J6 09/11/2013 || CEM Sant Joan FS - CFS Eixample "B"

El Sant Joan s’endú un partit que va poder caure d’ambdós costats (7-6).

Amb la lliçó apresa a les dues últimes jornades, els jugadors tenien clar que no podien badar més si volien seguir dins la lluita pels primers llocs de la taula. La xerrada tàctica al vestuari va precedir un escalfament amb temps que va portar als dos equips a l’inici del partit.

Els primers minuts van ser intensos, amb força ocasions de gol que podien haver obert el marcador molt aviat. La primera i més clara del Sant Joan la va tenir Ivan, que entrant per banda esquerra va rematar un pèl desequilibrat una bona passada al segon pal d’Enric, però el porter va poder treure la pilota a córner amb dificultats.

També Solà havia de sortir ràpidament a tapar una internada per banda del dorsal 18 visitant, amb el consegüent córner després del rebuig del porter. En aquest servei de cantonada el Sant Joan va estar massa tou, deixant rematar sol al dorsal 8 rival que, tot i estar escorat en banda, va enviar al pilota a la creueta esquerra de la porteria local.

Del possible 0-1 es va passar a l’1-0 en un moment. Una bona recuperació de l’equip va permetre una passada en profunditat per Adri, que pressionat de prop per un defensor va fer una centrada-xut al segon pal on apareixia Enric per empènyer, en dos temps, la pilota i fer el primer gol pel seu equip (1-0).

L’alegria va durar poc als locals, doncs un parell de minuts després l’Eixample empatava per mitjà del dorsal 10 que aprofitava un espai buit a la defensa del Sant Joan per plantar-se sol davant Solà i batre’l amb un xut creuat (1-1).

L’equip no va acusar el cop que significava l’empat, tot i l’enèrgica celebració del nombrós públic visitant. Així els minuts van anar passant i el Sant Joan segui buscant porteria per mitjà de Marcel primer i Buil en segona instància. En un atac pel centre, Rovira es va desfer d’un contrari i va posar una passada vertical a la dreta per Alejandro que, arribant en cursa, va controlar la pilota i va esquivar la sortida del porter amb una gran rematada amb l’interior del peu esquerre per anotar el segon gol (2-1).

Sense temps per a reaccionar, el Sant Joan seguia posant setge a la porteria de l’Eixample. Una falta a 8 metres de la porteria la va xutar Marcel buscant un forat a la tanca defensiva que cobria el primer pal. La pilota va ser lleument desviada per un defensor i va picar amb violència al travesser per sortir després fora del camp. Un minut després Rovira ideava una jugada individual per banda dreta que va acabar amb una passada al mig per tal que Buil afusellés tot sol al porter (3-1).

El partit es posava de cara per als locals però incomprensiblement tot va girar en un instant. Un seguit de males decisions amb la possessió de pilota van permetre a l’Eixample recuperar en camp contrari. Un cop el dorsal 8 va rebre en línia de tres quarts, no s’ho va pensar i va xutar amb força per anotar el segon gol del seu equip amb un xut que va despistar a Solà al passar per sota les cames d’un defensor (3-2).

Sacada de centre, pèrdua de pilota dels locals i ensurt gros quan l’Eixample va estar a punt d’empatar. Tot i haver pogut contenir aquest últim atac, el Sant Joan seguia desbordat i no va trigar a arribar l’empat. Recuperació ràpida visitant i fins a 3 jugadors plantant-se sols davant Solà va facilitar el segon gol del dorsal 10 (3-3).

Pocs minuts per davant fins al final de la primera meitat i el Sant Joan seguia noquejat, sense resposta. Passada al segon pal i el dorsal 18 entrant sol per rematar a plaer, Garcés aconseguia treure la pilota sota pals, amb la mala fortuna que el seu rebuig el va introduir dins la porteria el dorsal 8 (3-4).

I encara van poder els visitants ampliar aquest avantatge quan el dorsal 10 es va plantar davant Solà, el va regatejar però va acabar enviant la pilota fora. Fruit d’aquella jugada el porter del Sant Joan va quedar estès a terra per un fort cop al genoll que, sortosament, no va ser més que això.

Afortunadament la primera part va acabar i els jugadors locals van poder prendre’s un descans i tallar la sagnia de gols encaixats en els darrers minuts.

Després de la xerrada al descans la segona part va començar de forma radicalment oposada al final de la primera. Un Sant Joan molt dinàmic s’apropava amb perill a la porteria visitant i Adri no va trigar en anotar l’empat al rematar amb el cap una gran passada de Solà des de la pròpia porteria (4-4).

L’Eixample havia canviat de porter al descans i, sense que el gol fos culpa seva, aquesta primera rematada a porta finalitzada amb èxit li va fer mal. Un parell de minuts després Rovira llençava un gran contraatac per tirar una passada vertical per Adri. L’11 arribava molt forçat a la pilota i, ja entrant a l’àrea, va decidir controlar d’esquenes i girar-se enlloc de seguir fins al córner. El porter visitant va sortir amb tot i es va endur per davant al punta local, provocant un penal clar que l’àrbitre va xiular i el mateix. Adri es va encarregar de materialitzar (5-4).

Després d’això l’Eixample va decidir tornar a posar al porter que havia jugat els primers 25 minuts, però això no els va solucionar res en els minuts posteriors. Garcés xutava de lluny i veia com la pilota marxava fora per un pam, i a la següent jugada Ivan lluitava aferrissadament una pilota dins l’àrea contraria fins aconseguir recuperar-la. Un embolic entre porter i defensa de l’Eixample sumat a la gran feina subterrània del 8 del Sant Joan van permetre Adri recollir la pilota, fer un parell de retalls i clavar-la al fons de la porteria (6-4).

A partir d’aquí els locals van recular i van semblar relaxar-se, cosa que l’Eixample va aprofitar per refer-se i creure’s que podia remuntar. El primer pas d’aquest intent de remuntada va venir després d’un atac llarg dels visitants que va acabar amb una jugada ja coneguda: el dorsal 8 rematava sol al segon pal després d’una gran passada diagonal (6-5).

Un parell de minuts després Garcés aconseguia tallar un contraatac perillós per als interessos locals, i en la jugada següent Marcel s’havia de retirar del camp amb molèsties al genoll després d’aturar amb contundència un atac per banda dreta.

S’ensumava el gol visitant i així va ser. Després d’un córner, l’Eixample va combinar amb encert i va deixar sol al dorsal 4 davant Solà, que va finalitzar amb comoditat (6-6).

Últims minuts de partit amb l’Eixample abocat en atac i el Sant Joan defensant-se com podia i provant de sorprendre amb alguna pilota llarga o contraatac. Els visitants van cometre la cinquena falta aviat i van entrar en bonus, i el Sant Joan va seguir el mateix camí, primer quan Alex, amb encert,  va haver de placar a un rival per evitar una jugada de perill imminent, i posteriorment quan l’àrbitre va xiular una falta a favor dels visitants situada entre el córner i l’àrea, gairebé a la línia de fons.

Quedava un minut que en que tot el que va passar va ser decisiu de cara al desenllaç del partit. L’Eixample va demanar temps mort per planificar una estratègia per la falta que havien de llençar.

Els visitants van sortir de 5 amb el porter fent de porter-jugador. Ell mateix va ser l’objectiu de la jugada. Va rebre la pilota sobre la línia de 10 metres i va xutar, impactant la pilota en Adri i quedant morta als peus de l’11 del Sant Joan. Ell mateix va disposar-se a xutar a porta buida des del seu camp, previ retall d’un defensor. Quan ja armava la cama, el porter el va entrar per darrere amb falta, provocant el primer xut de 10 metres del partit.

Adri, que semblava menys nerviós del que després va comentar, va agafar la pilota, la va plantar als 10 metres i va afusellar al porter després del xiulet de l’àrbitre (7-6).

Tan sols quedava mig minut i l’Eixample va provar d’atacar, però una bona defensa del Sant Joan va permetre a Enric robar i sortir a la contra en una jugada que ell mateix va finalitzar amb un xut tapat per la defensa. Mentre el rebuig era a l’aire, l’àrbitre va xiular el final.

Que els últims entrenaments serveixin per para la sagnia que patim en defensa. 18 gols encaixats en els darrers 3 partits no són, de cap manera, acceptables. Bon partit a ratxes en el que el millor va ser no donar-nos mai per vençuts, per moltes vegades que ells ens empatessin. Hem de seguir treballant per millorar.

J5 02/11/2013 || Ramon Muntaner AE "B" - CEM Sant Joan FS

Segona derrota per a un Sant Joan desencertat (6-3).

El camp, un pati d’escola d’obra nova, relliscava en gran mesura, com van poder comprovar els jugadors durant l’escalfament. Després d’una breu xerrada i uns quants xuts, l’àrbitre va xiular l’inici del partit.

Sense temps per determinar-se cap dels dos equips sobre el camp, el Sant Joan va ressuscitar fantasmes del passat quan, al minut 1, una passada llarga per al dorsal 14 no la podia interceptar Enric per culpa d’una inoportuna relliscada. El jugador local va controlar la pilota  amb eficàcia i va posar una passada forta al segon pal on el dorsal 7 del Ramon Muntaner apareixia tot sol per empènyer el primer gol del partit (1-0).

Cop dur per als visitants que, per segona jornada consecutiva es trobaven amb un gol matiner en contra. Això els va fer dubtar en la pressió i concedir un parell d’ocasions més en aquests minuts inicials. Per sort però, primer Alejandro, tallant una passada perillosa, i després Solà, aturant un mà a mà van evitar mals majors.

Menys fortuna van tenir els visitants uns minuts després. Un atac llarg del Ramon Muntaner va acabar per caure als peus del seu pivot que, lliure de marca i gairebé a sobre la línia de gol, va caure a terra quan lluitava per la possessió de l’esfèrica amb Solà. El jugador local va estar molt viu i, des del terra, va aconseguir tocar la pilota subtilment per introduir-la al fons de la porteria (2-0).

Encara no es complien 10 minuts de partit i els visitants necessitaven calmar el joc i mirar de no complicar-se encara més el partit. Poc a poc van començar a sortir bé les coses. Així, Enric estava a punt d’anotar en una bona jugada i Marcel ho provava, també sense sort, des de la distància.

La pressió del Sant Joan encara deixava massa espais darrere, que el Ramon Muntaner aprofitava per crear perill, però alhora els visitants buscaven el gol cada vegada amb més convicció. L’equip va executar amb encert una jugada d’estratègia en un servei de banda, i el xut final d’Ivan va obligar al porter local a lluir-se per evitar el gol. Un minut més tard Adri disposava de l’ocasió més clara de l’equip, en quedar-se sol contra el porter després de robar la pilota al mig camp. Altra vegada però, el dorsal 1 rival s’erigia en un mur infranquejable i aconseguia desviar a córner.

En una de les últimes accions de la primera meitat, Rovira rebia una falta clara que significava la cinquena de l’equip local. El lliure directe no el va saber aprofitar el Sant Joan a causa d’una altra relliscada inoportuna, aquest cop d’Ivan, quan executava la falta.

Descans per als dos equips i moment per reflexionar. La primera part havia anat de menys a més en el que semblava una rèplica del partit disputat la jornada anterior. Aquesta vegada però, els resultat era menys sagnant i més assequible de remuntar, missió que l’entrenador s’encarregava d’encomanar als seus jugadors abans de l’inici de la segona part.

Els primers dos minuts de la represa van ser fatídics en quant a joc. Els mateixos errors que a la primera meitat que un parell de bones correccions defensives, amb falta tàctica de Marcel inclosa que li va costar una amonestació, i una aturada sublim de Solà van evitar que acabessin en gol.

Però després d’aquest tram inicial tot va canviar. La pilota es movia amb més fluïdesa i els locals, que fins llavors havien esperat en camp propi amb calma, començaven a veure perillar la seva porteria pels reiterats atacs del Sant Joan. I al minut 32, una bona jugada col·lectiva dels visitants va habilitar a Garcés que, sol davant el porter, va cedir a la dreta per tal que Alejandro retallés diferències (2-1).

Enric va ser el següent en buscar porta, però un defensor va aconseguir taponar el seu xut. Després d’aquest atac, el partit es va començar a escalfar més del compte i el Ramon Muntaner va veure com li xiulaven diverses faltes en contra en un curt període de temps.

En una entrada que podia ser la cinquena falta dels locals, l’àrbitre va deixar seguir el joc i sí va xiular falta en la posterior jugada, en contra del Sant Joan. Això va encendre els ànims dels visitants que van protestar moltíssim la decisió. Fruit d’aquesta falta va néixer la jugada que va propiciar que els locals anotessin el tercer gol, quan el seu capità va resoldre amb encert una jugada dins l’àrea (3-1).

El Sant Joan va rebre alguna targeta per continuar les protestes després del gol, però l’equip va seguir posat en el partit, atacant amb convicció. Malauradament, després de disposar de dues ocasions de gol consecutives d’Enric i Rovira, els locals van aprofitar-se d’una passada llarga del porter i un rebuig desafortunat de Buil per, mitjançant el dorsal 14, superar a Solà i fer el quart gol (4-1).

El temps s’escolava i el Sant Joan estava a punt de sortir de 5. Abans però, hi va haver una petita brega quan el dorsal 7 del Ramon Muntaner va fer una entrada molt lletja, al límit de l’agressió, a Buil, que marxava sol al contraatac. La targeta groga per a l’infractor fou un càstig insuficient segons l’opinió de la banqueta visitant.

La sortida del porter-jugador, amb Buil exercint de tal, va acular als locals en camp propi. Tot i això, la pilota no circulava amb rapidesa i al Sant Joan se li feia molt difícil trobar espais on poder fer mal al rival. Després d’una estona d’intentar-ho, una pilota recuperada pel Ramon Muntaner la va convertir en gol el dorsal 12 en xutar a porta buida des del seu camp (5-1).

Amb el patit coll amunt, el Sant Joan seguia atacant, amb més cor que cap. Gràcies a això, Adri es va aprofitar d’una bona passada d’Enric per retallar diferències (5-2).

La falta d’hàbit en els canvis de la situació de porter-jugador ja havien dut algun maldecap la setmana anterior i es van repetir en aquesta jornada 5. Després d’un moviment en fals, el Ramon Muntaner tornava a anotar aprofitant que la porteria visitant havia quedat buida (6-2).

Tan sols quedaven un parell de minuts i els dos equips van semblar firmar el final del partit abans d’acabar-lo. Tant va ser així que els locals es van relaxar en excés, permetent que Buil tirés una passada vertical cap a Ivan, que va definir amb una rematada creuada davant la sortida del porter (6-3).
L'àrbitre va xiular el final instants després d'aquest últim gol.

J4 26/10/2013 || CEM Sant Joan FS - AE Santa Isabel-Tremedal FS

El Sant Joan s’estavella contra un gran AESI (4-6).

Els dos equips venien en bon moment de forma, i els locals advertits del potencial del Santa Isabel. Un pèl distrets per la quedada anterior al partit, els jugadors es canviaven al vestuari mentre rebien les últimes instruccions.

Xiulet inicial formant un 3-1 de bon començament per deixar veure les armes dels visitants, que aviat van demostrar el perquè de la seva posició a la lliga. Tot just al minut 1, el dorsal 5 del Santa Isabel enviava un xut potent fora, a un pam de la porteria defensada per Solà. El següent atac va ser més precís. El dorsal 4 anotava lliure de marca al finalitzar una bona paret i avançava al seu equip (0-1).

El Sant Joan va començar a rotar, però AESI esperava en camp propi, aliens als moviments dels jugadors locals, esperant robar per començar a crear el seu joc. Després de dues ocasions de gol molt clares desballestades per Solà, els visitants van anotar mitjançant una passada al segon pal que va rematar el dorsal 10 (0-2).

Allau ofensiva d’AESI que no deixava respirar al Sant Joan. Els xuts fora dels jugadors visitants passaven com bales fregant els pals de la porteria de Solà, i només era qüestió de temps que caigués un altre gol. Alex va intentar tallar una passada lateral i va caure a terra posant-se les mans al genoll. Ràpidament la banqueta local va demanar a l’àrbitre aturar el joc, però aquest no va fer cas a la petició i va deixar continuar, anotant el Santa Isabel el tercer gol per mitjà del dorsal 14 (0-3).

Alex s’havia de retirar coix del camp i causava una baixa sensible a l’equip, que seguia passant per moments difícils. Entretant, Garcés, Marcel i Rovira havien intentat posar en perill la porteria rival, però entre la defensa i el porter havien desactivat qualsevol intent de gol. Sense temps per intentar refer-se, un xut potentíssim del pivot visitant el va aturar Solà amb la cara, quedant estès a terra. El rebuig el va recollir el dorsal 5 del Santa Isabel per fer el quart gol (0-4).

Amb només 15 minuts AESI havia destrossat al seu rival i seguia aguantant la línia de pressió al centre del camp. El Sant Joan s’anava refent poc a poc i s’apropava tímidament a la porteria contrària mitjançant una jugada d’Enric primer i una bona internada de Rovira uns instants després. També ho va intentar Adri, des de lluny, però la lesió que arrossegava al turmell li impedia rendir al 100%.

Els últims minuts de la primera part van passar ràpid, sense accions rellevants més enllà d’una gran aturada de Solà, que va impedir el cinquè gol llençant-se als peus del pivot visitant, i un bon contraatac d’AESI, tallat de forma molt oportuna per Ivan.

Al descans es va fer una crida general a la calma. El resultat era desastrós però es podia remuntar si l’equip es posava les piles des del minut 1 de la segona meitat. Calia ser un pèl més durs en defensa i sortir gairebé a tomba oberta tot just sentir el xiulet inicial.

La xerrada al descans va sorgir efecte en pel que fa a l’actitud dels jugadors. Els locals van sortir connectadíssims al partit i el resultat no va trigar a moure’s. Després de dos atacs infructuosos però, l’equip perdia fluïdesa de passada. Quan la jugada semblava que no arribaria enlloc, Garcés, des de la mitja distància i a peu parat, va treure’s de la màniga un potent xut que va picar al pal dret de la porteria del Santa Isabel  per acabar besant la xarxa (1-4).

Poc després, un gran contraatac tirat per Rovira, el va finalitzar amb un magnífic xut creuat Marcel, que corria per banda dreta i va saber aprofitar l’assistència del 10 del Sant Joan (2-4).

El partit va seguir amb una dinàmica molt similar. El Sant Joan premia l’accelerador i els visitants esperaven darrere molt ben posicionats i sortien al contraatac amb molt de perill. Precisament en un contraatac va arribar el cinquè gol d’AESI, quan el dorsal 5 va superar a Solà després de rebre una passada llarga des de la seva pròpia àrea (2-5).

El Sant Joan no es volia conformar amb aquest resultat i va sortir de 5, ben entrada la segona meitat, amb Rovira com a porter-jugador, sent la seva primera intervenció una bona aturada amb el peu al mig del camp.

En atac, el joc amb superioritat funcionava i creava dificultats al Santa Isabel, que es defensava com podia. Després d’un bon moviment col·lectiu, Alejandro va veure un espai buit al centre de l’atac, on entrava Adri, i li va posar la pilota al peu per tal que l’11 l’empenyés a dins (3-5).

Quedava poc temps però els locals no perdien l’esperança i seguien atacant. Un altre xut d’Adri, aquest aturat pel porter, i un intent d’slalom d’Enric per banda dreta que va acabar a córner van precedir la sentència del partit. Un altre bon contraatac del Santa Isabel quan els locals estaven més abocats en camp contrari va habilitar al dorsal 14 per tornar a superar a Solà en el mà  a mà (3-6).

Amb el partit agonitzant, el Sant Joan encara va tenir un parell d’ocasions clares per retallar diferències. La segona d’elles la va aprofitar molt bé Buil per anotar un bon gol després d’una altra assistència d’Alejandro (4-6).

Al final, derrota merescuda per la nefasta primera meitat i moltes coses a millorar per seguir entre els primers classificats de la taula.

J3 19/10/2013 || Mercat Nou Magòria SE "A" - CEM Sant Joan FS

Victòria treballada del Sant Joan per situar-se a la part alta de la taula (1-7).

El cel ennuvolat feia témer els pitjors presagis als jugadors del Sant Joan quan tot just s’havien trobat a l’entrada de la pista del Mercat Nou Magòria. Després de canviar-se, mentre els dos equips ja escalfaven, va començar a ploure. Per sort, la precipitació tan sols durà 5 minuts i no va perjudicar al ciment de la pista, que en cap moment va relliscar més del compte.

Amb el cel gris va començar el partit, en el que aviat els locals van mostrar la seva empenta en atac. Cap al minut 3, Una internada per la banda esquerra del dorsal 11 va acabar amb xut del mateix jugador. Solà va aconseguir amortir la pilota però no desviar-la, i quan aquesta ja es dirigia a traspassar la línia de gol, va aparèixer Alejandro per treure-la controlada de sota pals.

Primer avís que no seria l’últim. El partit no tenia un dominador clar i poc a poc es van anar succeint les ocasions per ambdós equips. Un xut de Buil que va desviar el porter local a córner va precedir una oportunitat de gol d’Adri, que no va poder controlar amb comoditat una passada llarga de Solà i va acabar perdent la pilota.

A l’altra banda del camp, el Magòria aprofitava la potència física del seu pivot per crear molt problemes als visitants. Marcel estava ràpid per tallar una passada en profunditat molt perillosa i tirar un bon contraatac que va acabar aturant el porter local.

Sobre el minut 10 de partit l’àrbitre va començar a erigir-se com a protagonista negatiu en xiular com a falta una entrada arriscada però neta d’Ivan sobre el dorsal 11, que marxava sol cap a la porteria de Solà. Uns instants després s’empassava una falta claríssima a favor dels locals, per tornar-se a equivocar en el contraatac del Sant Joan al no sancionar una empenta del tanca del Magòria sobre Rovira, al que va impedir controlar la pilota a la frontal de l’àrea.

Entre tantes decisions errades, s’ha de dir que l’àrbitre va encertar-ne una. Garcés va refusar sota pals una altra pilota que anava directa al fons de la porteria, però la mala fortuna va fer que l’esfèrica topés amb el braç d’Ivan, que havia basculat al mig per ajudar a defensar. El col·legiat no va dubtar i va xiular penal favorable als locals. El dorsal 3 va executar la pena màxima mitjançant un xut dur a mitja altura que Solà no va poder aturar (1-0).

Tot i el cop, la reacció del Sant Joan no es va fer esperar. Un parell de minuts després d’encaixar el gol, els visitants es van inventar una bona jugada col·lectiva per habilitar a Garcés a l’esquerra de l’àrea. El dorsal 3 del Sant Joan va tirar una passada precisa al segon pal per tal que Rovira empenyés la pilota amb suspens al fons de la porteria rival (1-1).

Durant els minuts següents a l’empat a 1 va regnar el caos i la desorganització per part dels dos equips. El joc anava d’una porteria a l’altra sense pausa i ningú aconseguia conservar la pilota, però els dos conjunt gaudien d’ocasions clares de gol. El porter local va treure una gran mà per enviar a córner un bon xut d’Adri i Solà va fer el mateix amb els peus en dues accions consecutives del dorsal 5 del Magòria.

Amb un parell d’errors arbitrals que van encendre encara més els ànims dels dos equips, es va arribar a la mitja part.

La xerrada a la mitja part va intentar ser una crida a la conjunció de l’equip. El partit estava essent molt gos, tal com s’havia previst, i calia estar junts, fallar poc i aprofitar les oportunitats que es presentessin.

Amb aquesta premissa va començar la segona meitat, però aviat l’equip es va oblidar de la xerrada. Els jugadors es trobaven molt lluny els uns dels altres i el Magòria havia tornat a sortir molt fort. Solà en dues ocasions de reflexes i Buil sota pals, van salvar el segon gol local. En atac, Alex ho provava de lluny, però la pilota sortia desviada a l’esquerra. Tampoc estava encertat l’equip en les jugades d’estratègia, doncs cap banda ni cap córner havien sortit bé.

Paradoxes del futbol, un servei de banda de Buil sense cap estratègia prèvia el va rematar amb força Adri a 10 metres de la porteria, des de la banda dreta. Per fortuna per als visitants, un defensor del Magòria va desviar el xut, despistant al porter i permetent que el Sant Joan anotés el segon gol (1-2).

Dos minuts després es va produir la jugada que va trencar el partit. El Magòria es va llençar a l’atac per mirar d’empatar. Amb l’equip local avocat al davant, Ivan va pressionar amb intensitat al tanca rival fins prendre-li la pilota amb el que semblava una clara falta. L’àrbitre no va xiular res, el 8 del Sant Joan va cedir l’esfèrica a Adri que, després d’una bicicleta, va desfer-se del porter i va anotar el tercer (1-3).

Els locals va explotar contra l’àrbitre amb una part de raó, però van perdre els papers i el partit en aquell mateix moment. A resultes d’aquesta situació, Enric va patir un intent d’agressió en robar-li la pilota al dorsal 12, qui va ser sancionat amb targeta groga. Més protestes i crits a la banqueta visitant mentre Ivan tornada a recuperar magistralment una pilota al mig del camp i tornava a cedir per Adri, que repetia la jugada anterior per augmentar l’avantatge (1-4).

Amb el marcador en contra, el Magòria va intentar sortir de 5, però amb poca convicció. El Sant Joan es va situar en posició defensiva i Solà va estar a punt de marcar en aturar un xut del dorsal 6 local i provar sort a porta buida des de la seva àrea. Amb el porter rival mal situat sobre el camp, una recuperació del Sant Joan i una bona passada de Rovira van permetre a Adri trobar una autopista per l’esquerra i anotar pel pal curt (1-5).

El partit entrava en la seva recta final però encara quedava algun tràngol per a l’àrbitre. Adri tornava a encarar sol la porteria rival quan el dorsal 12 del Magòria el va agafar clarament de la samarreta. El col·legiat va mostrar-li la segona groga al jugador local, que havia de ser apartat pels seus companys entre crits i queixes. Primer va ser una contra entre Garcés i Adri, ben tirada però sense sort al final. Després el Sant Joan sí va aprofitar la superioritat i un contraatac llençat pel mateix 11 visitant el va convertir en gol Enric al definir amb un toc subtil davant de la sortida del porter (1-6).

Quedava poc temps però encara hi va haver més tensió. Solà s’enganxava en una discussió amb el poc públic de la pista i, ja en l’última jugada, l’àrbitre va xiular unes mans del Magòria al mig camp. La falta significava anar al punt dels 10 metres. Àlex no va dubtar ni un segon, va agafar la pilota i la va clavar a l’arrel del pal dret de la porteria (1-7).

Amb això va acabar un partit en que el marcador no reflecteix amb exactitud el que va passar, doncs va ser un matx molt lluitat i molt més igualat del que els números indiquen.
Jugar bé no significa jugar bonic o fluid. Quan us dic que vau fer un molt bon partit no em refereixo a grans combinacions o jugades (en aquest cas), sinó a saber afrontar les diferents situacions que es van donar i plantar cara en tot moment contra un equip que us vaig dir que seria dur de pelar. Us ho reitero: estem fent les coses bé.

J2 05/10/2013 || CEM Sant Joan FS - Joventut Les Corts "B"

El Sant Joan es desfà d’un bon Joventut per sumar els primers punts de la lliga (4-2).

Els nervis i l’excitació previs al primer partit es podien palpar a l’ambient del vestuari minuts abans de saltar a la pista. Així doncs, a part de repassar conceptes tàctics, l’entrenador va demanar calma i paciència als jugadors.
Xiulet inicial i llarga primera possessió per al Joventut Les Corts, que no tenia res a veure amb l’equip que la jornada anterior havia perdut a casa. Podia semblar que el Sant Joan començaria la lliga repetint errors del passat, però aviat es va demostrar que els jugadors no tenien intenció de deixar-se guanyar fàcilment.

La primera mostra la va donar un Rovira molt concentrat, que va robar una pilota en zona defensiva, es va desfer de dos defensors i va deixar anar un xut fortíssim que va sortir a un pam de l’escaire esquerre de la porteria.

Primer avís que no seria l’últim. Marcel, en funcions de pivot, exercia una pressió asfixiant a la possessió rival que va ocasionar diverses pèrdues de pilota del visitants. En una d’aquestes, Enric va recuperar l’esfèric en banda dreta i va iniciar el contraatac, arribant a l’àrea rival i buscant una passada al segon pal que Garcés no va poder rematar per molt poc.

Poc a poc el Joventut es va anar trobant sobre el camp i va començar a crear perill, però tant Solà com els defensors del Sant Joan estaven rapidíssims a l’hora de tallar qualsevol ocasió rival.

I finalment va arribar el primer gol. Una magnífica jugada col·lectiva va deixar a Adri sol davant el porter però un pèl escorat. El seu primer intent el va repel·lir amb el pit el propi porter, però la segona opció no la va desaprofitar l’11 del Sant Joan, que va donar la pilota enrere per tal que Buil, entrant com una locomotora, afusellés la porteria sense pietat (1-0).

Els locals seguien prement l’accelerador. En un córner, van executar correctament l’estratègia recordada al vestuari. Àlex va cedir de primeres per Ivan i el xut del 8 amb una rosca enverinada va sortir per centímetres vora l’arrel del pal dret de la porteria rival.

Les coses es complicaven però en defensa. Alejandro feia hores extres per tallar absolutament totes les internades i intents de desmarcada rival. També Solà va haver de sortir de l’àrea per protegir una pilota del punta rival. En una acció molt protestada a l’àrbitre, els dos jugadors van acabar a terra, deixant sol a un jugador del Joventut amb la porteria buida. Per sort per als locals, el visitant va relliscar i no va poder concretar la rematada.

L’equip a madurat i bona mostra d’això és el saber encaixar cops i no desanimar-se. A falta de pocs minuts pel final de la primera part, una bona combinació local va acabar amb un xut de Rovira que va aturar un defensor amb les mans dins l’àrea. Mentre els visitants protestaven a l’àrbitre la no voluntarietat de l’acció, Alex es preparava per executar el xut de 6 metres. La  sort es va aliar amb el Joventut i el xut del dorsal 6 local, que en algun moment de la pretemporada hagués significat obtenir una gran puntuació, va sortir llepant l’escaire dret de la porteria.

Sense temps per més, l’àrbitre va xiular el final dels primers 25 minuts.

El descans va servir per felicitar l’equip, intens, concentrat i fent les coses molt bé, i per corregir un parell de punts en la sortida de la pilota que estaven donant problemes, fruït de l’alta pressió dels visitants.

La segona part va començar i el Sant Joan aviat va evidenciar que buscava augmentar l’avantatge. Garcés ho va intentar de lluny amb una doble ocasió, però la primera la va rebutjar un defensor i la segona va sortir desviada. També Buil va provar el xut de llarga distància, però es va trobar un inspirat porter que li va treure el gol amb una bona intervenció.

També el Joventut Les Corts va sortir més fort i, guiats pel dorsal 14, van començar a crear perill real de gol a la porteria d’un Solà que s’havia de multiplicar sortint als peus dels atacants per evitar la seva rematada.

Quan més pressionat es trobava el Sant Joan va arribar el segon gol. Els visitants deixaven força espais darrere al estar abocats en atac i això ho va aprofitar Buil per posar una passada precisa d’àrea a àrea per la desmarcada d’Enric, que amb un toc subtil sobre la sortida del porter va enviar la pilota al fons de la porteria (2-0).

Tres minuts després els locals tornaven a augmentar l’avantatge. Ivan i Adri ja havien protagonitzat una bona combinació un parell de minuts abans, però el porter va aconseguir treure un obús del dorsal 11 al final de l’acció. Res va poder fer però, quan els dos jugadors del Sant Joan es van tornar a associar per tal que el mateix Adri culminés la jugada amb el seu primer gol (3-0).

Breus minuts d’impàs i el que ja murmurava tota la banqueta local i acabava de cridar Solà: “surten de 5!”. Corria el minut 10 de la segona, amb molt temps per endavant, però el Joventut va decidir jugar-s’ho a tot o res. En els següents 5 minuts els visitants no van aconseguir cap rematada neta a porta, mentre que el Sant Joan va disposar de fins a 4 xuts clars de camp a camp sense porter, cap dels quals va trobar porteria.

Uns minuts després d’un temps mort local explicant la defensa de 5, els visitants va aconseguir el premi del gol. Un bon moviment de pilota va permetre al dorsal 3 xutar amb més comoditat de la que hauria, el xut el va desviar Adri i el va acabar tocant Solà amb les dues mans, però al final la pilota va besar la xarxa (3-1).

Una altra prova de foc per la moral del Sant Joan i una altra vegada superada amb escreix. Lluny d’empetitir-se i tancar-se al darrere, els jugadors locals pressionaven com llops i es movien en bloc. Marcel, jugant de tanca, passava l’escombra cada vegada que tenia la pilota a prop, impedint qualsevol moviment rival. Primer Alejandro i després Rovira estaven molt atents a la banda dreta, on van haver de treure diverses internades rivals.

El temps s’escolava i el Sant Joan sortia del seu camp provant algun contraatac i alguna jugada prop de l’àrea rival però sense massa convicció, més centrats en defensar. En una d’aquestes, Alex va acabar sol a la banda esquerra amb la pilota als peus, i en veure que se li tiraven a sobre tres rivals, va deixar anar una bona passada cap al punt de penal, on apareixia Adri per rematar el quart (4-1).

Cada vegada quedava menys temps per a la remuntada dels visitants que, no obstant això, ho seguien intentant amb molt d’ímpetu. Fruït d’aquesta insistència va trobar el camí del gol de nou, quan el Sant Joan es va desajustar i va permetre una passada al mig que va acabar rematant a dins el dorsal 14 (4-2).

Només hi va haver temps per un parell de combinacions més del Joventut Les Corts, que van avortar amb encert els jugadors locals. L’àrbitre va xiular el final del partit i el Sant Joan va aconseguir en un sol partit el que no havia pogut fer en tot l’any passat: guanyar a casa.

Molt bona l’actitud mostrada. Molt bona la pressió, la coordinació en defensa, les connexions en atac i la serietat sobre el camp. L’equip rival no ho va posar gens fàcil però va tirar-ho endavant amb rauxa i concentració. Aquest és el camí a seguir. Felicitats a tots.

Pretemporada 2013/14

Es va començar la pretemporada amb molt de temps per endavant. Poc a poc, i amb menys jugadors dels desitjats, van anar passant els dies i els entrenaments, fins a començar realitzar trucades, confirmar horaris i firmar documents.

Arribats a aquest punt, i això que veníem amb marge, van arribar les presses. Les fitxes es van haver de fer de nou per un defecte de forma en la inscripció del club i clar, tots a córrer. Arranjat l’assumpte, ens vam disposar a jugar el primer amistós, creient que encara quedava molt per l’inici de la lliga.

Sorpresa! El dia abans de la primera prova de la temporada, la FCF comunica el calendari als clubs i veiem que ens toca jugar el cap de setmana següent. Altre cop amb presses: falten un parell de samarretes i el proveïdor s’encanta més del que hauria.

L’amistós contra el Quatre Barres, equip de la Federació de Futsal, acaba amb empat a 6. Els errors de l’any passat tornen a aflorar en els jugadors, però es percep una millora substancial que ens fa ser optimistes de cara al precoç inici de lliga.

Finalment, amb tot preparat i a punt (tot i que encara sense les dues samarretes), coitus interruptus. Dos dies abans del partit, la FCF comunica per correu intern que l’equip rival a la jornada 1, Can Cuyás A.D. FS “B”, ha abandonat la competició i que, per tant, descansarem abans del previst.

Així doncs, esperant el dilluns per entrenar i acabar de polir els aspectes tàctics que havien quedat més verds, veiem com van apareixent resultats dels altres partits del grup a la web de la Federació. Calma, la setmana que ve ja ens tocarà a nosaltres, esperem!

J19 14/04/2013 || Maristes Sants Les Corts CE "A" - CEM Sant Joan FS

El Sant Joan es reivindica en el millor partit de la temporada (2-6).

Diumenge al matí, a Barcelona però fora de casa. Per si no n’hi havia prou amb les baixes de Ferrer i Solà, Garcés venia amb un còctel d’antibiòtics a sobre per una intervenció mèdica recent i Rovira havia passat la nit del lloro. Amb tot l’equip s’havia de fer fort.

S’havia demanat molta concentració a l’inici del partit, però als 10 segons Carlos ja havia hagut de sortir a peus del pivot rival per desballestar la primera ocasió clara de gol. La pilota l’havia tret de centre el Sant Joan. La següent jugada també va portar perill i una altra vegada Carlos va intervenir amb encert per evitar el gol.

Tot feia presagiar un partit ple d’imprecisions dels visitants, com ho havien estat els últims, però res més enllà de la veritat. L’equip es va centrar i van començar a dominar l’enfrontament des de la possessió en camp propi, amb paciència, marejant al rival i esperant un desajustament defensiu per provar d’obrir la llauna.

La primera i més clara va venir a càrrec d’Adri, que als 5 minuts es va quedar sol davant del porter, va deixar-lo assegut amb una bona finta, però no va poder definir amb encert. Ho va intentar també Ivan, de lluny i en posició un pèl forçada. El seu xut va marxar fora a la dreta de la porteria rival.

El Sant Joan estava dominant el joc en tots els aspectes, i les arribades perilloses dels locals eren molt puntuals i acompanyades d’una mica de fortuna, però no arribaven a concretar-se, en bona part gràcies a la tasca defensiva de Garcés en funcions de tanca. També el mateix Ivan es mostrava molt sòlid per la seva banda, imposant-se per força i entrega a totes les pilotes dividides que rondaven la seva zona.

Adri tornava a disposar d’una clara ocasió de gol després una gran assistència de Marcel, però en un córner a l’altra banda del camp arribava el primer gol del partit. Una petita desconnexió de dos segons en la cobertura defensiva va permetre a Maristes Sants Les Corts treure de cantonada i executar una jugada d’estratègia perfecta que va acabar amb el dorsal ? superant Carlos per sota les cames al segon pal. (1-0).

La història de sempre: domini del Sant Joan, desconnexió puntual i gol en contra. Però aquesta vegada els visitants van saber recompondre’s i van seguir jugant com si res hagués passat, amb paciència en atac i solvència al darrere.

Un xut potent d’un elèctric Alejandro que es va perdre per sobre el travesser va tornar als de l’eixample la guspira atacant que havien mostrat abans del gol en contra. També Garcés s’atrevia a buscar porteria arribant des del darrere, després d’una bona recuperació de Rovira al mig del camp.

S’ensumava el gol visitant i per fi va arribar. Ivan va rebre en banda dreta, es va obrir cap al mig i va deixar anar una seca que el porter va repel·lir com va poder. El rebuig va caure fora de l’àrea, entre un defensor local i Adri, que va estar més viu que la seva marca i va empalar la pilota sense pensar-s’ho dues vegades, encaixant-la al primer pal de la porteria. (1-1).

Alegria merescuda per als visitants, als que el gol va donar forces per seguir amb el setge a la porteria del Maristes Sants Les Corts en els 5 minuts de primera par restants. Un xut fora d’Adri va ser el preludi del que vindria acte seguit.

El locals pressionaven a tres quarts de pista i el Sant Joan anava rotant amb criteri per buscar espais. Un gran moviment davant va deixar a Marcel tot sol per encarar porteria des de la dreta. El capità però, va veure que Alejandro entrava com un esperitat per l’altra banda i li va servir una passada mil·limètrica que el 9 va convertir en gol amb una definició magistral davant del porter. (1-2).

El deliri a la banqueta visitant va venir acompanyat d’una crida al seny per aconseguir mantenir el resultat en l’últim minut de la primera meitat. L’equip no va donar lloc a l’ensurt i l’àrbitre va xiular el descans.

Felicitacions als jugadors pel gran primer temps amb un sol però: la badada en el gol encaixat. Reiterar la concentració necessària per acabar guanyant i recordar que no ens podíem adormir després del descans van ser les premisses principals abans de sortir de nou a jugar.

Maristes Sants Les Corts van sacar de centre amb porter jugador, però només va ser durant uns segons per mirar d’intimidar als visitants. El que sí van aplicar a partir d’aquell moment va ser una forta pressió a tota la pista, obligant al Sant Joan a penjar més pilotes a dalt de les que haguessin volgut.

Després d’uns minuts d’imprecisions, Rovira va lluitar entre tres defensors una pilota llarga de Carlos, obtenint com a premi un córner a favor. L’equip va executar jugada d’estratègia i Adri va xutar amb força al primer pal. La pilota va tocar a la creueta, a l’esquena del porter i va quedar morta al segon pal, a un metre de la línia de gol, on Alejandro va rematar a plaer en una acció d’oportunisme per fer el seu segon gol. (1-3).

El partit es posava de cara per a un Sant Joan batallador que no en tenia prou. Rovira exhibia una intensitat descomunal per la seva banda, lluitant cada pilota com si fos l’última i anticipant-se a cada moviment del rival. Mentrestant Adri evitava la sortida de la pilota de la defensa local, tallant inclús una passada horitzontal que a punt va estar de convertir en gol sol davant del porter.

L’11 estava cridat per ser substituït, però no volia sortir amb el mal sabor d’una ocasió errada. A la següent jugada Garcés, d’esquena a la porteria, enviava una pilota a l’espai amb un cop de taló sorprenent. Adri va aprofitar l’assistència del 3 per afusellar al porter des de 10 metres i augmentar l’avantatge. (1-4).

Una aturada de Carlos amb els peus després que Marcel hagués de fer falta al pivot rival va ser l’acció que va precedir la sortida amb porter-jugador dels locals. El capità del Sant Joan es va quadrar a l’eix de la defensa organitzant als seus companys i es va erigir el líder de l’equip per a defensar el marcador favorable en els últims minuts.

Cada cop faltava menys i el Maristes Sants Les Corts no veien porteria. Amb Adri tapant el xut central i un línia de 3 formada per Ivan, Marcel i Alejandro, els rival s’ofegaven i els seus atacs morien sense arribar a porta. Va ser en una d’aquestes ofensives fallides quan Adri va aprofitar una recuperació de pilota per xutar a porta buida des del seu camp i anotar. (1-5).

Des de la banqueta, el lesionat Solà esperonava als seus companys a mantenir el ritme de joc fins al final, i a la porteria, Carlos aturava un xut del dorsal 17 amb èxit. Malauradament no va poder fer res per evitar, un minut després, que una rematada del dorsal 6 l’agafés per sorpresa i se li colés entre les cames. (2-5).

Sense temps per a gaire més els locals seguien atacant a tomba oberta, i Adri ho va aprofitar per apuntalar el marcador amb una rematada d’esquenes a porteria que el porter local va perseguir sense fortuna fins veure com es convertia en gol. (2-6).

L’última ocasió va ser per Carlos, que buscava el seu gol des de camp propi, però el seu xut va sortir fora i l’àrbitre va xiular el final.

Us ho vaig dir al vestuari. No entenc com podem passar del lamentable partit contra el Font-Rubí al recital d’intensitat i rauxa que vau demostrar contra Maristes Sants Les Corts. Que aquest partit serveixi d’exemple, no es tracta de si juguem millor o pitjor, sinó de la mentalitat amb que sortim al camp.