J11 27/01/2013 || CEM Sant Joan FS - Quatre Camins FS "A"

Un Sant Joan combatiu cau davant el líder als minuts finals (6-9).

Els locals afrontaven el partit amb ganes però amb respecte pel rival que visitava el poliesportiu de l’Estació del Nord. La revisió de fitxes va servir al Sant Joan per posar cara al que, segons les estadístiques, havia de ser l’home més perillós del Quatre Camins FS, el dorsal 10.

Només començar el partit es va veure el perquè d’aquest temor: amb un gran canvi de ritme des de la banda cap al mig, el dorsal 10 va deixar enrere la seva marca i va fer lluir Solà quan encara no s’havia arribat al primer minut de joc.

Els jugadors visitants havien sortit amb una intensitat aclaparadora i el Sant Joan es veia obligat a recular i començar a penjar pilotes a dalt. Però tot just al minut 3, i després que Solà aturés un 1 contra 1 del doral 10, els locals van sortir al contraatac amb una bona passada de Ferrer per Carlos que va anar avançant en diagonal per arribar a l’àrea rival i superar el porter amb un fort xut al primer pal. (1-0).

Tot i el marcador favorable la dinàmica de joc haguda fins al moment no va canviar i les ocasions es succeïen per al Quatre Camins, però un Solà impressionant mostrava la seva millor versió per repel·lir qualsevol intent de gol una vegada darrera una altra. Poc s’imaginava el públic visitant que el següent gol cauria novament de la banda local. El Quatre Camins cometia una falta clara a la frontal de la seva àrea quan el Sant Joan havia muntat el contraatac i Adri treia a la llum les carències del porter rival en marcar pel seu pal el segon gol del partit. (2-0).

Lluny de controlar el partit, el Sant Joan cada cop tolerava pitjor els atacs persistents dels visitants, però Solà mantenia el llistó altíssim amb aturades de mèrit que feien lamentar-se a tots els jugadors rivals. Al final però, qui la busca, la troba, i el dorsal 10 del Quatre Camins la va trobar amb totes les de la llei. Portava un parell de minuts situat de tanca, sense entrar massa en joc, però en un atac del seu equip va recollir un refús al cercle central, es va creuar el mig camp del Sant Joan deixant enrere tots els defenses i va picar la pilota per sobre de Solà per marcar el primer gol del seu equip. (2-1).

Pocs minuts després, i sense tenir el Sant Joan més opció que les pilotes llargues per intentar atacar, el Quatre Camins empatava. El dorsal 10 recollia un refús defensiu enganxat a la banda esquerra i amb una espectacular rabona posava la pilota al segon pal per la rematada franca del dorsal 5, que absolutament desmarcat va introduir la pilota al fons de la porteria. (2-2).

Seguia el setge sobre la porteria del Sant Joan. Només un contraatac de Garcés i un xut d’Alejandro, que va refusar el porter, van inquietar al Quatre Camins en un període llarg de la primera meitat. Solà demanava a la banqueta parar aquesta sagnia mitjançant un temps mort en el que es va cridar a la calma a tots els jugadors i va semblar que la pausa tornaria al partit. Només va ser una il·lusió, doncs es va reprendre el partit amb una pèrdua de pilota del locals i el gol del dorsal 10 rival. (2-3).

Sense saber-ne els motius, això va suposar un punt d’inflexió. Quan només quedaven 5 minuts per al final de la primera meitat, els jugadors del Sant Joan van calmar el partit i van agafar la pilota per començar a jugar com saben. Fruït d’això i de la sang freda davant la forta pressió dels rivals, Rovira es va plantar a l’àrea després d’una gran paret amb Adri i va tirar la passada de la mort per tal que el mateix dorsal 11 rematés porta buida. (3-3).

Alegria desbordant a la banqueta local, no tant pel gol com per haver trencat l’hegemonia rival dels últims minuts. I sense temps per gaudir-ho, una jugada calcada a l’anterior: passada de Garcés per Rovira que s’internava a l’àrea per banda dreta i posava la pilota franca perquè Adri afusellés al porter rival sense oposició. (4-3).

L’ambient començava a ser tens i els jugadors del Quatre Camins s’escalfaven per moments. Així, quan començaven a veure’s les primeres entrades lletges del partit, l’àrbitre va xiular el final de la primera meitat.

L’objectiu era clar: mantenir la calma, no caure en el ritme mortal que proposaven els rivals i no entrar a un intercanvi de cops que no beneficiava de cap manera al Sant Joan, i menys encara amb el marcador a favor. Calia calmar el partit i aquest va ser el missatge principal al descans.

Els primers minuts després de la mitja part van transcórrer com volia el Sant Joan. Minuts de possessió de pilota per als locals que no permetien al rival crear perill a la porteria de Solà. D’altra banda però, tot el bagatge ofensiu va ser un xut d’Alejandro des de la banda que va aturar el porter del Quatre Camins.

Quan menys ho esperaven ambdós equips, per la calma que regnava sobre la pista de joc, el Sant Joan va sortir al contraatac en superioritat 3 vs 2 gràcies a una gran paret entre Alejandro i Marcel. El dorsal 9 corria per l’esquerra de l’atac, el capità conduïa pel mig i Rovira acompanyava la jugada per banda dreta. Marcel es disposava a obrir a un costat quan els dos defensors li van deixar espai al mig. Sense pensar-s’ho dues vegades es va treure un obús sec de la cama dreta que va picar a la part de dins de l’escaire de la porteria del Quatre Camins i va acabar d’entrar suaument ja des del terra. (5-3).

La genialitat del 7 local va embravir les aigües i els visitants van recuperar la intensitat de la primera part del partit. El dorsal 10, incansable, ja no jugava darrere sinó que ho feia en punta, buscant espais a l’esquena de la defensa i controlant la pilota d’esquenes a porteria en funcions de pivot pur. En una d’aquestes, un parell de rebots el van afavorir quan una centrada-xut seva la va desviar Marcel amb la mala fortuna que va acabar dins la seva pròpia porteria (5-4).

El Sant Joan no abaixava els braços i va pujar una marxa per tornar a jugar com ho havia fet en els millors moments de la primera meitat. Passaven els minuts i, tot i no arribar ocasions clares, el domini del joc era pels locals. El dorsal 10 rival però, seguia sent un autèntic malson, tant pel seu bon joc com per les seves accions menys reglamentàries. I quan ja s’olorava l’empat, Carlos recollia un rebuig a mig camp i, després d’avançar uns metres, va clavar la pilota a la base del pal dret del la porteria del Quatre Camins per recuperar l’avantatge de 2 gols. (6-4).

Per desgràcia per al Sant Joan aquest va ser un dels últims atacs en joc dels que disposarien. Poc va tardar el dorsal 10 del Quatre Camins en aprofitar una passada a l’espai per anotar un altre gol superar a Solà per baix. (6-5).

I només 3 minuts després el mateix dorsal 10 visitant tornava a ser protagonista quan va regatejar a dos defensors rivals i va  regalar el gol fet al dorsal 9 per anotar l’empat. (6-6).

Quedava poc per acabar el partit, suficient com per jugar els últims minuts amb calma, però no va ser així. Al Sant Joan li van tremolar les cames per defensar el resultat mentre a l’àrbitre li passava el mateix alhora de treure targetes als visitants. Les entrades per darrere es succeïen una rere l’altra i el col·legiat va assenyalar el primer xut des del punt de 10 metres favorable al Sant Joan en el que va de temporada. Adri va errar el llançament a causa d’una bona intervenció del porter visitant. Poc després, el Quatre Camins desnivellava el partit al seu favor amb un gol afortunat de vaselina del dorsal 9. (6-7).

Aquest gol va semblar enfonsar als de l’Eixample, que un minut després veien com el porter rival els aturava un segon xut des dels 10 metres, també executat per Adri. Els locals atacaven a la desesperada, sense massa sentit, i a causa d’això les pèrdues de pilota eren constants. En una d’aquestes ocasions, contraatac mortal del dorsal 10 que posava la pilota al segon pal per l’arribada d’un company seu. Ferrer va aconseguir desviar la pilota però no el suficient com per evitar la rematada a plaer del dorsal 9 del Quatre Camins. (6-8).

Amb el partit dat i beneït un nou contraatac posava el novè gol al caseller dels visitants per obra, de qui sinó, del dorsal 10. (6-9).

El partit acabava amb una nova entrada perillosa dels visitants. Solà va xutar una tercera falta des dels 10 metres que va tornar a aturar el porter i l’àrbitre va xiular el final del partit.

És una llàstima no haver pogut sumar punts. El partit que vam fer va ser, en termes generals, bastant bo. Destacar la gran primera meitat de Solà i l’esperit de superació de l’equip en aixecar un 2-3 i estar molts minuts per davant en el marcador davant el líder de la categoria. Queda molt camí i poc a poc anem millorant. Caldria però tenir més fortalesa mental per encarar els últims minuts dels partits amb calma i sense que la pressió ens pugui influir negativament.