J6 02/12/2012 || CEM Sant Joan FS - Inter Ripollet CFS "A"

Una fluixa defensa condemna al Sant Joan a una altra golejada (4-8).

Jornada 6 i visita de l’Inter Ripollet a la pista de l’Estació del Nord. La baixa de Ferrer per segona vegada aquesta temporada debilitava l’equip a darrere, però els jugadors eren conscients d’això i sabien que havien de tenir un plus de concentració.

Sacada de centre dels locals i, després de 3 passades consecutives en camp propi, intercepció del dorsal 8 rival i cursa solitària del mateix jugador fins l’àrea del Sant Joan per afusellar a Solà quan només s’havien jugat 20 segons de partit i obrir el marcador. (0-1).

Va ser un cop dur per al Sant Joan, que gairebé començava el partit perdent. Tot i això, poc a poc van anar  arribant ocasions diverses per empatar. Al minut 3 Carlos provava sort de lluny sense trobar porteria i, uns instants després, Adri xutava desviat a la dreta de la porteria visitant. A l’altra banda del camp els problemes eren més que evidents per als locals. La velocitat i tècnica dels jugadors del Ripollet va estar a punt de costar el segon gol rival , però primer Garcés i després Solà van treure una clara doble ocasió del dorsal 8.

Res van poder fer cap dels dos en el que sí va significar el 0-2. Després de diversos rebots en zona perillosa i alguna indecisió defensiva, el dorsal 9 empalava la pilota des del lateral de l’àrea per marcar amb l’ajuda del pal. (0-2).

El partit es posava molt coll amunt i tot just es complia el minut 10 de joc. I encara es va posar més difícil quan, dos minuts després del 2n gol del Ripollet, el dorsal 7 aprofitava l’enèsima errada en defensa del Sant Joan per batre a Solà amb un xut ras i creuat. (0-3).

La moral de l’equip començava a decaure, però encara quedaven forces i temps per seguir lluitant pel partit. Així i després d’uns minuts de setge rival a l’àrea de Solà, el Sant Joan es va treure la pressió de sobre i va començar a intimidar a la fluixa defensa visitant. Rovira ho va intentar amb una internada per la banda, però el seu xut va sortir llepant el pal. A la següent jugada, una bona combinació entre Adri i Marcel l’acabava el dorsal 11 local amb una bona rematada que feia lluir el porter del Ripollet per primera vegada en tot el partit.

El premi del gol per als locals arribaria uns minuts més tard. Rovira va sacar de banda a la dreta de l’atac per Marcel. El capità va rebre tan sol a 10 metres de la porteria que va tardar un parell de segons en creure-s’ho, suficient per engaltar un fort xut creuat que superava al porter i donava ales al Sant Joan.

Tot i al revifalla, els blau-i-grocs seguien erràtics en la passada, cosa que els va costar més d’un ensurt en forma d’ocasió rival, resolt amb encert per Solà en primera instància i rebutjat per Ivan en un segon atac visitant. A l’altra banda del camp Marcel, molt actiu, mirava de combinar amb els seus companys amb més ganes que encert, doncs la rapidesa dels jugadors rivals provocava una intercepció de gran part de les passades del Sant Joan.

Final de la primera part amb el partit en stand by. El clar domini visitant s’havia anat apaivagant i poc a poc el Sant Joan havia començat a posar-se les piles. Però no era suficient, doncs la diferència encara era de 2 gols al marcador i de molts “uiis!” pel que fa a ocasions de perill. Replantejament mental per a la segona part i xiulet de l’àrbitre que indicava l’inici dels segons 25 minuts.

Per fi semblava que ens entraria al cap la concentració necessària per afrontar el partit, però res d’això. Errors i més errors en passades i moviments que propiciaven oportunitats per a un rival que, inexplicablement, marrava un darrere l’altre tots els atacs dels que disposava, a pesar de les facilitats de la defensa del Sant Joan. Potser va ser això el que va esperonar als locals, o potser va ser aquella màxima del futbol que afirma que aquell qui perdona, ho acaba pagant. El fet es que al minut 29 els locals retallaven distàncies al marcador quan Adri va aprofitar una gran passada de Marcel per anotar, amb cama esquerra i per baix, el segon gol del seu equip. (2-3).

Els jugadors es van créixer i dos minuts després una recuperació en zona de mitjos de Garcés va anar a parar als peus d’Adri que, des de la dreta i sense pensar-s’ho dues vegades, es va treure de la màniga una canonada imparable que no va veure el porter visitant i va fer pujar l’empat al marcador. (3-3).

Començava un partit nou a partir d’aquest instant però el Ripollet no estava disposat a deixar-se remuntar. Com per art de màgia, aquest tercer gol en contra va despertar als visitants de la seva letargia i van començar a atacar de forma ferotge la porteria rival. En els primers moments la defensa va aguantar bé les escomeses del rival. Solà amb un parell de peus va estar providencial, Ivan es multiplicava a la banda per evitar internades perilloses, i la potència de Carlos desballestava tots els intents de dribling del dorsal 9 del Ripollet.

Però aquest ritme frenètic va acabar per desorganitzar la defensa local i al minut 36 el dorsal 9 del Ripollet rematava en planxa una passada de la mort del dorsal 14, que havia quedat sol després d’un bon moviment col·lectiu dels visitants, i tornava a posar per davant al seu equip. (3-4).

Sense temps per reaccionar al gol encaixat, el Sant Joan es va veure sotmès per l’atac visitant i treia pilotes en zona perillosa com podia, però sense cap criteri ni convicció. Els jugadors es defensaven dins la seva àrea com gat panxa enlaire però aviat el Ripollet va veure premiat el seu esforç. En una jugada calcada a la que va provocar el quart gol visitant, era el dorsal 14 aquesta vegada qui va posar la pilota lluny de l’abast de Solà, al rematar des de terra una centrada rasa d’un company seu. (3-5).

El Ripollet no en tenia prou i seguia amb un ritme ofensiu infernal. Les bandes eren punyals que percudien sense compassió a la malmesa defensa local,  encara quedaven 10 minuts de partit. Tímidament el Sant Joan provava de contraatacar, però sense fortuna. La ocasió més clara la van protagonitzar Marcel i Adri quan van aconseguir trenar una paret esplèndida, sortejant a 3 rivals, però que el capità va rematar fora molt forçat.

Després d’aquest petit oasi atacant, els locals van haver de tancar files altra vegada, tot i anar perdent, a causa de la virulència dels atacs del Ripollet. En una d’aquestes ocasions el dorsal 8 aprofitava una badada defensiva per marcar el sisè gol del seu equip. (3-6).

Quedaven 7 minuts de partit i ningú es conformava amb el resultat que reflectia el marcador. Així ho van demostrar els dos equips, estavellant cadascun una pilota al pal de la porteria rival en jugades gairebé consecutives. Qui va tornar a marcar, però, va ser Adri, que va aprofitar un servei de córner d’Alejandro per donar esperança a l’equip. (4-6).

Aquell va ser el punt d’inflexió final del partit. Mentre Solà li deia a l’entrenador comentant: “si d’aquí a 2 minuts seguim així, sortim amb porter-jugador”, el dorsal 7 rival consolava al seu porter pel gol: “tranquilo, que ahora metemos otro y ya está”. Per desgracia per al Sant Joan el dorsal 7 va exercir de visionari. Sacada de centre del Ripollet, passada en profunditat per al 8 rival que es plantava sol davant Solà i anotava a plaer. (4-7).

Quedaven 5 minuts de partit però ja estava acabat. Els visitants es van relaxar i els locals van deixar de resistir-se i van donar el braç a tòrcer. El partit estava perdut. Però encara quedava una acció digna de veure. En una sortida de Solà per ajudar a la mobilitat de l’equip, el Ripollet va robar la pilota i, des del mig del camp i en carrera, el dorsal 7 visitant va picar la pilota amb subtilesa, elevant-la per sobre de tots per esquivar al porter i anotar un gol digne d’aplaudiment. (4-8).

Final del partit. Jugadors capcots, amb raó, doncs eren conscients que havien deixat escapar una altra oportunitat d’aconseguir els primers punts de la temporada enfront un rival que possiblement té el millor atac de la lliga però flaqueja moltíssim en defensa.

Segueixo culpant l’actitud i concentració de tot alhora de justificar els mals resultats. Cert que ens falta experiència en aquesta competició, però anar perdent i fer només una falta en tota la segona part no és falta de físic o de tècnica, és manca d’actitud. I permetre segons quins controls i driblings del rival, així com marrar passades fàcils o deixar escapar al jugador marcat, no em sembla falta de conceptes tàctics sinó manca de concentració. Poc a poc hem de millorar, tot i que sembla que anem enrere en aquests últims partits, però confio que podrem redreçar un rumb que fins al moment encara no hem acabat de trobar mai.