Era un partit estrany. El Sant Joan jugava de local en una pista desconeguda. Coses dels amistosos de pretemporada quan tens pressa i poc pressupost, que s'ha d’improvisar. A més a més el rival, l'Eixample, era un vell conegut del Consell, que a l'igual que el Sant Joan, acaba d'iniciar l'aventura de la competició federada. Així doncs, els dos equips van començar a escalfar a la banda mentre veien un partit de hockey, cosa que els feia distreure's mes del compte.
No sé si va ser l’experiència dels partits anteriors o la falta de partits del rival (jugaven el seu primer amistós) però els locals van sortir molt endollats al camp. Tant va ser així que abans del primer minut de joc Marcel xutava amb potencia una falta centrada que obligava al porter a refusar la pilota, amb la mala fortuna per ell que Adri va caçar el rebuig i va anotar el primer gol del partit. 1-0.
Encara no es complien 3 minuts des del xiulet inicial quan Adri tornava a perforar la porteria rival al batre al porter per baix després d'una passada llarga i precisa de Solà. 2-0.
L’equip agafava un bon avantatge en un tres i no res, per sorpresa d’uns i altres, però a pesar d’això no es va tirar enrere, sinó tot el contrari. Garcés i Adri provaven sort de lluny sense trobar porteria i uns minuts després era el ‘debutant’ Ferrer qui veia com la pilota es perdia a un pam del pal esquerre rival, després d’una bona internada per la banda amb xut creuat final.
Mentrestant els visitants anaven despertant i poc a poc arribaven a la porteria de Solà, que feia la seva primera intervenció al minut 6 per treure a córner un xut perillós del dorsal 11. Més tard, i després d’una bona combinació del Sant Joan que Adri va rematar forçat a fora, l’Eixample enviava una pilota al pal per mitjà del dorsal 7. La pilota l’escopia la fusta i sortia per la línia de fons, per sort per als locals.
L’entrada d’homes de refresc del Sant Joan semblava tornar a donar la iniciativa del joc als locals, perduda en els últims minuts. Fruit d’aquesta superioritat, al minut 14 Carlos va disposar d’una clara ocasió al plantar-se sol contra el porter, que va estar molt hàbil per evitar el gol del dorsal 4 llençant-se a terra. Dos minuts després Ivan tornava a posar a prova al porter amb un bon xut llunyà que va acabar en córner després d’una altra bona aturada.
Els minuts passaven i el Sant Joan patia progressivament una alarmant falta d’ordre que el rival va aprofitar per crear les seves dos ocasions més clares de la primera part: Al minut 19 el dorsal 9 encarava a Solà sense oposició i obligava al porter local a treure un peu providencial per evitar el gol. I 1 minut més tard es produïa una jugada calcada del mateix dorsal 9 de l’Eixample, xut ras que aconseguia rebutjar Carlos a la línia de gol amb l’ajuda del pal i després que Solà hagués aconseguit desviar la pilota. Temps mort i canvis per ordenar l’equip que van semblar funcionar. El Sant Joan recuperava el criteri i Garcés estava a punt d’anotar el tercer gol després d’una gran jugada col·lectiva conduïda per Alejandro. El mateix Alejandro ho intentava al minut 23 i es tornava a topar amb l’encert del porter, que treia el seu xut creuat a mitja altura.
La primera part agonitzava però Rovira va reclamar una mica de protagonisme. Gran desmarcada per recollir una passada llarga de Solà, barret subtil sobre la sortida del porter i rematada acrobàtica gairebé sense angle per posar el 3-0 al marcador abans d’anar al descans.
Temps per reflexionar i corregir error que aquesta vegada no va semblar que anés massa bé als locals, doncs l’inici de la segona part va ser un atropellament de l’Eixample, que ens els primers quatre minuts va fer lluir Solà, va enviar una pilota al pal i va provocar un penal per unes mans tant innocents com clares de Rovira sobre la mateixa línia de gol. El xut des dels 6 metres permetia al dorsal 22 visitant afusellar a Solà i estrenar el caseller del seu equip. 3-1.
A partir d’aquí intercanvi de cops entre els dos equips que s’atacaven sense compassió. Solà s’ajudava del pal per treure una rematada clara del dorsal 10 i, a l’altra banda del camp, Ferrer donava feina al porter de l’Eixample amb una bona rematada llunyana després de pujar la pilota des del seu propi camp. Les dues defenses semblaven estar perdudes i, al minut 33, va aparèixer l’oportunisme d’Adri per anotar el seu tercer gol a l’interceptar una passada en defensa dels rivals sorprenent al porter visitant. 4-1.
Per desgracia per al Sant Joan, aquesta va ser una de les últimes ocasions de gol, i això que encara quedava molt partit. Ferrer primer i Marcel després organitzaven una bona defensa que va quadrar-se fins al punt de no rebre cap xut a porta durant 10 minuts consecutius. Inexplicablement però, aquesta solidesa es va desfer en un moment i el rival ho va aprofitar per tornar a assetjar la porteria de Solà i anotar el segon gol després d’una bona combinació de tot l’equip de l’Eixample que va culminar el dorsal 6 sobre la línia de gol. 4-2.
L’equip cada vegada millora i es refà dels errors comesos en els partits anteriors, però només de forma parcial. El fet és que, a l’igual que en els enfrontaments anteriors que es va arribar amb avantatge als minuts finals, el Sant Joan es va acular a darrere i va perdre la possessió de la pilota. La part bona es que aquesta vegada no va concedir cap ocasió perillosa, l’equip va defensar molt bé, fins a l’últim minut, on Solà va haver d’intervenir fins a tres vegades consecutives. Finalment la defensa va allunyar el perill i l’àrbitre va xiular el final.
Una altra victòria -merescuda, al meu entendre- i com vinc dient des de fa tres setmanes, moltes coses a millorar. Per començar haurem de repassar el posicionament sobre el camp, el sistema tàctic i les passades i rotacions. Serà absolutament necessari també perdre la por i crear automatismes en els moviments sense pilota que s’han d’executar durant el joc per buscar espais entre les línies del rival. Tot i això, vaig quedar content amb el partit, l’actitud i compromís sobre el camp de tots els jugadors segueix sent de 10. Que duri!
No sé si va ser l’experiència dels partits anteriors o la falta de partits del rival (jugaven el seu primer amistós) però els locals van sortir molt endollats al camp. Tant va ser així que abans del primer minut de joc Marcel xutava amb potencia una falta centrada que obligava al porter a refusar la pilota, amb la mala fortuna per ell que Adri va caçar el rebuig i va anotar el primer gol del partit. 1-0.
Encara no es complien 3 minuts des del xiulet inicial quan Adri tornava a perforar la porteria rival al batre al porter per baix després d'una passada llarga i precisa de Solà. 2-0.
L’equip agafava un bon avantatge en un tres i no res, per sorpresa d’uns i altres, però a pesar d’això no es va tirar enrere, sinó tot el contrari. Garcés i Adri provaven sort de lluny sense trobar porteria i uns minuts després era el ‘debutant’ Ferrer qui veia com la pilota es perdia a un pam del pal esquerre rival, després d’una bona internada per la banda amb xut creuat final.
Mentrestant els visitants anaven despertant i poc a poc arribaven a la porteria de Solà, que feia la seva primera intervenció al minut 6 per treure a córner un xut perillós del dorsal 11. Més tard, i després d’una bona combinació del Sant Joan que Adri va rematar forçat a fora, l’Eixample enviava una pilota al pal per mitjà del dorsal 7. La pilota l’escopia la fusta i sortia per la línia de fons, per sort per als locals.
L’entrada d’homes de refresc del Sant Joan semblava tornar a donar la iniciativa del joc als locals, perduda en els últims minuts. Fruit d’aquesta superioritat, al minut 14 Carlos va disposar d’una clara ocasió al plantar-se sol contra el porter, que va estar molt hàbil per evitar el gol del dorsal 4 llençant-se a terra. Dos minuts després Ivan tornava a posar a prova al porter amb un bon xut llunyà que va acabar en córner després d’una altra bona aturada.
Els minuts passaven i el Sant Joan patia progressivament una alarmant falta d’ordre que el rival va aprofitar per crear les seves dos ocasions més clares de la primera part: Al minut 19 el dorsal 9 encarava a Solà sense oposició i obligava al porter local a treure un peu providencial per evitar el gol. I 1 minut més tard es produïa una jugada calcada del mateix dorsal 9 de l’Eixample, xut ras que aconseguia rebutjar Carlos a la línia de gol amb l’ajuda del pal i després que Solà hagués aconseguit desviar la pilota. Temps mort i canvis per ordenar l’equip que van semblar funcionar. El Sant Joan recuperava el criteri i Garcés estava a punt d’anotar el tercer gol després d’una gran jugada col·lectiva conduïda per Alejandro. El mateix Alejandro ho intentava al minut 23 i es tornava a topar amb l’encert del porter, que treia el seu xut creuat a mitja altura.
La primera part agonitzava però Rovira va reclamar una mica de protagonisme. Gran desmarcada per recollir una passada llarga de Solà, barret subtil sobre la sortida del porter i rematada acrobàtica gairebé sense angle per posar el 3-0 al marcador abans d’anar al descans.
Temps per reflexionar i corregir error que aquesta vegada no va semblar que anés massa bé als locals, doncs l’inici de la segona part va ser un atropellament de l’Eixample, que ens els primers quatre minuts va fer lluir Solà, va enviar una pilota al pal i va provocar un penal per unes mans tant innocents com clares de Rovira sobre la mateixa línia de gol. El xut des dels 6 metres permetia al dorsal 22 visitant afusellar a Solà i estrenar el caseller del seu equip. 3-1.
A partir d’aquí intercanvi de cops entre els dos equips que s’atacaven sense compassió. Solà s’ajudava del pal per treure una rematada clara del dorsal 10 i, a l’altra banda del camp, Ferrer donava feina al porter de l’Eixample amb una bona rematada llunyana després de pujar la pilota des del seu propi camp. Les dues defenses semblaven estar perdudes i, al minut 33, va aparèixer l’oportunisme d’Adri per anotar el seu tercer gol a l’interceptar una passada en defensa dels rivals sorprenent al porter visitant. 4-1.
Per desgracia per al Sant Joan, aquesta va ser una de les últimes ocasions de gol, i això que encara quedava molt partit. Ferrer primer i Marcel després organitzaven una bona defensa que va quadrar-se fins al punt de no rebre cap xut a porta durant 10 minuts consecutius. Inexplicablement però, aquesta solidesa es va desfer en un moment i el rival ho va aprofitar per tornar a assetjar la porteria de Solà i anotar el segon gol després d’una bona combinació de tot l’equip de l’Eixample que va culminar el dorsal 6 sobre la línia de gol. 4-2.
L’equip cada vegada millora i es refà dels errors comesos en els partits anteriors, però només de forma parcial. El fet és que, a l’igual que en els enfrontaments anteriors que es va arribar amb avantatge als minuts finals, el Sant Joan es va acular a darrere i va perdre la possessió de la pilota. La part bona es que aquesta vegada no va concedir cap ocasió perillosa, l’equip va defensar molt bé, fins a l’últim minut, on Solà va haver d’intervenir fins a tres vegades consecutives. Finalment la defensa va allunyar el perill i l’àrbitre va xiular el final.
Una altra victòria -merescuda, al meu entendre- i com vinc dient des de fa tres setmanes, moltes coses a millorar. Per començar haurem de repassar el posicionament sobre el camp, el sistema tàctic i les passades i rotacions. Serà absolutament necessari també perdre la por i crear automatismes en els moviments sense pilota que s’han d’executar durant el joc per buscar espais entre les línies del rival. Tot i això, vaig quedar content amb el partit, l’actitud i compromís sobre el camp de tots els jugadors segueix sent de 10. Que duri!
Molt bé aquesta crònica, tot i que ja saps com penso. De tota manera et continuo dient que ho portes de meravella, apuntant amb claus tots els esdeveniments del partit. Tot i així, crec que d'això s'hauria d'encarregar un altre a fí i efec te de que tú estiguis només per el partit. No sé, es per dir quelcom, la teva tasca em sembla inmillorable.
ResponEliminaSalut.
Pau
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina