altra victòria -merescuda, al meu entendre- i com vinc dient des de fa tres setmanes, moltes coses a millorar. Per començar haurem de repassar el posicionament sobre el camp, el sistema tàctic i les passades i rotacions. Serà absolutament necessari també perdre la por i crear automatismes en els moviments sense pilota que s’han d’executar durant el joc per buscar espais entre les línies del rival. Tot i això, vaig quedar content amb el partit, l’actitud i compromís sobre el camp de tots els jugadors segueix sent de 10. Que duri!