divendres, 15 de novembre del 2013

J6 09/11/2013 || CEM Sant Joan FS - CFS Eixample "B"

El Sant Joan s’endú un partit que va poder caure d’ambdós costats (7-6).
Amb la lliçó apresa a les dues últimes jornades, els jugadors tenien clar que no podien badar més si volien seguir dins la lluita pels primers llocs de la taula. La xerrada tàctica al vestuari va precedir un escalfament amb temps que va portar als dos equips a l’inici del partit.
Els primers minuts van ser intensos, amb força ocasions de gol que podien haver obert el marcador molt aviat. La primera i més clara del Sant Joan la va tenir Ivan, que entrant per banda esquerra va rematar un pèl desequilibrat una bona passada al segon pal d’Enric, però el porter va poder treure la pilota a córner amb dificultats.
També Solà havia de sortir ràpidament a tapar una internada per banda del dorsal 18 visitant, amb el consegüent córner després del rebuig del porter. En aquest servei de cantonada el Sant Joan va estar massa tou, deixant rematar sol al dorsal 8 rival que, tot i estar escorat en banda, va enviar al pilota a la creueta esquerra de la porteria local.
Del possible 0-1 es va passar a l’1-0 en un moment. Una bona recuperació de l’equip va permetre una passada en profunditat per Adri, que pressionat de prop per un defensor va fer una centrada-xut al segon pal on apareixia Enric per empènyer, en dos temps, la pilota i fer el primer gol pel seu equip (1-0).
L’alegria va durar poc als locals, doncs un parell de minuts després l’Eixample empatava per mitjà del dorsal 10 que aprofitava un espai buit a la defensa del Sant Joan per plantar-se sol davant Solà i batre’l amb un xut creuat (1-1).
L’equip no va acusar el cop que significava l’empat, tot i l’enèrgica celebració del nombrós públic visitant. Així els minuts van anar passant i el Sant Joan segui buscant porteria per mitjà de Marcel primer i Buil en segona instància. En un atac pel centre, Rovira es va desfer d’un contrari i va posar una passada vertical a la dreta per Alejandro que, arribant en cursa, va controlar la pilota i va esquivar la sortida del porter amb una gran rematada amb l’interior del peu esquerre per anotar el segon gol (2-1).
Sense temps per a reaccionar, el Sant Joan seguia posant setge a la porteria de l’Eixample. Una falta a 8 metres de la porteria la va xutar Marcel buscant un forat a la tanca defensiva que cobria el primer pal. La pilota va ser lleument desviada per un defensor i va picar amb violència al travesser per sortir després fora del camp. Un minut després Rovira ideava una jugada individual per banda dreta que va acabar amb una passada al mig per tal que Buil afusellés tot sol al porter (3-1).
El partit es posava de cara per als locals però incomprensiblement tot va girar en un instant. Un seguit de males decisions amb la possessió de pilota van permetre a l’Eixample recuperar en camp contrari. Un cop el dorsal 8 va rebre en línia de tres quarts, no s’ho va pensar i va xutar amb força per anotar el segon gol del seu equip amb un xut que va despistar a Solà al passar per sota les cames d’un defensor (3-2).
Sacada de centre, pèrdua de pilota dels locals i ensurt gros quan l’Eixample va estar a punt d’empatar. Tot i haver pogut contenir aquest últim atac, el Sant Joan seguia desbordat i no va trigar a arribar l’empat. Recuperació ràpida visitant i fins a 3 jugadors plantant-se sols davant Solà va facilitar el segon gol del dorsal 10 (3-3).
Pocs minuts per davant fins al final de la primera meitat i el Sant Joan seguia noquejat, sense resposta. Passada al segon pal i el dorsal 18 entrant sol per rematar a plaer, Garcés aconseguia treure la pilota sota pals, amb la mala fortuna que el seu rebuig el va introduir dins la porteria el dorsal 8 (3-4).
I encara van poder els visitants ampliar aquest avantatge quan el dorsal 10 es va plantar davant Solà, el va regatejar però va acabar enviant la pilota fora. Fruit d’aquella jugada el porter del Sant Joan va quedar estès a terra per un fort cop al genoll que, sortosament, no va ser més que això.
Afortunadament la primera part va acabar i els jugadors locals van poder prendre’s un descans i tallar la sagnia de gols encaixats en els darrers minuts.
Després de la xerrada al descans la segona part va començar de forma radicalment oposada al final de la primera. Un Sant Joan molt dinàmic s’apropava amb perill a la porteria visitant i Adri no va trigar en anotar l’empat al rematar amb el cap una gran passada de Solà des de la pròpia porteria (4-4).
L’Eixample havia canviat de porter al descans i, sense que el gol fos culpa seva, aquesta primera rematada a porta finalitzada amb èxit li va fer mal. Un parell de minuts després Rovira llençava un gran contraatac per tirar una passada vertical per Adri. L’11 arribava molt forçat a la pilota i, ja entrant a l’àrea, va decidir controlar d’esquenes i girar-se enlloc de seguir fins al córner. El porter visitant va sortir amb tot i es va endur per davant al punta local, provocant un penal clar que l’àrbitre va xiular i el mateix. Adri es va encarregar de materialitzar (5-4).
Després d’això l’Eixample va decidir tornar a posar al porter que havia jugat els primers 25 minuts, però això no els va solucionar res en els minuts posteriors. Garcés xutava de lluny i veia com la pilota marxava fora per un pam, i a la següent jugada Ivan lluitava aferrissadament una pilota dins l’àrea contraria fins aconseguir recuperar-la. Un embolic entre porter i defensa de l’Eixample sumat a la gran feina subterrània del 8 del Sant Joan van permetre Adri recollir la pilota, fer un parell de retalls i clavar-la al fons de la porteria (6-4).
A partir d’aquí els locals van recular i van semblar relaxar-se, cosa que l’Eixample va aprofitar per refer-se i creure’s que podia remuntar. El primer pas d’aquest intent de remuntada va venir després d’un atac llarg dels visitants que va acabar amb una jugada ja coneguda: el dorsal 8 rematava sol al segon pal després d’una gran passada diagonal (6-5).
Un parell de minuts després Garcés aconseguia tallar un contraatac perillós per als interessos locals, i en la jugada següent Marcel s’havia de retirar del camp amb molèsties al genoll després d’aturar amb contundència un atac per banda dreta.
S’ensumava el gol visitant i així va ser. Després d’un córner, l’Eixample va combinar amb encert i va deixar sol al dorsal 4 davant Solà, que va finalitzar amb comoditat (6-6).
Últims minuts de partit amb l’Eixample abocat en atac i el Sant Joan defensant-se com podia i provant de sorprendre amb alguna pilota llarga o contraatac. Els visitants van cometre la cinquena falta aviat i van entrar en bonus, i el Sant Joan va seguir el mateix camí, primer quan Alex, amb encert,  va haver de placar a un rival per evitar una jugada de perill imminent, i posteriorment quan l’àrbitre va xiular una falta a favor dels visitants situada entre el córner i l’àrea, gairebé a la línia de fons.
Quedava un minut que en que tot el que va passar va ser decisiu de cara al desenllaç del partit. L’Eixample va demanar temps mort per planificar una estratègia per la falta que havien de llençar.
Els visitants van sortir de 5 amb el porter fent de porter-jugador. Ell mateix va ser l’objectiu de la jugada. Va rebre la pilota sobre la línia de 10 metres i va xutar, impactant la pilota en Adri i quedant morta als peus de l’11 del Sant Joan. Ell mateix va disposar-se a xutar a porta buida des del seu camp, previ retall d’un defensor. Quan ja armava la cama, el porter el va entrar per darrere amb falta, provocant el primer xut de 10 metres del partit.
Adri, que semblava menys nerviós del que després va comentar, va agafar la pilota, la va plantar als 10 metres i va afusellar al porter després del xiulet de l’àrbitre (7-6).
Tan sols quedava mig minut i l’Eixample va provar d’atacar, però una bona defensa del Sant Joan va permetre a Enric robar i sortir a la contra en una jugada que ell mateix va finalitzar amb un xut tapat per la defensa. Mentre el rebuig era a l’aire, l’àrbitre va xiular el final.
Que els últims entrenaments serveixin per para la sagnia que patim en defensa. 18 gols encaixats en els darrers 3 partits no són, de cap manera, acceptables. Bon partit a ratxes en el que el millor va ser no donar-nos mai per vençuts, per moltes vegades que ells ens empatessin. Hem de seguir treballant per millorar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada